El teu lloc de treball i la teva organització seran clau a l'hora d'aconseguir una bona concentració.

Condicions d'estudi

Has d'analitzar 4 aspectes; et proposem les preguntes següents, que et serviran per saber si les teves condicions d'estudi són adequades.

1. ESTAT FÍSIC

·         Quantes hores dorms?

·         Dorms bé?

·         Fas un bon esmorzar?

·         Fas exercici?

La bona alimentació i l'exercici físic no només són bons perquè estilitzen el teu cos, sinó també per a la salut i la ment.
Procura dormir 8 hores com a mínim i evita les begudes excitants o estar massa hores mirant la televisió, davant l'ordinador o jugant a la play, perquè produeix un desgast de concentració.

2. ACTITUD VERS A L’ESTUDI

·         Saps per què estudies?

·         Ets dels que pensen que tot el que s'aprèn és útil?

·         O ets dels que creu que només cal saber allò pràctic?

·         Saps a què et vols dedicar?

La motivació esencial per a tot i també per a l’estudi; si no tens ganes,et costarà posar-te a estudiar i, per tant també aprendre.

Saber què vols fer en el teu futur t’ajudarà, perquè tenir una meta serveix per aconseguir els propòsits marcats.No cal que tingues molt clar el que vols fer, però sí que tingues més o menys una idea, que sàpigues què t’agrada.Per això cal que el pares a pensar i intentes planificar el que vols estudiar i fins a on vols arribar.Pensa que tot el que s’aprén és útil, encara que ara penses que no ho és.

3. LLOC D’ESTUDI

·         On estudies?

·         Tens un lloc especial per estudiar?

·         Sempre estudies al mateix lloc?

·         Quina llum utilitzes?

·         Com són la taula i la cadira?

·         Tens tot el material que utilitzaràs a l'abast?

Tenir un lloc per estudiar és molt important. A part dels mobles necessaris, com la taula i la cadira, cal tenir en compte altres aspectos, com la llum, la temperatura, el soroll els materials i la postura física.A l’hora d’estudiar cal que sempre ho faces al mateix lloc i que aquest siga un espai on et sentques cómode, amb una taula ampla, una cadira regulable tant d’alçada com de respatller, perestatges a l’abast amb llibres de consulta, calaix amb els materials necessaris, una llum general i una altra de directa, sense sorolls que et desconcentren.

 4. EL TEMPS

·         Estudies cada dia un poquet?

·         Quant temps dediques a estudiar?

·         I a cada activitat?

·         Planifiques la teva feina?

·         Abans de començar a estudiar, mires l'índex del llibre, fas esquemes?

Has de tenir en compte que una bona planificació et permetrà, a més d’obtenir uns bons resultats, tenir el teu

Temps per eixir amb els teus amics sense maldecaps ni preocupacions. Però per una bona organització del teu temps cal ser realista i saber el temps real que dediques a l’estudi.

A l’hora de confeccionar el teu pla de treball, cal que:

·         Comences per les matèries que millor se't donen.

·         Organitzes el temps a partir del les activitats fixes, com l'hora de sopar.

·         A l'hora d'assignar el temps a les diferents tasques, has de tenir en compte la dificultat que et suposa cadascuna d'aquestes.

  http://www.qestudio.cat/condicions-estudi-6753/

La tornada al col·le !!!!

Ja s’ha acabat el temps de vacances, tornem al curs escolar: infants i adolescents són a l’escola. Tornem a les tasques ordinàries i a l’ordre habitual de la llar i de la feina. Aquests últims dies has preparat amb els teus: roba, bosses, l’estoig dels llapis a punt amb la punta ben afilada; potser has comprat una motxilla ja que la del curs passat tenia les cremalleres malmeses i tampoc l’has pogut fer neta o unes esportives...que per cert, no calia que fossin de marca! Has motivat als que tenien quaderns de vacances a acabar les 3 últimes pàgines que els quedaven...i molts altres detalls que pare i mare heu fet amb molta il·lusió.

Els més petits de la casa van recordant amb tu fa dies els noms dels amics i amigues que es trobaran a l’iniciar el curs, ho feu sovint... penses que així no els costarà tan la separació com el primer dia que els vas deixar a la guarderia i encara tens els plors del menut al teu cap i al teu cor. Els més grans ja fa dies que els tens “penjats” al telèfon parlant de les seves experiències de l’estiu amb els de la seu grup. Abans de començar l’estiu et recordava la necessitat de seguir amb algunes de les pautes marcades a la llar per obtenir el ritme de creació d’hàbits que havies aconseguit durant el curs passat i de música de fons, et recordava com t’he escrit sovint, viure els límits i l’obediència -per part dels teus fills i filles- i -per part teva- el diàleg, l’alegria i el bon humor. Aquest tema ja ha d’estar assumit per sempre i en començar el temps d’escola hem de tornar-hi i ser constants amb els costums fomentats.

Avui et suggereixo no oblidar el que cal evitar:

Demostrar pressa és mal aliada per la calma i per a la convivència familiar.

Una gran veritat és que el temps que ha passat ja no torna i que val la pena viure’l amb intensitat. Nou curs, nous reptes. Només cal proposar-se petits objectius i el fet de demostrar serenor i donar caliu a la llar és un objectiu que sembla petit però és gran alhora, per obtenir bons resultats. Els teus fills estan prenen la llet calenta, abans de sortir cap a l’escola, tu estàs pensant en la reunió de primera hora a l’oficina quan estàs posant la rentadora de roba i mentre vas dient:

-“Doneu-vos pressa que hem de marxar a l’escola”, “ara t’has tacat, ràpid canviat la samarreta!”, “no et descuidis l’entrepà”, “pareu de barallar-vos”, “es farà tard” (saps molt bé que de vegades qui fa tard est tu). Sortiu tots accelerats, arribeu a la porta de l’escola: “adéu, fins desprès, porteu-vos bé”. Tot ha anat bé i penses: “ara em concentro en la reunió i amb les idees genials que haig de presentar”. Desprès reflexiones i et preguntes: “quants petons i carícies he fet als meus fills en llevar-se?”, “m’he assegut amb ells mentre prenia el cafè amb llet, interessant-me per les seves coses..?” -“Menys mal que desprès els aniré a buscar a l’escola i els preguntaré i els escoltaré i els amanyagaré...Demà hi tornarem i podré qüestionar-me no encomanar les meves presses i sobre tot amollar-me al seu ritme, a vegades m’oblido de l’edat d’algun dels meus fills i en no pensar-hi els faig anar al meu pas!” El teu afany per a començar cada dia amb renovada il·lusió s’actualitzarà cada dia, gràcies a les experiències, i gairebé asseguraria sense por a equivocar-me que tu pare i mare, t’adonaràs que el teu temps de qualitat és el bé més preuat que volen de tu els qui t’estimen. Amb el teu temps no els dones quelcom material, sinó que et dones tu mateix.

Victòria CardonaEscriptora i educadora familiar

 http://www.vidadefamilia.org/pagina.php?id=24

 Aquest any ens deixen alguns companys. Esperem que tornen prompte.

Vos desitgem tota la sort del Món allà on desenvolupeu la vostra tasca docent.

Sempre vos agrairem la vostra qualitat humana. FINS SEMPRE!!!

 Hora d’inici: 19,30

Les portes del pati del col.legi s’obriran a les 17,15 hores.

Festival

1. Actuació Ed. Infantil 5 anys.

2. Actuació 6è curs

3. Actuació 2n curs

4. Actuació 4t curs

5. Entrega de diplomes i graduació dels alumn@s de 6è d’Educació Primària.

6. Cançò d’acomiadament.

Es procedirà a eixir del col.legi i ja s’entrarà al sopar fi de curs que organitza l’AMPA, amb els tickets.

Us esperem a tots!

Ja sabeu que el CEIP Roís de Corella de Gandia, el nostre col·le, ha estat seleccionat, entre d'altres, com a guanyador de la fase provincial i autonòmica de la Comunitat Valenciana de la 29 Edició del Concurs Escolar de l'ONCE i la seva fundació, en concret en la Categoria B, 5è i 6è de Primària .

Es tracta d'un concurs eminentment pràctic i que coincideix amb la celebració del 75è aniversari de l' ONCE i els 25 anys de Fundació ONCE.

Sota el lema "La càpsula del temps: l'aventura de construir el futur", els participants han hagut de convertir-se en actors i directors de cinema per imaginar com volen que sigui la societat del futur en relació amb la discapacitat i la igualtat d'oportunitats.

Representants de l'ONCE han estat personalment hui al nostre col·le per lliurar dos premis per a cada un dels participants i per a la seua mestra.

Una divertida càmera web i una "caixa d'experiències" en família.

L’enhorabona a tots!!

A la venda a partir de demà, els tiquets per al Sopar de FI DE CURS, del divendres 21 de juny.

Després del FESTIVAL FI DE CURS, tindrà lloc el tradicional sopar al pati de l'escola que organitza l'AMPA el col.legi.

Els dies per a comprar els tiquets seran: 
Dimarts 11, dimecres 12, dijous 13, divendres 14 i dilluns 17.
Lloc: AMPA, annex del col.legi.
Horari de venda de tiquets: De  9 a 10 hores.

Per poder fer ús de la reducció de preu als membres de l'AMPA, es recomana acudir amb el carnet de socis.

De tant en tant revifa la polèmica dels “deures”, em refereixo a aquelles activitats, semblants a les que els estudiants fan a l’aula, però que s’han de fer a casa, els vespre o els caps de setmana o per vacances. Generalment la polèmica gira entorn a la quantitat de deures a l’edat a la qual cal començar a posar-los i al paper que els pares han de jugar en el tema. Però gairebé ningú  en planteja la supressió.

Crec que per començar el que s’hauria de suprimir és la idea de “deures”. Perquè sota aquesta paraula s’hi amaguen moltes pors: por al fracàs dels alumnes, por o desconfiança en l’eficàcia del que es fa a l’escola i també una gran por del que poden fer els nens i els joves en el seu temps lliure, però no és pas omplint-los les hores de “deures” que n’aprendran a fer un bon ús,  ni a desenvolupar la seva autonomia personal, ni aprendran a prendre decisions.

Es posen deures amb l’excusa que han d’aprendre a ser responsables, a saber gestionar el seu temps, però aquesta gestió i aquesta responsabilitat només els permetem desenvolupar-la dins l’estret marge  d’unes activitats marcades, acotades en el temps i decidides per altres?  No vull pas dir  que els alumnes no hagin de fer tasques relacionades amb la seva educació des de fora de l’escola, tot al contrari, si creiem que a l’escola s’han de fer tasques autèntiques,  relacionades amb el món real, és  evident que els alumnes han de fer necessàriament alguns  treballs a casa, a la biblioteca, al carrer o al mercat. Les tasques a fer són moltíssimes: fer enquestes, editar fotografies, prendre mesures, observar el creixement de plantes, recollir materials per classificar després, consultar enciclopèdies (en paper o digitals), analitzar críticament un anunci de la televisió...

Però si us plau, no en diguem “deures”, no ho són, si el que els demanem fer té sentit, si cal fer-ho per completar un treball o pel plaer d’aprendre, no pot ser vist com un “deure”. Dir-ne deures és posar-hi al damunt una llosa de desmotivació. No oblidem que molts dels grans científics i creadors manifesten en les seves biografies que el temps de lleure, del no fer res, del deixar fluir el pensament i la creativitat ha estat decisiu en la seva vida i en la seva obra.

La sensació de llibertat que un té quan sap que durant una estona no té cap obligació, cap “deure”,  és impagable . Permetem als nostres joves que tinguin aquesta sensació? Permetem que decideixin sobre el seu temps lliure? O ens fa massa por? Si com més grans es fan els alumnes menys els agrada estudiar, potser que pensem com i quan els vam fer perdre les ganes d’aprendre.

Carme Barba

Mestra, formadora de l’equip Àmbit TIC+C de l'ICE de la UAB i membre fundadora i vicepresidenta de la Comunitat Catalana de WebQuest. Formadora del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Escriptora: autora de Nens de Vidre (Editorial Columna, 1998),  coordinadora del llibreOrdinadors a les aules-La clau és la metodologia (Editorial Graó, 2010) i coautora d'altres obres i publicacions diverses. Téweb, bloc i Twitter (@carmebarba).

Cada curs escolar arriben al col.legi nous alumnes, però  també cada curs escolar ens deixen uns setanta xiquets i xiquetes de sisé de Primària que acaben la seua etapa d'Educació Primària.

Amb la formació rebuda durant els nou anys escolars que estan amb nosaltres, passen als centres d'Educació secundaria on permaneixeran sis anys més.

Ja no són alumnes del nostre centre, però sempre estan en el nostre record i formen part dels nostres afectes.

És per això que ens alegra molt i ens ompli d'orgull quan com ara, ens arriben notícies dels bons resultats que tenen. 

A l'IES Maria Enríquez, s'han entregat les notes i les orles dels alumnes que han acabat 2n de Batxillerat. 

D'ells i elles han acabat amb matrícules d'honor, diversos ex alumnes nostres.  
A tots ells, el nostre reconeixement al seu gran esforç, i als seus pares l'enhorabona pels fills que tenen, per aquells xiquets i xiquetes que començaren la seua etapa escolar ací amb nosaltres amb Pura Miñana. 

Però volem fer especial menció a una alumna que ha aconseguit el Premi al millor expedient de la rama de lletres: Maria Vidal Tur.

Enhorabona Maria! 

Des del centre sempre insitim en que els nostres alumnes no esmorzen aliments que continguen greix saturat, el que anomenem greix "trans". Només de vegades, com ho fem tots, un dia a la setmana o els caps de setmana. Ací està la prova:  moltes mares i pares ens fan cas i per esmorzar, posen als seus fills entrepà, fruita o lacti. Per una millor nutrició, MOLTES GRÀCIES!

CONCURS ONCE

Els alumnes de 6è d'Ed. Primària hem participat, com tots els anys, en el Concurs escolar que organitza la ONCE.
Aquest curs, un grup de cinc alumnes de 6è curs, del nostre col.legi ( Borja, Pedro, Raül, Eduard i Toni) va guanyar la fase provincial en la categoria de tercer cicle de Primària.
Ara ens hem enterat que també hem guanyat la fase autonòmica, i ja ara passem a competir amb la resta de guanyadors de tercer cicle de totes les Comunitats autònomes.

Segons el diari Levante:  
HEM GUANYAT LA FASE AUTONÒMICA, ara passem a la última fase, la fase nacional!!!!!!!!!

A alguns dels nostres alumnes, el Club de Bàsquet Gandia els ha donat l'oportunitat d'entrenar a l'hora del menjador, un dia a la setmana, per després realitzar, divendres de vesprada, partits contra altres centres de Gandia. Víctor és el seu monitor i els mestres d'Educació Física estan molt contents!!!

Conèixer el valor de les coses, el que costen i saber l'esforç que cal fer per aconseguir-les és un gran aprenentatge que no hauríen d'evitar als nostres fills.

Ensenyar els fills a estalviar per aconseguir una proposta comuna com a família, és dotar-los de tres valors essencials:
 Valor de l'esforç, valor de la previsió i valor de la perseverança.

Comença amb un somni, amb un objectiu comú, amb un projecte compartit per la família, per exemple un viatge, quelcom per a la llar, etc. 

Veure com una cosa que tots els membres de la família desitgem, la podem aconseguir, és tota una lliçó on la paraula clau és estalviar.

Imaginem-nos que tota la família decidim fer un viatge d'aquí a dos estius.

El temps, és molt important planificar-lo o bé. Hem de tenir un temps suficientment llarg per poder exercir l'estalvi i alhora no molt llarg per no esgotar l'esforç.

Un viatge especial, un viatge que ens il·lusione a tots. A partir d'aquí s'estableix un "com fer" per aconseguir l'objectiu. Planificar molt bé com aconseguir el que ens estem plantejant. Per exemple, en una guardiola la família ens proposem posar cada setmana una quantitat d'euros. La primera pregunta és: quants euros?

 Per saber això cal tenir presents tres premisses:

La primera premissa és que tots i cadascun dels membres de la família han d'aportar la seva part proporcional.

Per exemple els pares posaran 10 euros cada setmana i els fills 2 euros. Les quantitats dependran, és clar, de l'objectiu, les possibilitats econòmiques i el temps disponible.

La segona premissa és que és important que la quantitat sigui assolible per tothom, que no signifique gran sacrifici, però si constància.

Si els fills reben "paga", és important també que es desprenguen d'una part per a un projecte comú.

Si són massa menuts per tenir "paga", veure i compartir el projecte, fer recordar als pares el fet de dipositar els diners setmanals a la guardiola per al projecte; compartir ja és tota una responsabilitat i aprenentatge.

La tercera premissa és fer veure al llarg d'aquests dos anys com a poc a poc van aconseguint l'objectiu. És anar treballant el valor de l'esforç, de la constància i la perseverança per tot el que vol aconseguir a la vida.

Igualment, ensenyar a estalviar porta implícit saber preveure, planificar i projectar el futur.

Un exercici com aquest, de la guardiola familiar per a un projecte comú, es converteix en una lliçó de l'estalvi. S'aprèn que les grans coses: un viatge somniat es pot aconseguir de petites accions: estalviant a poc a poc.

Senzill, útil i educatiu, no?

  Anna Forés Miravalles

                                                                                                        http://www.familiaforum.net

Entregat el premi de la 3a rifa, pro viatge Fi de curs, de 6é d'Educació Primària.

La papereta va ser venuda per Pau a una veïna seua, en Benirredrà.

Enhorabona a la guanyadora, i MOLTES GRÀCIES a tots els que heu comprat alguna papereta, per la vostra col.laboració.