eixida:

hospital


DIMECRES 1 DE FEBRER 18h GANDIA
Manifestació en defensa dels serveis públics
CONVOQUEN: Junta de Personal de l’Hospital de Gandia / Plataforma per l’ensenyament públic de la Safor / ANPE, CCOO, CSIF, UGT i STEPV-INTERSINDICAL VALENCIANA















Un problemeta que és prou freqüent en la infància és el "dolor de cames".

En els xiquets el procés de creixement és lent i fisiològicament imperceptible; aleshores és poc probable que el procés en si cause dolor. Aquest dolor es presenta en el 10% de xiquets, especialment  entre els xiquets de  3 i 5 anys, sense distinció de sexes. 


Les queixes són variables, pot ser un doloret lleu o bé pot ser un dolor tan intens que els xiquets arriben a despertar-se per la nit. És possible que siga agut,recurrent o crònic però no sol presentar-se diàriament.
El dolor desapareix quan para el creixement, per això es diu erròniament "dolor de creixement".

En què consisteix?

En dolor o molèstia intermitent que es localitza en músculs de cames,cuixes i darrere dels genolls.
Solen ser bilaterals,canviants i apareixen per la vesprada i a primeres hores de la nit arribant inclús a despertar al xiquet. 
Desapareixen totalment pel matí sense més.
El que hem de fer és acudir al metge per descartar qualsevol problema associat i si els resultats de la exploració mèdica,analítiques etc.. són normals, no hi ha que preocupar-se.
Alguns experts ho identifiquen com una manifestació d'esforç i fatiga muscular repetida.

Si així ho prescriu el metge es pot utilitzar algun antiinflamatori i també hi ha altres mesures NO perjudicials com: calor i massatges o fregues.
La millor ajuda és la informació a la família i al xiquet de la naturalesa benigna d'estos dolors i deixar passar el temps.

Aquest és un dels molts temes que apareixen en aquest llibre.
L'origen del llibre el constitueixen diversos articles periodístics escrits per pediatres i per altres professionals sanitaris, amb la intenció de donar resposta a les preguntes que solen plantejar-los els pares en la consulta i així ajudar-los a la criança dels seus fills.

DRETS, QUE NO PRIVILEGIS

Publicado por Ma Jesús | 19:29 | 3 comentarios »



Segons el Diccionari, privilegi és l'excepció d'una obligació, o possibilitat de fer o tenir alguna cosa que als altres els està prohibit o vedat, que té una persona per una circumstància pròpia o per concessió d'un superior. 

Per contra "dret" és la circumstància de poder exigir una cosa perquè és justa.

Sóc funcionària, em dedique a la docència i treballe en un institut d'educació secundària, en aquest país. I no, jo no tinc privilegis.
El sou que cobre és un dret que em guanye honradament amb el meu treball. Està regulat per un conveni en el qual participen i signen totes les parts interessades. És transparent, qualsevol ciutadà pot saber el que cobre. Hisenda coneix perfectament els meus ingressos, en la meua declaració no cap el frau ni la picardia. Els meus estalvis, estan en entitats bancàries completament controlades per l'estat, i no en paradisos fiscals. 

M'alce tots els matins a les sis i mitja per a anar a treballar. Quan retorne estic cansada, perquè, encara que no ho sembla, aquest ofici és esgotador. Diàriament done compte del meu treball primer als meus alumnes i per descomptat als seus pares, després al meu director i si cal a l'inspector de la meua zona, perquè jo sí tinc caps (jefes). Vaig obtenir el meu lloc de treball aprovant una oposició, que per si algú no ho sap, és una prova molt dura. Si he d'anar a treballar amb cotxe, el vehicle és propi i jo em pague la gasolina, jo no tinc cotxe oficial ni xofer. Si he de quedar-me a menjar, em pague el menjar, jo no cobre dietes. El cafè i l'esmorzar corren pel meu compte, i fins als bolígrafs rojos que utilitze per a corregir els exercicis dels meus alumnes, els compre amb els meus diners. Els llibres de text i de lectura que necessite per a treballar, de moment, ens els cedeixen, gratuïtament les editorials, tampoc els costen ni un euro a l'Administració.

No, jo no tinc privilegis. Algú podria pensar que gaudisc d'un mes de vacances més que la resta de mortals. Però durant el curs escolar treballe pràcticament tots els diumenges, i quan no treballe els diumenge és perquè ho he fet el dissabte. Si compten tots aquests dies, veuran que sumen més de 31, que són els que té el mes de juliol. Quan porte als meus alumnes d'excursió o de viatge, els dedique les 24 hores, deixant als meus fills i a la meua família.
No, jo no tinc privilegis.

I no obstant açò em sent privilegiada. Sí, em sent privilegiada perquè considere que el meu treball és molt important i valuós i realitze un servei social. Em sent privilegiada quan veig créixer i madurar als meus alumnes, els veig superar les seues dificultats i aprendre, i jo estic ací ajudant-los, encara que solament siga una miqueta. Em sent privilegiada quan els meus alumnes em saluden pel carrer, quasi sempre amb un somriure i quan parle amb els seus pares amb la cordialitat pròpia dels qui comparteixen objectius. Em sent privilegiada quan trobe a antics alumnes i em parlen de les seues vides, dels seus èxits i dels seus projectes. I sobretot em sent privilegiada perquè treballe envoltada d'extraordinaris professionals que es deixen la pell dia a dia per a portar a bon port aquesta nau que l'Administració s'obstina a enfonsar.

Sí, aquests són els meus privilegis, però puc assegurar-los que no li costen ni un euro al contribuent.

Amb tot, no creguen que vull posar-me medalles, res més lluny. Al cap i a la fi solament complisc amb les meues obligacions. Però és important no confondre drets amb privilegis. Les retallades en Sanitat i Educació, són retallades en drets i no en privilegis. Que no us confonguen. No vegau enemics on hi ha amics. 
Confondre és un arma de poder per a camuflar al vertader culpable.
Amb tot el que està caent sobre els docents, el que més em dol no és la pèrdua de poder adquisitiu, sinó el menyspreu moral al que se'ns està sotmetent. Solament demane a la societat, respecte. Als polítics, honestitat, perquè molts han oblidat el significat d'aquesta paraula, si és que la van conèixer alguna vegada. També els demane valentia, perquè castigar al feble és de covards. 
Els culpables d'aquesta crisi són molt més poderosos que nosaltres i sí tenen privilegis, que ho paguen ells. 

Per la dignitat del docent, que és el que no ens poden ni podran mai,  llevar.

Dilluns de dol

Publicado por Ma Jesús | 13:36 | 2 comentarios »

La nostra escola està de dol.

Xiquets i xiquetes, mares i pares i els mestr@s del col.legi estem de dol pel lamentable estat en que es troba l'ensenyament valencià.
Retallades en activitats de formació, en beques, en menjador, en funcionament,............


Per una escola PÚBLICA I DE QUALITAT

Publicado por Ma Jesús | 23:16 | 2 comentarios »
























Per l'educació pública!

Publicado por Ma Jesús | 0:02 | 0 comentarios »


ACÍ TENIU EL VÍDEO I LLETRA DE LA CANÇÓ TAN XULI AMB LA QUE ENTREM A L'ESCOLA.PENSE QUE ÉS UNA CANÇÓ MOLT BONICA PER REFLEXIONAR.http://www.youtube.com/watch?v=BEQqimBIczY&feature=related

El ROÍS MÉS SOLIDARI

Publicado por maite | 17:00 | 4 comentarios »

Com vostés saben, Àlex, un xiquet d' Oliva, necessita la nostra ajuda. Tots estem solidaritzant-nos recollint tapons de plàstic, que serviran als seus pares per vendre'ls i, amb aquests diners, investigar la seua malaltia.
Espere que us animeu i porteu a escola tots els tapons que recolliu per casa.
Moltíssimes gràcies per la vostra col·laboració. Àlex us ho agrairà!






L'etapa de l'adolescència és una etapa difícil per als pares, fins i tot, de vegades també es parla de crisi(dels pares,clar).


El desenvolupament normal del xiquet que ja està arribant a l'edat adulta porta amb ell una necessitat d'autonomia. Es despega dels pares per unir-se més als seus amics. 

Estem els pares preparats en aquesta etapa per comprendre els sentiments dels nostres fills???
Som capaços de jutjar les conductes i NO ATACAR A LA PERSONA???


Les batalles frontals provoquen massa sentiments negatius i reaccions molt cridaneres per part dels nostres fills en aquesta etapa. Caldrà controlar-nos un poc més.És prou sovint i ho dic per pròpia experiència, que els nostres fills ens fasen propostes desmesurades o desgavellades.
TENIM QUE ESCOLTAR-LES...sense gestos facials que ens delaten. Després haurem de ser hàbils per desmuntar-los el "super pla" que han pensat realitzar amb arguments bàsics però sense possibilitat de negociació.
Exemple:No, no et quedes a dormir fora perquè tu estàs millor en casa i allí fa massa fred o perquè així la mare i el pare estan més tranquils i no estan patint.
SENSE DONAR PEU A RES MÉS.
Continuen insistint, però encara amb una actitud de més pau i calma repetirem el mateix.
Funciona, jo ho he provat,je,je.

Ací vos deixe l'entrevista sobre els adolescents a Jordi Royo, psicòleg clínic.Cliqueu en "La Contra".És molt interessant, aconselle que se la llegiu.

                                                                                                                                  

 18/12/08 La Vanguardia"La Contra", de Víctor Amela. Entrevista a Jordi Royo.









Dia de Reis......

Publicado por Ma Jesús | 22:49 | 0 comentarios »