No em doneu tot el que us demane. 
A voltes solament demane per a vore fins a quant puc rebre.

No em xilleu.  

Us respecte menys quan ho feu, i m'ensenyeu a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

No parleu sempre donant ordres.  

Si en comptes d'ordres a voltes em demanàreu les coses, jo ho faria més ràpid i amb més gust.
 
Compliu les promeses, bones o dolentes. 

Si em prometeu un premi, done-me'l; però també si és un càstig.

No em compareu amb ningú, especialment amb els meus germans o germanes. 

Si  em digueu que sóc millor que els altres, algú va a patir, i si em digueu que sóc pitjor que els altres, seré jo qui patisca.


 
No canvieu d'opinió tan sovint sobre el que he de fer, decidiu-vos i manteniu eixa decisió.

Deixeu-me valer-me per mi mateix.  

Si ho feu tot per mi, jo mai podré aprendre.
 
No digueu mentides davant de mi, ni em demaneu que les diga per vosaltres, encara que siga per a traure-vos d'una dificultat.  

Em feu sentir malament i perdre la fe en el que em digueu.
 
Quan jo faig alguna cosa dolent no m'exigiu que us diga el “perquè ho vaig fer”.  

A voltes ni jo mateix ho sé.

Quan estigueu equivocats en alguna cosa admeteu-ho i creixerà l'opinió que jo tinc de vosaltres.   

I m'ensenyareu a admetre les meues equivocacions també.
 
Tracteu-me amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb la què tracteu els vostres amics; ja que per ser de la família no vol dir que no pugam ser amics també.

No em digueu que faça una cosa i vosaltres no la feu. Jo aprendré i faré sempre el que feu, encara que no ho digau; però mai faré el que  dieu i no feu.

Quan us explique un problema meu no em digueu “no tinc temps per a tonteries” o “açò no té importància”. Tracteu de comprendre'm i ajudar-me.

 
Digueu-me  a sovint que em voleu. 

A mi m'agrada sentir-vos-ho dir, encara que vosaltres no cregau necessari dir-m'ho. 

ABRACEU-ME, NECESSITE SENTIR-VOS, 

notar que sou els meus amics, els meus companys, els meus pares.... a tota hora.

Font: Padres y colegios.

1 comentarios

  1. Rosana // 1 d’octubre del 2011, a les 22:33  

    Un consells molt bonics i molt útils.
    Manifestar els nostres sentiments cap als fills,encara que siguen adolescents i parega que no volen és el que s'ha de fer doncs en el fons ho demanen a crits.