Els iaios, els nostres mestres

Publicado por Ma Jesús | 21:42 | 2 comentarios »



Aquest curs el tema al voltant del qual s'organitzaran actes i celebracions del nostre col.legi, serà:

ELS IAIOS, ELS NOSTRES MESTRES

Sempre és el moment adequat, per reconexer el seu esforç abans i actual,  la seua dedicació,.....



I de segur que la gran majoria de nosaltres hem rebut o continuem rebent l'ajuda d'ELLS, dels nostres pares i mares, dels iaios i iaies dels nostres fills.
Cal rendir-los homenatge:  
Per a tots els iaios i iaies
L'àvia arreplega a la neta a l'acabar el col·le els dilluns i els dijous i la porta a classe de ball.
Per devoció, per passió i alguna vegada per obligació. No és l'única. L'àvia paterna també té la seua dosi: ha establit un dia sagrat a la setmana per a ocupar-se de totes les seues nétes i el nét, que ja s'ha incorporat al grup. 
Els caps de setmana que pare i mare treballen es queden en una casa o una altra. Els han tingut quan han estat malalts i quan la parella ha fugit un cap de setmana.

Aquest vol ser un homenatge a tots els avis i àvies cangur, els nostres grans salvadors. 
Aquells que s'alcen a les set del matí, sense necessitat alguna, per a desplaçar-se a casa del fill o filla i donar-li el desdejuni als néts. 
Aquells iaios i iaies que deixen les seues activitats per a ocupar-se del nét malalt. 
Aquells iaios i iaies que no ixen a la nit perquè els seus fills ho puguen fer. 
Diuen que els iaios i iaies gaudeixen més dels néts que dels fills. No ho sé. El que sí sé és que amb la incorporació de la dona al treball, la relaxació dels vincles familiars i la pressió de la vida moderna, molts mares i pares no serien res sense els avis.

Però ens estem passant? 

Exigim massa? 
Per què han de sacrificar-se ells quan els ha arribat el moment de descansar i gaudir? 
Existeix la síndrome de l'avi esclau?
Segons dades de l'Enquesta de Majors de 2010 del Ministeri de Sanitat i Política Social, una de cada quatre persones majors de 55 anys a Espanya és avi cangur. D'ells, el 50% dedica sis hores al dia a aquesta activitat. 
I amb la crisi va en augment.
Font: Ana Pantaleoni




2 comentarios

  1. tere // 24 d’octubre de 2011 a les 8:35  

    Totes les mares que hem comptat amb l'ajuda dels nostres pares i mares sabem de la importàcia dels iaios en l'educació dels nostres fills.Gràcies a tots i totes sense vosaltres s'hagueren perdut tantes coses...Vos animem a participar a tots en totes les activitats que anem a programar.

  2. Rosana // 24 d’octubre de 2011 a les 20:40  

    Els sempre estan i ens ajuden tant!
    Quan necessiten la nostra ajuda també hem d'ajudar-los nosaltres a ells. No s'oblideu!