Mamà, ..........s'han burlat de mi!

Publicado por Ma Jesús | 18:29 | 1 comentarios »


Les Burles: Com ajudar als nostres fills
Mamà, en el col·legi em criden "gafotes"!  o,  pot ser   "gros"  "prim"  "nanet"......etc, etc.

Açò que pareix el principi d'un acudit, fa patir als nostres fills quasi diàriament. 
La gràcia de mal gust, es pot produir en el pati, en classe, en el parc,... És una circumstància totalment imprevisible que ocorreix en qualsevol entorn. 
Els pares no podem protegir als nostres fills i evitar que es produïsca aquesta desagradable situació, el que sí podem fer és ensenyar-los estratègies de comportament útils, per a ajudar-los a enfrontar-se.

Si els xiquets aprenen a controlar aquestes situacions estaran millor preparats per a desenvolupar les habilitats socials que necessitaran en la seua adolescència.

Una cosa són les bromes i una altra les burles. 
La diferència entre ambdues és que en les primeres, tots, inclòs el xiquet objectiu de la gràcia, s'ho passen bé i gaudeixen, mentre que una burla ofensiva pot fer que el nostre fill es senta, trist i fins i tot es negue a anar a escola o al parc. Cal tenir sempre en compte que el burlar-se dels altres és propi de la naturalesa infantil, i que el nostre menut en una circumstància pot ser el burlador i en altra diferent el burlat. 
Com els podem ajudar a superar aquesta situació? 
Abans de res hem d'asseure'ns a parlar amb el nostre xiquet, observar i analitzar el problema des del seu punt de vista. És a dir, encara que se'ns partisca l'ànima perquè a més d'haver-li hagut de posar ulleres s'estan rient d'ell, no hem de transmetre el nostre propi malestar. Deixa que siga el xiquet el qual ens done la mesura de l'ofensa. Escolta atentament, que ell ens indique com es sent en aquesta situació, quan es produeix, i quins xiquets són els que ho fan. Cal tenir en compte que per molt justificat que estiga el nostre malestar, si ho demostrem, li donarem encara més importància al problema. 

Encara que intentem parlar amb el col·legi, amb els altres pares i amb mitja humanitat, donarà igual, sempre pot sorgir un graciós que li faça mal. Per aquesta raó la millor forma d'ajudar és ensenyar-li a enfrontar-se a aquesta situació i poder eixir airós d'ella. 

Anem a veure algunes tècniques que li ajudaran a aconseguir-ho: 
* "No hi ha millor menyspreu, que no fer cas". El nostre savi refranyer ens donarà la primera tècnica. L'objectiu que persegueix una burla és el plor o l'enoig; si el nostre menut aprèn a no immutar-se i ignorar per complet a la persona que li està provocant, el fi de la gràcia no es compleix. Per a aprendre aquest sistema podem realitzar junts una escenificació de la burla, primer ell es burla de tu, i després tu d'ell. Quan tu sigues l'objecte de la burla, has de mantenir-te impasible, ni mirar, ni somriure, ni respondre. 

* Aquesta representació l'aprofitarem per a analitzar quins són els seus punts flacs, possibles objectius de burles actuals o futures. En moltes ocasions les burles fan referència a dades sense importància, una forma distorsionada del seu nom, o una mentida simplement. Però en moltes altres la referència és real, és a dir, ell té un tret diferent a la majoria, però precisament són els trets diferents els quals cal potenciar. Mentre que estiga impasible haurà de reflexionar de la següent manera: "És veritat que sóc més baixet, però sé llegir millor que tu", o bé, "Si duc ulleres, però jugue millor que tu al futbol". 

* Hem d'ensenyar al nostre fill a voler-se i a valorar-se. El que un grup de xiquets et pique durant la mitja hora que dura el pati, destrossa l'autoestima de qualsevol, pel que li hauríem de mostrar tot el bo que hi ha en ell. Així quan s'estiguen burlant ell podrà pensar " A mi no m'importa la teua opinió, perquè jo tinc moltes qualitats molt bones per les quals em volen molt". 

* L'escut humà. Ajuda al teu menut a crear-se una gran cuirassa al seu voltant, on les paraules feridores reboten. Ell pot ser un d'aqueixos súper herois que davant una amenaça despleguen el seu escut protector i per molt que els intenten fer mal els dolents no aconsegueixen travessar-lo. 

* Assajar respostes entre els dos. Ensenya-li a traure forces per a donar-li la volta a la situació. Quan li estan cridant gafotes, ell pot respondre: "T'agraden les meues ulleres, eh? doncs no es presten". El transformar la situació farà que el burlador es convertisca en burlat. Altra senzilla forma de transformar una situació és acceptar-la, si li diuen eres un nano, ell pot respondre "és veritat sóc baixet I?" El burlador es quedarà desconcertat davant l'evidència. 

* Una vegada posades en pràctica les tècniques anteriors i només en funció de la maduresa del nostre menut, li podrem ensenyar a riure de si mateix, contant-li les nostres pròpies experiències quan nosaltres érem els que rebíem aquestes burles.

* Cada dia revisarem els avanços i assajarem noves estratègies perquè ell no es quede sense arguments. Intentarem analitzar junts quins xiquets són els que li fan mal, per a allunyar-se d'ells i quins li beneficien per a acostar-se més, convidant-los a berenar per exemple. D'aquesta complicitat podeu traure molt més partit del que t'imagines. 


Evidentment si la burla arriba a majors i es converteix en assetjament o en agressions físiques, cal posar en pràctica mesures més dràstiques per a ajudar als nostres menuts, com parlar amb tutors, professors, pares, o qui procedisca. En definitiva nosaltres no podem prevenir que aquesta situació es produïsca, el que sí podem és evitar que li ferisca o que li faça sentir-se inferior davant el seu cercle. Per descomptat si és el nostre fill el que es burla dels altres, hauríem d'animar-lo a no fer-lo, ajudant-li a comprendre com es sentiria ell en eixa situació. 

1 comentarios

  1. maite // 6 d’octubre del 2011, a les 9:05  

    Maria Jesús,m'alegra saber que encara hi ha mestres al centre que publiquen articles tan interessants!Maite