La Constitució espanyola de 1812, coneguda popularment com La Pepa, va ser promulgada per les Corts Generals d'Espanya, a Cadis, el 19 de març de 1812. Se li ha atorgat una gran importància històrica per tractar-se de la primera constitució promulgada a Espanya, a més de ser una de les més liberals del seu temps. Respecte a l'origen del seu àlies, la Pepa, sembla que va ser un recurs indirecte per a referir-se a ella després de la seua derogació, a causa que va ser promulgada el dia de San José.
Oficialment va estar en vigor només dos anys, des de la seua promulgació fins a la seua derogació a València, el 4 de maig de 1814, després del retorn a Espanya de Fernando VII. Posteriorment es va tornar a aplicar durant el Trienni Liberal (1820-1823), així com durant un breu període en 1836-1837, sota el govern progressista que preparava la Constitució de 1837.
En el seu període de gestació bona part d'Espanya es trobava en mans del governe pro-francés de José I d'Espanya, una altra part en mà de juntes interines més preocupades a organitzar la seua oposició a José I i la resta dels territoris de la corona espanyola (els virregnats americans) es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per la invasió napoleònica.
La constitució establia la sobirania nacional, la monarquia constitucional, la separació de poders, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, acordava el repartiment de terres i la llibertat d'indústria, transformava l'imperi colonial espanyol en províncies d'un nou Estat, i convertia en nous ciutadans, als antics súbdits de l'absolutisme. Incloïa en la seua definició de ciutadans espanyols no solament als europeus, o els seus descendents americans, sinó també a les castes i als indígenes dels territoris d'Amèrica.
Aquests eren canvis molt dràstics impulsat per persones innovadores i decidides que sabien el que volien.
Viva la PEPA!