Gràcies

En el món que vivim es parla més de drets que de deures.

En el món que vivim es parla més de drets que d'obligacions.

En el món que vivim és més comú dirigir-se a algú per reclamar que per donar les gràcies.

Encara que ho reconeguem i a la majoria no ens pareix el més adequat, ens costa molt trencar amb eixes costums.

És per això que quan va caure a les nostres mans una carta al director d'un diari, on una ex-alumna recordava al seu professor, i li reconeixia la seua tasca i la d'altres, en la seua educació, ens va agradar, sí, ens va agradar molt.

I ja ens va deixar encantats el vore que era una alumna del nostre col.legi. 

Una ex-alumna del Roís de Corella que fèia un xicotet/gran homenatge al seu mestre "Josep Rausell". 

Hem demanat permís a Elena per publicar la seua carta.

Gràcies Elena, gràcies en nom de tots els professionals que ens dediquem a ensenyar.

"Ensenyem als nostres fills-alumn@s a demostrar els aspectes possitius, a les persones amb les que es relacionaran al llarg de la seua vida.
Aprengam a donar les gràcies"