DEMANEM PARTICIPACIOOOO!!!!

Publicado por Rosana | 8:09 | 3 comentarios »


Gràcies al comptador de visites tenim constància de que moltes persones "entren" als nostres blogs. Ens agradaria que fereu comentaris o contestareu a les preguntes que formulem en els posts(articles).Així donaríem més dinamisme als temes que,de segur, seríen més productius.El lloc on podeu deixar els vostres comentaris és, baix del títol de cada post on posa:


Publicado por Rosana | 20:44 | 0 comentarios »



I feu doble clic en "comentarios".S'obri la finestra i ja podeu comentar.

EL PODER DE L'EMPATIA

Publicado por Rosana | 20:44 | 2 comentarios »

Quan els vostres fills estan preocupats per alguna cosa o tenen un problema, teniu que escoltar-los amb empatia.
 L'empatia segons Martin Hoffman ( Goleman 1996 ) és la capacitat de posar-nos en el lloc de l'altre.


 Els pares de vegades reaccionen atenent a les seues  emocions ( ara no puc escoltar-te, estic cansat, no hauries d'enfadar-te això no té importància, no tinc temps, no plores, ja m'ho contes en un altre moment...)
    Si els pares es posen en el lloc dels fills i reaccionen amb empatia, les relacions s'apropen, els xiquets es senten més forts per afrontar i resoldre els seus problemes.
L'empatia té un gran poder!!!


Exemple:
Situació autoritària:


"Maria has de fer els deures inmediatament, després  a la dutxa, no hi ha TV, després de sopar a dormir que demà t'has d'alçar matí"


Situació empàtica:


"Maria, comprenc que estàs cansada però el millor serà començar a fer els deures i així, després et dutxes.
Jo sé que ara el fa perea però després et trobaràs en la glòria, soparem aviat i si  et resta una estona podràs veure un poc la TV, encara que no molt doncs demà t'has d'alçar prompte."


Quina de les dues maneres de dirigir-te al teu fill penseu que serà més efectiva?
 Proveu amb els vostres fills.

Publicado por Ma Jesús | 8:12 | 1 comentarios »

Per a alumnes de 5é i 6é

Publicado por Ma Jesús | 14:03 | 1 comentarios »


MySpace Generators

PARES DIVORCIATS

Publicado por Rosana | 22:27 | 1 comentarios »

El divorci mai és fàcil per als nens, però hi ha moltes formes de que els pares atenuïn l'impacte d'aquesta situació als seus fills.



1. Mai desacredite al seu ex-cònjuge davant dels seus fills, ja que ells se senten "part de la seva mare" i "part del seu pare", de manera que la crítica pot danyar la seva autoestima.



2. No utilitzeu els seus fills com a missatgers entre vostè i el seu ex-cònjuge. 

3. Tranquil.litze als seus fills fent-los entendre que ells no van tenir cap responsabilitat en la separació. Molts d'ells assumeixen com a pròpies les causes de la ruptura.


4. Anime als seus fills a que vegin amb freqüència a la seva ex-cònjuge. Faci tot el possible per estimular les visites.


5. A cada pas del seu divorci, recordeu a si mateix que els seus propis interessos no són els dels seus fills, pels quals no ha incloure'ls en cap negociació.


6. Intenta no demanar-los que expliquen al seu ex-cònyuge res que no sigui de l'interès d'ells. Deixi els seus nens ser nens.


7. Si vostè sent que no pot assumir el trànsit de la separació amb calma  demani assessorament terapèutic urgent. Els seus problemes poden traslladar-se als seus fills, complicant encara més el poder enfrontar amb èxit la situació.


8. S’han de passar els "aliments" del seu fill, en forma mensual i sense interrupcions. Sàpiga que de no fer-ho, el perjudicat serà el seu fill.


9. Si vostè no està rebent els "aliments", no traslladi la seua ràbia als seus fills. Això alimenta en ells el sentiment d'abandonament, i els posa en situacions molt difícils.


10. En la mesura del possible, no faci massa canvis en la vida dels seus fills. Si a més de suportar la separació han de canviar de residència i d'escola, es costarà molt més superar el trauma del divorci dels seus pares.



                                                                                                                                 www.enplenitud.com


Jo també defense al professor

Publicado por Ma Jesús | 20:10 | 2 comentarios »

Quan els mestr@s som notícia, la major part de les vegades, és per causes negatives. 
I no per que siga el que més es dona en el dia a dia dels milers de col.legis que hi han, però ja es sap que la normalitat, la quotidianitat, no són  notícia, i si són notícia de primera plana i eixim en les notícies quan han hagut agressions, amenaces, ...... 
Però de qui a qui?

Per defensar la figura del mestr@-professor han obert un lloc en internet amb uns vídeos amb persones conegudes i anònimes, on es recullen signatures a favor de valorar la figura del mestr@.
Jo hi estic d'acord, i ja he signat. 
Mira el vídeo, el tens ací baix, i si estàs d'acord i vols recolzar la figura del mestr@, clica damunt d'aquest enllaç per a adherir-te:


MENJA SA I TROBA'T BÉ!

Publicado por maite | 12:52 | 0 comentarios »


Com molts de vostés, mares i pares, ja saben, durant aquest curs anem a treballar la nutrició. Al llarg del curs escolar, els seus fills i filles, "portaran" a casa una pregunta, cada 15/20 dies, per tal que ells i elles troben la resposta i li la donen al tutor/a. Aquestes preguntes giraran al voltant dels cereals, la carn, el peix, la fruita...i els seus beneficis per a l'organisme. Spere que col.laboren amb els seus fills/es per tal de trobar les respostes, que es treballaran en cada tutoria/classe. Els anime a fer-ho. De segur que nosaltres, mares, pares i mestres també aprendrem un fum de coses. Gràcies per la seua col.laboració!

Tuenti, Facebook, Twitter, .......

Publicado por Ma Jesús | 21:16 | 16 comentarios »


Com  anuncia l'agenda calendari, que teniu ací al costat, la propera setmana tindrem ací al centre,  unes xarrades dirigides als alumnes de cinqué i sisé,  sobre les xarxes socials. 
Una cosa tant de moda "ara" entre els nostres xiquets-majors.
O..... no és un fenòmen tan nou  com pensem?
Ací teniu un agradós i ben explicadet article,  publicat al blog del CEFIRE-TICs d'Andorra.  L'hem modificat un poc, però així i tot és un poc llarguet encara que val molt la pena llegir-lo, sobretot si teniu fills entre 10 i 20 anys.


Sí, sí,     un altre post en un blog   sobre xarxes socials i educació,  com si ja no hi hagueren ja més de mil, que ara arribe jo i em pose a reflexionar sobre el mateix tema.......


Vaig a intentar comparar les relacions socials de l'alumnat que vaig viure jo en la meua infantesa  i adolescència (anys 90)   amb les que ens trobem hui.

       Quan jo estava a la meitat de l'EGB, veia la meua germana major, en aquells dies alumna de 7é o 8é,  que tornava d'haver estat amb les seues amigues en el carrer, i assaltava el telèfon per a cridar a aquelles mateixes amigues, per a seguir parlant.    Em referisc a aquells temps en els quals les trucades locals costaven un dineral, i el telèfon mòbil era alguna cosa en el que ni se'ns ocorria pensar al comú dels mortals.
La meua germana tenia molts amics i amigues:  Tenia una xarxa d'amistats en classe,  una altra en les activitats extraescolars,  més les amigues detota la vida,  més altra que es va fer en els típics llocs de reunió de grups d'adolescents (parcs, places, etc.),   més aquelles persones amb les quals havia coincidit en campaments d'estiu i un altre tipus d'activitats similars (bàsquet, banda de música,....).
Ella mantenia els seus contactes a través d'aquell fil conductor que era el telèfon i que tant desquiciaba als meus pares.
 
Mentre,  em va arribar a mi, el temps de la meua  adolescència. Vaig ser dels primers en tindre ordinador amb mòdem, però de tota manera,  seguíem comunicant-nos igual,   establint el mateix tipus de relacions,  i mantenint-les vives (amb menys intensitat que les xiques) a través de la línia telefònica.


         De sobte, la tecnologia arriba a tots, arriba la web 2.0, i el canvi afecta a tota la societat: els nostres adolescents tenien internet la majoria (i a més a més, començaven també a tenir mòbil) i era l'explosió del  Messenger,  si no tenies Messenger i mòbil eres un empestat social.   

La gent jove va deixar d'usar el telèfon de casa  i  els adolescents usaven Messenger per a mantenir aquelles mateixes converses que teníem els altres abans,  solament que, amb diverses persones al mateix temps, i a més a més, permetia la comunicació amb aquells contactes que s'havien fet en els campaments, en el viatge d'esquí o en qualsevol altra excursió o ocasió similar, i tot sense pegar-li “la sagnada” als pares amb la factura telefònica. 
I quan no podien estar penjats de l'ordinador, llavors arribava el moment del mòbil i el bombardeig de missatges SMS a tota hora del dia i de la nit. I aquesta: SMS i Messenguer,  va ser la primera gran xarxa social tecnològica entre els adolescents, i no ens enganyem, i ens va pillar als més majors, amb el  peu canviat.
 
        En l'actualitat, “la cosa més in” entre els adolescents és Tuenti.
També Facebook, que reina entre una clientela una miqueta més major, encara que les barreres entre usuaris d'una xarxa social i una altra s'estan diluint i cada vegada apareix més el solapament de comptes.

Per als nostres adolescents, una Xarxa Social tal com ells la coneixem, és com aquell parc de la nostra adolescència,  la diferència és que ara tens al teu grup d'amics amb el qual xarres,  però a més,  és que com si en el parc, t'han posat un tauler en el qual tu pots anar deixant les coses que se t'ocórreguen,  i  també  l'àlbum de fotos del viatge (que nosaltres ens havíem de portar al “insti” per a ensenyar-ho en els patis), i a més, pots veure els amics dels teus amics, i si penses que algú és interessant el pots afegir al teu grup d'amics.

La meua reflexió és que les xarxes socials no són una novetat, els adolescents sempre les han estat teixint, amb els mitjans al seu abast, i la societat sempre les ha vist amb recel des del prisma de l'adult: 
-  Ja estàs una altra vegada penjada del telèfon? 
-  Però si acabes d'estar amb ella, què més hauràs d'explicar-li?
-  Passes més estona en el carrer amb els teus amics, que a casa amb nosaltres, sembla que siguen ells la teua família!
 -  No entenc les hores i hores que passes en el tuenti !


Els adolescents, els joves, són els que dominen l'entorn de les Xarxes Socials, doncs estan en l'etapa de més socialització de la vida humana, i la funció de pares i educadors no és coartar-los en el seu ús. 
És intentar que siguen conscients que aquests nous mètodes de socialització tenen múltiples avantatges, però també  desavantatges,  dels quals cal ser conscient, perquè no hi haja problemes.


El nostre repte és que aprenguen per si mateixos,  oferint-los la nostra ajuda  però sense intentar imposar-nos, que sàpiguen fer una millor gestió de la seua identitat digital,   defensar-se i desconfiar dels perills que anteriorment estaven fóra, al carrer, i que ara els poden tindre en la nostra casa, en el seu ordinador, en internet.  
Si aconseguim aquests objectius, les xarxes socials seran igual de perilloses que han sigut sempre els instituts i/o els carrers dels nostres barris, pobles o ciutats, ni més ni menys.

"TRUQUIS" PER ALS PARES I MARES

Publicado por Rosana | 20:00 | 0 comentarios »

Ací vos deixe un vídeo de la doctora i nutricionista Yolanda Sanz. Espere que siga d'utilitat per a aquells pares que tenen dificultats per introduir la fruita i les verdures en l'alimentació quotidiana dels seus fills.

És responsabilitat de tots

Publicado por Ma Jesús | 20:15 | 3 comentarios »


A un xiquet, igual que li ensenyem a parlar i caminar, també  li s'ha d'ensenyar a menjar, tant en qualitat com en quantitat.  En general, hui dia els xiquets prenen més quantitat d'aliments de la que precisen. I la tasca de que s'ensenyen a alimentar-se bé, és responsabilitat de pares i educadors.

Com a pares, hem de predicar amb l'exemple. Els hàbits alimenticis dels xiquet/es guarden una relació directa amb els hàbits dels seus progenitors. 
D'ací la importància de mantenir en casa una alimentació completa i equilibrada per a tota la família. A més a més, està demostrat que si el pare o la mare  són partidaris de alimentar-se adequadament,  els seus fills  també ho faran.  I aquesta  educació que estan donant als seus fills relativa a l'alimentació, va a repercutir positivament en la seua qualitat de vida actual i futura.
 
En dies posteriors anirem desenvolupant més aquest tema, que com ja sabem tots, és el tema que hem elegit aquest curs en el col.legi, com a objectiu de curs. 
Què us pareix?


lian107