Publicado por Ma Jesús | 10:11 | 0 comentarios »

Molts pares es queixen que els seus fills passen moltes hores davant dels llibres, tancats en la seua habitació, i que no obstant això aquesta dedicació no s'acompanya d'uns resultats proporcionals a les hores invertides. 
Més frustrant encara és per als professors, quan molts alumnes ens insisteixen que ells estudien moltes hores i que no obtenen bons  resultats. 

Ells estan convençuts que posen tot per la seua banda però que alguna cosa falla. El pitjor és que això és que els fa dubtar a ells i als seus pares i mares, de les seues  capacitats,  atribuint-se problemes de memòria, falta de concentració..... 

La resposta no és simple, ja que caldria analitzar cada cas i estudiar com són les aptituds intel·lectuals, la situació familiar, l'estat emocional i l'adaptació social i escolar..... 
Quan tots aquests aspectes es situen en uns paràmetres "normals", i no justifiquen el baix rendiment, és quan hem de preguntar-nos com estudia aquest xiquet o xiqueta, si és la falta d'un mètode adequat el que està dificultant el seu aprenentatge. 
D'altra banda tots tenim l'experiència d'aquells alumnes organitzats i metòdics en el seu treball, que sembla que tenen temps per a tot i a més trauen avant els cursos amb èxit. 

Quina és l'edat òptima per a aprendre a estudiar? 

Si apel·lem al sentit comú: Des que els alumnes comencen a haver d'estudiar, en primer i segon de primària.

Hi ha uns hàbits bàsics que han d'aprendre des dels primers cursos de primària relatius a l'ordre, la neteja, la realització de tasques en un entorn físic i psíquic agradable i conforme passen a 3r. de Primària cal afegir altres hàbits sobre realització de tasques i preparació de controls. 

El primer pas hauria de consistir en una anàlisi de la seua forma d'estudiar. Hem d'ajudar-li a detectar les seues errades i que sàpia, què no és estudiar bé, per a  a partir d'ací anar resolent l'errors. 
Tradicionalment s'ha associat l'estudi amb "clavar colzes" i amb la memòria repetitiva i per tant amb una de les tasques més avorrides i tortuosas de l'estudiant. 


Encara hi ha molts xics/es que estudien  repetint i repetint fins a aprendre un tema,  entenent-lo més o menys però moltes vegades sense arribar a assimilar-lo. 
El resultat en el cas que siga satisfactori, només es veurà a curt termini perquè a llarg termini s'oblidarà quasi tot l'après. Sabem que la memòria a llarg termini requereix que els coneixements s'emmagatzemen havent-los relacionat entre si prèviament i això no s'aconsegueix utilitzant només memòria repetitiva. A més és important que l'aprenentatge siga significatiu, és a dir que es relacione amb altres coneixements i experiències ja assimilats i provoque en l'estudiant un interès i gust per aprendre. 

Col·locar-se de forma passiva davant el llibre dificulta la concentració, repetir mentalment frases soltes no és estudiar sinó perdre el temps i no assimilar de forma correcta. 

Cal estudiar sempre amb paper i llapis ja que a mesura que es va llegint i entenent, van a anar sorgint dubtes que caldrà consultar, a més és necessari relacionar idees que convé posar-les per escrit en forma d'esquema. 
Entre els estudiants és freqüent creure que fer esquemes és perdre el temps perquè els llibres cada vegada són més clars i proporcionen el material més sintetitzat però el que no elabora no assimila, ja que estudiar bé un tema suposa comprendre'l a fons, sintetitzar les seues idees i relacionar-les entre si. 

Tot açò és difícil fer-ho mentalment, i per això els recomanem anar posant-ho per escrit conforme es van entenent i ordenant les idees. 

Es tracta que finalment cadascú adquirisca el seu propi estil que li done autonomia per a un aprenentatge enriquidor. 
chicoestudiando

RACIONS MASSA ABUNDANTS

Publicado por maite | 15:17 | 0 comentarios »

Cada vegada les racions són més abundants, tant si mengem en llocs de "menjar ràpid" com a casa. Aquesta tendència és perillosa, especialment quan parlem de xiquets i d'obessitat.
La dieta del ciutadà mitjà necessita millorar. Els especialistes recomanen racions més menudes. Una de les mesures que ha pres una d'aquestes cadenes de menjar ràpid és suprimir les racions extra-grans com ajuda per previndre el sobrepés i l'obessitat.
Hi ha estudis que diuen que les racions són molt més abundants en els últims 20 anys (Journal of the american diet). L'aport energètic diari és massa elevat.
Si les racions a casa són molt abundants, estem contribuïnt considerablement a què els menuts de la casa es convertixquen en adults amb sobrepés/obessitat.
Per la seua part Valentín Fuster, eminent cardiòleg, ha realitzat una crida en l'últim congrés de cardiologia. Ell afirma que l'obessitat farà tremolar el sistema de sanitari en pocs anys. És preferible menjar dos plats menuts, per donar varietat a la dieta, que no un que em sàcie en excés.

ENS INICIEM EN L'ALIMENTACIÓ

Publicado por maite | 15:03 | 0 comentarios »

Quan els xiquets i xiquetes s'estan iniciant en l'alimentació, aquesta ve condicionada per l'aprenentatge i les experiències viscudes. És per això que si un xiquet/a s'alimenta correctament des de menut, no tindrà ningun problema més endavant. Si en determinats moments, un xiquet/a no vol menjar, que no menge. Està medint qui és el més fort. Si passa el temps i no ha menjat res, serà ell/a qui demane el plat que li haviem retirat. Podem servir-li menys quantitat del que menys li agrada i més del que li agrada.
No hem de permetre que l'hora de menjar es convertixca en una experiència desagradable. S'ha d'intentar fer més purés amb textura i a poc a poc, introduir aliments sòlids en edats molt primerenques.
Informació obtinguda del diari "padres".

PARES I FILLS: LA VACA CONNIE

Publicado por LAMERI | 20:11 | 0 comentarios »

Aprenem i ens divertim, clar que sí!

Maltractament

Publicado por Ma Jesús | 7:50 | 1 comentarios »

Fumar en el saló amb els fills i filles és maltractament.
No prestar-los l'atenció deguda perquè estem amb l'ordinador o la televisió, és maltractament.
Dir-los el que han de pensar i, sobretot, sentir, és maltractament.
Sobreprotegir-los, ofegar-los, comparar-los amb els altres, usar-los com “arma arrojadiza” entre els pares,  tenir-los deu hores formant-se en diverses coses, avergonyir-se d'ells i elles quan no cobreixen les nostres expectatives, barallar-se davant d'ells, no ser honests,  prometre i no complir,  amenaçar i no complir,  donar-los missatges contradictoris (papà i mamà cadascun d'una banda).
Clar que sona fort, peró  si, ho és, és maltractament.

La llista de maltractaments subtils seria molt llarga.

Després estaria l'altra llista més fàcil d'elaborar, que és la del maltractament visible des de lluny: blaus, pallisses, somni, fam, tristesa, por, tracte desigual, actituds masclistes i agressives per part del pare o de la mare.

Açò no només els passa als altres, a aquells als que veguem en les notícies o en els diaris.
Tots podem voluntària o involuntàriament, estar desenvolupant en els nostres fills i filles algun d’aquests maltractaments tan subtils.
La família,  no només no està exempta de clavar la pata,  sinó que és el lloc on primer aprenem a  clavar-la.   En casa  s'aprèn a criticar, a no escoltar, a no ser solidaris amb les tasques diàries...

Tot això passa molt prop de nosaltres, ho vulguem veure o no.

Doncs en tot açò, també pot ajudar l'escola.
*    Oferint una formació adequada  en valors als xiquets i xiquetes.
*    Oferint  també als pares i mares,  formació mitjançant l’ESCOLA DE PARES I MARES.

Clar que hi ha famílies estupendes, com també hi ha facetes escolars estupendes, com podrien ser: La coeducació, el treball en equip, l’educació per a la salut i el consum, les relacions personals, les habilitats socials, i un llarg etcètera...

Només ens cal potenciar-les. 
Hem d'acudir a les sessions formatives que ens ofereix l’escola dels nostres fills.

Sempre, la formación per persones especialistas en aspectes que afecten a l’educació  dels nostres fills i filles,  ha de ser una de les nostres prioritats.
És una obligació nostra com a pares i mares,  formar-nos.

MjM5NWI1MzBjYTk0N2U1ZGU0YjY=_127583_6563_1

EL BON US D'INTERNET

Publicado por Rosana | 0:26 | 0 comentarios »

http://www.cvc.cervantes.es/aula/lecturas/

Si segueixes aquest enllaç hi aniràs al CVC, on hi ha lectures graduades en tres nivells i amb activitats interactives . Aquest és un recurs per a l'aprenentatge del castellà i que pot ser utilitzat en les pissarres digitals.

Els videojocs es situen per primera vegada a la història al 1948, on la idea d'un videojoc fou ideada i patentada per en Thomas T. Goldsmith Jr. i en Estle Ray Mann.[2] Al 1958, William Higinbotham va crear Tennis for Two, però no el va patentar ja que creia que només servia per a una demostració científica. I no va ser fins molt més tard (15 anys després aproximadament) quan es va llançar amb la publicació d'Atari sota el nom Pong. Així, el Tennis for Two va ser el primer videojoc de la història però no es va comercialitzar, per això l'èxit del videojoc va arribar tard. Llavors al 1962, "Spacewar!", va ser desenvolupat i va ser nomenat com el primer videojoc d'ordinador, ja que va ser el primer en comercialitzar-se. A finals de l'any 1972, es va llançar el Magnavox Odyssey, la primera videoconsola. Ralph Baer va ser l'home en crear la primera consola de joc, la "caixa marró", alguns deien, era el prototipus de la Magnavox Odyssey.
Als anys setanta apareixen les primeres videoconsoles portàtils.
Als anys vuitanta apareixen grans súper èxits com Space Invaders de Taito, Tetris o Pac-Man. El 1980, Nintendo crea la sèrie de videoconsoles portàtils Game & Watch (Joc i rellotge). El 1983 Nintendo presenta al Japó la videoconsola Family Computer (FamiCom), que a altres regions canviaria el nom per Nintendo Entertainment System (NES). Un any després Sega treia al mercat la seva consola Master System, que amb la seva competència pel lideratge indirectament fonamentarien la indústria del videojoc.
El 1989 Nintendo crea la videoconsola portàtil Game Boy.
El 1991 apareix el joc Heart of China de Dynamix, el joc era una aventura gràfica realitzada amb imatges reals digitalitzades.
El dia 1 de gener de 1991 es forma id Software. En 1992 surt a la venda Wolfestein 3D. El desembre de 1993 id Software treu Doom. L'any 1996 apareix Quake. La supremacia dels jocs en tres dimensions és imparable.
La introducció d'internet a l'ús domèstic extén la possibilitat de jugar amb altres jugadors cada un des del seu punt de connexió.

En funció dels tipus de joc, tot i que habitualment barregen les categories, es consideren les següents categories

  • Estratègia, en el què es controla una civilització des d'un punt inicial, en el què es va desenvolupant la tecnologia i capacitats. L'objectiu és la victòria soobre les altres civilitzacions, mitjançant la supremacia en algun àmbit (militar, terreny, religiós). Els jocs clàssics son Warcraft III, Civilization III, Age of Empires III.
  • Acció, en el què controlem un personatge en visió en primera persona (habitualment) i usant les seves capacitats físiques, habilitats i capacitat militar, s'aconsegueixen uns objectius, segons el desenvolupament d'una trama que pot ser linial o múltiple, en uns paràmetres d'acció continuada. Exemples clàssics son Half-life, Half-life 2, Doom 3, Enemy Territory i la saga de Quake.
  • Aventura consisteix en el desenvolupament d'una història, en la que s'han de desentrallar els misteris que amaguen les situacuions viscudes pels personatges mitjançant la interacció amb els personatges i elements de l'entorn, que ofereixen pistes per continuar avançant en la trama. Monkey Island 4, Fahrenheit, Sam&Max, Broken Sword, Darkseed.
  • Rol, en el què controlem un personatge en visió en tercera persona (habitualment) i usant les seves capacitats físiques, habilitats i capacitat militar, s'aconsegueixen uns objectius, segons el desenvolupament d'una trama que pot ser linial o múltiple. El personatge va evolucionant en les seves capacitats en funció de l'experiència obtinguda, que pot usar per millorar certes capacitats a voluntat, de manera que els reptes superables son majors. Neverwinter Nights, Diablo II, Baldur's Gate II, Plane Shift
  • Velocitat, on es condueix un vehicle amb l'objectiu d'arribar el primer al final de la cursa. TOCA 2, Grand Prix 4, NFS Underground.
  • Simulació, on es controla un vehicle amb la intenció d'aconseguir un objectiu determinat. Son molt populars els simuladors d'aviació. IL-2 Sturmovik, Silent Hunter II, Combat Flight Simulator 3, Ace Combat, Danger from the deep, etc.
  • Esportius, en els que es controla un jugador o equip amb l'objectiu de fer-lo guanyar. FIFA Football, Pro Evolution Soccer, Virtua Tennis
  • Puzzle, on el jugador ha de resoldre una situació, usant la lògica, estratègia, reconeixement de patrons, resolució de seqüències,... Frozen Bubble, Tetris, ...
  • Musicals: Videojocs que simulen un karaoke com el Sing Star

Beneficis

Potser els beneficis més visibles en el món dels videojocs han sigut la inversió de l'entreteniment i l'art. Com a forma d'entreteniment multimèdia, els videojocs moderns contenen una síntesi d'art 3D, efectes visuals, arquitectura visual, intel·ligència artificial, efectes de so, música, arguments historiogràfics i el més important, la interactivitat. Aquesta interactivitat permet al jugador explorar mons i entorns amb elements de visualització, sensitius a través d'expressions artístiques (que en cap altre manera d'entreteniment pot oferir) on les accions i ordres del jugador passen a un món irreal de manera realista, el qual el videojoc les reprodueix. En aquest aspecte, cada vegada que algú està jugant en un món o escenari està provant coses noves i diferents. Això si, quan un videojoc té certes restriccions de joc, el jugador no té tanta llibertat de fins llavors. Al llibre de Steven Johnson, Everything Bad Is Good For You, ell diu que els videojocs proporcionen més del que podria proporcionar el Monopoly, per exemple. Quan el jugador experimenta en el videojoc, el jugador ha de determinar primer quins són els objectius, com també com acabar el videojoc.

Controvèrsia i censura

Com en altres formes de comunicació, els videojocs es prenen sovint com a subjectes de controvèrsia amb les següents conseqüències com la censura, ja que en alguns videojocs hi ha violència, escenes sexuals, publicitat (anomenat en anglès Advergaming), consum de drogues, consum d'alcohol o tabac, etc. A causa d'això, hi ha la crítica de grups que hi tenen relació com polítics, religiosos i altres grups de persones afectades, tot i que totes aquestes situacions es poden veure també en totes les altres maneres o formes de comunicació i entreteniment. Diversos videojocs han sigut acusats de difondre un comportament violent. La controvèrsia sobre els videojocs pot venir de diferents maneres,però sovint procedeix d'un tòpic popular a debatre. Històricament, aquest tipus de controvèrsia i crítica no és únic als videojocs. La mateixa situació els hi passa als còmics, pel·lícules, balls/espectacles i llibres. Però s'ha de dir que l'exposició de violència i altres aspectes es fan amb més regularitat que abans ja que ara les persones volen més bona qualitat de joc i situacions de joc, que ja s'ha aconseguit molt, volen veure escenes i moments amb més intensitat per poder-ho recrear. Cosa que els videojocs d'abans no produïen tanta reacció violenta com ara. Una organització coneguda com la Entertainment Software Ratings Board o ESRB classifica el programari en diversos grups d'edat, no obstant els publicadors dels videojocs no necessiten sotmetre's a la classificació dels seus videojocs, i llavors es classifiquen d'altres maneres amb altres organitzacions. En alguns casos, els nens poden obtenir videojocs que no són adequats per a la seva edat, ja que els seus països no volen adoptar als videojocs o productes unes classificacions fetes per organitzacions externes com la ESRB. Alguns videojocs que han produït una gran controvèrsia i crítica als Estats Units com també a la resta del món són els videojocs Mortal Kombat, Night Trap, Doom, la sèrie o saga de videojocs Grand Theft Auto, en particular el videojoc Grand Theft Auto: San Andreas amb el Hot Coffee mod, que és una modificació del joc que apareixen escenes sexuals explícites, que com a conseqüència la ESRB a canviat la classificació/qualificació de M (gent madura) a AO (Només per a adults).

  • Dorm quan el teu fill descansa o sentat a sentir música, encara que els plats estiguen bruts.
  • Assegurat de menjar bé i no oblides el desdejunar.
  • Una vegada a la setmana podríes cuinar grans quantitats de menjar i congelar-lo, per consumir-lo després.
  • Posat objectius xicotets per anar conseguint-los dia a dia, llegir un capítol d'un llibre que t'agrada,passetjar si fa solet...
  • Digues-li a la teua parella que es quede amb els xiquets una estona perquè de lo contrari et tornaràs boj/a.
  • Organitzat qualsevol activitat que t'agrade com eixir a caminar, anar al cinema amb un amic o amiga, acudir a classe...
  • En el teu temps lliure si no tens als xiquets,prohibit fer feina de casa.
  • Ves a comprar sense els xiquets.

Publicado por Ma Jesús | 10:07 | 0 comentarios »


Ja s'acosta el carnestoltes al nostre col.legi.

Si voleu informació cliqueu  ahí al costat per accedir a altres espais amb més informació.

Si altres cicles del col.le, volen informar als pares i mares de qualsevol aspecte de la seua disfressa, ací tenen el lloc adequat, només ens ho tenen que dir.


Un dels tòpics més estesos entre les persones és, parlar de quant i com ha crescut el nostre o el vostre fill o filla.
Quan es parla entre pares i mares de com està canviant el nostre fill, no només ens referim a l'aspecte físic. Pot ser aquell que més ens ocupa i més ens preocupa, siga la seua evolució psíquica: Caràcter, gustos, reaccions, manera de parlar,.....

De vegades,  alguna cosa ens estranya molt, molt,  fins a l'extrem de buscar ajuda en persones de fora de l'àmbit familiar, i moltes, per no dir la majoria de les vegades, eixos canvis que notem en els nostres fills, són característiques comunes a la gran majoria de nens de  la mateixa edat. 
Són característiques propies de cada etapa evolutiva per les que tots passem, per tal d'anar passat de bebés fins a persones adultes.
  
Coneixeu eixes etapes evolutives?
Les voleu saber?
Us interessa?

Sí és així, escriviu-ho en "comentaris" (Està dalt de cada post, al costat del títol)
Si ens adonem que és un tema que us agradaria coneixer, ho publicarem  ací, d'una manera molt  amena i clara.

Publicado por Rosana | 0:06 | 4 comentarios »


És adequat que els XIQUETS tinguen una paga setmanal?
publicat en Com fomentar la responsabilitat

És un tema en el qual existeix bastant diversitat entre les famílies, si és adequat que els xiquets tinguen una paga setmanal per a les seves despeses o si per contra, el més convenient és que quan necessiten diners, el demanen als pares. Com tantes altres coses de l'educació dels fills, ambdues postures són raonables, depenen dels criteris i valors de la familia i segurament tindrà les seves ?pros? i ?contres?.
A més sorgeixen altres aspectes de discussió: a partir de quina edat poden tenir aquesta paga i quina quantitat de diners assignar-los। La meva opinió personal, l'he deixat reflectida en el llibre COM FOMENTAR LA RESPONSABLIDAD.

Considere que disposar d'una paga a partir dels vuit o nou anys, pot ser positiu i fomenta la responsabilitat, sempre que es tinguen en compte una sèrie de criteris:

1। Que la quantitat sigui molt reduïda.
Com més diners tingui, més gastarà. Com referència, es pot prendre que el nen disposi, a partir dels 8 o 9 anys cada setmana del doble del que costa un gelat.


2। Sembla adequat que certs materials propis fungibles, com els quaderns, llapis? ho pagui dels seus diners.
És una forma de ser més curós amb ells i és una forma de començar a comprendre el valor de les coses.


3. Els pares deuen supervisar i conèixer en què gasta el seu fill els diners, perquè no tot val encara que sigui seu.

Publicado por Rosana | 23:50 | 2 comentarios »

CURIÓS DECÀLEG PER A FORMAR UN DELINQÜENT:EMILIO CALATAYUD,JUTGE DE MENORS EN GRANADA.