LA CRISI ECONÒMICA EN CASA

Publicado por Rosana | 12:40 | 0 comentarios »






PER ÁNGEL PEÑA



Actualment s'executen a Espanya una mitjana de 500 embargaments al dia. Després d'ells s'amaguen drames difícilment assimilables. 


El nombre d'aturats és ja una terrible xifra  i les famílies comencen a familiaritzar-se més del normal amb determinades figures del Dret Mercantil. Segons dades de l'Observatori del Finançament Familiar de l'Agència Negociadora de Productes Bancaris, tres de cada quatre titulars d'hipoteques –particulars o famílies– dediquen més del 40% dels seus ingressos mensuals a pagaments financers, i un de cada cinc afirma haver hagut de retardar el pagament de la seva quota hipotecària almenys una vegada en els últims dotze mesos.



*Refinanciar

Una alternativa interessant és donar-li una altra volta a la situació. La demanda d'operacions de refinançament va créixer en 2009 un 50% i aconsegueix un estalvi mitjà de 900 euros mensuals en els pagaments a entitats financeres, segons l'Agència Negociadora de l'Observatori del Finançament Familiar.

La millor opció és acudir a un expert. Però cal tenir molta cura amb la lletra petita de la proposta que ens presentin: el remei pot ser pitjor que la malaltia. L'Observatori es proposa com a intermediari i estimula a les famílies amb un curiós lema: “Els bancs et necessiten”. A ells tampoc els convé trobar-se amb la propietat d'una deu de pisos de difícil sortida. 


Davant una situació econòmica complicada, convé recordar que, al final, som nosaltres, i només nosaltres, els que entrem en ella i els que hem de posar els mitjans per sortir. La clau per a això està en el nostre interior. El doctor Amable Cim, del Departament de Psicologia de la Universitat *CEU San Pablo de Madrid, proposa diverses pautes de comportament sobre aquest tema.





• Compromís d'unitat *intrafamiliar. La família ha d'enfrontar unida les dificultats, ja que és l'única manera que la pèrdua de beneficis d'uns (habitualment els fills) no se sentin agraviats.




• Empatia davant la situació dels altres. Cada membre de la família ha de posar-se en la pell de l'altre: fills que assumeixen l'extra de tensió que sofreixen els seus pares i pares que entenen als fills.




• Aprendre a recuperar, reutilitzar i reciclar. No ja respecte de béns materials sinó també de les relacions interpersonals i de les emocions: cada membre de la família ha de posar de la seva part per evitar els conflictes i les discussions.


• Quan les coses es posen molt lletges, fer valer la jerarquia. L'austeritat ha de ser màxima i és llavors quan la jerarquia familiar ha de donar-se la volta: els pares han de reduir per complet tots els “extres” (per exemple, fumar) a favor de mantenir el major temps possible els mínims “extres” que encara rebin els fills (per exemple, una activitat esportiva).


• Acudir als professionals de la salut mental. Quan els problemes emocionals desborden el control de l'àmbit familiar s'ha de buscar ajuda al més aviat possible.



 Una bona recuperació:


• Compromís d'unitat familiar. Davant la millorança no s'ha de deixar de costat aquesta unió.

• No fomentar el caos. Millorar econòmicament no ha de portar al balafiament i el caos, sinó que s'han de treure lliçons positives que es pot viure i passar amb molt menys.

• Els fills primer. La nova situació de canvi positiu han de començar a notar-la primer els fills, els més vulnerables psicològicament.

• Revisar tot el procés per aprendre dels errors. Això és tan important com que els fills tendiran a repetir aquests mateixos comportaments en la seva edat adulta.

• Quan les coses van bé, gaudir d'elles, però sense oblidar-se dels altres. Els problemes econòmics no afecten a una sola família sinó que són compartits per milions. És vital que ajudem als altres, independentment de la nostra pròpia situació personal i familiar: és el millor aprenentatge que podem donar als nostres fills.

  
Hemeroteca :: 06/09/2010

  1/39
  FAMÍLIA I SOCIETAT