El Roís al ciberespai

Molts pares es queixen que els seus fills passen moltes hores davant dels llibres, tancats en la seua habitació, i que no obstant això aquesta dedicació no s'acompanya d'uns resultats proporcionals a les hores invertides. 

Més frustrant encara és per als professors, quan molts alumnes ens insisteixen que ells estudien moltes hores i que no obtenen bons  resultats. 

Ells estan convençuts que posen tot per la seua banda però que alguna cosa falla. El pitjor és que això és que els fa dubtar a ells i als seus pares i mares, de les seues  capacitats,  atribuint-se problemes de memòria, falta de concentració..... 

La resposta no és simple, ja que caldria analitzar cada cas i estudiar com són les aptituds intel·lectuals, la situació familiar, l'estat emocional i l'adaptació social i escolar..... 

Quan tots aquests aspectes es situen en uns paràmetres "normals", i no justifiquen el baix rendiment, és quan hem de preguntar-nos com estudia aquest xiquet o xiqueta, si és la falta d'un mètode adequat el que està dificultant el seu aprenentatge. 

D'altra banda tots tenim l'experiència d'aquells alumnes organitzats i metòdics en el seu treball, que sembla que tenen temps per a tot i a més trauen avant els cursos amb èxit. 

Quina és l'edat òptima per a aprendre a estudiar? 

Si apel·lem al sentit comú: Des que els alumnes comencen a haver d'estudiar, en primer i segon de primària.

Hi ha uns hàbits bàsics que han d'aprendre des dels primers cursos de primària relatius a l'ordre, la neteja, la realització de tasques en un entorn físic i psíquic agradable i conforme passen a 3r. de Primària cal afegir altres hàbits sobre realització de tasques i preparació de controls. 

El primer pas hauria de consistir en una anàlisi de la seua forma d'estudiar. Hem d'ajudar-li a detectar les seues errades i que sàpia, què no és estudiar bé, per a  a partir d'ací anar resolent l'errors. 

Tradicionalment s'ha associat l'estudi amb "clavar colzes" i amb la memòria repetitiva i per tant amb una de les tasques més avorrides i tortuosas de l'estudiant. 

Encara hi ha molts xics/es que estudien  repetint i repetint fins a aprendre un tema,  entenent-lo més o menys però moltes vegades sense arribar a assimilar-lo. 

El resultat en el cas que siga satisfactori, només es veurà a curt termini perquè a llarg termini s'oblidarà quasi tot l'après. Sabem que la memòria a llarg termini requereix que els coneixements s'emmagatzemen havent-los relacionat entre si prèviament i això no s'aconsegueix utilitzant només memòria repetitiva. A més és important que l'aprenentatge siga significatiu, és a dir que es relacione amb altres coneixements i experiències ja assimilats i provoque en l'estudiant un interès i gust per aprendre. 

Col·locar-se de forma passiva davant el llibre dificulta la concentració, repetir mentalment frases soltes no és estudiar sinó perdre el temps i no assimilar de forma correcta. 

Cal estudiar sempre amb paper i llapis ja que a mesura que es va llegint i entenent, van a anar sorgint dubtes que caldrà consultar, a més és necessari relacionar idees que convé posar-les per escrit en forma d'esquema. 

Entre els estudiants és freqüent creure que fer esquemes és perdre el temps perquè els llibres cada vegada són més clars i proporcionen el material més sintetitzat però el que no elabora no assimila, ja que estudiar bé un tema suposa comprendre'l a fons, sintetitzar les seues idees i relacionar-les entre si. 

Tot açò és difícil fer-ho mentalment, i per això els recomanem anar posant-ho per escrit conforme es van entenent i ordenant les idees. 

Es tracta que finalment cadascú adquirisca el seu propi estil que li done autonomia per a un aprenentatge enriquidor.