DRETS, QUE NO PRIVILEGIS

Publicado por Ma Jesús | 19:29 | 3 comentarios »



Segons el Diccionari, privilegi és l'excepció d'una obligació, o possibilitat de fer o tenir alguna cosa que als altres els està prohibit o vedat, que té una persona per una circumstància pròpia o per concessió d'un superior. 

Per contra "dret" és la circumstància de poder exigir una cosa perquè és justa.

Sóc funcionària, em dedique a la docència i treballe en un institut d'educació secundària, en aquest país. I no, jo no tinc privilegis.
El sou que cobre és un dret que em guanye honradament amb el meu treball. Està regulat per un conveni en el qual participen i signen totes les parts interessades. És transparent, qualsevol ciutadà pot saber el que cobre. Hisenda coneix perfectament els meus ingressos, en la meua declaració no cap el frau ni la picardia. Els meus estalvis, estan en entitats bancàries completament controlades per l'estat, i no en paradisos fiscals. 

M'alce tots els matins a les sis i mitja per a anar a treballar. Quan retorne estic cansada, perquè, encara que no ho sembla, aquest ofici és esgotador. Diàriament done compte del meu treball primer als meus alumnes i per descomptat als seus pares, després al meu director i si cal a l'inspector de la meua zona, perquè jo sí tinc caps (jefes). Vaig obtenir el meu lloc de treball aprovant una oposició, que per si algú no ho sap, és una prova molt dura. Si he d'anar a treballar amb cotxe, el vehicle és propi i jo em pague la gasolina, jo no tinc cotxe oficial ni xofer. Si he de quedar-me a menjar, em pague el menjar, jo no cobre dietes. El cafè i l'esmorzar corren pel meu compte, i fins als bolígrafs rojos que utilitze per a corregir els exercicis dels meus alumnes, els compre amb els meus diners. Els llibres de text i de lectura que necessite per a treballar, de moment, ens els cedeixen, gratuïtament les editorials, tampoc els costen ni un euro a l'Administració.

No, jo no tinc privilegis. Algú podria pensar que gaudisc d'un mes de vacances més que la resta de mortals. Però durant el curs escolar treballe pràcticament tots els diumenges, i quan no treballe els diumenge és perquè ho he fet el dissabte. Si compten tots aquests dies, veuran que sumen més de 31, que són els que té el mes de juliol. Quan porte als meus alumnes d'excursió o de viatge, els dedique les 24 hores, deixant als meus fills i a la meua família.
No, jo no tinc privilegis.

I no obstant açò em sent privilegiada. Sí, em sent privilegiada perquè considere que el meu treball és molt important i valuós i realitze un servei social. Em sent privilegiada quan veig créixer i madurar als meus alumnes, els veig superar les seues dificultats i aprendre, i jo estic ací ajudant-los, encara que solament siga una miqueta. Em sent privilegiada quan els meus alumnes em saluden pel carrer, quasi sempre amb un somriure i quan parle amb els seus pares amb la cordialitat pròpia dels qui comparteixen objectius. Em sent privilegiada quan trobe a antics alumnes i em parlen de les seues vides, dels seus èxits i dels seus projectes. I sobretot em sent privilegiada perquè treballe envoltada d'extraordinaris professionals que es deixen la pell dia a dia per a portar a bon port aquesta nau que l'Administració s'obstina a enfonsar.

Sí, aquests són els meus privilegis, però puc assegurar-los que no li costen ni un euro al contribuent.

Amb tot, no creguen que vull posar-me medalles, res més lluny. Al cap i a la fi solament complisc amb les meues obligacions. Però és important no confondre drets amb privilegis. Les retallades en Sanitat i Educació, són retallades en drets i no en privilegis. Que no us confonguen. No vegau enemics on hi ha amics. 
Confondre és un arma de poder per a camuflar al vertader culpable.
Amb tot el que està caent sobre els docents, el que més em dol no és la pèrdua de poder adquisitiu, sinó el menyspreu moral al que se'ns està sotmetent. Solament demane a la societat, respecte. Als polítics, honestitat, perquè molts han oblidat el significat d'aquesta paraula, si és que la van conèixer alguna vegada. També els demane valentia, perquè castigar al feble és de covards. 
Els culpables d'aquesta crisi són molt més poderosos que nosaltres i sí tenen privilegis, que ho paguen ells. 

Per la dignitat del docent, que és el que no ens poden ni podran mai,  llevar.

3 comentarios

  1. Rosana // 24 de gener del 2012, a les 23:10  

    Em senc molt identificada amb aquesta professora.Així és!

  2. tere // 25 de gener del 2012, a les 8:51  

    Jo també em senc molt identificada,quantes llàgrimes al deixar a les meues filles, quants km,quantes vagues,sí, sóc funcionaria però jo sé el que ha costat i estic molt orgullosa.

  3. carolina // 25 de gener del 2012, a les 15:40  

    Como profesora que fui doy fe de la veracidad de esas palabras y de la responsabilidad que implica formar personas, donde lo q hagamos y digamos dejara su huella. Enhorabuena a vuestro equipo de docentes que hacen su trabajo con creatividad y alegría que trasmiten diariamente a nuestros hijos. Como madre y adulta digo que sería todo un detalle de parte de las administraciones ser responsables y hacerse cargo de las malas gestiones como adultos, y no tocar las oportunidades de nuestras generaciones venideras "recortandoles las alas"...quitando los eventos, excursiones etc. Una desinteligencia querer arreglar el presente perjudicando el futuro...donde queda entonces la sostenibilidad?