Gràcies al comptador de visites tenim constància de que moltes persones "entren" als nostres blogs. Ens agradaria que fereu comentaris o contestareu a les preguntes que formulem en els posts(articles).Així donaríem més dinamisme als temes que,de segur, seríen més productius.El lloc on podeu deixar els vostres comentaris és, baix del títol de cada post on posa:
Publicado por Rosana | 20:44 | 0 comentarios »
I feu doble clic en "comentarios".S'obri la finestra i ja podeu comentar.
Quan els vostres fills estan preocupats per alguna cosa o tenen un problema, teniu que escoltar-los amb empatia.
L'empatia segons Martin Hoffman ( Goleman 1996 ) és la capacitat de posar-nos en el lloc de l'altre.
Els pares de vegades reaccionen atenent a les seues emocions ( ara no puc escoltar-te, estic cansat, no hauries d'enfadar-te això no té importància, no tinc temps, no plores, ja m'ho contes en un altre moment...)
Si els pares es posen en el lloc dels fills i reaccionen amb empatia, les relacions s'apropen, els xiquets es senten més forts per afrontar i resoldre els seus problemes.
L'empatia té un gran poder!!!
Exemple:
Situació autoritària:
"Maria has de fer els deures inmediatament, després a la dutxa, no hi ha TV, després de sopar a dormir que demà t'has d'alçar matí"
Situació empàtica:
"Maria, comprenc que estàs cansada però el millor serà començar a fer els deures i així, després et dutxes.
Jo sé que ara el fa perea però després et trobaràs en la glòria, soparem aviat i si et resta una estona podràs veure un poc la TV, encara que no molt doncs demà t'has d'alçar prompte."
Quina de les dues maneres de dirigir-te al teu fill penseu que serà més efectiva?
Proveu amb els vostres fills.
L'empatia segons Martin Hoffman ( Goleman 1996 ) és la capacitat de posar-nos en el lloc de l'altre.
Els pares de vegades reaccionen atenent a les seues emocions ( ara no puc escoltar-te, estic cansat, no hauries d'enfadar-te això no té importància, no tinc temps, no plores, ja m'ho contes en un altre moment...)
Si els pares es posen en el lloc dels fills i reaccionen amb empatia, les relacions s'apropen, els xiquets es senten més forts per afrontar i resoldre els seus problemes.
L'empatia té un gran poder!!!
Exemple:
Situació autoritària:
"Maria has de fer els deures inmediatament, després a la dutxa, no hi ha TV, després de sopar a dormir que demà t'has d'alçar matí"
Situació empàtica:
"Maria, comprenc que estàs cansada però el millor serà començar a fer els deures i així, després et dutxes.
Jo sé que ara el fa perea però després et trobaràs en la glòria, soparem aviat i si et resta una estona podràs veure un poc la TV, encara que no molt doncs demà t'has d'alçar prompte."
Quina de les dues maneres de dirigir-te al teu fill penseu que serà més efectiva?
Proveu amb els vostres fills.
Publicado por
Ma Jesús |
8:12
| 1 comentarios »
El divorci mai és fàcil per als nens, però hi ha moltes formes de que els pares atenuïn l'impacte d'aquesta situació als seus fills.
1. Mai desacredite al seu ex-cònjuge davant dels seus fills, ja que ells se senten "part de la seva mare" i "part del seu pare", de manera que la crítica pot danyar la seva autoestima.
2. No utilitzeu els seus fills com a missatgers entre vostè i el seu ex-cònjuge.
3. Tranquil.litze als seus fills fent-los entendre que ells no van tenir cap responsabilitat en la separació. Molts d'ells assumeixen com a pròpies les causes de la ruptura.
4. Anime als seus fills a que vegin amb freqüència a la seva ex-cònjuge. Faci tot el possible per estimular les visites.
5. A cada pas del seu divorci, recordeu a si mateix que els seus propis interessos no són els dels seus fills, pels quals no ha incloure'ls en cap negociació.
6. Intenta no demanar-los que expliquen al seu ex-cònyuge res que no sigui de l'interès d'ells. Deixi els seus nens ser nens.
7. Si vostè sent que no pot assumir el trànsit de la separació amb calma demani assessorament terapèutic urgent. Els seus problemes poden traslladar-se als seus fills, complicant encara més el poder enfrontar amb èxit la situació.
8. S’han de passar els "aliments" del seu fill, en forma mensual i sense interrupcions. Sàpiga que de no fer-ho, el perjudicat serà el seu fill.
9. Si vostè no està rebent els "aliments", no traslladi la seua ràbia als seus fills. Això alimenta en ells el sentiment d'abandonament, i els posa en situacions molt difícils.
10. En la mesura del possible, no faci massa canvis en la vida dels seus fills. Si a més de suportar la separació han de canviar de residència i d'escola, es costarà molt més superar el trauma del divorci dels seus pares.
Quan els mestr@s som notícia, la major part de les vegades, és per causes negatives.
I no per que siga el que més es dona en el dia a dia dels milers de col.legis que hi han, però ja es sap que la normalitat, la quotidianitat, no són notícia, i si són notícia de primera plana i eixim en les notícies quan han hagut agressions, amenaces, ......
Però de qui a qui?
Per defensar la figura del mestr@-professor han obert un lloc en internet amb uns vídeos amb persones conegudes i anònimes, on es recullen signatures a favor de valorar la figura del mestr@.
Jo hi estic d'acord, i ja he signat.
Mira el vídeo, el tens ací baix, i si estàs d'acord i vols recolzar la figura del mestr@, clica damunt d'aquest enllaç per a adherir-te:
Mira el vídeo, el tens ací baix, i si estàs d'acord i vols recolzar la figura del mestr@, clica damunt d'aquest enllaç per a adherir-te:

Com molts de vostés, mares i pares, ja saben, durant aquest curs anem a treballar la nutrició. Al llarg del curs escolar, els seus fills i filles, "portaran" a casa una pregunta, cada 15/20 dies, per tal que ells i elles troben la resposta i li la donen al tutor/a. Aquestes preguntes giraran al voltant dels cereals, la carn, el peix, la fruita...i els seus beneficis per a l'organisme. Spere que col.laboren amb els seus fills/es per tal de trobar les respostes, que es treballaran en cada tutoria/classe. Els anime a fer-ho. De segur que nosaltres, mares, pares i mestres també aprendrem un fum de coses. Gràcies per la seua col.laboració!
Com anuncia l'agenda calendari, que teniu ací al costat, la propera setmana tindrem ací al centre, unes xarrades dirigides als alumnes de cinqué i sisé, sobre les xarxes socials.
Una cosa tant de moda "ara" entre els nostres xiquets-majors.
O..... no és un fenòmen tan nou com pensem?
Ací teniu un agradós i ben explicadet article, publicat al blog del CEFIRE-TICs d'Andorra. L'hem modificat un poc, però així i tot és un poc llarguet encara que val molt la pena llegir-lo, sobretot si teniu fills entre 10 i 20 anys.
Sí, sí, un altre post en un blog sobre xarxes socials i educació, com si ja no hi hagueren ja més de mil, que ara arribe jo i em pose a reflexionar sobre el mateix tema.......
Vaig a intentar comparar les relacions socials de l'alumnat que vaig viure jo en la meua infantesa i adolescència (anys 90) amb les que ens trobem hui.
Vaig a intentar comparar les relacions socials de l'alumnat que vaig viure jo en la meua infantesa i adolescència (anys 90) amb les que ens trobem hui.
Quan jo estava a la meitat de l'EGB, veia la meua germana major, en aquells dies alumna de 7é o 8é, que tornava d'haver estat amb les seues amigues en el carrer, i assaltava el telèfon per a cridar a aquelles mateixes amigues, per a seguir parlant. Em referisc a aquells temps en els quals les trucades locals costaven un dineral, i el telèfon mòbil era alguna cosa en el que ni se'ns ocorria pensar al comú dels mortals.
La meua germana tenia molts amics i amigues: Tenia una xarxa d'amistats en classe, una altra en les activitats extraescolars, més les amigues detota la vida, més altra que es va fer en els típics llocs de reunió de grups d'adolescents (parcs, places, etc.), més aquelles persones amb les quals havia coincidit en campaments d'estiu i un altre tipus d'activitats similars (bàsquet, banda de música,....).
Ella mantenia els seus contactes a través d'aquell fil conductor que era el telèfon i que tant desquiciaba als meus pares.
La meua germana tenia molts amics i amigues: Tenia una xarxa d'amistats en classe, una altra en les activitats extraescolars, més les amigues detota la vida, més altra que es va fer en els típics llocs de reunió de grups d'adolescents (parcs, places, etc.), més aquelles persones amb les quals havia coincidit en campaments d'estiu i un altre tipus d'activitats similars (bàsquet, banda de música,....).
Ella mantenia els seus contactes a través d'aquell fil conductor que era el telèfon i que tant desquiciaba als meus pares.
Mentre, em va arribar a mi, el temps de la meua adolescència. Vaig ser dels primers en tindre ordinador amb mòdem, però de tota manera, seguíem comunicant-nos igual, establint el mateix tipus de relacions, i mantenint-les vives (amb menys intensitat que les xiques) a través de la línia telefònica.
De sobte, la tecnologia arriba a tots, arriba la web 2.0, i el canvi afecta a tota la societat: els nostres adolescents tenien internet la majoria (i a més a més, començaven també a tenir mòbil) i era l'explosió del Messenger, si no tenies Messenger i mòbil eres un empestat social.
La gent jove va deixar d'usar el telèfon de casa i els adolescents usaven Messenger per a mantenir aquelles mateixes converses que teníem els altres abans, solament que, amb diverses persones al mateix temps, i a més a més, permetia la comunicació amb aquells contactes que s'havien fet en els campaments, en el viatge d'esquí o en qualsevol altra excursió o ocasió similar, i tot sense pegar-li “la sagnada” als pares amb la factura telefònica.
I quan no podien estar penjats de l'ordinador, llavors arribava el moment del mòbil i el bombardeig de missatges SMS a tota hora del dia i de la nit. I aquesta: SMS i Messenguer, va ser la primera gran xarxa social tecnològica entre els adolescents, i no ens enganyem, i ens va pillar als més majors, amb el peu canviat.
En l'actualitat, “la cosa més in” entre els adolescents és Tuenti.
També Facebook, que reina entre una clientela una miqueta més major, encara que les barreres entre usuaris d'una xarxa social i una altra s'estan diluint i cada vegada apareix més el solapament de comptes.Per als nostres adolescents, una Xarxa Social tal com ells la coneixem, és com aquell parc de la nostra adolescència, la diferència és que ara tens al teu grup d'amics amb el qual xarres, però a més, és que com si en el parc, t'han posat un tauler en el qual tu pots anar deixant les coses que se t'ocórreguen, i també l'àlbum de fotos del viatge (que nosaltres ens havíem de portar al “insti” per a ensenyar-ho en els patis), i a més, pots veure els amics dels teus amics, i si penses que algú és interessant el pots afegir al teu grup d'amics.
La meua reflexió és que les xarxes socials no són una novetat, els adolescents sempre les han estat teixint, amb els mitjans al seu abast, i la societat sempre les ha vist amb recel des del prisma de l'adult:
- Ja estàs una altra vegada penjada del telèfon?
- Ja estàs una altra vegada penjada del telèfon?
- Però si acabes d'estar amb ella, què més hauràs d'explicar-li?
- Passes més estona en el carrer amb els teus amics, que a casa amb nosaltres, sembla que siguen ells la teua família!
Els adolescents, els joves, són els que dominen l'entorn de les Xarxes Socials, doncs estan en l'etapa de més socialització de la vida humana, i la funció de pares i educadors no és coartar-los en el seu ús.
És intentar que siguen conscients que aquests nous mètodes de socialització tenen múltiples avantatges, però també desavantatges, dels quals cal ser conscient, perquè no hi haja problemes.
És intentar que siguen conscients que aquests nous mètodes de socialització tenen múltiples avantatges, però també desavantatges, dels quals cal ser conscient, perquè no hi haja problemes.
El nostre repte és que aprenguen per si mateixos, oferint-los la nostra ajuda però sense intentar imposar-nos, que sàpiguen fer una millor gestió de la seua identitat digital, defensar-se i desconfiar dels perills que anteriorment estaven fóra, al carrer, i que ara els poden tindre en la nostra casa, en el seu ordinador, en internet.
Si aconseguim aquests objectius, les xarxes socials seran igual de perilloses que han sigut sempre els instituts i/o els carrers dels nostres barris, pobles o ciutats, ni més ni menys.
Si aconseguim aquests objectius, les xarxes socials seran igual de perilloses que han sigut sempre els instituts i/o els carrers dels nostres barris, pobles o ciutats, ni més ni menys.
Ací vos deixe un vídeo de la doctora i nutricionista Yolanda Sanz. Espere que siga d'utilitat per a aquells pares que tenen dificultats per introduir la fruita i les verdures en l'alimentació quotidiana dels seus fills.
A un xiquet, igual que li ensenyem a parlar i caminar, també li s'ha d'ensenyar a menjar, tant en qualitat com en quantitat. En general, hui dia els xiquets prenen més quantitat d'aliments de la que precisen. I la tasca de que s'ensenyen a alimentar-se bé, és responsabilitat de pares i educadors.
Com a pares, hem de predicar amb l'exemple. Els hàbits alimenticis dels xiquet/es guarden una relació directa amb els hàbits dels seus progenitors.
Com a pares, hem de predicar amb l'exemple. Els hàbits alimenticis dels xiquet/es guarden una relació directa amb els hàbits dels seus progenitors.
D'ací la importància de mantenir en casa una alimentació completa i equilibrada per a tota la família. A més a més, està demostrat que si el pare o la mare són partidaris de alimentar-se adequadament, els seus fills també ho faran. I aquesta educació que estan donant als seus fills relativa a l'alimentació, va a repercutir positivament en la seua qualitat de vida actual i futura.
En dies posteriors anirem desenvolupant més aquest tema, que com ja sabem tots, és el tema que hem elegit aquest curs en el col.legi, com a objectiu de curs.
Què us pareix?
Què us pareix?

Aquest curs continuem amb el projecte de noves tecnologies “El Roís al ciberespai”, ampliant-se a tots els alumnes, a tots els pares i a tots els mestres del Centre.
Els professors ens hem proposat continuar treballant amb un dels objectius que marca la llei d’educació LOE: “ La competència digital, i l’ús de les TICs” (Noves tecnologies)
I amb aquesta finalitat s’amplia l’oferta dels blogs del col.legi.
Ara en tindrem un per cicle, a més a més, del blog de formació que porta per títol el nom del projecte “El Roís al ciberespai” .
Els nostres blogs sòn una eina de formació i participació de tots els membres de la comunitat escolar: Pares, alumnes i mestres.
Aci anireu trobant activitats de les aules, produccions dels alumnes, excursions i eixides, etc, etc.
Des de dins de cada blog es podrá accedir a la resta de la forma més senzilla: Clicant damunt del nom de cada blog, que trobarem a un costat.
Les adreces són:
Els blogs, una de les eines que formen
Estimats pares i mares:
La càries afecta gran part de la població i és d'especial importància en la infància, ja que els seus efectes nocius perduren durant tota la vida.
Senzilles mesures de prevenció són molt efectives per malaties bucodentals futures.
La infància és el millor moment per adquirir hàbits d'higiene oral que mantinguen un estat de salut òptim.
Des de l'escola s'ha enviat a tots els alumnes de Primer curs de Primària un raspall de dents, una "pasta" de dents i unes breus instruccions per poder iniciar als seus fills i filles en aquest hàbit tan important.
A la resta de l'alumnat de Primària se'ls ha entregat un raspall.
Esperem que, a partir d'ara, aquest hàbit forme part de la seua rutina diària.
Moltes gràcies.
MySpace Generators
Pujol i Pons,E. Editorial Parramón. Barcelona. 2003 EDUCAR EN VALORS I APRENDRE A VALORAR
En aquest article us vull recomanar un llibre força interessant tant per pares/mares com pels educadors/es. En la nostra societat actual, si hi ha aspectes quotidiants i familiars que estan en decadència són els valors.
Tant els infants com els adolescents... han de créixer amb una bona base que els permeti aprendre a ser lo suficientment autònoms i responsables per saber afrontar, solucionar, etc. els problemes i situacions positivament, acceptar les frustacions,aprendre a valorar el que tenen , respectar als altres i assolir-ho correctament per saber conviure.
Els nens des de ben petits aprenen per imitació, però a mesura que van crei-xent continuent fent-ho; és per això que la família ha de ser un bon model i ha de tenir molt clar i ésser conscients que aquestes actituds i conductes s´han d´ensenyar i corregir de petits. Tal com esmena la introducció d´aquest llibre,
L´EDUCACIÓ DELS VALORS COMENÇA A CASA. “
Cal que la transmissió dels valors comenci en edats molt primerenques, per la qual cosa és fonamental el paper que hi podrem exercir com a pares. Si som educadors de veritat, invitarem els nostres fills/es a ser feliços bo i respectant sempre la seva llibertat.” Aquest llibre vol ser una ajuda per a tots els pares/mares que han d´abordar la difícil tasca d´educar els seus fills/es. Hi ha uns contes i històries, seguit
d ´unes activitats per dur a terme amb la família.
I acaba amb frases com:
* Uns pares perfectes: Pobres fills!
* Uns pares que podrien fer-ho millor: Tots!
* Uns pares que s´han equivocat: Normal
!* Uns pares que han perdut l´esperança: MAI!
“ La confiança en un mateix és el primer secret de l´èxit” (R. Emerson). “
El nostre caràcter és el resultat de la nostra conducta ”( Aristòtil, filòsof )
Leonor Garcia Alonso. Mestra i Postgrau en Psicologia Clínica
Infantojuvenil
Consultori Pediàtric
Subscriure's a:
Missatges (Atom)













