La família ha d'establir unes relacions amb els fills basades en tres eixos fonamentals de l'educació, com són: l'afecte, l'autonomia i l'autoritat.

1. AFECTE

Estimació explícita, amb paraules, amb contacte físic, però també amb l'acceptació de tal com són i de la dedicació que necessiten; amb un tracte que transmeti: "m'agrada com ets, m'agrada estar amb tu”...,"m'interesses: què dius, què penses, què sents...", generositat: m'importa que et sentis bé..." i gaudint amb els infants del seu procés d'aprenentatge i del nostre acompanyament en el dia a dia.
- Confiar en les seves capacitats d'aprendre i d'esforçar-se; en les seves ganes de fer bé. La confiança dels altres ens dóna forces, ens estimula i ens empeny. Ningú vol defraudar la confiança de les persones que estima. És com una joia a preservar i cultivar en les relacions entre les persones.

2.- AUTONOMIA : habilitat per fer i capacitat d'iniciativa, ganes de fer per un mateix.

Adquirir autonomia és essencial per :

- adquirir una bona autoestima

- l'afirmació de la pròpia identitat

- poder aprendre a ser responsables

Per aconseguir-ho cal donar-los l'oportunitat d'actuar (no fer, no pensar, ni decidir per ells), d'intentar, de provar i d'equivocar-se. Posar-los en situació d'escollir, tractar-los amb paciència per donar-los temps per fer i per aprendre a fer.
Exigir-los allò que poden, però no allò que no poden. Acceptar els seus errors i permetre que s'equivoquin i que provin. La sobreprotecció treu oportunitats d'aprenentatge.

3. AUTORITAT : els adults són el punt de referència. La guia dels adults protegeix els infants i adolescents del món i de si mateixos, els dóna seguretat.

Una autoritat competent:
- Posa els límits necessaris amb energia, constància i coherència, amb el convenciment que l'infant els acceptarà, entre altres coses, perquè ell també confia amb nosaltres.
- Compleix allò que promet i dóna pautes clares i raonades (evita el no sistemàtic...), explica 1 o 2 vegades, no més; és flexible i rectifica quan s'ha equivocat i no està tot el dia a sobre de les criatures (no ser massa "controladors”)-> la preocupació dels pares és la no preocupació dels fills.
- No delega l'autoritat (mestre, metge, guàrdia) i deixa que rebin les conseqüències de les seves accions, positives (satisfacció per la cosa ben feta), o negatives (insatisfacció per la cosa mal feta), evitant premis i càstigs que interfereixen la conscienciació d'aquests sentiments i són poc eficaços des d'una perspectiva educativa. L'autodisciplina i la responsabilitat es van adquirint amb l'experiència d'anar adonant-se de les repercussions de les conductes.