Xocolatada

Publicado por Ma Jesús | 21:06 | 1 comentarios »

 
Per iniciar el mes de desembre i marcar l'inici de la campanya de NADAL.........
Des de l'Ajuntament ens informen que han organitzat una xocolatada per a tots/es els/les xiquets/es de Gandia.


La xocolatada serà demà dijous (1 de desembre), a les 18:00 hores, a la "Plaça dels Colomets".
 

EDUCACIÓ DELS NOSTRES FILLS

Publicado por Rosana | 1:15 | 1 comentarios »


AQUEST VÍDEO ÉS MOLT SENZILL PERÒ RECORDA 10 CONSELLS BÀSICS EN L'EDUCACIÓ DELS NOSTRES FILLS. MIREU-LO,DE SEGUR QUE US AGRADA!



LES JOGUINES DEL NOSTRES FILLS

Publicado por Rosana | 23:58 | 1 comentarios »




                                                                                                          Va  acostant-se el Nadal i tradicionalment és en aquestes dades on més joguets es regalen als xiquets per part de pares i familiars.

Aprofitant aquesta ocasió s'ha elaborat un fullet de la 
col · lecció fulletons d'ajuda a pares i mares en el qual Jesús Jarque presenta els seus deu joguets recomanats.


Característiques dels joguets recomanats:
 
1r Proposta oberta.

És una proposta oberta, quan la llegiu veureu que podreu augmentar la llista  amb altres característiques similars.
2n. Joguines per totes les butxaques.

He procurat que siga econòmica. Ja ho haureu experimentat: les joguines que més agraden als xiquets no són els més cars.

 
3r. Afavoreixin capacitats clau.

He procurat triar els que solen agradar i fer gaudir als nens. Aquesta és la missió de la joguina. Però a més afavorint la seva imaginació, creativitat, el joc simbòlic, el llenguatge ...

 
4t. Nens amb necessitats especials.

La llista l'he dissenyat perquè, siguin vàlids també per als nens amb necessitats especials.

 
. Edats.

Les edats que apareixen són una referència. La majoria de les joguines els he triat per a nens i nenes de 2 a 8 anys. En aquesta franja d'edat l'elecció dels pares gairebé tot el pes, però a partir dels 8 o 9 anys els nens tenen més criteri per proposar les seves preferències.

                                                                                        www.jesusjarque.com


El Consell escolar és el màxim òrgan de govern que té l'escola, i en ell hi ha una representació de tots els sectors implicats.
Les persones del consell escolar són elegides per un període de quatre anys i es renoven per meitats cada dos anys el primer trimestre del curs escolar.
Aquest any, entre d'altres membres, cal renovar 4 dels nou representants dels pares-mares.
Aquest dilluns 28 de novembre será la jornada electoral.


LLoc de votació:    Entrada de l'edifici principal.
Horari: 
De 8:45  a 9:30           
De 12:30  a 14:00
i de 16 a 17 Hores
 

Candidatures presentades:









vota!

Comença l'Escola de pares

Publicado por Ma Jesús | 23:14 | 2 comentarios »

. . . .

ELS AMICS DELS NOSTRES FILLS

Publicado por Rosana | 16:45 | 3 comentarios »
























  L’etapa de l’adolescència és una etapa complicada en la que els nostres fills i alumnes canvien la seua manera d’actuar.

És natural que els pares ens preocupen dels amics dels nostres fills però hem de tenir en compte que un control excessiu o no acceptar als amics dels nostres fills provoca ràbia i a més a més que s’allunyen de nosaltres, els adults.

Tenim que fer-los COMPRENDRE que el seu amic no actua bé i que a més a més ell pot ajudar-lo a canviar.

És complicat però si no es trenca la comunicació, no ataquem a la persona(al seu amic) i ens dediquem a jutjar la conducta, és molt possible que el nostre fill comprenga millor el que li convé.

Si la conducta inadequada persisteix segurament reflexionarà i decidirà canviar les seues amistats.

 I els pares sempre al seu costat, sempre vigilant…..

CRITIQUEM LES CONDUCTES PERÒ NO A LES PERSONES,EVITARÀ QUE SE ENS TANQUEN EN BANDA. 

QUÈ PENSEU?????


Deures de casa III

Publicado por Ma Jesús | 20:27 | 2 comentarios »



Els pares i mares d'un Institut de Villena a Alacant s'han compromès per escrit a obligar als seus fills a fer els deures diàriament. Aquests compromisos formen part d'un decàleg de bones pràctiques que han signat en el moment de presentar la matrícula. Aquesta notícia saltava recentment als mitjans de comunicació creant certa polèmica.

La pregunta és: Devem els pares realment obligar als nostres fills a fer els deures o simplement hem de mentalitzar-los des de xicotets que tenen drets i deures i fer-los entendre que és part de la seua responsabilitat fer les tasques del col·legi, igual que els ensenyem a arreplegar la seua cambra, ordenar els seus joguets, etc..?

És un error el que s'haja d'obligar a un xiquet a fer alguna cosa que ha de formar part del seu dia a dia, per a açò, gens millor que ensenyar als nostres fills des de xicotets la importància que té l'aprenentatge, tot açò amb paciència i afecte. Perquè els nostres xiquets, encara que a voltes no ho cregam, són més receptius que nosaltres els adults.

A voltes el problema està en els pares o perquè no tenim temps per a ensenyar-los una rutina o perquè, en molts casos, ens despreocupem una miqueta de l'aprenentatge dels nostres fills pensant que és tan sol responsabilitat dels col·legis. 
Així que intentem pel bé dels nostres fills i pel nostre propi, que no calga obligar-los a fer deures i que nasca d'ells mateixos aqueixa tasca tan important per al seu desenvolupament.

Font: http://www.pequesymas.com/educacion-primaria/deben-los-padres-obligar-a-sus-hijos-a-hacer-los-deberes







Una mare ens ha enviat aquesta meravellosa presentació
per si era útil per al nostre blog. A mi m'ha paregut molt 
gràfica i m'ha encantat!
Us convidem a que la mireu TOTA, no té desperdici.
Gràcies,Yolanda.


Deures de casa II

Publicado por Ma Jesús | 20:00 | 1 comentarios »



Com podem saber els pares i mares si estem fent el més adequat?
 
Quan són més menuts (1r. cicle), els hem d’ajudar a:
- Trobar un temps de feina diari i un espai adequats.
- Comprovar que entenen el que han de fer.
- Ensenyar-los a organitzar-se el material.
- Supervisar-los l’agenda.
- Llegir amb ells.

A una segona etapa (2n. cicle), hem de deixar que:
- Dediquen un temps als deures adequat.
- Organitzen ells l’espai i el seu material.
- Treballen sols.
- Supervisar menys l’agenda.
- Ajudar a buscar el que no sap.
- Ensenyar a estudiar.
- Lligen algun llibre.

A una tercera etapa (3r. cicle),  hem de comprovar que:
- Sap organitzar-se.
- Acaba tots els deures.
- Sap estudiar i li dedica una estoneta diària.
- Lllig.
- És responsable.


Deures de casa I

Publicado por Ma Jesús | 18:41 | 1 comentarios »


De vegades quan el temps que es dedica a la realització de deures escolars en casa, és molt llarg,  arriben discussions, enuigs i fins i tot  estrès en els membres de la família.  

Com evitar arribar ahí?
Els deures s'haurien de fer en un temps prudencial, de forma que  done temps per a jugar i per a fer després alguna activitat esportiva o lúdica.

En Educació Primària els deures haurien d’oscil·lar entre els 30 i 60 minuts, oscil·lació que normalment reflectiria la diferència entre els alumnes de primer i de sisè curs. 
Aquest temps es pot vore incrementat per treballs especials o per  no haver acabat les feines de classe. 

 Com a norma general els pares hauríem de:
• Revisar l’Agenda cada dia.
• Controlar que els nostres fills han apuntat el deures a l’Agenda i que la retornen a l’escola.
• Controlar que els nostres fills tornen a escola amb els deures fets i acabats.
• Contactar amb el tutor en cas de dificultat dels nostres fills per acabar els deures.
• Estimular-los per a que dediquen un temps diari a la lectura. En els cursos de primer i segon aquest temps és ineludible, ha de comptar amb l’ajuda dels pares,i podríem estipular-ho en uns 15 minuts.  En el cas de xiquets de segon i tercer cicle hauria d’esser una lectura més per plaer i es farà en un moment de tranquil·litat i relax. Com a mínim s’hauria de llegir 15-20 minuts diaris.

Però sempre és important que "els estudiants sàpiguen que ells són els primers responsables dels seus deures"




Compartir...

Publicado por Ma Jesús | 15:51 | 2 comentarios »


Si no conèixes aquest vídeo, ara és el moment, no te'l pots perdre.

Un vídeo de l'experiment que ha fet una ONG:  Acción contra el Hambre.
És una meravella i mirant-lo et poses a meditar. Com és posible que els xiquets troben tan fàcilmenten solucions, que els polítics de tot el món no saben o no volen trobar?

Per a que després es diga que als xiquets no els agrada compartir…. 














L'origen de la festa d'Halloween és antiquíssima i prové d'una celebració cèltica en la qual festejaven el final de l'època de les collites i s'iniciava un nou període, l'Any Nou Cèltic. 
                          
Aquesta barreja entre el vell i el nou feia que, els mites i llegendes sobre esperits que tornaven i es barrejaven entre els vius en aquella celebració, prengués un caràcter misteriós, tenint a la mort com a protagonista de la festa.

Existia la creença que deia que els morts es barrejaven amb els vius amb la intenció de portar-se algunes ànimes. La solució que tenien els humans per enganyar-los i no ser portats era disfressant-se d'esperits malignes.

El terme Halloween prové de la frase “*All *Hallows *Eve”, que significa “Vespra de Tots els Sants”. La important immigració que va haver-hi a partir de 1840 en la qual més de 3 milions d'irlandesos es van traslladar fins als Estats Units, va fer que aquests s'emportaren amb ells les seves tradicions i costums, sent la d'Halloween una de les més acceptades i populars.

Hem rebut un correu electrònic d'un company nostre que enguany està en Chicago donant classe. Ell ens posa al corrent de com és l'Educació en Estats Units i ens ha enviat unes fotos per ensenyar-nos com es decoren els jardins de les cases. Mireu, és molt curiós!



Eixos MESTR@S bojos

Publicado por Ma Jesús | 19:12 | 4 comentarios »




Jo els conec. Els he vist moltes vegades. Són rarets. Alguns eixen prompte de casa al matí i estan en el col.le una hora abans, uns altres eixen del col.le una hora més tard perquè tenen entrevistes amb pares o mares que treballen fora de casa i no poden acudir a una altra hora. Uns altres recorren tots els dies més de 100 Km d'anada i d'altres de tornada. Estan bojos.

A l'estiu els donen vacances, però no desconnecten del tot, pensen en les seues classes, preparen tasques per al curs següent. A l'hivern parlen molt, sempre porten caramels de mel i llima en les butxaques, uns altres van sempre amb una botelleta d'aigua al seu costat. La seua gola sempre està adolorida, però segueixen ensenyant, a voltes forcen la seua veu, però segueixen transmetent els seus coneixements amb afecte i il·lusió.


Jo els he vist, no estan bé del cap. Ixen d'excursió amb els seus alumnes i s'encarreguen de gestionar autoritzacions, recollida de diners i clar, responsabilitat extra.

Què serà d'ells i elles. A la nit somien amb el col·legi, se'ls apareixen planetes, ecosistemes i personatges històrics. He escoltat que arriben carregats amb quaderns i exàmens, que han corregit la vesprada anterior en la seua casa.

Són dones i homes, casats, solters,...de diferents edats, però a tots els apassiona el seu treball, veure créixer als seus alumnes, ajudar-los i aconseguir d'ells ciutadans competents.


Els he vist moltes vegades. Estan malament del cap. Alguns diuen d'ells que viuen molt bé, però els han retallat el sou i segueixen treballant fins i tot més que abans, alguns no miren ni la seua nòmina per la seua passió per l'ensenyament. Gaudeixen amb el que fan, encara que hi haja pares que no els valoren, els critiquen i fins i tot els lleven autoritat, (a voltes fins els agredeixen), però ells segueixen cap a avant.

Estan malament; a les vesprades van  a fer cursos de formació i no els importa perdre temps del seu oci per a reciclar-se.

Diuen que són autocrítics i que fan balanç de les seues experiències educatives, que es frustren quan no ixen les coses com esperaven,  i que s'alegren quan els seus alumnes avancen.

Estan malament del cap,  jo els he vist. De vegades escolten per part d'algun ex-alumne,  que van ser molt importants per a ell, que sempre recorda que tenien paraules d'ànim; però ells diuen només que són MESTR@S i que es senten MOLT ORGULLOSOS DE SER-HO.



Si en coneixeu algun llegiu-li aquest post, potser es senta identificat.

Amb afecte