L’etapa de l’adolescència és una etapa complicada en la que els nostres fills i alumnes canvien la seua manera d’actuar.
És natural que els pares ens preocupen dels amics dels nostres fills però hem de tenir en compte que un control excessiu o no acceptar als amics dels nostres fills provoca ràbia i a més a més que s’allunyen de nosaltres, els adults.
Tenim que fer-los COMPRENDRE que el seu amic no actua bé i que a més a més ell pot ajudar-lo a canviar.
És complicat però si no es trenca la comunicació, no ataquem a la persona(al seu amic) i ens dediquem a jutjar la conducta, és molt possible que el nostre fill comprenga millor el que li convé.
Si la conducta inadequada persisteix segurament reflexionarà i decidirà canviar les seues amistats.
I els pares sempre al seu costat, sempre vigilant…..
CRITIQUEM LES CONDUCTES PERÒ NO A LES PERSONES,EVITARÀ QUE SE ENS TANQUEN EN BANDA.
QUÈ PENSEU?????
Rosana has tocat un tema que ens preocupa sempre als pares en aquestes edats.
Per a mi, el grup d'amics i amigues és importantíssim en a pre i en l'adolescència i marcarà el comportament que vorem en els nostres fills.
Però que díficil que ha de ser, vore companyies poc edificants al voltant dels nostres fills, a unes edats en les que tan poquet els agrada escoltar als pares.
Es també recomanable que els aconsellen germans més majors, cosins, tios, fins i tot, als iaios els escolten més que als propis pares!
Hi ha un llibre: "Cómo hablar para que los adolescentes escuchen y cómo escuchar para que los adolescentes le hablen" de Adele Faber i Elaine Mazlish que no està mal tindre present per aquesta etapa en la que la comunicació pot ser complicada
Aquest tipus de publicacions ens resulten molt útils per a fer-nos reflexionar si estem actuan com cal i ens ajuden, en ocasions, a redirigir la nostra forma d'actuar amb els fills.