Mariàngeles Nogueras autora de "Mi familia...mi mejor empresa", afirma que "delegar en la vida privada es difícil y hacerlo bien, un arte."
Podem començar el post de hui amb aquesta cita que diu una gran veritat.
Aconseguir que els nostres fills ens ajuden en casa és un art en aquesta època. Encara que tan sols una generació abans, col·laboràvem sense remugar. És una pena que encara queden"modernes cendrelles" que obliden que tractar de fer-se imprescindibles ocasiona problemes, doncs quan elles no estan, la resta de la família no sap organitzar-se, creant-ne un gran desordre.És important organitzar-se per a que tots els membres de la família col·laboren en les tasques domèstiques i així tenir més temps per a passar-lo junts i descansar.
Es tracta d'estimular la responsabilitat, no de suscitar pena ni de ser obedients.
VARIABLES QUE AFAVOREIXEN LA COL·LABORACIÓ DELS NOSTRES FILLS EN LES TASQUES DOMÈSTIQUES
- Un model familiar positiu
És un model on home i dona comparteixen les faenes domèstiques proporcionalment al temps que es queda fora del seu horari laboral.
-Assignació de responsabilitats adequades a l'edat del xiquet des de xicotets
La constància, les rutines són un ingredient convenient per a l'aprenentatge.
- Fomentar l'esforç, la paciència i la perseverança.
Posar-se al lloc dels altres:empatia,no buscar resultats immediats:tenir paciència i perseverar davant dels problemes que apareguen:tornar a pensar,repetir,cercar..., sense sentiment de fracàs.
QUÈ ÉS EL QUE NO HAURÍEM DE FER
-Fer nosaltres les feines que haurien de fer ells.
-Evitar les conseqüències negatives quan no porten a terme les seues responsabilitats.
-Demanar-los massa.
-Donar premis materials quan són responsables. PUNT DE MIRA: ALUMNES DE 5É
He demanat als meus alumnes que expressen com col·laboren en les tasques domèstiques I QUÈ ÉS EL QUE MÉS ELS AGRADA O QUÈ ÉS EL QUE MENYS SOPORTEN.
El seu punt de mira ens ajuda molt a pares i educadors... llegiu i voreu:
"Em dona molta ràbia quan ma mare i mon pare em diuen que em faja el llit algun cap de setmana i quan l'acabe de fer ma mare , de vegades,diu que no l'he fet bé.Me'l desfà i ella el torna a fer i jo pense que per a fer això no cal que jo el faja.
M'agrada com em diuen que tinc que torcar la pols,perquè no m'ho diuen,deixen el drap damunt de la taula i així ja sé que tinc que torcar-la.
I el que em dona més ràbia és quan el meu germà li toca traure la taula i a mi torcar-la. Ell, moltes vegades, se'n va i ho tinc que fer jo tot i després diuen que jo no faig res.
El que m'agradaria és que penjaren un paper en la nevera on hi hauria la organització de la casa,on sabríem el que ens toca fer a cada u i quan.
En el tema del llit, m'agradaria que ma mare no fora tant perfeccionista.I no m'agrada que em manen les coses,m'agrada tenir una feina assignada."
"...acabe de fer els deures a les 9:30h, es a dir, quan el sopar ja està fet i la taula ja està parada pel meu germà. I m'entra molta ràbia perquè ma mare sempre em compara amb ell"
"...La veritat és que els pares sempre fan el que es m'agrada a mi, com passar l'aspiradora, netejar els cristals,passar el motxo, però sols el passe per la meua habitació.Diuen que si el passe per tota la casa faré un empastre"
"M'agrada molt quan ma mare em felicita"
"Les meues feines de casa són:traure al gos a migdia, arreglar-me l'habitació, parar taula i llevar-la.
M'agradaria que m'agraïren el treball que faig en casa i que no em diguen que no faig res. I no tindre una hora fixa per fer la feina. M'agradaria fer-la a l'hora que vullga"
El millor del post els comentaris dels fills.
Llegint amb deteniment el que diuen ens donen moltes referències a la teoria que explica l'autora.
La major part de les vegades els pares ens queixem de la poca col.laboració, però en som responsables nosaltres mateix......
Si els pares escoltarem un poc més als nostres fill-es crec que tot aniria un poc millor.Responsabilitats,sí, i desde ben xicotets,adequades a la seua edat, i sempres amb una paraula amable de recompensa.Gràcies Rosana.
Totalment d'acord amb els comentaris de Ma Jesús i Tere.A més a més dir que cal tenir paciència perquè la tasca que no fa una mateixa i es delega als fills, de vegades no es fa tan ràpidament, al moment o tan bé com nosaltres, evidentment, però si esperem, els resultats aniran millorant amb el temps.
hola rosana m'agradat molt aquest article ho posarem a prova avore que passa,soc la mare de una xiqueta de 5é
M'agrada molt el text, trobe que ajudarà molt als pares per a que colaborem un poc mès en casa.
Tinc que dir que Paula és una autora i col·laboradora d'aquest post. Gràcies Paula per aportar el teu punt de mira.
Mai m'havia parat a pensar desde el punt de vista dels meus fills, tindrè que reflexionar sobre aquest tema.
Gràcies.
Mai m'havia parat a pensar desde el punt de vista dels meus fills, tindrè que reflexionar sobre aquest tema.
Gràcies.
Rosana, m'agrada molt la iniciativa que has tingut d'incloure l'opinió dels teus alumnes. A l'alumne que diu que li agradaria fer la feina a l'hora que ell/a vullguera, ha de saber que totes les feines, incloses les domèstiques, s'han de convertir en un hàbit i és més convenient fer-les sempre les mateixes hores, inclús els mateixos dies. Moltes gràcies a tots per les vostres aportacions!