L'ESFORÇ

Publicado por JOANA | 12:28 | 4 comentarios »




"La incapacitat de suportar esforços suposa conseqüències molt negatives per al xiquet, com sentiments d'impotència i conformisme"


Font: Institut Superior de Formació i Recursos en Xarxa per al Professorat.



Huí en dia escoltem parlar molt de l'esforç, de la necessitat d'esforçar-se per a aconseguir alguna cosa en la vida. No obstant això, la societat del benestar i el consum ens està venent la idea contrària a la necessitat d'esforç. Sembla que la comoditat i el confort es poden arribar sense treball i fins i tot que estiguin renyits amb ell. Aquesta idea suposa un cost que afecta de forma especial als xiquets i joves. Observem que els xiquets presenten una incapacitat alarmant per a suportar esforços. Incapacitat que suposa conseqüències molt negatives per a la persona, la no valoració de les coses i, conseqüentment, la incapacitat de gaudir d'elles i falta d'entusiasme. Aquests factors poden desembocar en conductes de risc com el consum de substàncies associades a l'obtenció de plaer fàcil o bé per a poder suportar l'esforç que suposa la realització de determinades activitats: anar de marxa sense cansar-se, menjar sense engreixar, etc.



És de tal interès l'esforç que ha arribat a constituir un dels cinc eixos fonamentals de la nova política educativa. Segons la recent Llei de Qualitat en el seu Preàmbul, els valors de l'esforç i de l'exigència personal constituïxen un d'aquests eixos que reflecteixen les mesures encaminades a promoure la millora de la qualitat del sistema educatiu. Constituïxen condicions bàsiques per a la millora de la qualitat del sistema educatiu, valors els perfils dels quals s'han anat desdibuixant alhora que s'afeblien els conceptes del deure, de la disciplina i del respecte a l'adult.



El que pretenem en aquest article és analitzar succintament què entenem per esforç, quins són les variables humanes que estan íntimament unides a l'esforç (la disciplina, la motivació, el valor del treball ben fet, etc.). Una tasca urgent per a fer dels xiquets persones que sàpiguen afrontar les dificultats, consisteix en ensenyar-los el valor de l'esforç, la necessitat d'una força de voluntat forta.
Entre els 7 i els 12 anys, els xiquets es troben en un moment decisiu de la seva vida. És l'etapa en la qual cal començar a desenvolupar les principals virtuts. És el moment d'educar-los en la generositat, ajudar-los a ser treballadors, sincers, etc. Cal lluitar i evitar la formació d'una personalitat feble, capritxosa i inconstante, pròpia de persones incapaces de posar-se metes concretes i complir-les. Al no haver lluitat ni haver-se esforçat sovint en coses petites, tenen el perill de convertir-se en no aptes per a qualsevol tasca seriosa i àrdua en el futur. I, la vida està plena d'aquest tipus de tasques. La resposta està a oferir sempre ajuda, cada dia més, per a adquirir unes capacitats molt importants per a poder enfrontar-se a la vida: la voluntat per a la lluita, la capacitat de sacrifici i l'afany de superació.




No els ho donem tot sense esforç!

4 comentarios

  1. Rosana // 22 de gener de 2010 a les 8:10  

    Estic d'acord amb el que has publicat Joana.És cert que si els xiquets desitgen alguna cosa l'aprecien més si els se la fas guanyar una miqueta.Després quan la tenen gaudixen més d'ella.

  2. Rosana // 22 de gener de 2010 a les 8:12  

    M'agradaria que la resta de pares,alumnes i mestres que visiten el blog també deixaren ací els seus comentaris, serí més dinàmic.Gràcies!!!!.

  3. Ma Jesús // 26 de gener de 2010 a les 5:35  

    Jo pense que s'ha de valorar més l'esforç del que actualment tots el valorem.
    Un alumne que per rutina s'esforça sempre podrà arribar a la seua meta.
    Tardarà més o menys, però arribarà.
    Sense esforç, si té moltes capacitats anirà arribant fins que la matèria necessite més preparació i ahí si no està habituat a esforçar-se, pot fracasar.

  4. LAMERI // 26 de gener de 2010 a les 22:53  

    M'HA AGRADAT MOLTÍSSIM