Tuenti, Facebook, Twitter, .......

Publicado por Ma Jesús | 21:16 | 16 comentarios »


Com  anuncia l'agenda calendari, que teniu ací al costat, la propera setmana tindrem ací al centre,  unes xarrades dirigides als alumnes de cinqué i sisé,  sobre les xarxes socials. 
Una cosa tant de moda "ara" entre els nostres xiquets-majors.
O..... no és un fenòmen tan nou  com pensem?
Ací teniu un agradós i ben explicadet article,  publicat al blog del CEFIRE-TICs d'Andorra.  L'hem modificat un poc, però així i tot és un poc llarguet encara que val molt la pena llegir-lo, sobretot si teniu fills entre 10 i 20 anys.


Sí, sí,     un altre post en un blog   sobre xarxes socials i educació,  com si ja no hi hagueren ja més de mil, que ara arribe jo i em pose a reflexionar sobre el mateix tema.......


Vaig a intentar comparar les relacions socials de l'alumnat que vaig viure jo en la meua infantesa  i adolescència (anys 90)   amb les que ens trobem hui.

       Quan jo estava a la meitat de l'EGB, veia la meua germana major, en aquells dies alumna de 7é o 8é,  que tornava d'haver estat amb les seues amigues en el carrer, i assaltava el telèfon per a cridar a aquelles mateixes amigues, per a seguir parlant.    Em referisc a aquells temps en els quals les trucades locals costaven un dineral, i el telèfon mòbil era alguna cosa en el que ni se'ns ocorria pensar al comú dels mortals.
La meua germana tenia molts amics i amigues:  Tenia una xarxa d'amistats en classe,  una altra en les activitats extraescolars,  més les amigues detota la vida,  més altra que es va fer en els típics llocs de reunió de grups d'adolescents (parcs, places, etc.),   més aquelles persones amb les quals havia coincidit en campaments d'estiu i un altre tipus d'activitats similars (bàsquet, banda de música,....).
Ella mantenia els seus contactes a través d'aquell fil conductor que era el telèfon i que tant desquiciaba als meus pares.
 
Mentre,  em va arribar a mi, el temps de la meua  adolescència. Vaig ser dels primers en tindre ordinador amb mòdem, però de tota manera,  seguíem comunicant-nos igual,   establint el mateix tipus de relacions,  i mantenint-les vives (amb menys intensitat que les xiques) a través de la línia telefònica.


         De sobte, la tecnologia arriba a tots, arriba la web 2.0, i el canvi afecta a tota la societat: els nostres adolescents tenien internet la majoria (i a més a més, començaven també a tenir mòbil) i era l'explosió del  Messenger,  si no tenies Messenger i mòbil eres un empestat social.   

La gent jove va deixar d'usar el telèfon de casa  i  els adolescents usaven Messenger per a mantenir aquelles mateixes converses que teníem els altres abans,  solament que, amb diverses persones al mateix temps, i a més a més, permetia la comunicació amb aquells contactes que s'havien fet en els campaments, en el viatge d'esquí o en qualsevol altra excursió o ocasió similar, i tot sense pegar-li “la sagnada” als pares amb la factura telefònica. 
I quan no podien estar penjats de l'ordinador, llavors arribava el moment del mòbil i el bombardeig de missatges SMS a tota hora del dia i de la nit. I aquesta: SMS i Messenguer,  va ser la primera gran xarxa social tecnològica entre els adolescents, i no ens enganyem, i ens va pillar als més majors, amb el  peu canviat.
 
        En l'actualitat, “la cosa més in” entre els adolescents és Tuenti.
També Facebook, que reina entre una clientela una miqueta més major, encara que les barreres entre usuaris d'una xarxa social i una altra s'estan diluint i cada vegada apareix més el solapament de comptes.

Per als nostres adolescents, una Xarxa Social tal com ells la coneixem, és com aquell parc de la nostra adolescència,  la diferència és que ara tens al teu grup d'amics amb el qual xarres,  però a més,  és que com si en el parc, t'han posat un tauler en el qual tu pots anar deixant les coses que se t'ocórreguen,  i  també  l'àlbum de fotos del viatge (que nosaltres ens havíem de portar al “insti” per a ensenyar-ho en els patis), i a més, pots veure els amics dels teus amics, i si penses que algú és interessant el pots afegir al teu grup d'amics.

La meua reflexió és que les xarxes socials no són una novetat, els adolescents sempre les han estat teixint, amb els mitjans al seu abast, i la societat sempre les ha vist amb recel des del prisma de l'adult: 
-  Ja estàs una altra vegada penjada del telèfon? 
-  Però si acabes d'estar amb ella, què més hauràs d'explicar-li?
-  Passes més estona en el carrer amb els teus amics, que a casa amb nosaltres, sembla que siguen ells la teua família!
 -  No entenc les hores i hores que passes en el tuenti !


Els adolescents, els joves, són els que dominen l'entorn de les Xarxes Socials, doncs estan en l'etapa de més socialització de la vida humana, i la funció de pares i educadors no és coartar-los en el seu ús. 
És intentar que siguen conscients que aquests nous mètodes de socialització tenen múltiples avantatges, però també  desavantatges,  dels quals cal ser conscient, perquè no hi haja problemes.


El nostre repte és que aprenguen per si mateixos,  oferint-los la nostra ajuda  però sense intentar imposar-nos, que sàpiguen fer una millor gestió de la seua identitat digital,   defensar-se i desconfiar dels perills que anteriorment estaven fóra, al carrer, i que ara els poden tindre en la nostra casa, en el seu ordinador, en internet.  
Si aconseguim aquests objectius, les xarxes socials seran igual de perilloses que han sigut sempre els instituts i/o els carrers dels nostres barris, pobles o ciutats, ni més ni menys.

16 comentarios

  1. Rosana // 10 de novembre de 2010 a les 12:34  

    He llegit l'article,és un article que ens convida a la reflexió...Tinc fills d'eixa edat i pense que s'ha d'educar als xiquets més que prohibir-los que utilitzen les xarxes socials.

  2. maite // 10 de novembre de 2010 a les 13:10  

    Pense que és molt bona idea per part del centre. Es necessari que les mares i pares dels alumnes "s'eduquen" i reflexionen al voltant de les xarxes socials,que estan invadint les nostres vides. Cal saber els advantatges i els inconvenients que tenen.

  3. Maria José // 11 de novembre de 2010 a les 19:14  

    Els nostres fills voldien sempre estar ahi parlant y al llegir-lo he compres el perque, jo tambe era molt de parlar en les meues amiges i aixó fan els meus fills
    Gracies per explicar'ho, els pares volem saber més.

  4. Anònim // 12 de novembre de 2010 a les 12:36  

    hola pepe m'agrada fer esport pero no escriure treballs sobre l'esport,jajaja.He vist el blog i esta molt be i molt xulo!adeu

    (alumne de 6A)

  5. ALUMNE // 12 de novembre de 2010 a les 12:38  

    ROIS DE CORELLA AL CIBERESPAI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

  6. Ma Jesús // 12 de novembre de 2010 a les 14:47  

    Mª José, si vols saber més, estàs d'enhorabona, mira en l'agenda-calendari d'ahí al costat, que la meua companya Rosana sempre porta al dia, i voràs el dia en que tenim programada una xarrada per a pares i mares sobre aquest tema.
    No t'ho pergues perque els pares i mares hem de saber sobre tots els temes que afecten als nostres fills, i aquest és un d'ells.
    A què si?

  7. Ma Jesús // 12 de novembre de 2010 a les 14:49  

    Alumnes de sisé, benvinguts:
    Esteu convidats a opinar sobre els temes, però si el que voleu és comentar alguna coseta a algun mestre, millor personalment, no us pareix?

  8. andreu moreno miret // 12 de novembre de 2010 a les 17:11  

    hola a tots els alumnes i profesors del rois de corella jajaja!

  9. andreu moreno miret // 12 de novembre de 2010 a les 17:12  

    aço del blog está molt chulo!hi ha noticies del cole.....

  10. andreu moreno miret // 12 de novembre de 2010 a les 17:14  

    Pense que és molt bona idea per part del centre. Es necessari que les mares i pares dels alumnes "s'eduquen" i reflexionen al voltant de les xarxes socials,que estan invadint les nostres vides. Cal saber els advantatges i els inconvenients que tenen.

    alumne de 6A

  11. Anònim // 12 de novembre de 2010 a les 20:31  

    Em diuen Joan i m'agradat molt lo que he llegit i m'agradaria demanar que ens poseu al dia sobre estos temes que jo no tinc ni idea i no sabem com informar.nos be. Gracies per tot lo que esteu fent per l'educació dels xiquets i dels pares. El colegi es valora més.

  12. Anònim // 19 de novembre de 2010 a les 22:20  

    esta superbe la xarrada que em fet els de cinque avuem fet una xarrada de el twiter,facebook,tuenti i moltes cosotem mes super super be alguna vegada ojala que ens deixen etrar en goggle per a ugar a jos en informatica

  13. Anònim // 18 de març de 2011 a les 12:44  

    hola blogger
    açó del blog es un poc adictiu aixi que em pareix molt mala idea
    perque hi han alumnes xicotets que poden escriure barbaritats açí i que o vega tot el mon

  14. Anònim // 18 de març de 2011 a les 12:45  

    hola .......

  15. Rosana // 19 de març de 2011 a les 9:02  

    Es tracta de que els xiquets que poden dir barbaritats en qualsevol lloc, no les diguen. I per aconseguir això sols hem d'educar.

  16. Anònim // 19 d’abril de 2013 a les 23:22  

    Esta idea no te ni cap ni peu, sincerament tancaria el blog si fos meu