No hi ha dubte de que l'esport és una activitat saludable.
En efecte ningú dubta dels beneficis de la activitat física. Pares i mares animem als nostres fills a que realitzen qualsevol activitat esportiva que beneficie al seu fill i que a més a més siga útil per alliberar energia.
Però, de vegades, presenciem situacions molt desagradables sobre tot en les competicions esportives de xiquets en edat escolar i precisament no són degudes als comportaments dels xiquets,em refereix als comportaments d'alguns pares o mares.                                                                                                                                                                                 
Abans d'esmentar algunes actuacions dels pares que no beneficien en absolut als fills diré que....
Un xiquet o xiqueta quan és membre d'un equip de futbol, bàsquet...participa per divertir-se i a més a més aprén uns valors, aprén a ser solidari, compartir, esforçar-se, ser puntual, ser constant, responsable, a relacionar-se amb els companys, a controlar els seus impulsos i... tantes coses més!.
Eixes són les coses més importants que s'han d'aconseguir amb l'esport dels xiquets, al menys és la meua opinió.
Doncs, de vegades presenciem en els pares una actitud de...

DESINTERÉS, quan el pare o la mare no acompanyen al seu fill mai als partits o als entrenes. La raó és perquè no tenen temps, estan massa ocupats...

SOBREPROTECCIÓ, quan el pare o la mare tenen por a que el xiquet s'accidente, li fagen mal etc... i
eixa por és transmesa al xiquet sense voler.

INSTRUCTORS, ENTRENADORS, quan els pares van donant ordres del que han de fer els seus fills, s'acosten a ell i li parlen,desorientant-lo i contradient allò que li ha dit el seu propi entrenador. Perjudicant l'objectiu de l'equip.

CRIDANERS, quan els pares actuen en un partit de xiquets en edat escolar com si estigueren en una competició professional. Cridant, insultant o faltant al respecte,a l'adversari o al seu propi fill.

MOLT CRÍTICS, quan els pares no estan mai satisfets amb lo que el fill fa ja que, segons ells,no fa mai les coses ben fetes.


Vos aconselle que el que estiga interessat faja clic en  aquest curtmetratge.

En ell podreu vore clarament l'actitud d'un pare que no ajuda en absolut al seu fill a realitzar-se amb l'esport. Que no el deixa gaudir amb l'esport i que té que lluitar dia a dia per no abandonar el que més li agrada.

Espere que ningú s'identifique amb ell. Animem als nostres fills a fer esport, aplaudim les bones jugades dels nostres fills i també de l'equip contrari, recolzem la tasca de l'entrenador sense interferir amb ella i acceptem-la i sobre tot donem exemple als nostres fills al  voltant de la nostra conducta en el camp.
Què penseu???



4 comentarios

  1. maite // 9 de febrer del 2012, a les 13:10  
    L'autor ha eliminat aquest comentari.
  2. maite // 9 de febrer del 2012, a les 13:16  

    M'ha agadat molt aquesta publicació Rosana. Moltes mares i pares s'enfaden amb els seus fills/es si no guanyen i no se n'adonen que el més important és realitzar exercici físic, socialitzar-se, complir unes normes...valors que els seran molt útils en la vida.

  3. pura // 9 de febrer del 2012, a les 15:18  

    Rosana, fantàstic!!!!
    Hi ha que fer esport per estar en forma i disfrutar.
    Si l'esport és col·lectiu et deus als companys i a l'entrenador però sempre esforçan-te al màxim sense por i disfrutant de la companyia del grup.
    Els pares d'espectadors educats per donar exemple.
    No volem el millor per als nostres fills/es?.....QUE SIGUEN FELIÇOS!!!

  4. pura // 9 de febrer del 2012, a les 22:09  

    Rosana, quin article més bonic i just avui mira que ha passat amb els vídeos que França ha realitzat utilitzant als nostres millors esportistes.
    Serà que no tenen uns mestres com cal?....
    Serà envega per no ser ells millor?....
    Serà que alguns francesos no saben que vol dir solidaritat?....
    Serà que no saben aceptar alló que és evident?....
    I és que en l'esport sóm molt millors que ells.
    Però no generalitcem hi ha molts francesos, estic segura que no és veuen identificats amb eixes "mariconades".