El que vaig a contar-vos avuí és el cas d'un alumne de 13 anys que en la segona avaluació li han suspés sis assignatures.Els seus pares estan prou enfadats amb ell i han acordat que en les vacances de Pasqua no pot eixir amb els seus amics ni pot jugar amb ningún tipus de màquina, siga ordinador,play etc..Li han llegit bé la "cartilla" i li han recordat que té molta feina que fer ( estar davant dels llibres) i que no podrà jugar a res. "Ell sap el que ha de fer." Pare i mare estan d'acord amb les mesures adoptades amb ell. El xiquet es queixa de que no li agraden les vacances i que prefereix anar a l'escola.
La mare ho conta a les seues amigues i confesa que està molt preocupada però que quan son pare no està en casa el deixa un poquet jugar a l'ordinador doncs...després d'haver estudiat...
"què fa?"
PENSEU QUE HAN FET BÉ ELS SEUS PARES?
QUÈ ÉS EL QUE NO ESTÀ BÉ O QUE NO FARIEU VOSALTRES?
Contesteu a aquestes preguntes en els comentaris lliurement.
La mare ho conta a les seues amigues i confesa que està molt preocupada però que quan son pare no està en casa el deixa un poquet jugar a l'ordinador doncs...després d'haver estudiat...
"què fa?"
PENSEU QUE HAN FET BÉ ELS SEUS PARES?
QUÈ ÉS EL QUE NO ESTÀ BÉ O QUE NO FARIEU VOSALTRES?
Contesteu a aquestes preguntes en els comentaris lliurement.
Han fet bé algunes coses i altres no.
El millor que han fet:
*Estar d'acord en les mesures adoptades, és per a mi fonamental, de manera que el xiquet se n'adone que hi ha un únic criteri.
*El pijor: Que un dels pares es bote les mesures adoptades, i és més greu encara, que ho faça amagant-li-ho a l'altre.
Li estem ensenyant que les mesures es prenen per a botar-se-les, i que està permés l'engany.
Després no podrem exigir-li mai sinceritat.
Clar que sí Mº Jesús però penseu que aquest càstic és viable o caldria un altre?
Jo pense que només els ha faltat prohibir-li menjar o dormir.
Per a mi s'han passat.
Dexar-lo sense "maquinetes", em pareix bé, o recurtar-li el temps amb els amics, però abdues coses em pareix massa, a MI.
Estic d' acord amb el que diu Mª Jesús, està clar que ha d' haver un acord entre els pares a l' hora d' aplicar unes pautes educatives i que mai han de mostrar als fills que un contradiu o desautoritza a l' altre i menys que l'engany es pot permetre. Però algo molt important que haurien de plantejar-se els tres ( pares i fill) és preguntar-se què és el que està fallant?. que deixen explicar al fill les raons de per què creu que ell ha suspés tantes assignatures, pot ser siga per desmotivació, pot ser siga per tindre massa càrrega d' activitats extraecolars o no saber organitzar-se el temps i aprofitar-lo o no saber com planificar el treball a l' hora de treballar o estudiar...Tal vegada si entre els tres troben la resposta al problema, de segur que també trobaran la sol.lució. El càstic ( que en aquest cas, sobra dir que és desmesurat) no va a servir de res mentre no troben l' orige del problema per a poder donar-li una sol.lució i procurar millorar la situació.