El Roís al ciberespai

Interessant

2012-02-09T22:54:00.001+01:00

L'Oceanogràfic de València, fa 12 anys.

I per a celebrar-ho, aquest cap de setmana, dies 11 i 12 de febrer, les entrades són més econòmiques: 12 Euros.

Però a més a més, per a tots aquells xiquets i xiquetes fins als 12 anys, que es presenten amb una disfressa d'algun animal marí, tindran les entrades sense cap cost.

Qui no tinga cap pla especial per a aquest cap de setmana, o no conega l'Oceanogràfic.......ara és el moment.

COM ACTUEM EN ELS PARTITS ESPORTIUS DELS NOSTRES FILLS?

2012-02-08T22:56:00.000+01:00

No hi ha dubte de que l'esport és una activitat saludable.

En efecte ningú dubta dels beneficis de la activitat física. Pares i mares animem als nostres fills a que realitzen qualsevol activitat esportiva que beneficie al seu fill i que a més a més siga útil per alliberar energia.

Però, de vegades, presenciem situacions molt desagradables sobre tot en les competicions esportives de xiquets en edat escolar i precisament no són degudes als comportaments dels xiquets,em refereix als comportaments d'alguns pares o mares.

Abans d'esmentar algunes actuacions dels pares que no beneficien en absolut als fills diré que....

Un xiquet o xiqueta quan és membre d'un equip de futbol, bàsquet...participa per divertir-se i a més a més aprén uns valors, aprén a ser solidari, compartir, esforçar-se, ser puntual, ser constant, responsable, a relacionar-se amb els companys, a controlar els seus impulsos i... tantes coses més!.

Eixes són les coses més importants que s'han d'aconseguir amb l'esport dels xiquets, al menys és la meua opinió.

Doncs, de vegades presenciem en els pares una actitud de...

DESINTERÉS, quan el pare o la mare no acompanyen al seu fill mai als partits o als entrenes. La raó és perquè no tenen temps, estan massa ocupats...

SOBREPROTECCIÓ, quan el pare o la mare tenen por a que el xiquet s'accidente, li fagen mal etc... i

eixa por és transmesa al xiquet sense voler.

INSTRUCTORS, ENTRENADORS, quan els pares van donant ordres del que han de fer els seus fills, s'acosten a ell i li parlen,desorientant-lo i contradient allò que li ha dit el seu propi entrenador. Perjudicant l'objectiu de l'equip.

CRIDANERS, quan els pares actuen en un partit de xiquets en edat escolar com si estigueren en una competició professional. Cridant, insultant o faltant al respecte,a l'adversari o al seu propi fill.

MOLT CRÍTICS, quan els pares no estan mai satisfets amb lo que el fill fa ja que, segons ells,no fa mai les coses ben fetes.

Vos aconselle que el que estiga interessat faja clic en aquest curtmetratge.

En ell podreu vore clarament l'actitud d'un pare que no ajuda en absolut al seu fill a realitzar-se amb l'esport. Que no el deixa gaudir amb l'esport i que té que lluitar dia a dia per no abandonar el que més li agrada.

Espere que ningú s'identifique amb ell. Animem als nostres fills a fer esport, aplaudim les bones jugades dels nostres fills i també de l'equip contrari, recolzem la tasca de l'entrenador sense interferir amb ella i acceptem-la i sobre tot donem exemple als nostres fills al voltant de la nostra conducta en el camp.

Què penseu???

ALS ALUMNES MÉS SOLIDARIS, GRÀCIES!

2012-02-07T16:59:00.002+01:00

Com tots sabeu, estem recollint "tapons" de plàstic, de tot tipus per a Àlex, un xiquet d'Oliva que necessita la nostra ajuda.

Els pares d'Àlex, venen aquests "tapons" i els diners recollits els destinen a investigar la malatia del seu fill i de xiquets com ell. Tots els divendres, la família d'Àlex, ve a recollir-los.

La mare d'Héctor, un alumne de segon curs, recull al seu treball en l'hospital, molts, molts "tapons".

A alumnes tan solidaris com ell:

MOLTES GRÀCIES!

SÍMBOLS DE LA PAU

2012-02-03T16:17:00.001+01:00

SIMULACRE D'EVACUACIÓ: UN ÈXIT

2012-02-03T13:57:00.003+01:00

Per una educació i sanitat públiques i de qualitat

2012-02-01T22:01:00.001+01:00

DIMECRES 1 DE FEBRER MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DE L'ESCOLA PÚBLICA

2012-01-31T23:18:00.001+01:00

DIMECRES 1 DE FEBRER 18h GANDIA
Manifestació en defensa dels serveis públics

CONVOQUEN: Junta de Personal de l’Hospital de Gandia / Plataforma per l’ensenyament públic de la Safor / ANPE, CCOO, CSIF, UGT i STEPV-INTERSINDICAL VALENCIANA

DOLOR DE CAMES ¿És degut al creixement?

2012-01-25T22:06:00.001+01:00

Un problemeta que és prou freqüent en la infància és el "dolor de cames".

En els xiquets el procés de creixement és lent i fisiològicament imperceptible; aleshores és poc probable que el procés en si cause dolor. Aquest dolor es presenta en el 10% de xiquets, especialment entre els xiquets de 3 i 5 anys, sense distinció de sexes.

Les queixes són variables, pot ser un doloret lleu o bé pot ser un dolor tan intens que els xiquets arriben a despertar-se per la nit. És possible que siga agut,recurrent o crònic però no sol presentar-se diàriament.

El dolor desapareix quan para el creixement, per això es diu erròniament "dolor de creixement".

En què consisteix?

En dolor o molèstia intermitent que es localitza en músculs de cames,cuixes i darrere dels genolls.

Solen ser bilaterals,canviants i apareixen per la vesprada i a primeres hores de la nit arribant inclús a despertar al xiquet.

Desapareixen totalment pel matí sense més.

El que hem de fer és acudir al metge per descartar qualsevol problema associat i si els resultats de la exploració mèdica,analítiques etc.. són normals, no hi ha que preocupar-se.

Alguns experts ho identifiquen com una manifestació d'esforç i fatiga muscular repetida.

Si així ho prescriu el metge es pot utilitzar algun antiinflamatori i també hi ha altres mesures NO perjudicials com: calor i massatges o fregues.

La millor ajuda és la informació a la família i al xiquet de la naturalesa benigna d'estos dolors i deixar passar el temps.

Aquest és un dels molts temes que apareixen en aquest llibre.

L'origen del llibre el constitueixen diversos articles periodístics escrits per pediatres i per altres professionals sanitaris, amb la intenció de donar resposta a les preguntes que solen plantejar-los els pares en la consulta i així ajudar-los a la criança dels seus fills.

DRETS, QUE NO PRIVILEGIS

2012-01-24T19:29:00.000+01:00

Segons el Diccionari, privilegi és l'excepció d'una obligació, o possibilitat de fer o tenir alguna cosa que als altres els està prohibit o vedat, que té una persona per una circumstància pròpia o per concessió d'un superior.

Per contra "dret" és la circumstància de poder exigir una cosa perquè és justa.

Sóc funcionària, em dedique a la docència i treballe en un institut d'educació secundària, en aquest país. I no, jo no tinc privilegis.
El sou que cobre és un dret que em guanye honradament amb el meu treball. Està regulat per un conveni en el qual participen i signen totes les parts interessades. És transparent, qualsevol ciutadà pot saber el que cobre. Hisenda coneix perfectament els meus ingressos, en la meua declaració no cap el frau ni la picardia. Els meus estalvis, estan en entitats bancàries completament controlades per l'estat, i no en paradisos fiscals.

M'alce tots els matins a les sis i mitja per a anar a treballar. Quan retorne estic cansada, perquè, encara que no ho sembla, aquest ofici és esgotador. Diàriament done comptedel meu treball primer als meus alumnes i per descomptat als seus pares, després al meu director i si cal a l'inspector de la meua zona, perquè jo sí tinc caps (jefes). Vaig obtenir el meu lloc de treball aprovant una oposició, que per si algú no ho sap, és una prova molt dura. Si he d'anar a treballar amb cotxe, el vehicle és propi i jo em pague la gasolina, jo no tinc cotxe oficial ni xofer. Si he de quedar-me a menjar, em pague el menjar, jo no cobre dietes. El cafè i l'esmorzar corren pel meu compte, i fins als bolígrafs rojos que utilitze per a corregir els exercicis dels meus alumnes, els compre amb els meus diners. Els llibres de text i de lectura que necessite per a treballar, de moment, ens els cedeixen, gratuïtament les editorials, tampoc els costen ni un euro a l'Administració.

No, jo no tinc privilegis. Algú podria pensar que gaudisc d'un mes de vacances més que la resta de mortals. Però durant el curs escolar treballe pràcticament tots els diumenges, i quan no treballe els diumenge és perquè ho he fet el dissabte. Si compten tots aquests dies, veuran que sumen més de 31, que són els que té el mes de juliol. Quan porte als meus alumnes d'excursió o de viatge, els dedique les 24 hores, deixant als meus fills i a la meua família.
No, jo no tinc privilegis.

I no obstant açò em sent privilegiada. Sí, em sent privilegiada perquè considere que el meu treball és molt important i valuós i realitze un servei social. Em sent privilegiada quan veig créixer i madurar als meus alumnes, els veig superar les seues dificultats i aprendre, i jo estic ací ajudant-los, encara que solament siga una miqueta. Em sent privilegiada quan els meus alumnes em saluden pel carrer, quasi sempre amb un somriure i quan parle amb els seus pares amb la cordialitat pròpia dels qui comparteixen objectius. Em sent privilegiada quan trobe a antics alumnes i em parlen de les seues vides, dels seus èxits i dels seus projectes. I sobretot em sent privilegiada perquè treballe envoltada d'extraordinaris professionals que es deixen la pell dia a dia per a portar a bon port aquesta nau que l'Administració s'obstina a enfonsar.

Sí, aquests són els meus privilegis, però puc assegurar-los que no li costen ni un euro al contribuent.

Amb tot, no creguen que vull posar-me medalles, res més lluny. Al cap i a la fi solament complisc amb les meues obligacions. Però és important no confondre drets amb privilegis. Les retallades en Sanitat i Educació, són retallades en drets i no en privilegis. Que no us confonguen. No vegau enemics on hi ha amics.

Confondre és un arma de poder per a camuflar al vertader culpable.
Amb tot el que està caent sobre els docents, el que més em dol no és la pèrdua de poder adquisitiu, sinó el menyspreu moral al que se'ns està sotmetent. Solament demane a la societat, respecte. Als polítics, honestitat, perquè molts han oblidat el significat d'aquesta paraula, si és que la van conèixer alguna vegada. També els demane valentia, perquè castigar al feble és de covards.

Els culpables d'aquesta crisi són molt més poderosos que nosaltres i sí tenen privilegis, que ho paguen ells.

Per la dignitat del docent, que és el que no ens poden ni podran mai, llevar.

Dilluns de dol

2012-01-23T13:36:00.002+01:00

La nostra escola està de dol.

Xiquets i xiquetes, mares i pares i els mestr@s del col.legi estem de dol pel lamentable estat en que es troba l'ensenyament valencià.

Retallades en activitats de formació, en beques, en menjador, en funcionament,............

Per una escola PÚBLICA I DE QUALITAT

2012-01-22T23:16:00.000+01:00

Manifestació a València: Dissabte 21

2012-01-19T11:15:00.000+01:00

Per l'educació pública!

2012-01-18T00:02:00.000+01:00

HI HAN RAONS PER CREURE EN UN MÓN MILLOR

2012-01-16T20:16:00.002+01:00

ACÍ TENIU EL VÍDEO I LLETRA DE LA CANÇÓ TAN XULI AMB LA QUE ENTREM A L'ESCOLA.PENSE QUE ÉS UNA CANÇÓ MOLT BONICA PER REFLEXIONAR.http://www.youtube.com/watch?v=BEQqimBIczY&feature=related

El ROÍS MÉS SOLIDARI

2012-01-13T17:00:00.000+01:00

Com vostés saben, Àlex, un xiquet d' Oliva, necessita la nostra ajuda. Tots estem solidaritzant-nos recollint tapons de plàstic, que serviran als seus pares per vendre'ls i, amb aquests diners, investigar la seua malaltia.

Espere que us animeu i porteu a escola tots els tapons que recolliu per casa.

Moltíssimes gràcies per la vostra col·laboració. Àlex us ho agrairà!

ESTEM PREPARATS PER A L'ETAPA DE L'ADOLESCENCIA????

2012-01-11T00:22:00.001+01:00

L'etapa de l'adolescència és una etapa difícil per als pares, fins i tot, de vegades també es parla de crisi(dels pares,clar).

El desenvolupament normal del xiquet que ja està arribant a l'edat adulta porta amb ell una necessitat d'autonomia. Es despega dels pares per unir-se més als seus amics.

Estem els pares preparats en aquesta etapa per comprendre els sentiments dels nostres fills???

Som capaços de jutjar les conductes i NO ATACAR A LA PERSONA???

Les batalles frontals provoquen massa sentiments negatius i reaccions molt cridaneres per part dels nostres fills en aquesta etapa. Caldrà controlar-nos un poc més.És prou sovint i ho dic per pròpia experiència, que els nostres fills ens fasen propostes desmesurades o desgavellades.

TENIM QUE ESCOLTAR-LES...sense gestos facials que ens delaten. Després haurem de ser hàbils per desmuntar-los el "super pla" que han pensat realitzar amb arguments bàsics però sense possibilitat de negociació.
Exemple:No, no et quedes a dormir fora perquè tu estàs millor en casa i allí fa massa fred o perquè així la mare i el pare estan més tranquils i no estan patint.

SENSE DONAR PEU A RES MÉS.

Continuen insistint, però encara amb una actitud de més pau i calma repetirem el mateix.

Funciona, jo ho he provat,je,je.

Ací vos deixe l'entrevista sobre els adolescents a Jordi Royo, psicòleg clínic.Cliqueu en "La Contra".És molt interessant, aconselle que se la llegiu.

18/12/08 La Vanguardia: "La Contra", de Víctor Amela. Entrevista a Jordi Royo.

Dia de Reis......

2012-01-06T22:49:00.001+01:00

TeleSafor

2012-01-04T18:55:00.003+01:00

Us recordem que hui, dimecres 4 de gener, s’emet l’actuacióde la coral del nostre centre en TeleSafor a les 20:15h i a les 23h.

Ja tenim les imatges:

ROIS DE CORELLA from TeleSafor on Vimeo.

Carta als Reis de les noves generacions de xiquets

2012-01-02T22:04:00.001+01:00

Carta als Reis

Escolteu, estimats Reis,

no tindríeu pas mail?

Potser al Face us puc trobar?

D’agafar paper i llapis

me’n voldria estalviar,

perquè l’Orient és molt lluny i,

si les cartes tarden tant

com al poble en arribar,

em fa por que per Nadal

no les haureu rebut pas,

i a la fi m’hauré quedat

plantat amb un pam de nas!

Ja ho sé que envieu als patges,

poseu bústies pel carrer,

i als grans centres comercials

teniu clons que ho fan molt bé.

Però ara hi ha l’Skype,

tenim tots tarifa plana

i, malgrat que estem en crisi,

ens enviem SMS

sempre que ens dóna la gana!

No entenc que amb la vostra màgia

estigueu tan antiquats.

Ja ho sé que a la vostra terra

hi ha conflictes a grapats,

però per dur regals a dojo

sempre us heu espavilat!

Ja que sovint féu cabal
de tots els nostres desitjos,
us convido a tots plegats
a la meva red social.
Si m’accepteu com amic
us publicaré l’evento
per allà els vols de NADAL.

Vet aquí que podreu saber
tots els que pensen venir,
i això us farà estalviar
comprar regals perquè sí.
I, donat que estem en crisi,
en tindreu prou per la bici
o potser pel meu patí.

Això si no et duen carbó!
M’escridassa fort la mare
entrant a l’habitació.
Els deures estan per fer
i la sopa està glaçada.
Tanca l’ordinador
i vine d’una vegada!

Autora: Núria Freixa

FELIÇ ANY NOU PER A TOTS!!!!!!

2011-12-31T14:30:00.002+01:00

Tele Safor

2011-12-30T18:58:00.003+01:00

L'actuació de la Coral del col.legi per diferents llocs de la ciutat va eixir en l'informatiu de TeleSafor.En aquest informatiu que teniu ací. La notícia de la Coral apareix al minut 9:23.

Tele Safor va visitar el col.legi i va estar gravant en el primer cicle i l'aula de música. Ens han informat que la gravació està previst emitir-se el dia 4 de gener. Nosaltres quan estiga disponible, la penjarem ací per a aquells que no ho puguen vore en la TV.

LLengües

2011-12-30T18:08:00.001+01:00

Un estudi publicat en la revista *Psychological Science* demostra que les persones bilingües posseeixen estructures mentals diferents a les de les persones que només parlen un idioma. Açò es reflecteix en la forma en què comprenen conceptes de la seua pròpia llengua mare, informa el lloc *Scientific American*.

La prova va consistir en reclutar a 45 estudiants de nivell llicenciatura, de la Universitat de Ghent a Bèlgica, i que hagueren après anglès durant l'adolescència. Els científics van demanar als alumnes que llegiren una sèrie de frases.

La professora Eva Van Assche, qui va conduir la investigació, va esmentar: «.La implicació més important d'aquest estudi és que encara que una persona llegeixi en la seua llengua materna, hi ha una influència del coneixement de l'idioma no dominant. Pel que es pot concloure que tornar-se bilingüe modifica les habilitats de resposta automàtica».

Encara que la mateixa especialista reconeix que aquest estudi encara necessita complementar-se amb noves idees i acostaments, ja que és necessari conèixer si aquesta capacitat de resposta quasi automàtica funciona també en altres activitats comunes com l'audició.

Investigacions anteriors, com la qual van realitzar en 2002 les Universitats de Barcelona i Otto von Guericke a Alemanya, suggereixen també que les persones que aprenen més d'un idioma durant els primers anys de la seua vida, desenvolupen una part del cervell associada amb el llenguatge, que la gent monolingüe no aconsegueixen a desenvolupar d'aqueixa mateixa forma.

Font: http://elequeelepl.blogspot.com

Premi

2011-12-28T12:37:00.001+01:00

L’ajuntament deGandia convocà un concurs de dibuix adreçat a alumnes de tercer cicle de totsels col·legis de Gandia.

Del nostre, l’alumna guanyadora ha estat: GabrieleKersunite de 5éC.

Ells junt als seus pares van ser convocats, junt als altres seleccionats a una recepcióen l’Ajuntament on se’ls lliurà els corresponents obsequis.

Amb aquestsdibuixos s’ha editat un calendari que es va repartir el darrer dia de classe als escolars de la ciutat.

Enhorabona GABRIELE!

La Coral al YouTube

2011-12-26T15:19:00.001+01:00

Un xicotet resum de les actuacions de la Coral del col.legi.

Recordem, actuaren en:

* Escoleta de Benipeixcar "Dos Campanars"

* Ajuntament de Gandia

* Residència de la 3a edat "La Safor"

* Hospital Sant francesc de Borja, de Gandia

* Jutjats de Gandia

Enhorabona a tots els components de la Coral i als mestres de música, Caietana i Adrià, que la fan posible.

La CORAL del col.legi

2011-12-23T20:32:00.001+01:00

El dimecres 21 de desembre, la Coral del col.legi va fer les ja tradicionals actuacions, en llocs emblemàtics i representatius de la nostra ciutat.

Començant per l'escoleta de Benipeixcar "Dos campanars", i seguint per: L'Ajuntament de Gandia, la residència de la tercera edat "La Safor", l'hospital "Sant Francesc de Borja" per a finalitzar en els Jutjats de Gandia.

Ací poden vore les fotos que ha publicat el servei de premsa de l'Ajuntament al seu Flickr

NADAL AL MENJADOR

2011-12-21T19:35:00.003+01:00

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS A L'ESCOLA

2011-12-20T17:30:00.003+01:00

L'activitat extraescolar de patinatge té els seus fruits i els alumnes cada vegada patinen millor.
Els mestres d'Educació Física estem molt contents!

Enhorabona!

La tele, en el col.le

2011-12-19T20:07:00.001+01:00

Hui una televisió local ha estat en el nostre col.legi.

El motiu principal de la seua visita ha estat la gravació de l'actuació de la Coral del col.legi.

Al mateix temps, Tele Safor volia vore com es viu el Nadal en una escola, volia captar el Nadal escolar per fer-lo arribar a totes les cases de la comarca.

Han estat gravant com tenim els corredors i les aules.

Però també han fet entrevistes. Han entrat a una classe de segon curs, i han preguntat diverses preguntes, a tots els xiquets i xiquetes que volien respondre.

Finalment han gravat a la Coral del col.legi.

La nostra Coral està formada per alumnes de 5é i 6é d'Educació Primària, que voluntàriament cada any decideixen formar part de la Coral.

Els que així ho decideixen han d'assistir durant dos mesos a tots els assajos que convoquen els dos mestres de música: Caietana i Adrià.

L'assaig es fa sempre fóra de l'horari escolar.

És un gran esforç per part dels professors de música i dels xiquets i xiquetes que decideixen formar-ne part, però només vore el resultat final anima a continuar aquesta tasca.

TeleSafor ens informarà del dia i hora on podrem gaudir de tot el que us estem contant, i nosaltres ho publicarem ací.

Felicitació de Nadal 2.011

2011-12-12T23:30:00.000+01:00

Aquest any la Felicitació del Col.legi està protagonitzada pels xiquets i xiquetes de la Coral del col.le.

Clica ací:

Escola de pares: Xerrada de Pilar Sánchez

2011-12-11T23:00:00.000+01:00

Hui s'ha desenvolupat al col.legi la primera de les xerrades de l'escola de pares del present curs escolar.

Pilar Sánchez, "Psicólogo clínico" ens ha parlat de la importància de l'atenció en les diferents etapes del desenvolupament.

Per a poder arribar a la major quantitat de pares i mares, la xerrada s'ha dut a terme a dues hores diferents, la primera a les 3 de la vesprada mentre els xiquets i xiquetes estaven en classe, i la segona sessió a les 19 hores.
A destacar també el servei que ha oferit l'AMPA als seus afiliats: Ludoteca durant la durada de la xerrada.

La xerrada ha estat molt interessant i ens servirà molt a tots els que som pares o mares i tenim xiquets i xiquetes de diferents edats.
Pilar ha contestata a totes les preguntes que allí s'han plantejat sobre casos reals.

Moltes gràcies, Pilar!

Si amb aquests útils consells no tenim prou i ens cal una atenció individualitzada, recordar-vos que Pilar té atenció privada en el seu gabinet del Passeig de les Germanies.
Us adjuntem les dades:

Passeig Germanies 39
46702 - Gandia
Valencia

Telèfon: 962878404

Exposició targetes de Nadal

2011-12-10T20:17:00.001+01:00

Com cada curs escolar, quan arriben aquestes dades, tots els alumnes del col.legi participen en el ja tradicional "Concurs de targetes de Nadal".

Aquest concurs és organitzat cada any per l'AMPA del col.legi.

Cada xiquet disenyarà el seu model de felicitació, que segons marquen les bases, es plasmarà en el full que se'ns entrega, i ha de fer-se en classe.

Una vegada finalitzat el plaç d'entrega, és reuneix el jurat format per pares, mares i mestres integrants de la Comissió de festes, i elegeixen una felicitació guanyadora per cada cicle.

La resta, les que no han estat seleccionades formaran part de l'exposició que es munta als corredors dels dos edificis del col.legi. Una vegada finalitzada pot ser visitada per tots els familiars que ho desitgen, des del dia 9 fins el 22 de desembre, en horari de 16,30 a 17 hores.

El passat divendres 9 de desembre els corredors del col.legi s'han omplit de pares i mares delegats i delegades de tots els cursos, que han anat organitzant l'exposició de les targetes de felicitació del Nadal.

Moltes gràcies a tots i totes per la vostra col.laboració.

Pilar Sánchez. Xerrada escola de pares

2011-12-09T23:53:00.001+01:00

ESCOLA DE PARES 2.011-2.012

Dilluns 12 dedesembre

Dues sessions: A les 15 hores i a les 19 hores.

L’AMPA oferirà servei de ludoteca durant la xerrada de les 7hores, si s’ha sol·licitat amb antelació.

Xerrada: L’atenció

Ponent: Mª Pilar Sánchez Espejo

-Psicólogo Clínico- Colegiada nº 4397

· Què ésl’atenció.

· L’atenció adiferents edats.

· Atenció imemòria.

· Com podem ajudarels pares/mares.

· Problemes de conducta: Estan cridant la nostra atenció?

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sol·licitud de ludoteca

(Omplir i tornar el més ràpidamentpossible, en la bústia de l’AMPA, entrada de l’edifici principal)

Nompare/mare.........................................................................................................,sol·licite i autoritze l’assistència a l’aula ludoteca el dia 12 de desembre,durant la durada de la xerrada de l’escola de pares.

Nom del fill/a.......................................................................Curs.....................Grup.................

Signatura

Idees per regalar en Nadal

2011-12-08T06:30:00.000+01:00

Vivim en una societat que transmiteix la informació que els xiquets només volen maquinetes, roba o joguets per a Nadal.

Però si ens aturem un poquet i ens parem a meditar, ens percatarem de que les coses que realment volen són les següents:

1.- Un ambient relaxat amb la família.

En aquesta època nadalenca existeix molta pressió comercial però és important resistir i passar temps de qualitat amb els xiquets.
Evita caure en el consumisme i no permetes que els teus xiquets estimen més els regals que els dónes, que a tu. No oblides que qualsevol joguet li va a durar un parell de mesos més o menys, però les coses que feu junts les recordarà per sempre.

2.- Tradicions familiars.
Quan algú de nosaltres ens reunim amb els amics i parlem sobre el que era el nadal quan érem xiquets, no és dels regals que rebíem del que ens enrecordem. Recordem les coses que fèiem en Nadal amb a amics i amb la família. Els teus xiquets, quan siguen majors, recordaran el mateix, les activitats amb la família, no els regals.

3.- Amor.
El vertader propòsit no és Santa Claus ni el donar regals. El vertader propòsit del nadal és compartir amor, donar i rebre amor. Els regals duren un temps però l'amor és per sempre.

Què et semblen els nostres consells?

Què agregaries a aquesta petita llista?

Creus que els regals són veritablement importants?

Et convidem a deixar la teua opinió en un comentari.

QUÈ ELS PREOCUPA ALS XIQUETS?????

2011-12-04T13:27:00.000+01:00

Tots ens preocupem...
Tant els xiquets com els adults.

Però quin és la major preocupació dels xiquets?

Fa poc temps els vam fer aquesta pregunta a 1.554 xiquets i van respondre:

“La salut d'una persona estimada”

Més que per les seves notes, el seu aspecte o si destacaven en algun esport, els xiquets van mostrar major preocupació davant d'un ser estimat que pogués estar malalt o tenir algun problema de salut.

Els xiquets tenen als adults, els volen i volen que estiguen a prop, al voltant per molt de temps. Per tant no és sorprenent que un xiquet s'espante o es pose trist si una d'aquelles persones especials en la seva vida està malalta.

Els xiquets han de saber les dades necessàries de la enfermetat d’un familiar o amic.

Els pares han de fer-li saber què és el que està passant realment.

La bona notícia és que hi ha tractaments i medicaments per a gairebé totes les malalties.

Hi ha xiquet que tracta d'informar-se de les seves preocupacions per si sòl ( Internet) i això pot ser perillós.
Parlar amb ell pot ajudar-lo molt.

De vegades, les activitats lúdiques no podran canviar les seves preocupacions, però si allunyar-les del seu cor i del seu cap i el faran sentir millor.

Recorda que el cos humà és sorprenent!
Moltes vegades pot semblar que moltes coses van malament amb el cos d'una persona però és bo pensar en el fabulós que és el nostre cos i que generalment es recupera fàcilment.

EducaciónInfantil.com

Nadal a Gandia

2011-12-03T21:30:00.001+01:00

L'Ajuntament de Gandia ha publicat el calendari d'activitats al voltant de les festes de Nadal.

Ací el teniu, per poder-lo consultar quan desitgeu.

Programació Cultural de Nadal 2011

View more documents from Ajuntament de Gandia

Thank you!

2011-12-02T18:16:00.001+01:00

Què bonic!

En recordeu vosaltres?

1 de desembre

2011-12-01T17:00:00.000+01:00

Xocolatada

2011-11-30T21:06:00.001+01:00

Per iniciar el mes de desembre i marcar l'inici de la campanya de NADAL.........

Des de l'Ajuntament ens informen que han organitzat una xocolatada per a tots/es els/les xiquets/es de Gandia.

La xocolatada serà demà dijous (1 de desembre), a les 18:00 hores, a la "Plaça dels Colomets".

EDUCACIÓ DELS NOSTRES FILLS

2011-11-29T01:15:00.000+01:00

AQUEST VÍDEO ÉS MOLT SENZILL PERÒ RECORDA 10 CONSELLS BÀSICS EN L'EDUCACIÓ DELS NOSTRES FILLS. MIREU-LO,DE SEGUR QUE US AGRADA!

LES JOGUINES DEL NOSTRES FILLS

2011-11-26T23:58:00.003+01:00

Va acostant-se el Nadal i tradicionalment és en aquestes dades on més joguets es regalen als xiquets per part de pares i familiars.

Aprofitant aquesta ocasió s'ha elaborat un fullet de la

col · lecció fulletons d'ajuda a pares i mares en el qual Jesús Jarque presenta els seus deu joguets recomanats.

Característiques dels joguets recomanats:

1r Proposta oberta.

És una proposta oberta, quan la llegiu veureu que podreu augmentar la llista amb altres característiques similars.
2n. Joguines per totes les butxaques.

He procurat que siga econòmica. Ja ho haureu experimentat: les joguines que més agraden als xiquets no són els més cars.

3r. Afavoreixin capacitats clau.

He procurat triar els que solen agradar i fer gaudir als nens. Aquesta és la missió de la joguina. Però a més afavorint la seva imaginació, creativitat, el joc simbòlic, el llenguatge ...

4t. Nens amb necessitats especials.

La llista l'he dissenyat perquè, siguin vàlids també per als nens amb necessitats especials.

5è. Edats.

Les edats que apareixen són una referència. La majoria de les joguines els he triat per a nens i nenes de 2 a 8 anys. En aquesta franja d'edat l'elecció dels pares té gairebé tot el pes, però a partir dels 8 o 9 anys els nens tenen més criteri per proposar les seves preferències.
www.jesusjarque.com

Dilluns 28: ELECCIONS A CONSELL ESCOLAR

2011-11-25T10:53:00.001+01:00

El Consell escolar és el màxim òrgan de govern que té l'escola, i en ell hi ha una representació de tots els sectors implicats.

Les persones del consell escolar són elegides per un període de quatre anys i es renoven per meitats cada dos anys el primer trimestre del curs escolar.

Aquest any, entre d'altres membres, cal renovar 4 dels nou representants dels pares-mares.

Aquest dilluns 28 de novembre será la jornada electoral.

LLoc de votació: Entrada de l'edifici principal.

Horari:

De 8:45 a 9:30

De 12:30 a 14:00

i de 16 a 17 Hores

Candidatures presentades:

Comença l'Escola de pares

2011-11-23T23:14:00.001+01:00

....

ELS AMICS DELS NOSTRES FILLS

2011-11-16T16:45:00.000+01:00

L’etapa de l’adolescència és una etapa complicada en la que els nostres fills i alumnes canvien la seua manera d’actuar.

És natural que els pares ens preocupen dels amics dels nostres fills però hem de tenir en compte que un control excessiu o no acceptar als amics dels nostres fills provoca ràbia i a més a més que s’allunyen de nosaltres, els adults.

Tenim que fer-los COMPRENDRE que el seu amic no actua bé i que a més a més ell pot ajudar-lo a canviar.

És complicat però si no es trenca la comunicació, no ataquem a la persona(al seu amic) i ens dediquem a jutjar la conducta, és molt possible que el nostre fill comprenga millor el que li convé.

Si la conducta inadequada persisteix segurament reflexionarà i decidirà canviar les seues amistats.

I els pares sempre al seu costat, sempre vigilant…..

CRITIQUEM LES CONDUCTES PERÒ NO A LES PERSONES,EVITARÀ QUE SE ENS TANQUEN EN BANDA.

QUÈ PENSEU?????

Deures de casa III

2011-11-12T20:27:00.000+01:00

Els pares i mares d'un Institut de Villena a Alacant s'han compromès per escrit a obligar als seus fills a fer els deures diàriament. Aquests compromisos formen part d'un decàleg de bones pràctiques que han signat en el moment de presentar la matrícula. Aquesta notícia saltava recentment als mitjans de comunicació creant certa polèmica.

La pregunta és: Devem els pares realment obligar als nostres fills a fer els deures o simplement hem de mentalitzar-los des de xicotets que tenen drets i deures i fer-los entendre que és part de la seua responsabilitat fer les tasques del col·legi, igual que els ensenyem a arreplegar la seua cambra, ordenar els seus joguets, etc..?

És un error el que s'haja d'obligar a un xiquet a fer alguna cosa que ha de formar part del seu dia a dia, per a açò, gens millor que ensenyar als nostres fills des de xicotets la importància que té l'aprenentatge, tot açò amb paciència i afecte. Perquè els nostres xiquets, encara que a voltes no ho cregam, són més receptius que nosaltres els adults.

A voltes el problema està en els pares o perquè no tenim temps per a ensenyar-los una rutina o perquè, en molts casos, ens despreocupem una miqueta de l'aprenentatge dels nostres fills pensant que és tan sol responsabilitat dels col·legis.

Així que intentem pel bé dels nostres fills i pel nostre propi, que no calga obligar-los a fer deures i que nasca d'ells mateixos aqueixa tasca tan important per al seu desenvolupament.

Font: http://www.pequesymas.com/educacion-primaria/deben-los-padres-obligar-a-sus-hijos-a-hacer-los-deberes

CAP A UNA EDUCACIÓ " NORMALITZADORA"

2011-11-12T19:55:00.001+01:00

Una mare ens ha enviat aquesta meravellosa presentació

per si era útil per al nostre blog. A mi m'ha paregut molt

gràfica i m'ha encantat!

Us convidem a que la mireu TOTA, no té desperdici.

Gràcies,Yolanda.

El cazo de lorenzo

View more presentations from Marina Blasco Escandell

Deures de casa II

2011-11-10T20:00:00.000+01:00

Com podem saber els pares i mares si estem fent el més adequat?

Quan són més menuts (1r. cicle), els hem d’ajudar a:

- Trobar un temps de feina diari i un espai adequats.

- Comprovar que entenen el que han de fer.

- Ensenyar-los a organitzar-se el material.

- Supervisar-los l’agenda.

- Llegir amb ells.

A una segona etapa (2n. cicle), hem de deixar que:

- Dediquen un temps als deures adequat.

- Organitzen ells l’espai i el seu material.

- Treballen sols.

- Supervisar menys l’agenda.

- Ajudar a buscar el que no sap.

- Ensenyar a estudiar.

- Lligen algun llibre.

A una tercera etapa (3r. cicle), hem de comprovar que:

- Sap organitzar-se.

- Acaba tots els deures.

- Sap estudiar i li dedica una estoneta diària.

- Lllig.

- És responsable.

Deures de casa I

2011-11-07T18:41:00.003+01:00

De vegades quan el temps que es dedica a la realització de deures escolars en casa, és molt llarg, arriben discussions, enuigs i fins i tot estrès en els membres de la família.

Com evitar arribar ahí?

Els deures s'haurien de fer en un temps prudencial, de forma que done temps per a jugar i per a fer després alguna activitat esportiva o lúdica.

En Educació Primària els deures haurien d’oscil·lar entre els 30 i 60 minuts, oscil·lació que normalment reflectiria la diferència entre els alumnes de primer i de sisè curs.

Aquest temps es pot vore incrementat per treballs especials o per no haver acabat les feines de classe.

Com a norma general els pares hauríem de:
• Revisar l’Agenda cada dia.
• Controlar que els nostres fills han apuntat el deures a l’Agenda i que la retornen a l’escola.
• Controlar que els nostres fills tornen a escola amb els deures fets i acabats.
• Contactar amb el tutor en cas de dificultat dels nostres fills per acabar els deures.
• Estimular-los per a que dediquen un temps diari a la lectura. En els cursos de primer i segon aquest temps és ineludible, ha de comptar amb l’ajuda dels pares,i podríem estipular-ho en uns 15 minuts. En el cas de xiquets de segon i tercer cicle hauria d’esser una lectura més per plaer i es farà en un moment de tranquil·litat i relax. Com a mínim s’hauria de llegir 15-20 minuts diaris.

Però sempre és important que "els estudiants sàpiguen que ells són els primers responsables dels seus deures".

Compartir...

2011-11-05T15:51:00.006+01:00

Si no conèixes aquest vídeo, ara és el moment, no te'l pots perdre.

Un vídeo de l'experiment que ha fet una ONG: Acción contra el Hambre.

És una meravella i mirant-lo et poses a meditar. Com és posible que els xiquets troben tan fàcilmenten solucions, que els polítics de tot el món no saben o no volen trobar?

Per a que després es diga que als xiquets no els agrada compartir….

HEM REBUT UN CORREU DE CHICAGO!!!!

2011-11-02T20:03:00.002+01:00

L'origen de la festa d'Halloween és antiquíssima i prové d'una celebració cèltica en la qual festejaven el final de l'època de les collites i s'iniciava un nou període, l'Any Nou Cèltic.

Aquesta barreja entre el vell i el nou feia que, els mites i llegendes sobre esperits que tornaven i es barrejaven entre els vius en aquella celebració, prengués un caràcter misteriós, tenint a la mort com a protagonista de la festa.

Existia la creença que deia que els morts es barrejaven amb els vius amb la intenció de portar-se algunes ànimes. La solució que tenien els humans per enganyar-los i no ser portats era disfressant-se d'esperits malignes.

El terme Halloween prové de la frase “*All *Hallows *Eve”, que significa “Vespra de Tots els Sants”. La important immigració que va haver-hi a partir de 1840 en la qual més de 3 milions d'irlandesos es van traslladar fins als Estats Units, va fer que aquests s'emportaren amb ells les seves tradicions i costums, sent la d'Halloween una de les més acceptades i populars.

Hem rebut un correu electrònic d'un company nostre que enguany està en Chicago donant classe. Ell ens posa al corrent de com és l'Educació en Estats Units i ens ha enviat unes fotos per ensenyar-nos com es decoren els jardins de les cases. Mireu, és molt curiós!

Eixos MESTR@S bojos

2011-11-01T19:12:00.000+01:00

Jo els conec. Els he vist moltes vegades. Són rarets. Alguns eixen prompte de casa al matí i estan en el col.le una hora abans, uns altres eixen del col.le una hora més tard perquè tenen entrevistes amb pares o mares que treballen fora de casa i no poden acudir a una altra hora. Uns altres recorren tots els dies més de 100 Km d'anada i d'altres de tornada. Estan bojos.

A l'estiu els donen vacances, però no desconnecten del tot, pensen en les seues classes, preparen tasques per al curs següent. A l'hivern parlen molt, sempre porten caramels de mel i llima en les butxaques, uns altres van sempre amb una botelleta d'aigua al seu costat. La seua gola sempre està adolorida, però segueixen ensenyant, a voltes forcen la seua veu, però segueixen transmetent els seus coneixements amb afecte i il·lusió.

Jo els he vist, no estan bé del cap. Ixen d'excursió amb els seus alumnes i s'encarreguen de gestionar autoritzacions, recollida de diners i clar, responsabilitat extra.

Què serà d'ells i elles. A la nit somien amb el col·legi, se'ls apareixen planetes, ecosistemes i personatges històrics. He escoltat que arriben carregats amb quaderns i exàmens, que han corregit la vesprada anterior en la seua casa.

Són dones i homes, casats, solters,...de diferents edats, però a tots els apassiona el seu treball, veure créixer als seus alumnes, ajudar-los i aconseguir d'ells ciutadans competents.

Els he vist moltes vegades. Estan malament del cap. Alguns diuen d'ells que viuen molt bé, però els han retallat el sou i segueixen treballant fins i tot més que abans, alguns no miren ni la seua nòmina per la seua passió per l'ensenyament. Gaudeixen amb el que fan, encara que hi haja pares que no els valoren, els critiquen i fins i tot els lleven autoritat, (a voltes fins els agredeixen), però ells segueixen cap a avant.

Estan malament; a les vesprades van a fer cursos de formació i no els importa perdre temps del seu oci per a reciclar-se.

Diuen que són autocrítics i que fan balanç de les seues experiències educatives, que es frustren quan no ixen les coses com esperaven, i que s'alegren quan els seus alumnes avancen.

Estan malament del cap, jo els he vist. De vegades escolten per part d'algun ex-alumne, que van ser molt importants per a ell, que sempre recorda que tenien paraules d'ànim; però ells diuen només que són MESTR@S i que es senten MOLT ORGULLOSOS DE SER-HO.

Si en coneixeu algun llegiu-li aquest post, potser es senta identificat.

Amb afecte

HALLOWEEN TAMBÉ EN EL ROÍS

2011-10-31T13:17:00.004+01:00

Alguns dels alumnes de cinqué de Primària van gaudir de la festa organitzada pel Centre històric de Gandia, a la Casa de la Marquesa, amb unes caretes terrorífiques! Mireu, mireu...

LA FRUITA ÉS MOLT SALUDABLE!

2011-10-30T17:30:00.006+01:00

Si visiteu els nostres blogs voreu que no ens cansem de recordar als xiquets que han de alimentar-se adequadament. És molt important que des dels col·legis animem als nostres xiquets al fet que mengen fruita diàriament, però també és important el treball des de les famílies.
Els consells del col·le

• Pràctica amb l'exemple. Si veuen menjar fruita diàriament i gaudir amb això, és molt més fàcil que ells ho incorporen.

• La fruita no és solament un postre. De vegades s'omplin massa durant el menjar i després no en volen. Procura oferir-la en un altre moment del dia, on la fruita sigua l'aliment principal.

• Fes-la atractiva. En macedònia, amb llet, tallant-la amb formes divertides els pot cridar més l'atenció..

•Compra varietat. Existeixen centenars de fruites i és recomanable que proven i experimenten. Sempre pera, poma o plàtan pot resultar avorrit. Juga a l'experimentació, fins i tot amb les fruites tropicals, descobriran nous sabors.

Els iaios, els nostres mestres

2011-10-23T21:42:00.000+02:00

Aquest curs el tema al voltant del qual s'organitzaran actes i celebracions del nostre col.legi, serà:

ELS IAIOS, ELS NOSTRES MESTRES

Sempre és el moment adequat, per reconexer el seu esforç abans i actual, la seua dedicació,.....

I de segur que la gran majoria de nosaltres hem rebut o continuem rebent l'ajuda d'ELLS, dels nostres pares i mares, dels iaios i iaies dels nostres fills.
Cal rendir-los homenatge:

Per a tots els iaios i iaies

L'àvia arreplega a la neta a l'acabar el col·le els dilluns i els dijous i la porta a classe de ball.
Per devoció, per passió i alguna vegada per obligació. No és l'única. L'àvia paterna també té la seua dosi: ha establit un dia sagrat a la setmana per a ocupar-se de totes les seues nétes i el nét, que ja s'ha incorporat al grup.
Els caps de setmana que pare i mare treballen es queden en una casa o una altra. Els han tingut quan han estat malalts i quan la parella ha fugit un cap de setmana.

Aquest vol ser un homenatge a tots els avis i àvies cangur, els nostres grans salvadors.

Aquells que s'alcen a les set del matí, sense necessitat alguna, per a desplaçar-se a casa del fill o filla i donar-li el desdejuni als néts.

Aquells iaios i iaies que deixen les seues activitats per a ocupar-se del nét malalt.

Aquells iaios i iaies que no ixen a la nit perquè els seus fills ho puguen fer.

Diuen que els iaios i iaies gaudeixen més dels néts que dels fills. No ho sé. El que sí sé és que amb la incorporació de la dona al treball, la relaxació dels vincles familiars i la pressió de la vida moderna, molts mares i pares no serien res sense els avis.

Però ens estem passant?
Exigim massa?
Per què han de sacrificar-se ells quan els ha arribat el moment de descansar i gaudir?
Existeix la síndrome de l'avi esclau?

Segons dades de l'Enquesta de Majors de 2010 del Ministeri de Sanitat i Política Social, una de cada quatre persones majors de 55 anys a Espanya és avi cangur. D'ells, el 50% dedica sis hores al dia a aquesta activitat.
I amb la crisi va en augment.

Font: Ana Pantaleoni

PER QUÈ DIU MENTIRES UN XIQUET?

2011-10-19T01:02:00.002+02:00

Els xiquets solen mentir com a resultat d'un sentiment de frustració.

Fins als 4 anys, el xiquet sol comportar-se amb la finalitat de complaure als pares; així si realitza alguna cosa que sap que no els agrada,no els ho diu.
És al voltant dels 6-7 anys, quan el xiquet ja té consciència d'haver mentit i se sent malament per això.

Raons per les quals solen mentir:

- per imitar als adults: El xiquet s'adona que els adults menteixen quan els interessa.

- per complaure a algú

- per no fer-li mal,... Per ell això es va a anar convertint en alguna cosa natural, que creu poder utilitzar a la seva conveniència tal com ha observat en els altres.

- per predisposició en la seva personalitat: trobarem diferents reaccions segons el caràcter del xiquet. Si és tímid o si és un nen amb moltes pors, la qual cosa farà serà negar les coses. El nen exaltat, les exagerarà.

Precisaran diferent treball terapèutic:

- al nen tímid se li estimularà més, es parlarà amb ell perquè en conèixer" aquestes coses que li produeixen tanta por se senti amb més domini sobre elles.

- al nen exaltat se li intentarà relaxar mitjançant exercicis de descàrrega psicomotriu o mitjançant alguna activitat esportiva; i s'atendrà amb detall a les seves fantasies, fent-li veure que no són més que això o que només una part d'aquestes s'ajusten veritablement al món real.

- per cridar l'atenció, doncs se sent poc atès: la mentida més freqüent sol ser l'inventar una dolença (es tracta d'alguna cosa diferent als trastorns psicosomàtics, doncs aquí el xiquet en realitat no sofreix malaltia alguna). Els pares hauran d'intentar donar al nen l'afecte que reclama i dedicar-li més temps.

- per evitar un càstig: la majoria de les mentides venen produïdes per aquesta por. Sol respondre a uns pares massa rígids i moralitzadors, i a un fill amb por de perdre l'amor d'aquests. És convenient esbrinar què imatge tenen aquests fills dels pares, doncs de vegades és molt diferent de la qual creiem.

- per vanitat o "fatxenderia": generalment es produeix perquè el nen vol agradar als pares, sabent quant valoren aquests les aparences.

- per no tenir la capacitat de distingir entre el real i l'imaginari: aquest cas precisa de psicoteràpia, ja que aquest tipus de xiquets no tenen consciència que estan mentint; significa que està ancorat en fases anteriors del seu desenvolupament o que està perdent contacte amb la realitat.

D'acord a les capacitats evolutives del xiquet, és convenient buscar la manera d'ensenyar-li sobre l'honestitat, a identificar el real de l'imaginat,... i sobretot, intentar ser un bon exemple.

Es felicitarà sempre el dir la veritat, i una vegada el xiquet menteix , abans que renyir-li, és necessari esbrinar els motius que li han portat a mentir.

Ed.infantil.com

Gràcies

2011-10-16T12:33:00.003+02:00

En el món que vivim es parla més de drets que de deures.

En el món que vivim es parla més de drets que d'obligacions.

En el món que vivim és més comú dirigir-se a algú per reclamar que per donar les gràcies.

Encara que ho reconeguem i a la majoria no ens pareix el més adequat, ens costa molt trencar amb eixes costums.

És per això que quan va caure a les nostres mans una carta al director d'un diari, on una ex-alumna recordava al seu professor, i li reconeixia la seua tasca i la d'altres, en la seua educació, ens va agradar, sí, ens va agradar molt.

I ja ens va deixar encantats el vore que era una alumna del nostre col.legi.

Una ex-alumna del Roís de Corella que fèia un xicotet/gran homenatge al seu mestre "Josep Rausell".

Hem demanat permís a Elena per publicar la seua carta.

Gràcies Elena, gràcies en nom de tots els professionals que ens dediquem a ensenyar.

"Ensenyem als nostres fills-alumn@s a demostrar els aspectes possitius, a les persones amb les que es relacionaran al llarg de la seua vida.
Aprengam a donar les gràcies"

TOTS EN CONTRA DEL BULLYING

2011-10-12T23:13:00.000+02:00

La xiqueta a qui li diuen grossa, passa dies sense menjar per a baixar de pes.

Al xiquet al que li diuen tonto, potser té problemes d'aprenentatge.

La xiqueta a la que acaben de cridar lletja, passa hores arreglant-se per a que persones com vosaltres l'accepteu.

Del xiquet del que es burlen en l'escola, potser rep algun tipus d'abús en la seua llar, com per a que vosaltres seguiu destruint la seua autoestima.

Ja n'hi ha prou de jutjar sense conèixer.

Ja n'hi ha prou de no preocupar-se pels demés.

Ja n'hi ha prou de desvalorizar a les persones.

Ja n'hi ha prou de parlar sense coneixement de causa.

Ja n'hi ha prou de criticar.Ja n'hi ha prou de ser egoista.

Ja n'hi ha prou de buscar sempre "lio".

Ja n'hi ha prou de MALTRACTAR a les persones !

Ja n'hi ha prou de BULLYING !

TOTS EN CONTRA DEL BULLYING (maltractament psicològic).

JA S'ACABAT LA FIRA

2011-10-10T13:13:00.005+02:00

ELS ALUMNES DE 3 ANYS DEL COL.LEGI, VAN REBRE AL TIO DE LA PORRA, LA MAJORIA D'ELLS PER PRIMERA VEGADA.
A MÉS A MÉS VAN FER UN BARRET DE TIO DE LA PORRA.
MOLT CONTENTS A LES CLASSES HAN EXPLICAT TOT ALLÓ QUE HAN VIST A LA FIRA.
ARA JA BARRET GUARDAT I FINS AL CURS VINENT.
MIREU-LOS QUE BONICS!!!!!

Adolescència........... a partir dels 9 anys

2011-10-09T20:45:00.000+02:00

Reflexions al voltant del paper de la família en l'educació dels fills.

"En la família no hi ha democràcia"

9 d'octubre

2011-10-08T09:29:00.000+02:00

9 d'Octubre

és el dia de tots els valencians.

Actualment és el dia de la "Comunitat valenciana",

però fa mooooooooooolts anys, un dia com aquest, 9 d'octubre, el Rei Jaume I, va entrar a la ciutat de València, després de conquerir-la i afegir-la a les seues terres.

A l'escola solem contar un conte amb la història del Rei Jaume I, i una senzilla oroneta.

Què us pareix?

FA MOLTS ANYS, QUAN VALÈNCIA ERA DELS MOROS I EL REI EN JAUME VOLIA CONQUERIR-LA, UNA ORONETA QUE VOLIA FER EL SEU NIU, VA ARRIBAR A BORRIANA VOLANT AMB LES SEUES COMPANYES.

EL REI HAVIA FET PARAR LES TENDES PROP DEL POBLE.

EREN DE COLORS MOLT BONICS.

AL MIG DEL CAMPAMENT ESTAVA LA DEL REI, LA MÉS ALTA I BONICA DE TOTES.

A L’ORONETA LI VA AGRADAR AQUELL LLOC I VA DECIDIR FER ALLÍ EL NIU.

ALLÍ VA PONDRE ELS OUS, ELS VA COVAR I VAN NÀIXER LES SEUES ORONETES.

PASSAT UN TEMPS, EL REI VA DECIDIR ANAR A UN ALTRE LLOC I VA MANAR DESMUNTAR EL CAMPAMENT.

L’ORONETA PENSAVA QUE ANAVEN A DESFER EL SEU NIU. ES VA POSAR A XISCLAR I VOLAR AL VOLTANT DE LA TENDA DEL REI.

AL VEURE - LA EL REI SE’N VA ADONAR DE QUÈ PASSAVA I VA DIR:

NO DESPAREU LA TENDA !!

MIREU COM VOLA EIXA ORONETA!

FINS QUE ELLA NO SE'N VAJA AMB ELS SEUS FILLETS, LA TENDA LA DEIXAREM ALÇADA.

L’ORONETA TOTA LA VIDA SE’N VA ENRRECORDAR DEL QUE HAVIA DIT EL REI JAUME.

QUAN HO CONTAVA ALS SEUS FILLS I ALS SEUS NETS, SEMPRE ACABAVA LA HISTÒRIA DIENT: “JO EM PENSE QUE AQUELL HOME ERA UN REI”

EL REI EN JAUME VA VOLER QUE TOT AÇÓ FORA ESCRIT EN UNA CRÒNICA: “LA CRÒNICA DEL REI EN JAUME” PER TAL QUE PASSATS ELS ANYS TOTS HO POGUEREM SABER.

Mamà, ..........s'han burlat de mi!

2011-10-03T18:29:00.000+02:00

Les Burles: Com ajudar als nostres fills

Mamà, en el col·legi em criden "gafotes"! o, pot ser "gros" "prim" "nanet"......etc, etc.

Açò que pareix el principi d'un acudit, fa patir als nostres fills quasi diàriament.

La gràcia de mal gust, es pot produir en el pati, en classe, en el parc,... És una circumstància totalment imprevisible que ocorreix en qualsevol entorn.

Els pares no podem protegir als nostres fills i evitar que es produïsca aquesta desagradable situació, el que sí podem fer és ensenyar-los estratègies de comportament útils, per a ajudar-los a enfrontar-se.

Si els xiquets aprenen a controlar aquestes situacions estaran millor preparats per a desenvolupar les habilitats socials que necessitaran en la seua adolescència.

Una cosa són les bromes i una altra les burles.

La diferència entre ambdues és que en les primeres, tots, inclòs el xiquet objectiu de la gràcia, s'ho passen bé i gaudeixen, mentre que una burla ofensiva pot fer que el nostre fill es senta, trist i fins i tot es negue a anar a escola o al parc. Cal tenir sempre en compte que el burlar-se dels altres és propi de la naturalesa infantil, i que el nostre menut en una circumstància pot ser el burlador i en altra diferent el burlat.

Com els podem ajudar a superar aquesta situació?

Abans de res hem d'asseure'ns a parlar amb el nostre xiquet, observar i analitzar el problema des del seu punt de vista. És a dir, encara que se'ns partisca l'ànima perquè a més d'haver-li hagut de posar ulleres s'estan rient d'ell, no hem de transmetre el nostre propi malestar. Deixa que siga el xiquet el qual ens done la mesura de l'ofensa. Escolta atentament, que ell ens indique com es sent en aquesta situació, quan es produeix, i quins xiquets són els que ho fan. Cal tenir en compte que per molt justificat que estiga el nostre malestar, si ho demostrem, li donarem encara més importància al problema.

Encara que intentem parlar amb el col·legi, amb els altres pares i amb mitja humanitat, donarà igual, sempre pot sorgir un graciós que li faça mal. Per aquesta raó la millor forma d'ajudar és ensenyar-li a enfrontar-se a aquesta situació i poder eixir airós d'ella.

Anem a veure algunes tècniques que li ajudaran a aconseguir-ho:

* "No hi ha millor menyspreu, que no fer cas". El nostre savi refranyer ens donarà la primera tècnica. L'objectiu que persegueix una burla és el plor o l'enoig; si el nostre menut aprèn a no immutar-se i ignorar per complet a la persona que li està provocant, el fi de la gràcia no es compleix. Per a aprendre aquest sistema podem realitzar junts una escenificació de la burla, primer ell es burla de tu, i després tu d'ell. Quan tu sigues l'objecte de la burla, has de mantenir-te impasible, ni mirar, ni somriure, ni respondre.

* Aquesta representació l'aprofitarem per a analitzar quins són els seus punts flacs, possibles objectius de burles actuals o futures. En moltes ocasions les burles fan referència a dades sense importància, una forma distorsionada del seu nom, o una mentida simplement. Però en moltes altres la referència és real, és a dir, ell té un tret diferent a la majoria, però precisament són els trets diferents els quals cal potenciar. Mentre que estiga impasible haurà de reflexionar de la següent manera: "És veritat que sóc més baixet, però sé llegir millor que tu", o bé, "Si duc ulleres, però jugue millor que tu al futbol".

* Hem d'ensenyar al nostre fill a voler-se i a valorar-se. El que un grup de xiquets et pique durant la mitja hora que dura el pati, destrossa l'autoestima de qualsevol, pel que li hauríem de mostrar tot el bo que hi ha en ell. Així quan s'estiguen burlant ell podrà pensar " A mi no m'importa la teua opinió, perquè jo tinc moltes qualitats molt bones per les quals em volen molt".

* L'escut humà. Ajuda al teu menut a crear-se una gran cuirassa al seu voltant, on les paraules feridores reboten. Ell pot ser un d'aqueixos súper herois que davant una amenaça despleguen el seu escut protector i per molt que els intenten fer mal els dolents no aconsegueixen travessar-lo.

* Assajar respostes entre els dos. Ensenya-li a traure forces per a donar-li la volta a la situació. Quan li estan cridant gafotes, ell pot respondre: "T'agraden les meues ulleres, eh? doncs no es presten". El transformar la situació farà que el burlador es convertisca en burlat. Altra senzilla forma de transformar una situació és acceptar-la, si li diuen eres un nano, ell pot respondre "és veritat sóc baixet I?" El burlador es quedarà desconcertat davant l'evidència.

* Una vegada posades en pràctica les tècniques anteriors i només en funció de la maduresa del nostre menut, li podrem ensenyar a riure de si mateix, contant-li les nostres pròpies experiències quan nosaltres érem els que rebíem aquestes burles.

* Cada dia revisarem els avanços i assajarem noves estratègies perquè ell no es quede sense arguments. Intentarem analitzar junts quins xiquets són els que li fan mal, per a allunyar-se d'ells i quins li beneficien per a acostar-se més, convidant-los a berenar per exemple. D'aquesta complicitat podeu traure molt més partit del que t'imagines.

Evidentment si la burla arriba a majors i es converteix en assetjament o en agressions físiques, cal posar en pràctica mesures més dràstiques per a ajudar als nostres menuts, com parlar amb tutors, professors, pares, o qui procedisca. En definitiva nosaltres no podem prevenir que aquesta situació es produïsca, el que sí podem és evitar que li ferisca o que li faça sentir-se inferior davant el seu cercle. Per descomptat si és el nostre fill el que es burla dels altres, hauríem d'animar-lo a no fer-lo, ajudant-li a comprendre com es sentiria ell en eixa situació.

Carta d'un fill a tots els pares i mares del món

2011-09-28T17:35:00.001+02:00

No em doneu tot el que us demane.
A voltes solament demane per a vore fins a quant puc rebre.

No em xilleu.
Us respecte menys quan ho feu, i m'ensenyeu a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

No parleu sempre donant ordres.
Si en comptes d'ordres a voltes em demanàreu les coses, jo ho faria més ràpid i amb més gust.

Compliu les promeses, bones o dolentes.
Si em prometeu un premi, done-me'l; però també si és un càstig.

No em compareu amb ningú, especialment amb els meus germans o germanes.
Si em digueu que sóc millor que els altres, algú va a patir, i si em digueu que sóc pitjor que els altres, seré jo qui patisca.

No canvieu d'opinió tan sovint sobre el que he de fer, decidiu-vos i manteniu eixa decisió.

Deixeu-me valer-me per mi mateix.
Si ho feu tot per mi, jo mai podré aprendre.

No digueu mentides davant de mi, ni em demaneu que les diga per vosaltres, encara que siga per a traure-vos d'una dificultat.
Em feu sentir malament i perdre la fe en el que em digueu.

Quan jo faig alguna cosa dolent no m'exigiu que us diga el “perquè ho vaig fer”.
A voltes ni jo mateix ho sé.

Quan estigueu equivocats en alguna cosa admeteu-ho i creixerà l'opinió que jo tinc de vosaltres.
I m'ensenyareu a admetre les meues equivocacions també.

Tracteu-me amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb la què tracteu els vostres amics; ja que per ser de la família no vol dir que no pugam ser amics també.

No em digueu que faça una cosa i vosaltres no la feu. Jo aprendré i faré sempre el que feu, encara que no ho digau; però mai faré el que dieu i no feu.

Quan us explique un problema meu no em digueu “no tinc temps per a tonteries” o “açò no té importància”. Tracteu de comprendre'm i ajudar-me.

Digueu-me a sovint que em voleu.
A mi m'agrada sentir-vos-ho dir, encara que vosaltres no cregau necessari dir-m'ho.

ABRACEU-ME, NECESSITE SENTIR-VOS,

notar que sou els meus amics, els meus companys, els meus pares.... a tota hora.

Font: Padres y colegios.

IMPORTÀNCIA DE LA COL·LABORACIÓ DELS PARES EN L'ESCOLA

2011-09-22T23:51:00.006+02:00

L'educació dels xiquets es basa en dos vessants: l'escolar i la familiar. Per tant, la coordinació d'aquests dos elements, representats principalment pels professors i els pares, és fonamental per al seu desenvolupament.

Vegem com poden col·laborar els pares:

1.1. Participació individual

La participació individual es basa en la relació entre els pares i el professor o entre pares i fills i pot tenir les següents formes:

- Tutories: Són trobades entre pares i professors per arribar a acords referents a forma de treball i objectius educacionals.

- Entrevistes individuals: Es centren en problemes i aspectes concrets del xiquet.

- L'ajuda dels pares en el treball escolar: És fonamental la col·laboració dels pares a casa controlant o supervisant el compliment de les obligacions escolars, però mai han de realitzar la tasca que correspon al fill.

1.2. Participació col·lectiva

Una altra manera de participació en què es tracten aspectes més generals, ja siguin de l'organització i gestió de les escoles o del procés educatiu. En aquest aspecte podem destacar:

- Els Consells Escolars: Estan centrats en la gestió del centre educatiu. Els pares que hi participen representen a les famílies i són elegits mitjançant votació.

- Les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes: Associacions que organitzen activitats culturals, esportives o festives, i a les que tots els pares dels escolars poden pertànyer.

- Altres formes de participació: Com les reunions de pares i mares, participació en activitats extraescolars, conferències i xerrades, etc.

Sra. Trinitat Aparicio Pérez
Psicòloga clínica. Psicòloga escolar
Universitat de Granada

Com a casa en cap lloc....

2011-09-21T15:30:00.004+02:00

Hui us portem un anunci.

Però no és un anunci qualsevol.........

Tots els que tenim fills adolestents, o pre-adolescents sabem el difícil que és aconseguir motivar-los i que deixen de costat la seua bambolla de "tot em dóna igual", "tu no em comprens", "ara no és com en la teua època" .....i un fum de coses més, del mateix estil.

Aquest anunci us farà reflexionar i adonar-se'n que no són tan diferents de com erem els seus pares a la seua edat. Que a nosaltres pares i mares, ens cal parar-nos i reflexionar, per saber quin és eixe camí que segur que nosaltres podem trobar, per a apropar-nos a ells. Els iaios i iaies de vegades us poden ajudar.

Estan en una etapa complicada i cal estar presents sempre al seu costat.

S'acosta la FIRA

2011-09-18T18:18:00.001+02:00

El proper divendres 30 de setembre s'inicien les festes de Gandia.

La fira i festes comencen com ja és sabut per tots, amb l'arribada de les bandes del TIO DE LA PORRA, a tots els centres educatius de Gandia.

Al nostre col.legi arribaran també i, el recorreran de dalt a baix, fent eixir de les aules des dels més menuts als més majors.

Des d'ací volem compartir el programa complet de la Fira i festes, per poder anar ja marcant aquells espais i espectacles als que acudirem. Cliqueu damunt del nom per poder consultar-lo.

Programa de la Fira

2011-09-17T01:07:00.002+02:00

Hola a tots el seguidors dels nostres blogs. Com ja sabeu aquest espai s'utilitza per publicar articles d'interès per als pares i el mestres dels alumnes del CEIP Roís de Corella i també per a totes les persones que ens visiten.

Benvinguts al nou curs escolar.

Una mamà del nostre col·le ens ha enviat un correu electrònic que diu així:

Bona vesprada Rosana

Ja estem de nou aquí.

Comenta el curs i jo t’envie este reportatge per si et sembla interessant per al blog.

Salutacions

Y.Ch.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/revision-vista-oido-antes-del-inicio-clases/1195959/

Si que m'ha semblat interessant,us recomane que feu clic en l'enllaç. Gràcies.

Primer dia de classe!

2011-09-07T18:13:00.003+02:00

Demà, 8 de setembre, primer dia del nou curs escolar!

2011-08-27T00:30:00.003+02:00

Setembre ja està arribant, obri la porta i que passe avant!

Comencem un nou curs i ho tenim que abordar amb il·lusió, ja s'acaben les vacances que ens han carregat d'energia per començar de nou.

Setembre que obri el nou curs, els pares preparen tot el que fa falta per a que els seus xiquets no es falte de res.

Setembre obri la tardor i ja no és la calor sufocant de l'estiu.

Lluny queden les becadetes després del dinar, venen les preses, les llistes i les tasques escolars.

La robeta que la mare ens prova per vore si hem crescut, el davantal que ens compren, la motxilla de moda.....

Setembre és un mes que marca l'inici, marca l'airet del matí, eixe airet que demana rebequeta.

Agafem el rellotge que vam guardar i ens el posem a la monyica i ja no podem passar sense ell.

Però el que més ens costa és matinejar, grans i menuts no ens podem encantar, es fa tard , arribem tard si ens encantem. Pensem que no ens adaptarem, però d'una manera sorprenent entrem en una espiral en la que no podem parar i ens adaptem al dia dia ràpidament.

BENVINGUTS ALS BLOGS DEL COL·LE, BENVINGUTS AL NOU CURS!

Llegir en vacances

2011-07-21T07:05:00.002+02:00

Durant les vacances podem trobar moltes estonetes per a llegir.

Et donem algunes idees per a gaudir dels llibres en família durant aquest estiu.
Les rutines són aconsellables, i també per a la lectura: dedicar-li una estona diàriament, tindre un lloc favorit......

Variacions nocturnes
El conte abans de dormir és una recepta que sol funcionar amb els xiquets. I, per a no perdre el costum, es poden introduir petits jocs o variacions de manera que cada nit tinga alguna cosa especial: modular la veu; detenir la lectura i esperar al fet que el xiquet complete un diàleg o una seqüència; intercanviar els papers entre el xiquet i el seu pare o la seua mare…
L'important és que mantinga aquest costum, fins i tot quan ja no necessiten la nostra presència.

La casa silenciosa
La casa ha d'estar totalment en silenci: fora telèfons, televisió, ordinadors, músiques… Ho aconseguirem? Les vacances són un moment ideal per a provar-ho, quan tots estem junts. Es tracta d'acordar una estona (depenent de l'edat dels xiquets: quinze minuts, mitja hora, tres quarts d'hora…) per a què cadascú agafe el seu llibre.

Berenar literari
Podem organitzar un berenar i convidar a amics, proposant un tema: cadascú ha de triar una pàgina o una seqüència d'un llibre perquè ens faça riure, o ens faça por, o aconseguisca entristir-nos… A vore qui aconsegueix la millor!

Eixides amb un llibre
Els llibres poden ser bons companys per a una eixida. Pensem-ho bé: una excursió al camp (no oblidem la guia d'arbres), una visita al museu (hi ha llibres molt bonics que ens proposen pistes per a observar els quadres), un dia en el zoo (l'enciclopèdia d'animals ens pot donar dades sobre la marxa).

Regals per a l'oïda
Practicar la lectura en veu alta (ells i nosaltres), aprendre a recitar poemes senzills, repetir embarbussaments, rimes… són jocs a l'abast de tots i resulten divertits. En alguna ocasió podem posar un toc de solemnitat: fer un petit concurs, gravar una selecció de poemes entre amics i fer còpies del CD; acompanyar la lectura amb una música suau, que també ells poden triar… Inventem situacions en les quals compartir textos siga un regal per a l'oïda.

Un lloc en la maleta
Quan isquem de vacances, no ens oblidem dels llibres. Portem el llibre a la platja, a la pinada, a la casa dels iaios. Organitzem activitats al voltant dels llibres amb els cosins, amb els amics, amb els companys que estan lluny: una sessió de lectura (tu em lliges, jo et llig), un intercanvi de llibres (tu em deixes, jo et deixe), una ressenya per carta o per correu electrònic (tu m'aconselles, jo t'aconselle).

Turisme literari
Els llibres ens porten als viatges, i els viatges, als llibres. I quan estem de viatge, per què no fer turisme literari? Les llibreries del lloc de segona residència, els quioscs de la platja, les llibreries dels aeroports i de les estacions, els bibliobusos, les agències de lectura en els llocs de vacances…

Acudim als llocs d'informació: molts ajuntaments organitzen activitats al voltant dels llibres.

http://www.familis.es/padres/boletines-on-line/ratos-para-leer-en-vacaciones.aspx

Festival fi de curs (vídeos)

2011-07-07T09:19:00.002+02:00

El FESTIVAL DE FI DE CURS, d'aquest curs, ha estat un gran èxit!

Les actuacions molt treballades, el vestuari, el decorat, l'ambient, el públic....... tot ha estat un gran èxit.

Per primera vegada el col.legi ha gravat totes les actuacions dels alumnes que finalitzaven cicle i ja estem en disposició de publicar-les ací, totes juntes.

El festival és de tots i per a tots, però els actors principals són els alumn@s de Sisé de Primària, ja que amb aquest acte, tanquen la seua estada entre nosaltres. Es graduen en Educació Primària.

S'han fet majors i el proper curs es repartiran entre els instituts de la nostra ciutat, ja no els vorem correr pel pati, per això és especialment emotiu el seu acomiadament, i com no també ho és, si més no, per a les seues famílies.

Ja sabeu que sempre estarem ací per al que necessiteu, i us volem desitjar molta sort en el vostre nou camí!

FESTIVAL FI DE CURS

2011-06-30T09:22:00.002+02:00

DIVENDRES 24 DE JUNY CELEBRAREM A L'ESCOLA EL FESTIVAL FI DE CURS.
EN ELL ACTUAREN ELS XIQUETS I XIQUETES QUE ACABEN CICLE.
ACÍ TENIU UN VIDEO FET PELS PARES DE L'ACTUACIÓ DELS ALUMNES D'INFANTIL.
GRÀCIES FAMÍLIA!!!!.

Programa d'actuacions

2011-06-23T22:29:00.003+02:00

1.- ED. INFANTIL 5 ANYS

"Amigos" de Patito feo

Cançó en anglés

2.- Exhibició extraescolars: Futbol i bàsquet

3.- ED. PRIMÀRIA 2n. CURS

"Una volta pel mercat"

4.- Exhibició extraescolars: Danses valencianes i anglés

5.- ED. PRIMÀRIA 4t. CURS

"Superesmorza" Club Super3

6.- Exhibició extraescolars: Patinatge

7.- ED. PRIMÀRIA 6é. CURS

6é A "Banana boat song"

6é B "Tutti fruti"

6é C "Fruta preferida"

6é ABC Dansa francesa i ball d'animació.

8.- Graduació dels alumnes de sisé de primària.

Festival fi de curs

2011-06-22T19:51:00.002+02:00

Queden dos dies per al

festival de fi de curs

del nostre col.legi.

Un festival per a tot el col.legi: Xiquets i xiquetes, pares, mares i familiars, on actuaran tots els alumnes que finalitzen etapa o cicle, i alguns d'activitats extraescolars.

El festival serà com sempre, al pati de l'escola.

Començarà a les 7 de la vesprada, i a l'acabar, serà el sopar organitzat per l'Associació de mares i pares del col.legi.

Per anar obrint boca ací podeu vore un resum de festivals de cursos passats.

APROFITEM BÉ L'ESTIU

2011-06-19T20:41:00.004+02:00

L'anhelat estiu és una època que relacionem amb sol,
platja, relax i temps lliure per gaudir de la família i els amics.

Per això, és molt important que planegem bé les activitats dels nostres fills, perquè gaudeixen de totes les activitats pròpies de l'època estival.

La família, bolígraf en mà, aneu apuntant les apetències, necessitats i il.lusions de cadascun dels seus membres.

I l'època perfecta per fer-ho és el mes de juny.
"La veritat és que cada vegada més pares són conscients que la via més fàcil perquè el seu fill aprenga i que ho faça d'una forma divertida. Sabem que tot el que vam aprendre quan erem xiquets divertint-nos o a allò que podem unir alguna anècdota, ho recordem la resta de la vida " afirmen els experts en continguts pedagògics.

Tots volem descansar, i els nostres fills també. Però el descans s'aconsegueix tant mitjançant la inactivitat controlada, com mitjançant la realització d'activitats gratificants que no es realitzen habitualment al llarg del curs.

Les activitats ideals per a l'estiu són: els esports en general que els ajuden a alliberar energia i a jugar en grup, anar en bicicleta per millorar la coordinació de moviments, les activitats d'aigua ja que al mateix temps que es refresquen, experimenten noves sensacions en un nou mitjà i desgasten energia. En combinar l'aigua amb la sorra, milloren la seva destresa manual i potencien la imaginació.

Els jocs de taula per relacionar-se amb els altres i que també poden ser utilitzats en exterior. Aquests jocs els ensenyen a aprendre a guanyar i perdre, a crear noves estratègies i solucions ia fomentar la cooperació, entre altres coses.

A més, cal reservar un temps cada dia per a la lectura i gaudir-ne. Aquest moment es transforma en alguna cosa íntima en què el xiquet posa a funcionar la seva imaginació i aprèn a representar conceptes.

Fins i tot els llibres d'activitats per repassar conceptes apresos durant l'any escolar poden ser molt útils i ajuden a mantenir l'hàbit de treball que necessitarem per adaptar-nos al nou curs.

Què aprofiteu el temps i no deixeu de ser feliços!

LLIBRES DE TEXT Curs 2.011-2.012

2011-06-16T17:30:00.002+02:00

A final de curs, quan els tutors i tutores entreguen les notes finals, es repartirà el llistat dels llibres de text per al proper curs, junt al llistat de material didàctic que els farà falta, per a poder preparar-lo abans de l'inici del curs escolar.

Les llistes dels llibres per al curs que ve, 2.011-2.012, ja estan col.locades al tauler d'entrada de l'edifici principal, per si alguna persona les vol consultar abans de que li s'entreguen.

També estan disponibles, des de hui en la pàgina web del col.legi:

Podeu accedir clicant en la imatge o clicant ací:

WEB ROÍS DE CORELLA

Reunió inici d'escolaritat

2011-06-16T17:03:00.000+02:00

A LES FAMÍLES DELS ALUMNES QUE INICIEN EL SEGON CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL AL NOSTRE COL.LEGI

Reunió informativa, el proper dimarts 28 de juny, a les 20.00 hores, a la sala d'usos múltiples, edifici principal, primera planta.

Temes:

* Presentació de l'equip docent

* Funcionament del centre

* Col.laboració i participació de les famílies

* Torn obert de paraules

Per accedir a la reunió, estarà oberta la porta verda menuda d'accés al jardí de l'edifici principal.

IMPORTANT: Els xiquets i xiquetes NO HAN D'ESTAR en la reunió, per poder tindre el clima adequat, i poder prestar la màxima atenció als temes a tractar.

AJUDES DE MENJADOR CURS 2.011 - 2.012

2011-06-15T08:07:00.006+02:00

Hui s'ha publicat al DOCV la convocatòria per a sol.licitar:

AJUDES ASSISTENCIALS DE MENJADOR PER AL CURS

2.011 - 2.012

BENEFICIARIS

Podran sol.licitar aquestes ajudes els alumnes que actualment cursen Ed. Infantil 4 i 5 anys, i els alumnes d’Ed. Primària fins a cinqué curs.

TERMINI DE PRESENTACIÓ. Del 16 al 24 de juny

Els impresos es recolliran i s’entregaran complimentats en secretaria, en horari de de 9 a 13 h.

DOCUMENTS A APORTAR JUNT A LA SOL·LICITUD

Fotocòpia del CIF, DNI, PASSAPORT o NIE , de pare, mare, tutor o semblants, si és el cas.

Llindars de renda

Amb efectes del curs escolar 2011-2012, podrà participar en la present convocatòria d’ajudes assistencials de menjador els alumnes la renda familiar del quals durant l’any 2009 no supere els imports següents:

Composició unitat familiar Renda familiar

Famílies de fins a tres membres 26.500,00 €

Famílies de quatre membres 31.000,00 €

Famílies de cinc membres 34.000,00 €

Famílies de sis membres 37.000,00 €

Famílies de set membres 40.000,00 €

Famílies de huit membres 43.000,00 €

A partir del nové membre s’afegiran 3.000 € a la renda de la unitat

familiar per cada nou membre computable.

El col.legi repartirà hui als alumnes una circular informativa.

Matrícula

2011-06-13T17:27:00.012+02:00

El passat divendres es publicaren les llistes dels alumnes admesos per al proper curs 2.011-2.012.

Aquesta setmana, el dijous 16, s'inicia el periode per formalitzar la matrícula.

MATRÍCULA nous alumnes

Periode: Del dijous 16 fins el divendres 24 de juny.

Horari: De 9 a 13 hores.

Lloc: Secretaria del col.legi.

Cal portar:

* Alumnes que es matriculen en Ed. Infantil 3 anys:

- 4 fotos tamany carnet

- Fotocòpia del SIP de l'alumne

- Informe mèdic

* Alumnes que es matriculen en la resta de cursos:

- Baixa del centre. (Es demana en el centre on estan cursant estudis actualment).

Un programa interessant en TVE

2011-06-10T23:31:00.002+02:00

El proper diumenge 12 juny 2011 a les 21:30 H, s'emetrà per "La 2" de TVE elprograma de divulgació científica "REDES", dedicat a la Dra Susan Barry i la seva experiència amb la optometria comportamental.

Aquest programa està presentat i dirigit per Eduard Punset, advocat, economista i comunicador científic, amant de la neurociència i de les funcions cerebrals.
La Dra Susan Barry, neurocientífica Americana, parlarà de la seva experiència com a científic i com a pacient sobre la Teràpia Visual neurocognitiva en el marc de la Optometria Comportamental.
La Dra Barry, patia estrabisme des dels primers anys de vida i amb 50 anys va començar un tractament amb Teràpia Visual amb el qual va aconseguir aprendre ausar els seus dos ulls alhora, treballar en equip i va aconseguir visió en 3D,demostrant així que la plasticitat cerebral és possible encara en adults.
Es parlarà així de la Optometria Comportamental a Espanya.

Preparant el fi de curs

2011-06-08T16:06:00.001+02:00