Escola de pares

Publicado por Rosana | 0:16 | 1 comentarios »



Ahir va estar a la nostra escola Mª Angeles Soto per acabar amb un cicle de xerrades de formació per a pares i mestres que ha gaudit  de la màxima qualitat.
La convocatòria ha estat  un gran èxit  encara que comptava amb el prestigi que ja havia assolit aquesta psicòloga en altres xerrades. Professional amb gran experiència amb escoles de pares va desenvolupar un tema que els preocupa especialment als pares "L'adolescència". 
Etapa enriquidora que està plena de reptes i descobriments.

Aquestes són algunes de les nombroses recomanacions que ens va fer per a afrontar-la:

En primer lloc, fer una escala de prioritats de conductes a caviar en l'adolescent.(No podem posar en el mateix paquet el alcohol i el desordre de l'habitació).

En segon lloc deixar-li clar a l'adolescent que serem flexibles en alguns aspectes però inflexibles en altres aspectes( hora d'arribada a casa,hores d'estudi...).

Quan apareix la negativa a fer alguna cosa que li has ordenat, amb dignitat li direm: " m'haguera agradat que ho hagueres fet" o "si ho hagueres fet m'hauries ajudat molt"...

Encara que no ho demostre necessita sentir que el volem. 

Els pares han de ser molt pacients i aprendre a, en lloc d'enfrontar-se mirar d'entendre'l i donar-li suport, escoltar-lo.

Quan la rebel·lió sobrepasse els límits d'allò que és permissible i alce la veu, no entrar al drap. Immediatament li direm, "fill no m'agrada com estàs parlant" i te'n vas.

Mai hem de perdre el poder front a l'adolescent, sempre anirem cara ell amb DIGNITAT. Marcant-li els límits molt clarets. 

El càstig no és aconsellable, es reboten.

Mª Angeles ens va fer riure i també ens va fer plorar, va estar una vetllada inoblidable. Enhorabona i gràcies. 


Pares i mares d'Ed. Infantil i Primària, si no teniu un adolescent a casa...
                       el tindreu prompte!!!

Els nostres fills es transformen un dia i perden la innocència de la infància tornant-se turbulents i amb un estat d'ànim variable.

És completament normal!

Això i moltes coses més ens contarà Mª Angeles Soto.
Per a que no ens pille desprevinguts!

Vine a la xerrada!

Publicado por Rosana | 23:45 | 1 comentarios »


1. QUÈ veuen els xiquets a la TV? 
Programes infantils, programes no infantils, publicitat... 

2. QUAN veuen  la TV els xiquets? 
Matí, migdia, tarda, vespre, nit....  Caps de setmana, Mitjana d’hores al dia 
(Diferenciar dies laborables i caps de setmana) 

3. ON veuen la TV els xiquets? 
A la sala-menjador (al sofà) a la seva habitació, a la cuina, a l’escola.... 

4. Amb QUI veuen la TV els xiquets? 
Sols, amb els germans, veïns, amb un adult (pare, mare, cangur, avis, 
mestres...) 

5. Quin CRITERI seguim per decidir si es pot veure la TV o no. 

6. Quin CRITERI seguim per decidir què i quan veuen la TV el nostres fills? 
El que ell/ella demana, el que veuen els companys de classe, quan mengen, quan 
estan sols, quan no tenen deures ni extraescolars,...? 

DECÀLEG 

1. Fer de la televisió no un enemic o un problema constant, sinó un aliat 
amb el de conviure raonablement.



2. Controlar l'ús que de la televisió (temps i continguts) fan els nens.

3. Veure alguns programes amb ells i comentar-los.

4. Estar al corrent dels continguts de sèries i programes que interessen als nens i 
que aquests solen veure.



5. Ensenyar amb criteris a seleccionar programes ja que controlin ells mateixos 
el temps que hi dediquen.



6. Utilitzar algun programa com ocasió de diàleg amb els fills, suscitant 
preguntes, preguntant seva opinió.



7. Harmonitzar l'ús de la televisió amb altres activitats, com estudiar, llegir i 
jugar.



8. Predicar amb l'exemple, ser coherents. No prohibir veure tanta televisió i 
després fer els pares el contrari.



9. Servir-se dels informatius com ocasió de diàleg crític sobre la realitat, 
sobre el que passa, aprofitat per educar-los en valors humans.



10. Participar amb els nens, en pla còmplice, en algun programa que es presti, per 
exemple, algun concurs de preguntes culturals.



11. Adoptar hàbits pràctics d'higiene psicològica: per exemple, veure la tele a la 
distància adequada.



12. No convertir la tele a la principal qüestió educativa,
 sinó tenir-la com un instrument del qual, en 
positiu i amb un ús racional, es poden obtenir molts avantatges.



13. Utilitza la televisió després d'una elecció positiva, és a dir, per veure això o allò que 
es vol veure, no simplement donar al botó i "a veure el que surt". La tele no hauria 
ser el recurs quan no hi ha res a fer.




VÍLCHEZ, Luis Fernando. Televisión y familia. Un reto educativo. Barcelona: PPC