BESSONS

Publicado por Rosana | 0:17 | 1 comentarios »



PER TERESA ALONSO

Des dels primers mesos és important seguir una sèrie de normes per facilitar el desenvolupament personal de cada nen i, d'altra banda, protegir la privilegiada unió que tenen entre els dos. 


La mateixa edat, el mateix físic, les mateixes etapes evolutives a un temps... Planteja alguna peculiaritat l'educació de bessons?Cal marcar les mateixes pautes per a tots o individualitzar el tracte el més possible? Tho expliquem.

La clau està en respectar aquest vincle únic i destacar al mateix temps la individualitat de cadascun”. És possible que els dos nens s'interessin per activitats similars, perfecte! No obstant això, sí convé seguir algunes normes perquè se sentin ells mateixos, tals com:

• No vestir-los iguals: És millor que cada nen tinga la seva roba i no vagen, en general, vestits igual. Sí es pot fer mentre són bebès, però quan van creixent és més aconsellable que es vesteixin de forma diferent. 

• Dirigir-se a ells pel seu nom: És més breu dir “els bessons”, però molt més encertat cridar a cadascun pel seu nom.

• Donar-los el seu espai i el seu temps: I quan arriba l'aniversari, el millor és que hi hagi dos pastissos, dues veles, dos regals…

• No comparar-los: “Cal intentar comparar-los el menys possible -recomana *Coks *Feenstra-. El seu desenvolupament no té per què ser igual”. 


Què fem si…?

En general, la unió entre els bessons és envejable, però no tot és un camí de roses, doncs també es barallen “i amb vehemència!”, com apunta la psicòloga. “Són les dues cares d'una mateixa moneda: es volen moltíssim i de vegades s'odien molt. 

• Hi ha un de dominant? “No sempre es dóna una *dominancia. Cal matisar: en els idèntics sol haver-hi més aviat un ‘repartiment de rols’. Un és el parlador, l'altre és l'organitzador, el que inventa els plans. O un és el que entaula els contactes i l'altre els manté. Segons els punts forts de cadascun arriben a tal repartiment, que canvia segons les fases de la seva vida”, aclareix *Coks *Feenstra.

• S'imiten sempre? “La imitació és una forma d'aprendre. Tot nen imita als seus pares i així va aprenent habilitats. El bessó també imita al seu altre bessó. No és problema, excepte en el cas que repeteixin les males conductes de l'altre.  Un exemple: un salta en el sofà i la mare ho corregeix. A l'estona l'altre també es posa a saltar. Ho fa en part perquè li agrada que la mamà també es fixi en ell, però la mare no tindrà un altre remei que corregir-li també”, detalla l'experta. Així doncs, la imitació és tant de les coses positives com de les quals ho són menys.

• S'aïllen de la resta de germans? Els bessons tendeixen a formar una unió molt forta en la qual fins i tot de vegades no deixen participar a l'altre germà. Té la seva explicació: els idèntics s'entenen a la perfecció i juguen realment molt a gust l'un amb l'altre. La participació d'un tercer ho viuen com una interrupció”, destaca la psicòloga. Què es pot fer llavors? Afavorir el tracte entre els diferents germans, per exemple, col·locant-los als tres junts a l'habitació, o fent petites sortides en les quals un dels bessons vagi acompanyat de l'altre germà.

• Fan força enfront dels pares? Segons *Coks *Feenstra, “els bessons poden formar un bloc i rebel·lar-se junts contra els papàs. Entre els dos se senten sempre recolzats. Per tant, per als pares de bessons és més complicat ensenyar-los la disciplina i establir límits. El millor remei és ser estricte, clar i concís. També és important que els pares es dirigeixin a ells individualment; si es comporten malament, han de parlar-los a cadascun per separat. Així les paraules assorteixen més efecte. Si els parlen alhora, se senten molt menys al·ludits i s'escuden l'un en l'altre”, puntualitza.

En classe: junts o separats?
És l'etern dilema. Ha de separar-se en l'etapa escolar als bessons? Per *Coks *Feenstra, fins als tres anys han de romandre junts en la guarderia, la qual cosa els facilita la seva adaptació i evita “una doble separació: la dels pares i la del germà bessó”. Una vegada transcorregut aquest període, aconsella tenir en compte tres factors: la seva relació, la seva maduresa emocional i el seu origen biològic.



Quant al somni, els bessons presenten menys problemes per agafar el son i menys despertessis nocturns. La raó? En compartir l'habitació tenen “menys sensació de solitud”. Una altra particularitat interessant és que en els bessons es dóna abans una sensació de “nosaltres”, que de “jo”. Així, mentre que els no bessons entre els 18 i 24 mesos ja entenen que són persones individuals, en els bessons aquesta percepció es retarda fins als 24-36 mesos.

1 comentarios

  1. Ma Jesús // 14 d’abril de 2012 a les 9:19  

    Ara que hi han tants bessons, aquests consells venen molt bé.

    Si ja es complicat criar i educar a un xiquet o xiqueta, quan són dos junts i sobretot quan són menuts ha de ser d'un esforç considerable.

    Des d'ací el meu reconeixement per a tots els pares i mares de bessons.