COMUNICACIÓ PARES I FILLS

Publicado por Rosana | 12:54 | 1 comentarios »

És important que els adults(pares,professors…) sàpiguen ESCOLTAR PERQUÈ ELS XIQUETS PARLEN i, d'aquesta manera, que els confien els seus sentiments, opinions i experiències.
Tots els dies els xiquets s'enfronten a dificultats, reptes i perills.
Aquests apareixen on menys s'espera: en el carrer, en l'escola o en el seu interior.



• Els xiquets necessiten saber que els seus sentiments són acceptats i respectats.

• Tots els sentiments poden ser acceptats, encara que no totes les accions poden ser permeses. És comprensible que el nen no vulgui al seu germanet, però no per això pot fer-li mal.
A l'escoltar als nostres fills i entendre els seus sentiments, podem orientar-los perquè comprenguen la diferència entre els sentiments acceptats i les accions prohibides o inacceptables.

• Un xiquet que pot expressar les seves opinions i les seves idees és un xiquet que va a créixer amb confiança en si mateix.

• És important per al xiquet tinga el suport dels adults per a tenir confiança de narrar les seves experiències. El diàleg amb els altres permet al nen elaborar les seves vivències, solucionar els seus problemas o resoldre les seves frustracions.

En conclusió, l'hàbit de parlar amb els xiquets i aprendre a escoltar-los, ajuda que es desenvolupen millor, que confien en els adults i a saber que poden contar amb ells quan els necessiten.

RECOMANACIONS

Escoltar amb silenci i atenció.
És necessari atendre al xiquet, deixar a un costat el que estem fent, asseure'ns al seu costat i mirar-lo a la cara. De vegades els adults continuen amb les seves activitats alhora que parlen en el xiquet.. Això no és una bona idea, doncs es transmet la idea que no és important el que el nen ens està dient.

• .
Tot el que el nen diu és important En general, el xiquet parla experiències que per a l'adult poden ser avorrides, irrellevants o ximples, però per al xiquet són importants. No és una bona idea interrogar-lo. És necessari escoltar el que ell ha de dir-nos.

No és necessari parlar molt.
Els adults poden fer veure que està escoltant als xiquets dient paraules com: “Ajá”, “entenc”, o “ja veig”.

Posar-li nom als sentiments.
Quan vol parlar-nos del que sent i no sap com fer-lo, pot ser útil ajudar-li donant-li un nom a aquests sentiments. Per exemple quan plora perquè li van llevar els seus dolços es pot dir: “Sí, dóna coratge que et lleven els teus dolços! “. D'aquesta manera el nen entendrà que ens interessem pel que senten, que és important que ho expresse, i quel’ ajudarem a superar-ho.

Concedir el desig en la imaginació.
Quan el xiquet expressa un desig frustrat o un sentiment de fracàs, l'adult pot concedir-li el seu desig en la imaginació. Per exemple quan el nen plora perquè el seu pare està absent, dir-li: “M'agradaria molt que el teu pare estigués ací!”.

Fer preguntes curioses.
És important que l'adult s'interesse i li faja preguntes (no interrogatoris!). Com viu ell l'experiència? Com ho soluciona? Per què és important per a ell? Com ha pensat resoldre el problema?

Respectar fins a on vol parlar el xiquet.
Perquè l'escolta no es transforme en un interrogatori és important que no es pressione al xiquet, ni que se li obligue a parlar, o dir més del que ell desitja comunicar.

La confiança naix de les experiències positives, aquelles en les quals el nen ha compartit el que necessita compartir.


1 comentarios

  1. Ma Jesús // 1 de gener del 2010, a les 13:49  

    Feliç any nou, faenera!