Conèixer el valor de les coses, el que costen i saber l'esforç que cal fer per aconseguir-les és un gran aprenentatge que no hauríen d'evitar als nostres fills.


Ensenyar els fills a estalviar per aconseguir una proposta comuna com a família, és dotar-los de tres valors essencials:
 Valor de l'esforç, valor de la previsió i valor de la perseverança.


Comença amb un somni, amb un objectiu comú, amb un projecte compartit per la família, per exemple un viatge, quelcom per a la llar, etc. 
Veure com una cosa que tots els membres de la família desitgem, la podem aconseguir, és tota una lliçó on la paraula clau és estalviar.

Imaginem-nos que tota la família decidim fer un viatge d'aquí a dos estius.
El temps, és molt important planificar-lo o bé. Hem de tenir un temps suficientment llarg per poder exercir l'estalvi i alhora no molt llarg per no esgotar l'esforç.

Un viatge especial, un viatge que ens il·lusione a tots. A partir d'aquí s'estableix un "com fer" per aconseguir l'objectiu. Planificar molt bé com aconseguir el que ens estem plantejant. Per exemple, en una guardiola la família ens proposem posar cada setmana una quantitat d'euros. La primera pregunta és: quants euros?

 Per saber això cal tenir presents tres premisses:

La primera premissa és que tots i cadascun dels membres de la família han d'aportar la seva part proporcional.

Per exemple els pares posaran 10 euros cada setmana i els fills 2 euros. Les quantitats dependran, és clar, de l'objectiu, les possibilitats econòmiques i el temps disponible.

La segona premissa és que és important que la quantitat sigui assolible per tothom, que no signifique gran sacrifici, però si constància.

Si els fills reben "paga", és important també que es desprenguen d'una part per a un projecte comú.

Si són massa menuts per tenir "paga", veure i compartir el projecte, fer recordar als pares el fet de dipositar els diners setmanals a la guardiola per al projecte; compartir ja és tota una responsabilitat i aprenentatge.

La tercera premissa és fer veure al llarg d'aquests dos anys com a poc a poc van aconseguint l'objectiu. És anar treballant el valor de l'esforç, de la constància i la perseverança per tot el que vol aconseguir a la vida.

Igualment, ensenyar a estalviar porta implícit saber preveure, planificar i projectar el futur.

Un exercici com aquest, de la guardiola familiar per a un projecte comú, es converteix en una lliçó de l'estalvi. S'aprèn que les grans coses: un viatge somniat es pot aconseguir de petites accions: estalviant a poc a poc.
Senzill, útil i educatiu, no?


                                                                                                        http://www.familiaforum.net


0 comentarios