TOTS JUNTS FEM ESCOLA AMB......"LA COMUNITAT AL CIBERESPAI"
Publicado por Rosana | 0:24 | 0 comentarios »“Mª ANGELES ENS HAS ENCANDILAT A TOTS”
Ella ha acabat la seua xarrada recordant-nos la importància de la formació continua dels pares per què com ella diu: ”ser padres es dificilito”.
AQUESTA VESPRADA ELS PARES HAN PARTICIPAT EN UNA ACTIVITAT DE FORMACIÓ:ESCOLA DE PARES
Publicado por Rosana | 0:45 | 0 comentarios »La família ha d'establir unes relacions amb els fills basades en tres eixos fonamentals de l'educació, com són: l'afecte, l'autonomia i l'autoritat.
Publicado por Rosana | 20:18 | 0 comentarios »1. AFECTE

- Confiar en les seves capacitats d'aprendre i d'esforçar-se; en les seves ganes de fer bé. La confiança dels altres ens dóna forces, ens estimula i ens empeny. Ningú vol defraudar la confiança de les persones que estima. És com una joia a preservar i cultivar en les relacions entre les persones.
Adquirir autonomia és essencial per :
- adquirir una bona autoestima
- l'afirmació de la pròpia identitat
- poder aprendre a ser responsables
Per aconseguir-ho cal donar-los l'oportunitat d'actuar (no fer, no pensar, ni decidir per ells), d'intentar, de provar i d'equivocar-se. Posar-los en situació d'escollir, tractar-los amb paciència per donar-los temps per fer i per aprendre a fer.
Exigir-los allò que poden, però no allò que no poden. Acceptar els seus errors i permetre que s'equivoquin i que provin. La sobreprotecció treu oportunitats d'aprenentatge.
3. AUTORITAT : els adults són el punt de referència. La guia dels adults protegeix els infants i adolescents del món i de si mateixos, els dóna seguretat.
Una autoritat competent:
- Posa els límits necessaris amb energia, constància i coherència, amb el convenciment que l'infant els acceptarà, entre altres coses, perquè ell també confia amb nosaltres.
- Compleix allò que promet i dóna pautes clares i raonades (evita el no sistemàtic...), explica 1 o 2 vegades, no més; és flexible i rectifica quan s'ha equivocat i no està tot el dia a sobre de les criatures (no ser massa "controladors”)-> la preocupació dels pares és la no preocupació dels fills.
- No delega l'autoritat (mestre, metge, guàrdia) i deixa que rebin les conseqüències de les seves accions, positives (satisfacció per la cosa ben feta), o negatives (insatisfacció per la cosa mal feta), evitant premis i càstigs que interfereixen la conscienciació d'aquests sentiments i són poc eficaços des d'una perspectiva educativa. L'autodisciplina i la responsabilitat es van adquirint amb l'experiència d'anar adonant-se de les repercussions de les conductes.
En les relacions personals. En la comunicació. En els sentiments.Per això hem emprat la metàfora d'una carta d'amor escrita per algú que fa anys que ho compartix tot, sense determinar si és home o dona.
Este subjecte fa un repàs per la seua vida destacant-ne els moments més rellevants: la infàntessa, la formació, les relacions personals, l'evolució professional; adonant-se de tot el que ha compartit amb "la nostra verdadera protagonista de la campanya: la llengua dels valencians".
1.Faja una llista dels problemes de conducta del seu fill.
2.Establir prioritats per a corregir els problemes de conducta.
3.Escriure unes normes de comportament en casa d’acord amb
les conductes inadequades.
4.Decidisca quin tipus de càstic va a aplicar per eixes conductes.
5.No utilitze càstics físics.
6.No cride.
7.No porte al seu fill a llocs públics fins que el seu comportament
en casa estiga baix control.
8.Prenga descansos diaris en la supervisió del seu fill.Una altra
persona que ho faja.
9.Confirme i elogie el progrés del seu fill.
10.Ajude al seu fill a tenir una imatge positiva d’ell.