Algunes mares, alumnes i mestres del nostre centre vàren participar en la cursa de la dona que va tindre lloc el dia 22 d'abril a Benipeixcar. Enhorabona a totes...CAMPIONES!





Per a alumnes de cinquè i sisè d'Educació Primària.


Més informació a la pàgina web del col.legi.


http://ceiproisdecorellagandia.edu.gva.es/?p=965

Aquest és el llibre que m'he llegit en les vacances de Pasqua i sempre que trobe un llibre que és útil i que convida a la reflexió, que ens aporta algo NOU, m'agrada compartir-lo amb totes les persones que visiten el nostre blog.

L'obra és una recopilació de 20 històries personals al voltant de la seua vida professional en España en PLENA CRISI.
Ernest Daubar és un xic que porta una agencia online que organitza no sols viatges, també activitats, jornades etc.. per a families monoparentals podeu visitar el seu portal prèvia inscripció:

El llibre té afirmacions com aquesta:
"YO CREO QUE LA ECONOMÍA ES CÍCLICA Y QUE NECESITA MOMENTOS DE CRISIS PARA SANEARSE.   SERÁN LOS MÁS CAPACITADOS Y LOS MÁS ESFORZADOS LOS QUE TENDRÁN ÉXITO"


Aquesta pàgina creada per Aurora Guillén, Ana Quesada i Pepa Mosquera  està en procés de reciclatge però estarà una altra vegada en actiu aviat. Inclou ofertes de treball i assessorament,  psicòleg, jurista, economista, un empresari i una experta en recursos humans.
A més a més la Web compta amb una secció d'actualitat, enquestes al voltant de temes de hui...

Servirà la reforma laboral per crear llocs de treball??

Algo curiós com és una secció on s'ofereixen objectes que poden ser útils per a algunes persones i que per a altres ja no tenen utilitat. Les històries destaquen com les persones enfoquen els seus negocis davant de la crisi. Una perruqueria, venda de complements, una tenda d'estores... són alguns dels escenaris.


 El llibre està escrit per ANA BERMEJILLO IBÁÑEZ (Madrid,1978),una autora molt jove, licenciada en Ciències de la Comunicació.

                                         Sincerament , molt interessant.




BESSONS

Publicado por Rosana | 0:17 | 1 comentarios »



PER TERESA ALONSO

Des dels primers mesos és important seguir una sèrie de normes per facilitar el desenvolupament personal de cada nen i, d'altra banda, protegir la privilegiada unió que tenen entre els dos. 


La mateixa edat, el mateix físic, les mateixes etapes evolutives a un temps... Planteja alguna peculiaritat l'educació de bessons?Cal marcar les mateixes pautes per a tots o individualitzar el tracte el més possible? Tho expliquem.

La clau està en respectar aquest vincle únic i destacar al mateix temps la individualitat de cadascun”. És possible que els dos nens s'interessin per activitats similars, perfecte! No obstant això, sí convé seguir algunes normes perquè se sentin ells mateixos, tals com:

• No vestir-los iguals: És millor que cada nen tinga la seva roba i no vagen, en general, vestits igual. Sí es pot fer mentre són bebès, però quan van creixent és més aconsellable que es vesteixin de forma diferent. 

• Dirigir-se a ells pel seu nom: És més breu dir “els bessons”, però molt més encertat cridar a cadascun pel seu nom.

• Donar-los el seu espai i el seu temps: I quan arriba l'aniversari, el millor és que hi hagi dos pastissos, dues veles, dos regals…

• No comparar-los: “Cal intentar comparar-los el menys possible -recomana *Coks *Feenstra-. El seu desenvolupament no té per què ser igual”. 


Què fem si…?

En general, la unió entre els bessons és envejable, però no tot és un camí de roses, doncs també es barallen “i amb vehemència!”, com apunta la psicòloga. “Són les dues cares d'una mateixa moneda: es volen moltíssim i de vegades s'odien molt. 

• Hi ha un de dominant? “No sempre es dóna una *dominancia. Cal matisar: en els idèntics sol haver-hi més aviat un ‘repartiment de rols’. Un és el parlador, l'altre és l'organitzador, el que inventa els plans. O un és el que entaula els contactes i l'altre els manté. Segons els punts forts de cadascun arriben a tal repartiment, que canvia segons les fases de la seva vida”, aclareix *Coks *Feenstra.

• S'imiten sempre? “La imitació és una forma d'aprendre. Tot nen imita als seus pares i així va aprenent habilitats. El bessó també imita al seu altre bessó. No és problema, excepte en el cas que repeteixin les males conductes de l'altre.  Un exemple: un salta en el sofà i la mare ho corregeix. A l'estona l'altre també es posa a saltar. Ho fa en part perquè li agrada que la mamà també es fixi en ell, però la mare no tindrà un altre remei que corregir-li també”, detalla l'experta. Així doncs, la imitació és tant de les coses positives com de les quals ho són menys.

• S'aïllen de la resta de germans? Els bessons tendeixen a formar una unió molt forta en la qual fins i tot de vegades no deixen participar a l'altre germà. Té la seva explicació: els idèntics s'entenen a la perfecció i juguen realment molt a gust l'un amb l'altre. La participació d'un tercer ho viuen com una interrupció”, destaca la psicòloga. Què es pot fer llavors? Afavorir el tracte entre els diferents germans, per exemple, col·locant-los als tres junts a l'habitació, o fent petites sortides en les quals un dels bessons vagi acompanyat de l'altre germà.

• Fan força enfront dels pares? Segons *Coks *Feenstra, “els bessons poden formar un bloc i rebel·lar-se junts contra els papàs. Entre els dos se senten sempre recolzats. Per tant, per als pares de bessons és més complicat ensenyar-los la disciplina i establir límits. El millor remei és ser estricte, clar i concís. També és important que els pares es dirigeixin a ells individualment; si es comporten malament, han de parlar-los a cadascun per separat. Així les paraules assorteixen més efecte. Si els parlen alhora, se senten molt menys al·ludits i s'escuden l'un en l'altre”, puntualitza.

En classe: junts o separats?
És l'etern dilema. Ha de separar-se en l'etapa escolar als bessons? Per *Coks *Feenstra, fins als tres anys han de romandre junts en la guarderia, la qual cosa els facilita la seva adaptació i evita “una doble separació: la dels pares i la del germà bessó”. Una vegada transcorregut aquest període, aconsella tenir en compte tres factors: la seva relació, la seva maduresa emocional i el seu origen biològic.



Quant al somni, els bessons presenten menys problemes per agafar el son i menys despertessis nocturns. La raó? En compartir l'habitació tenen “menys sensació de solitud”. Una altra particularitat interessant és que en els bessons es dóna abans una sensació de “nosaltres”, que de “jo”. Així, mentre que els no bessons entre els 18 i 24 mesos ja entenen que són persones individuals, en els bessons aquesta percepció es retarda fins als 24-36 mesos.

Sobres escolarització 12-13

Publicado por Ma Jesús | 8:01 | 0 comentarios »



Us informem que els impressos  necessaris per a l’escolarització d’infantil,  primària,  i  ESO  per al curs 2012-2013,  començaran a repartir-se  al departament d’Educació (Carrer Tossal) a 

partir del dilluns 23 d’abril.

Inteligència emocional

Publicado por Ma Jesús | 22:23 | 1 comentarios »



L'etapa escolar és un període determinant en la nostra vida. Educar per a les emocions suposa un important paper en la millora de les relacions humanes, en la creació de relacions sòlides i, en última instància, en una major qualitat de vida amb més coneixements i competències emocionals           .

Les emocions influeixen en tots els aspectes de la nostra vida. L'escola pot ser un bon lloc on aprendre a gestionar-les mitjançant el desenvolupant de competències emocionals, entre les quals destaquem: 

1. La consciència emocional
El desenvolupament d'aquesta competència permet conèixer millor les emocions, tant les pròpies com les dels altres. Aquesta competència es pot desenvolupar en el context escolar creant activitats que permeten: 
Observar les emocions i reaccions, tant pròpies, com les dels altres                                                           .
Comprendre la diferència entre pensament, acció i emoció                                                                     .
Desenvolupar la comunicació i la utilització del llenguatge verbal i no verbal en l'expressió de les emocions.
2. Control de les emocions
Aquesta competència permet respondre de forma adequada a les emocions. Cerca el difícil equilibri entre la repressió de les emocions i el descontrol. Així doncs, aquesta és la competència que ens permet bregar de forma adequada amb els pensaments negatius, com la frustració i la ira i, al mateix temps, desenvolupar relacions positives com l'empatia amb els altres. Aquesta competència es pot desenvolupar practicant el diàleg intern i el control de les situacions d'estrès, a través d'exercicis de meditació, respiració i relació                                                                      .

3. Autonomia emocional
Desenvolupar l'autonomia emocional permet ser menys vulnerable al mitjà que ens envolta, fomentant estats positius com l'autoestima, l'autoconfiança i la responsabilitat personal                                            .
L'escola ha de ser un espai per al desenvolupament d'aquestes competència, perquè el benestar i la qualitat de vida fonamentats en la reflexió prèvia a l'acció, en la comprensió del proïsme i les seues emocions, en l'enteniment i la *autoconciencia basats en la comprensió, l'expressió i la valoració de les pròpies emocions, siguen cada vegada més freqüents.

*Goleman (1995) defensa que l'aprenentatge ha de desenvolupar a l'individu de forma integral, educant per al desenvolupament de l'intel·lecte i l'emoció. Sota la perspectiva d'una educació per a la ciutadania, l'escola no pot oblidar el desenvolupament de les competències inherents a la intel·ligència emocional.

Saber què és la intel·ligència emocional i quines competències s'han de treballar en l'espai escolar pot ajudar als professors a conèixer i comprendre millor als seus alumnes i, al mateix temps, a desenvolupar espais pedagògics lliures de conflictes.