NANAS DE LA CEBOLLA

Publicado por Tere | 18:38 | 2 comentarios »

Com ja vos ha comentat la meua companya Joana, aquest curs la Comissió de Pla Lector,hem preparat unes activitats relacionades amb dos grans autors, Enric Valor i Miguel Hernández,per començar ací teniu un vídeo sobre una de les poesies més tendretes i boniques de Miguel Hernández "Nanas de la cebolla".
Espere que vos agrade.


Els pares que es resisteixen a permetre que els seus fills tinguin TV seva habitació ara poden emparar-se en un estudi israelià que demostra que aquests dispositius fan que els xiquets dormen menys durant l'any escolar Les conseqüències negatives de la TV a l'habitació dels xiquets. Un estudi conjunt de la Universitat de Haifa i el Jezreel Valley College va revelar que els xiquets amb un televisor o un ordinador a la seva habitació es fiquen al llit mitja hora més tard de mitjana, encara que s'alcen a la mateixa hora. L'equip va trobar a més que aquests joves veien una hora més de televisió per dia i passaven una hora més davant l'ordinador, jugaven més jocs i navegaven més per internet que els seus parells sense els dispositius en el dormitori. Els investigadors van avaluar a 444 estudiants de secundària amb una mitjana de 14 anys que van ser consultats sobre els seus hàbits de son, ús d'ordinador i televisió i costums alimentàries. Els participants van informar anar a dormir en mitjana a les 23:04 i alçar-se a les 6:45 del matí durant els dies de setmana. El cap de setmana els horaris s'estenien a la 1:45 i les 11:30 del matí, respectivament. Aquells xiquets amb televisió i ordinador a l'habitació es ficaven al llit mitja hora més tard de mitjana. Els estudiants miraven una mitjana de dues hores i 40 minuts de televisió i usaven l'ordinador unes tres hores i 45 minuts els dies de setmana. Però aquells amb un televisor a l'habitació miraven una hora més i els que tenien ordinador a la seva pròpia cambra la usaven més que els seus parells. Una cinquena part dels participants va dir que menjava davant el televisor habitualment, mentre que el 70% va assenyalar que ho feia a vegades. Els ordinadors van ser considerades un lloc menys atractiu per menjar, amb només un 10% d'adeptes a fer-ho regularment i un 40% a menjar davant del monitor ocasionalment. "Hi ha una relació directa entre l'exposició als mitjans i menjar davant del televisor o l'ordinador. Com més un xiquet mira televisió o usa l'ordinador, majors són les seves possibilitats de menjar davant de la pantalla", van indicar els investigadors.

Font: www.infobae.com

Escola de pares: Mª Àngeles Soto

Publicado por Ma Jesús | 22:33 | 10 comentarios »






La sala d'usos múltiples s'ha quedat menuda, a pesar d'haver posat una vintena més de cadires de les habituals, aquesta vesprada.
Al comprovar que no cabien més persones s'han anat col.locant totes les possibles fins que ja era completament impossible entrar-ne ni una més. 

Amb l'aula plena i amb algunes persones de peu, hem gaudit tots de l'oratòria tan amena i instructiva d'aquesta afamada psicopedagoga. 
Han estat dues hores on se'ns ha explicat com podem identificar els diferents tipus de conductes que podem trobar en els nostres fills, i el que és més profitós, com hem d'actuar i quines estratègies hem de seguir en cadascuna d'elles.
Hem acabat amb un interesant apartat de preguntes, un debat d'allò més aclaridor.
En resum:  un èxit de convocatòria.
La ponent  Mª Ángeles ja va vindre el darrer curs al nostre centre, i el bon sabor de boca que ens va deixar ha fet que hi hagueren moltes persones interessades en escoltar-la. Ara ja podeu opinar.....
Què us ha paregut?
Us servirà per a millorar l'educació dels vostres fills i filles?
Penseu que l'escola de pares ha de continuar?

Cliqueu dalt d'aquest article/post, on posa "comentaris" i deixa el teu. 
Totes les opinions són vàlides i necessàries per a la continuitat d'aquest projecte.

Mª Àngeles Soto

Publicado por Ma Jesús | 23:21 | 0 comentarios »


EL DIVORCIO DE LOS PADRES.

Publicado por hector10 | 16:04 | 3 comentarios »


El número de divorcios y de separaciones ha dejado de aumentar en los últimos años. Probablemente, como consecuencia de la crisis económica, las rupturas matrimoniales han descendido un 10,7 por ciento en el año 2009, respecto a 2008. De esta manera, continúa la disminución de las rupturas matrimoniales iniciada en 2007. Concretamente, los divorcios han disminuído un 10,6 por ciento y las separaciones un 12,3 por ciento, lo que da como resultado que la duración media de los matrimonios disueltos en España alcance los 15 años y medio.
¿Mejor separados que juntos?
Esta es la buena noticia que nos trae la cara positiva de la crisis económica, ya que hay muchos matrimonios que no se separan por falta de recursos económicos. No obstante, en ocasiones, es mejor que la pareja se separe, a que continúe viviendo situaciones conflictivas de convivencia, que afecten negativamente a sus hijos. Este podría ser el caso de los niños que están viviendo situaciones adversas, por ejemplo, de constantes peleas, discusiones que terminan en maltrato o problemas de alcoholismo o drogas. Si el ejemplo de su padre y/o madre no es el más adecuado, seguramente será más beneficioso para ellos que sus padres se separen.
Por el bien de tus hijos
Está comprobado que el niño sufre mucho más en situaciones en que los padres son infelices juntos, que cuando deciden vivir separados. Los niños quieren sentir que sus padres son felices. Es importante considerar que, al tomar la decisión de separarse, se analice primero la relación con los hijos, los cambios que éstos pueden sufrir y, sobre todo, que su decisión no afecte ni comprometa a las necesidades básicas de los niños. Los hijos en común continuarán necesitando de cariño, cuidados, atención, apoyo y comprensión.
Los hijos son lo primero
Aunque separados, la pareja jamás dejará de ser padres para sus hijos. No se puede olvidar que los niños tienen derechos y necesidades básicas como la alimentación, el alojamiento, el cuidado de su salud, la educación y el vestir. Cumplir con las necesidades básicas de manutención para los niños es fundamental para su desarrollo.
Por otra parte, los niños sólo se sentirán seguros si existe un clima de confianza, respeto y afecto entre sus padres. Considerando estos derechos de los niños, los padres deberían ofrecer una educación basada en valores como el optimismo, la responsabilidad y la familia, brindando a sus hijos una convivencia civilizada, integradora y social.
Al mismo tiempo, los padres separados, cada uno desde su sitio, deben seguir observando el comportamiento de sus hijos y facilitarles su compañía, no solo durante las visitas establecidas.

Fuente: www.guiajuvenil.com

COMISSIÓ PLA LECTOR

Publicado por JOANA | 9:18 | 0 comentarios »

Aquest any estem treballant una nova comissió : "PLA LECTOR", i volem que estiga dedicada al poeta MIGUEL HERNÁNDEZ i al rondallista i escriptor ENRIC VALOR.
Tot el col.legi participarà , dins de la setmana cultural (18,19 i 20 d'abril), en tallers, recitals i lectures dels dos escriptors.

- INFANTIL i PRIMER CICLE es centraran més en la poesia de MIGUEL HERNÁNDEZ per a xiquets.
-SEGON I TERCER CICLE treballaran les rondalles d' ENRIC VALOR.

Convidem a tots , pares i mares, a participar en aquesta setmana cultural que a més coincideix amb el dia del llibre- dia de Sant Jordi que és el 23 d'abril.
Gràcies per la vostra col.laboració.

Publicado por pura | 23:32 | 0 comentarios »

Publicado por pura | 23:26 | 0 comentarios »

Publicado por pura | 22:41 | 2 comentarios »

LA RISOTERAPIA CURA

Publicado por Mari Carmen | 15:24 | 0 comentarios »























NO ho hauríem de fer:


  • Criar als fills dependents de nosaltres.
    Exemple de frase típica:”Ja saps que això li agrada a la mare"
  • Projectar els nostres desitjos en els fills.
  • Imposar gustos o aficcions en els fills. 
    Exemple de frase típica:”Segur que li agrada el bàsquet, a casa hem jugat tots, tota la vida!”
  • Estimar els fills per si mateixos, no tant pel que fan o deixen de fer.
  • Projectar-nos en els èxits o en els fracassos dels nostres fills.
SI que ho hauríem de fer:
  • Detectar capacitats i potencialitats dels fills.
  • Acceptar i adaptar-se a les característiques dels fills.
  • Exemple: No l’apuntem a més extraescolars perquè es un xiquet molt casolà.
  • Potenciar les capacitats per a les quals estan dotats
  • Mantenir “ sota control” els nostres desitjos.
  • Exemple: La nostra filla ens fa patir en el tema del menjar, però potser per això que la volem encara més.
  • Mantenir” sota control” les nostres expectatives.
  • Aprendre a diferenciar-nos dels nostres fills.




CAL MENJAR VERDURA

Publicado por maite | 12:27 | 2 comentarios »

Les verdures pertanyen al grup d'aliments "2". Com que estan en la part baixa de la piràmide alimentícia es recomana consumir de tres a cinc peces al dia. Tenen vitamines com la "A" o la "C" i minerals com el ferro i el magnesi. Són baixes en calories i greix i contenen fibra.

Com les fruites, són nutrients que regulen les reaccions químiques que es produeixen en el nostre organisme.

En funció del color podem saber quina és la vitamina més important:

-Color groc i roig: vitamina A (tomaca, carlota, pebre roig...).
-Color verd: vitamina C (espinaques, julivert, lletuga, carabassí...).

En general, la cocció fa desapareixer la majoria de les vitamines. S'aconsella, sempre que siga possible, el seu consum en cru. És preferible la seua cocció sense pelar, utilitzant molt poca aigua o al forn.


Ponència en les jornades NOVADORS

Publicado por Ma Jesús | 7:07 | 0 comentarios »



Watch La comunitat educativa al Ciberespai in Educational & How-To  |  View More Free Videos Online at Veoh.com

COM AJUDAR-LOS AMB ELS DEURES?

Publicado por Àngels | 22:58 | 4 comentarios »




L'hàbit de fer-los a cada moment i el lloc hauria de sortir del propi nen, si bé és cert, que en alguns moments seran els pares els que hauran de recordar que aquest moment ja ha arribat.Hi ha molts nens que per edat o falta de rutina no tenen l'habilitat de l'organització consolidada, en aquest sentit els pares adopten un paper primordial, és important que el rol dels pares sigui d'ajuda, asseure's amb el nen abans que comenci a fer els deures per a planificar les tasques del dia i una vegada organitzat serà el nen,en solitari, qui començarà amb els deures.


Aquí és on els pares han de passar a un segon pla, no es tracta de fer els deures amb ells sinó que ells facin els deures sols i els pares estiguin com suport i ajuda per a quan sigui necessari. És important que es pugui donar ajuda però no resposta, que els ensenyem a pensar. Si els pares no compleixen aquest paper els nens perden l'oportunitat d'aprendre a planificar-se, a organtzar-se , a ser responsables i, per descomptat, a aprendre els coneixements que es requereixen en l'escola per a cada edat.


Interessant article sobre la influència de la música en el desenvolupament dels més menuts.




El poder de la imaginació

Publicado por carmensin | 16:52 | 3 comentarios »

Les coses clares

Publicado por Ma Jesús | 19:55 | 1 comentarios »


Emílio Calatayud és un jutge destinat a la ciutat de Granada.
Emilio Calatayud és un jutge especial. Segurament alguna vegada en els telediaris  de qualsevol cadena, haureu escoltat alguna de les seues  originals sentències.


Treballa en un jutjat de menors i  a més  a més és pare. 
Això ha fet que se n'adone que les sentències a menors, han d'anar encaminades sempre, a formar i  a educar.
Ací teniu una conferència oferida per ell, on dóna la seua visió de la societat actual, de l'educació, de les relacions entre els pares  i fills, etc, etc....
Està partida en dues parts. Així que quan s'acabe la primera feu clic damunt de la segona.


Us RECOMANE  tan a pares i mares com a mestres, que quan tingau una estoneta de tranquilitat, engegueu l'ordinador, es poseu l'altaveu o els auriculars i l'escolteu amb tranquilitat.


Us farà reflexionar sobre mooooooooltes de les qüestions que a tots ens passen pel cap.
Val la pena!  AH!  i no s'oblideu de deixar la vostra opinió en "comentaris".





  • LA VISIÓN INVOLUCRA EL 65% DE LAS CONEXIONES CEREBRALES
  • SE RELACIONA CON TODOS LOS SENTIDOS
  • IMPLICA TODOS LOS LÓBULOS CEREBRALES
  • LA VIA VISUAL CONSUME 1/3 DEL GASTO ENERGÉTICO DE NUESTRO CEREBRO
  • DE TODOS LOS PARES CRANEALES, 6 ESTÁN RELACIONADOS CON LA VISIÓN
  • EL 80% DE LO QUE EL NIÑO APRENDE, ENTRA POR SUS OJOS
SINTOMAS Y SIGNOS      CAUSA                 TRATAMIENTO
Visión borrosa
Fatiga visual                        Error retractivo                Gafas o lentes de contacto
Dolor de cabeza                   Acomodación                    Terapia acomodativa
Picor y escozor de ojos


Error en la copia de pizarra-papel         
Adaptación lenta al variar el      Acomodación        Terapia acomodativa
plano de mirada
Girar un ojo
Taparse un ojo al leer o escribir   Visión binocular     Terapia binocular
Evitar trabajos prolongados de cerca

Perderse al cambiar de línea al leer
Saltarse letras al leer o copiar      Motricidad ocular  Terapia oculomotora
Velocidad lectora lenta                  Visión binocular     Terapia binocular
Mala comprensión lectora

Falta de coordinación y equilibrio
Razonamientos lógicos erróneos      Percepción       Terapia perceptual
Inversión de letras y números          Lateralidad      Terapia de direccionalidad
Canviar el órden de letras o palabras
No saber dónde está la izquierda y la derecha
Mala comprensión lectora

Mala caligrafia                Integración motora visual      Terapia motora visual
Falta de coordinación y equilibrio

Errores en dictados      Integración auditiva visual     Terapia auditivo-visual
Dificultades en actividades rítmicas

                                                                                                 
        Milva Lorente /Óptic-optometrist /Col.legiada 3266

                                                                                                 

    La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres, com l'albercoquer. Presenten unes propietats nutritives i una composició química que les distingeix d'altres aliments.
    Segons com siga el temps des de la seua recol.lecció, la fruita es classifica en:

    1.Fruita fresca: els seu consum es realitza inmediatament o als pocs dies de la seua collita, sense cap tipus de preparació o cuinat.
    2.Fruita dessecada o fruita pansa: és la fruita que després d'un procés de dessecació es pot consumir als mesos, i fins i tot anys després de la seua recol.lecció.

    Altres grups de fruita comprenen:
    a.Cítrics com la taronja o la llima.
    b.Exòtiques com la pinya o la xirimoia.

    La composició química de les fruites depèn sobretot del tipus de fruita i del seu grau de maduració:
    .Aigua: més del 80% i fins i tot el 90% de la composició de la fruita és aigua. És per això, que és molt refrescant.
    .Glúcids: entre el 5 i el 18% de la fruita està format per carbohidrats.
    .Fibra: aproximadament el 2% de la fruita és fibra.
    .Vitamines: especialment les del grup C (meló, maduixes, Kiwi) , vitamina A (albercocs, bresquilla i prunes)...
    .Sals minerals: igual que les verdures, les fruites són riques en potassi, magnesi, ferro i calci.

    Una bona manera de començar el dia es prendre una peça de fruita o un suc natural. L'aigua, les vitamines antioxidants, els minerals i la fibra que conté la fruita ajuden a hidratar, netejar i restaurar el nostre organisme.

    S'aprofiten tots els nutrients de la fruita si aquesta es menja fruita. Conté unes propietats nutritives que ajuden a la funció hepàtica i renal del cos i també ajuden a millorar la digestió gràcies al seu contingut en fibra.

    Continuant amb el tema de la gelosia entre germans o companys vos recomane aquest llibre que és fantàstic per la  seua presentació. Es presenta amb vinyetes i està ple de bones idees i consells per als pares i mestres.

    A més a més el podeu llegir On Line!!

    SOLS TENIU QUE CLICAR ACÍ:


    Ara és el moment!

    Publicado por Ma Jesús | 11:50 | 0 comentarios »


    Els pares i mares anem sempre carregats de faena. A la criança i educació dels nostres fills hem d'afegir el treball fóra de casa i el treball diari dins de la nostra casa.
    És per això que moltes de les activitats que ens agradaria poder fer, queden fóra del nostre accés per falta de temps. I a més a més, de vegades també, per no poder-nos-ho permitir econòmicament.

    Doncs bé, hem trobat per internet una web de la Generalitat Valenciana, que ofereix formació online (sense haver de moure't de casa), debades (gratis), i que a més a més quan acabes t'otorga la titulació aconseguida.

    Un dels cursos es refereix a com aprendre a utilitzar internet. Pots matricular-te del nivell d'usuari bàsic o mitjà.

    El curs de nivell bàsic d’Internauta (UBI) pretén familiaritzar-te amb els elements necessaris per a anar prenent confiança i practicant qüestions tan útils com enviar un correu, comunicar-te per internet, fer compres, buscar informació, fer gestions amb l’administració i sobretot trobar la seua utilitat per a resoldre qüestions de la vida diària.

    UBI - Telefona al 012!!

    El curs de nivell mitjà d’Internet (UMI) està dissenyat per als que tenen un coneixement inicial de l’ús d’internet i volen continuar aprofundint i aprenent a traure més i més partit a tot el que es va incorporant a internet per mitjà de noves utilitats que ens aporten avantatges com saber utilitzar la veu IP per a estalviar en la factura telefònica, conéixer i compartir imatges i so, crear un blog perquè les teues opinions siguen considerades o fer tramitacions amb l’administració.

    Banner Apuntarse a UMI - Superior-Izquierda
    Banner Apuntarse a UMI - Inferior - Izquierda
     És el moment d'aprofitar aquesta iniciativa que no ens costarà ni 1 euro, i aprendre sobre aquest món que tan fàcilment dominen i usen els nostres fills. 
    Nosaltres des d'aquest blog us animem a intentar-ho.
    T'animes?
    Clicant damunt de qualsevol de les imatges d'aquest post,  podràs accedir a la pàgina.






    La rivalitat i la gelosia fraterns són una experiència molt comuna i natural per la qual passen quasi  tots els xiquets. Ara bé, el mode en què actuem els pares per reconduir les situacions de rivalitat. 
    Els motius per què els germans rivalitzen poden ser múltiples però, sobretot, tindrien a veure amb la seua necessitat i desig d'aconseguir la major atenció possible dels seus pares, la d'obtindre una posició de privilegi i aconseguir més coses, més amor i aprovació.
     Algunes actituds i actuacions per millorar les relacions entre els germans
    ·       Cadascun dels nostres fills és distint.Hem d'evitar la tendència a fer comparacions i a veure només les qualitats d'algun del fills perquè són més excel·lents o més coincidents als nostres gustos.
    ·      Als fills no hem de comprar-los les mateixes coses, ni cada vegada que es compre qualsevol cosa a un cal fer-ho també a l'altre. Ho farem en funció de les seues necessitats i no per un sentit d'equilibri que fomentaria la rivalitat que volem evitar. El tracte als nostres fills i algunes normes tampoc poden ser iguals i variaran segons l'edat, característiques dels nostres fills, etc. L'hora de gitar-se no ha de ser la mateixa si les seues edats són molt diferents.
    ·       Establir amb els nostres fills regles i normes perquè sàpien com esperem que es porten i perquè aprenguen a regular els seus comportaments i resoldre els conflictes. Convé que no hi haja moltes regles, però que estiguen ben definides i se sàpien les conseqüències pel seu incompliment.
    ·      Des de xicotets, és molt important assignar-los responsabilitats. Cal aclarir-los el que ha de fer cada un per a si mateix i per als altres. Es poden establir torns setmanals rotatius per a les distintes tasques (fer el llit, ordenar l'habitació, posar i llevar taula, ajudar en la compra, baixar el fem i material de reciclatge etc.)
    ·      Convé mantindre, periòdicament, una xicoteta reunió familiar per revisar les normes i les tasques assignades, per parlar dels possibles conflictes que hagen sorgit i aportar solucions. Si no hi ha temps, quan alguns problemes es repeteixen ben sovint, és molt útil convocar la dita reunió. Cal responsabilitzar els xiquets perquè troben les seues pròpies solucions i proposen actes de reparació quan han tractat malament els seus germans o han fet mal a algú.
    ·      Davant dels xicotets conflictes i disputes entre els germans, és preferible adoptar una actitud d'ignorar i no escoltar per evitar que les nostres contínues intervencions es convertisquen en una manera de reforçar-los o d'aconseguir la nostra atenció.
    ·      Fomentar la capacitat de jugar junts, de col·laborar i compartir. Elogie i felicite per aquest tipus de comportaments. “Que bé em sent quan us veig jugar junts”. 
    ·      Proposar als nostres fills activitats que impliquen la seua col·laboració amb papà o mamà: fer alguns postres, fer els preparatius d'una festa o excursió, etc.
    ·      A compartir no s’aprèn de forma espontània i cal ensenyar a fer-ho: Demanar que prevegen traure algun joguet que  puguen compartir amb el seu germà. Ensenyar a fer torns per compartir un joc (la bicicleta, una pilota, el videojoc…) i que puguen aprendre a esperar. Compartir també els temps d'estar amb mamà o papà: tindre  algun temps diferenciat per a cada fill per jugar, ajudar en el treball escolar, etc.

    Tècniques i estratègies davant les baralles i discussions constants entre germans.
        
    Quan la gelosia i rivalitat s'han instal·lat entre els germans,  les discussions, els conflictes i les baralles poden ser contínues i, llavors, hem de trobar formes d'actuar davant d'elles. Vegem algunes estratègies que poden ser útils:

    ·      Parlar amb els nostres fills sobre els mètodes que considerem acceptables per resoldre les discussions i baralles i prendre acords amb ells sobre normes de funcionament. Per exemple, fer una llista de distintes formes de prendre decisions quan hi haja desacords que acaben en baralles: tirar una moneda per veure qui juga primer amb un joguet, o qui decideix el programa que es va a veure. Prendre les decisions alternativament. En cas de disputa, primer decideix un i la següent vegada serà l'altre.
    ·      Acordar normes del que es pot i no es pot fer per a resoldre un conflicte: No es pot: pegar als germans, insultar-se, agafar les coses de l'altre sense permís, entrar a l'habitació del germà sense permís o fora de l'horari acordat per a això. Es pot: demanar permís a la seua germana/o per a jugar amb els seus joguets o entrar en la seua habitació; anar cada un a la seua habitació (o lloc establit per a això) a respirar i calmar-se -quan hi ha hagut discussió o baralla- i pensar en una solució acceptable per a tots, pensar en un acte de reparació si ha insultat o pegat la seua germà/na, demanar ajuda als papàs si no han funcionat altres mesures. Les normes poden estar escrites en una cartolina situada en un lloc visible.
    ·      Portar un registre de les baralles entre els germans. Revisar-lo diàriament elogiant els progressos que es van realitzant. Quan durant el dia no hi ha hagut baralles, es pot felicitar efusivament, concedir un adhesiu, fitxa de felicitació o enhorabona o concedir un temps addicional abans d'anar al llit. Si durant la setmana les millores han sigut persistents es pot realitzar una xicoteta celebració, anar al cine, etc.
    ·      Utilitzar l'experimentació de conseqüències negatives quan s’incompleixen les normes i persisteixen les baralles. La retirada de privilegis o els càstics han d'estar en relació amb les conductes inadequades. Si es barallen per veure la televisió, se'ls pot deixar sense veure-la durant un estona, tota la vesprada, etc. Si es barallen pels joguets, cadascun haurà de passar un temps jugant sol en llocs distints. Si es barallen quan van junts amb papà o mamà al supermercat, les dues següents vegades anirà un només i l'altre es quedarà en casa o amb algun familiar, alternativament.
    ·      Si les baralles s'allarguen o no funcionen altres mesures, cal apartar-los de la situació, portar-los a la “habitació o racó de pensar” i invitar-los que pensen com resoldran el conflicte, com se sentirà el seu germà/a si l’ ha tractat malament o com se sentiria ell si el tractaren així. També,  com repararà el maltractament comès. Quan els xiquets s'enreden en una  baralla o discussió els papàs poden dir: “A veure xics, teniu mig minut -compte  fins a trenta- per resoldre el vostre problema i trobar una solució”. Si persisteix la baralla se'ls pot dir: “Bé, temps per anar al racó de pensar fins que us avise”. Si hi ha hagut una agressió forta d'algun germà, a més del temps en el racó, se li ha de retirar algun privilegi (no veure el programa de TV que li agrada o no poder jugar durant un temps, anar-se'n mitja hora abans al llit, etc.) i demanar que realitze algun acte de reparació cap al seu germà.
     Amb qualsevol estratègia que utilitzem cal aconseguir transmetre als nostres fills que un objectiu familiar important és que ells sàpien portar-se bé.
     Volem acabar recordant que educar és una tasca difícil i requereix temps i persistència, que el model educatiu familiar que proposem requereix capacitat d'establir normes i fer-les complir, de motivar l'esforç i la col·laboració i de tractar amb afecte i consideració a tots els nostres fills de forma equitativa (que no vol dir tractar-los a tots igual i donar-los el mateix, sino a cada un segons les seues necessitats i característiques).  http://intercentres.cult.gva.es