L'etapa de l'adolescència és una etapa difícil per als pares, fins i tot, de vegades també es parla de crisi(dels pares,clar).


El desenvolupament normal del xiquet que ja està arribant a l'edat adulta porta amb ell una necessitat d'autonomia. Es despega dels pares per unir-se més als seus amics. 

Estem els pares preparats en aquesta etapa per comprendre els sentiments dels nostres fills???
Som capaços de jutjar les conductes i NO ATACAR A LA PERSONA???


Les batalles frontals provoquen massa sentiments negatius i reaccions molt cridaneres per part dels nostres fills en aquesta etapa. Caldrà controlar-nos un poc més.És prou sovint i ho dic per pròpia experiència, que els nostres fills ens fasen propostes desmesurades o desgavellades.
TENIM QUE ESCOLTAR-LES...sense gestos facials que ens delaten. Després haurem de ser hàbils per desmuntar-los el "super pla" que han pensat realitzar amb arguments bàsics però sense possibilitat de negociació.
Exemple:No, no et quedes a dormir fora perquè tu estàs millor en casa i allí fa massa fred o perquè així la mare i el pare estan més tranquils i no estan patint.
SENSE DONAR PEU A RES MÉS.
Continuen insistint, però encara amb una actitud de més pau i calma repetirem el mateix.
Funciona, jo ho he provat,je,je.

Ací vos deixe l'entrevista sobre els adolescents a Jordi Royo, psicòleg clínic.Cliqueu en "La Contra".És molt interessant, aconselle que se la llegiu.

                                                                                                                                  

 18/12/08 La Vanguardia"La Contra", de Víctor Amela. Entrevista a Jordi Royo.









2 comentarios

  1. Ma Jesús // 12 de gener del 2012, a les 8:28  

    Per a mi, és l'etapa més difícil de "suportar" com a mare, i més sabent que és quan els nostres fills deixen de ser xiquets i van entrant en la vida adulta.
    És tan important saber com actuar, com reaccionar en cada moment.......
    Tindre les idees clares per respectar l'evolució natural dels xiquets, sense entrar en contradicció amb les rutines i normes familiars

  2. Rosana // 12 de gener del 2012, a les 23:08  

    Si, però...creus que seria interessant que vinguera una persona a l'escola de pares i ens contara coses per afrontar aquesta etapa amb força?
    Els pares i mares del CEIP Roís de Corella us agradaria??? Què penseu??