Eixos MESTR@S bojos

Publicado por Ma Jesús | 19:12 | 4 comentarios »




Jo els conec. Els he vist moltes vegades. Són rarets. Alguns eixen prompte de casa al matí i estan en el col.le una hora abans, uns altres eixen del col.le una hora més tard perquè tenen entrevistes amb pares o mares que treballen fora de casa i no poden acudir a una altra hora. Uns altres recorren tots els dies més de 100 Km d'anada i d'altres de tornada. Estan bojos.

A l'estiu els donen vacances, però no desconnecten del tot, pensen en les seues classes, preparen tasques per al curs següent. A l'hivern parlen molt, sempre porten caramels de mel i llima en les butxaques, uns altres van sempre amb una botelleta d'aigua al seu costat. La seua gola sempre està adolorida, però segueixen ensenyant, a voltes forcen la seua veu, però segueixen transmetent els seus coneixements amb afecte i il·lusió.


Jo els he vist, no estan bé del cap. Ixen d'excursió amb els seus alumnes i s'encarreguen de gestionar autoritzacions, recollida de diners i clar, responsabilitat extra.

Què serà d'ells i elles. A la nit somien amb el col·legi, se'ls apareixen planetes, ecosistemes i personatges històrics. He escoltat que arriben carregats amb quaderns i exàmens, que han corregit la vesprada anterior en la seua casa.

Són dones i homes, casats, solters,...de diferents edats, però a tots els apassiona el seu treball, veure créixer als seus alumnes, ajudar-los i aconseguir d'ells ciutadans competents.


Els he vist moltes vegades. Estan malament del cap. Alguns diuen d'ells que viuen molt bé, però els han retallat el sou i segueixen treballant fins i tot més que abans, alguns no miren ni la seua nòmina per la seua passió per l'ensenyament. Gaudeixen amb el que fan, encara que hi haja pares que no els valoren, els critiquen i fins i tot els lleven autoritat, (a voltes fins els agredeixen), però ells segueixen cap a avant.

Estan malament; a les vesprades van  a fer cursos de formació i no els importa perdre temps del seu oci per a reciclar-se.

Diuen que són autocrítics i que fan balanç de les seues experiències educatives, que es frustren quan no ixen les coses com esperaven,  i que s'alegren quan els seus alumnes avancen.

Estan malament del cap,  jo els he vist. De vegades escolten per part d'algun ex-alumne,  que van ser molt importants per a ell, que sempre recorda que tenien paraules d'ànim; però ells diuen només que són MESTR@S i que es senten MOLT ORGULLOSOS DE SER-HO.



Si en coneixeu algun llegiu-li aquest post, potser es senta identificat.

Amb afecte
  

 

                                                                     

4 comentarios

  1. pura // 1 de novembre del 2011, a les 21:49  

    M. Jesús, que bonic!!!!!!
    Molta gent s'alegrarà si ho llig.

  2. tere // 2 de novembre del 2011, a les 19:59  

    Jo d'eixos en conec un bon grapat,!viva la bogeria!

  3. Rosana // 2 de novembre del 2011, a les 20:31  

    Jo també!!!

  4. Rosana P. // 3 de novembre del 2011, a les 10:24  

    M'ha agradat molt llegir aquest post. De segur que anima a molts companys mestres que es senten identificats.