Hola, bona nit a tots i totes,és habitual ja sentir a alts empresaris,polítics i inspectors parlar de l’escola com una empresa.
El passat dimecres vaig assistir una xerrada que, en una primera instància era per a formació del professorat i innovació. El cas és que després d’una dura jornada de treball vam tindre que escoltar a una persona durant una hora i mitja que no té res a vore amb la docència. Que el seu currículum era llarguíssim en el terreny de la empresa. I es que quan comparen l’escola amb una empresa em bota l’automàtic.
Que si es mestres tenim que plantejar-nos uns reptes,que si hem de estar motivats,motivats???? Algú pensa que a l’escola es pot anar sense motivació?
El que més m’indigna és que vinga una persona des de Madrid a parlar-nos d’innovació educativa i no ens nombre ni un exemple. Que es passe hora i mitja parlant-nos de que hem de canviar i innovar dins de la nostra classe i que la persona que està dirigint-se a nosaltres no es dedique a la docència ,ni tan sols conega la ratio de les nostres aules. ¿Quántos niños tenéis en clase?

M’indigne perquè a aquesta primera xerrada hi havia quasi 100 persones i moltes d’aquestes amb una gran experiència en la docència. Persones,moltes d’elles de l’escola pública ,que sé jo de bona tinta perquè les conec que estan compromeses am el seu treball i són innovadores.
Amb quasi 25 anys d’experiència professional jo li contaria una història a aquesta senyora:

La historia de los arándanos o por qué las Escuelas no son empresas 
This entry was posted in EDUCACIÓN on julio 10, 2013 by xarxatic.
És una historia en la que un gran empresari  d’una empresa de gelats dona una xerrada en un auditori plagat de docents.
L’empresari afirmava que si ell haguera gestionat la seua empresa com nosaltres ho fem en les nostres escoles ja faria temps que hauria tancat.
Ell presumia de fer el millor gelat d’aràndans i de que sempre estava innovant.
Finalment una mestra d’anglès va alçar la mà i li va preguntar?
Perdone, en la seua empresa quan els aràndans no són de la millor qualitat què fan?
L’empresari li va contestar,els tirem. La veterana mestra es va alçar i va dir: Nosaltres no podem tirar als nostres alumnes.

Nosaltres els admitim a tots:


grans, menuts,rics,pobres,talentosos, excepcionals, brillants, amb TDAH,amb autisme etc…i intentem ensenyar-los. Per això senyor, és per el que no és una empresa. 
És una escola!!!!