PER ÁNGEL PEÑA

Actualment s'executen a Espanya una mitjana de 500 embargaments al dia. Després d'ells s'amaguen drames difícilment assimilables. 

El nombre d'aturats és ja una terrible xifra  i les famílies comencen a familiaritzar-se més del normal amb determinades figures del Dret Mercantil. Segons dades de l'Observatori del Finançament Familiar de l'Agència Negociadora de Productes Bancaris, tres de cada quatre titulars d'hipoteques –particulars o famílies– dediquen més del 40% dels seus ingressos mensuals a pagaments financers, i un de cada cinc afirma haver hagut de retardar el pagament de la seva quota hipotecària almenys una vegada en els últims dotze mesos.

*Refinanciar

Una alternativa interessant és donar-li una altra volta a la situació. La demanda d'operacions de refinançament va créixer en 2009 un 50% i aconsegueix un estalvi mitjà de 900 euros mensuals en els pagaments a entitats financeres, segons l'Agència Negociadora de l'Observatori del Finançament Familiar.

La millor opció és acudir a un expert. Però cal tenir molta cura amb la lletra petita de la proposta que ens presentin: el remei pot ser pitjor que la malaltia. L'Observatori es proposa com a intermediari i estimula a les famílies amb un curiós lema: “Els bancs et necessiten”. A ells tampoc els convé trobar-se amb la propietat d'una deu de pisos de difícil sortida. 

Davant una situació econòmica complicada, convé recordar que, al final, som nosaltres, i només nosaltres, els que entrem en ella i els que hem de posar els mitjans per sortir. La clau per a això està en el nostre interior. El doctor Amable Cim, del Departament de Psicologia de la Universitat *CEU San Pablo de Madrid, proposa diverses pautes de comportament sobre aquest tema.

• Compromís d'unitat *intrafamiliar. La família ha d'enfrontar unida les dificultats, ja que és l'única manera que la pèrdua de beneficis d'uns (habitualment els fills) no se sentin agraviats.

• Empatia davant la situació dels altres. Cada membre de la família ha de posar-se en la pell de l'altre: fills que assumeixen l'extra de tensió que sofreixen els seus pares i pares que entenen als fills.

• Aprendre a recuperar, reutilitzar i reciclar. No ja respecte de béns materials sinó també de les relacions interpersonals i de les emocions: cada membre de la família ha de posar de la seva part per evitar els conflictes i les discussions.

• Quan les coses es posen molt lletges, fer valer la jerarquia. L'austeritat ha de ser màxima i és llavors quan la jerarquia familiar ha de donar-se la volta: els pares han de reduir per complet tots els “extres” (per exemple, fumar) a favor de mantenir el major temps possible els mínims “extres” que encara rebin els fills (per exemple, una activitat esportiva).

• Acudir als professionals de la salut mental. Quan els problemes emocionals desborden el control de l'àmbit familiar s'ha de buscar ajuda al més aviat possible.

 Una bona recuperació:

• Compromís d'unitat familiar. Davant la millorança no s'ha de deixar de costat aquesta unió.

• No fomentar el caos. Millorar econòmicament no ha de portar al balafiament i el caos, sinó que s'han de treure lliçons positives que es pot viure i passar amb molt menys.

• Els fills primer. La nova situació de canvi positiu han de començar a notar-la primer els fills, els més vulnerables psicològicament.

• Revisar tot el procés per aprendre dels errors. Això és tan important com que els fills tendiran a repetir aquests mateixos comportaments en la seva edat adulta.

• Quan les coses van bé, gaudir d'elles, però sense oblidar-se dels altres. Els problemes econòmics no afecten a una sola família sinó que són compartits per milions. És vital que ajudem als altres, independentment de la nostra pròpia situació personal i familiar: és el millor aprenentatge que podem donar als nostres fills.

  

Hemeroteca :: 06/09/2010

  1/39

  FAMÍLIA I SOCIETAT

ELS PARES AMB AUTORITAT SÓN PARES MÉS VOLGUTS

"Els estudis psicològics apunten que els pares amb un grau mitjà d'autoritat, no massa autoritaris ni massa permisius són més apreciats pels seus fills/es i més positius en la seua educació. No obstant això, l'educació cal cultivar-la des de la infància".

PAUTES CLARES

- Fixar uns objectius clars sobre allò que volem aconseguir amb els xiquets/es.

- Premiar allò que fan bé: no amb objectes materials però sí amb gestos afectius.

- Modificar aquelles conductes que no volem que es produisquen establint pautes clares, senzilles i que ells siguen capaços d'entendre-es i de fer-les.

- Revisar constantment les normes establertes.

- No tot té la mateixa importància, hem de saber triar .

ERRADES FREQÜENTS

- Ser massa permissiu no significa voler més als nostres fills/s i que ells en vulguen més a nosaltres.

- No dir-li què està bé i mal.

- Cedir després d'haver dit que NO.

- La falta de coherència en les decisions nostres i amb la parella.

- No complir el que diem quan establim un càstic.

- NO ESCOLTAR ELS NOSTRES FILLS/ES.

- Cridar i perdre els nervis.

- Comportar-se de manera autoritària negant-se en tot moment a negociar.

- Exigir èxits inmediats.

"És cert que els xiquets/es no venen al món amb un pa baix del braç i que no hi ha cap manual per educar-los. Sabem que açò no és una tasca fàcil i que els pares no som un llibre on hi han totes les solucions. Hem de pensar que de la mateixa menera que ells aprenen de nosaltres, nosaltres també tenim moltes coses que aprendre d'ells i amb ells".

Enric Valor i Vives (Castalla, l'Alcoià, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener del 2000). Narrador i gramàtic valencià, va fer un dels més importants treballs de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou un dels principals promotors de la estandardització i normativització del valencià al País Valencià.

Biografia

Enric Valor nasqué al si d'una família acomodada rural de Castalla. Estudià per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria del calcer, primer a Elda i després a Mallorca on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates.

És a Alacant on Enric Valor comença la seua tasca com periodista i escriptor. El 1930, als dinou anys, entra en la redacció d'El Tio Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment aquest periòdic escrivia amb un valencià prou dialectal i una ortografia castellanitzada. Valor va publicant un curs d'ortografia, seguint les normes fabrianes, la qual cosa va convertint ‘El Tio Cuc', a poc a poc, a la normativa actual.

Proclamada la República, i dins de l'eufòria republicana, desenvolupà també la seua faceta com activista polític. Publicà articles al diari El Luchador sobre la catalanitat d'Alacant. Va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina, de caràcter nacionalista. Dins d'aquesta agrupació va fer un programa de ràdio a Alacant on el mateix Valor parlava de nacionalisme i de l'Estatut del País Valencià, estatut que la guerra va truncar. També col·laborà en premsa nacionalista a València: "La República de les Lletres", "El Camí", "El País Valencià".

Arriba al cap i casal poc abans de la guerra i, encetada aquesta, es concentraria en defendre la República. Després de la guerra, hagué de restringir la seua activitat política i es concentrà a l'obra literària. És als principis dels anys 50 on comença amb l'obra rondallística, que després resultaria en les Rondalles valencianes (1950-1958). A poc a poc, i a mesura que el règim de Franco afluixava una mica, va tornar a l'obra lingüística i vora la dècada dels 60 començà a contactar, més o menys en la clandestinitat amb els nacionalistes valencians més rellevants que havien sobreviscut la guerra, participant en nombroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.

D'aquesta tasca es va assabentar el règim de Franco que empresonà Valor per motius polítics del 1966 al 1968. Només eixit de la presó i, en les seues paraules "sense haver après la lliçó", s'involucrà en la fundació de la primera revista en valencià després de la guerra. Aquesta revista Gorg va durar només tres anys, pels entrebancs de la dictadura. Pocs anys després tornaria amb Els Quaderns Gorg, on escrivia articles de caire nacionalista, articles que també publicava en paral·lel, juntament amb lliçons de gramàtica, a diaris d'Alacant i València.

Després de la mort de Franco, Enric Valor pugué difondre lliurement les seues idees i obra literària i començà a rebre homenatges, distincions d'agraïment i premis literaris i lingüístics que han estat molt nombrosos i importantíssims, fins i tot es promogué com a candidat al Premi Nobel de Literatura poc abans de la seua mort a València en el 2000. Hui en dia el seu nom bateja carrers, places, escoles i associacions per tot arreu del País Valencià.

“Durant  els  tres darrers anys  Pura,  Reyes  i  Carmen   ens han portat a fer un fantàstic viatge al voltant de la vida.   

 Amb tendresa i una gran dosi de paciència han aconseguit  totes aquelles  coses  de  les  quals hui  podem presumir.

    Des del nostre primer  dia  de col·le,  el  Roís de Corella  era el país del riure, o açò procuraven  elles.  Un lloc ple d’emocions  i abraçades que et feien oblidar que  estaves  lluny dels teus pares.......... 

Cliqueu damunt del llibre per poder vore ' l a tamany natural. I després escape per a eixir.

              És important tenir en conte l’educació emocional dels nostres fills i vigilar la seua autoestima.

L’autoestima és el concepte que té el xiquet de sí mateix i va construint-se com si d’un espill es tractara, a partir de els judicis que emeten les persones que estan al seu voltant i que són importants per a ell.                                                                      HEM DE TENIM CURA DE QUE EL NOSTRES FILLS O ELS NOSTRES ALUMNES TINGUEN UNA ALTA AUTOESTIMA PERQUÈ ESTÀ CONDICIONARÀ ELS SEUS ÈXITS.

Quan un xiquet diu que no sap fer alguna cosa, hem d’animar-lo a que ho intente , encara que siga amb la nostra ajuda i anar animant-lo per a que adquirixca confiança en sí mateix.

Ací teniu un vídeo que és molt curtet però molt gràfic en aquesta temàtica. Espere que vos agrade!!!

Font: Club atletisme Safor

Vols vore els llistats? 
http://conxip.com/result.php?IdEvento=165

Has participat i vols el diploma?

http://www.conxip.com/diplomas.php?IdEvento=165

Des dels Laboratoris Kaspersky, continuen amb la divulgació de consells de seguretat útils perquè els pares incorporen l'ús de les xarxes socials dins de la seua educació. Igual que en la vida real, és important que els xiquets aprenguen a gestionar la seua vida “virtual”.

Les xarxes socials no són perilloses si s'utilitzen de forma responsable i, sobretot, es compta amb la informació necessària sobre els seus perills. Una vegada més, l'educació és fonamental perquè tant pares com a fills puguen tenir una relació amb elles sana i sense males experiències.

Kaspersky Lab ofereix una sèrie de consells bàsics a seguir pel que fa a l'educació en l'accés a les xarxes socials:

1. Parla amb els teus fills sobre els potencials perills als quals podrien enfrontar-se.

2. Fes-los entendre que no han d'acceptar a persones que no coneguen. Igual que en la vida diària, relacionar-se amb estranys no és una actitud segura. A més a més, les xarxes socials són un mitjà senzill en el qual crear “falses identitats”

3. Assegura't que coneixen la configuració de privadesa en les seues xarxes i que la utilitzen de forma intel·ligent. Parla amb ells sobre el tipus d'informació personal i fotos que pugen i fes-los reflexionar sobre les conseqüències que pot tenir si cau en mans d'un delinqüent.

4. Ofereix-los informació. Comenta amb ells successos com els esdevinguts alguns dies i dóna'ls informació perquè entenguen que les “amenaces” d'aquest tipus de persones són infundades i que, a més, són un delicte que han de denunciar sense entrar a formar part del xantatge.

5. Restringeix el contingut al que es pot accedir des de l'ordinador. Moltes solucions de seguretat per a Internet et permeten fer-ho gràcies a la funció de Control Parental. A més, alguns navegadors inclouen un assistent de continguts que pot ajudar a configurar el teu sistema de forma senzilla

Font: Kaspersky Lab

Aquest dissabte 2 d'Abril va ser el DIA MUNDIAL DE L'AUTISME.

Convé recordar que en tot l'estat són uns 50.000 menors els que el pateixen.

Els estudis que es fan ens diuen que més del 40% de pacients de TEA (Transtorn d'espectre autista) tractats amb terapies individualitzades aconsegueixen un al grau de sociabilitat.

Cal saber que, excepte en comptades ocasions, el  TEA  és una malaltia congènita -es té de naixement-.

"Són molts els que segueixen tenint l'estigma que aquests xiquets no poden aprendre".

Normalment, es manifesta en els xiquets entre els 18 mesos i tres anys d'edat , i és important saber discriminar els símptomes i així afavorir un diagnòstic precoç: 

* perduda del parla,

* inexistència de contacte visual i 

* una marcada obsessió per certs objectes.

Font: Diari El Pais

Fent clic ací podreu llegir l'article complet : EL PAIS

La mestra d' Educació Física de centre està molt contenta per l'alta participació de mestres, mares i alumnes en la cursa de la dona, contra la violència de génere que ha tingut lloc aquest matí pels carrers de Benipeixcar. Moltes gràcies als organitzadors, a l'AMPA per difundir-la i als participants!

Aquest diumenge a le 18.30 hores en la casa de la Marquesa una nova sessió de cine per a públic familiar.

En aquesta ocasió la pel.lícula que es projectarà será la tan coneguda: El super canguro, protagonitzada per Jackie Chan.

Com sempre el preu de l'entrada és de 2 euros.

L'ou és una font important de nutrients essencials, és a dir nutrients que el cos només pot obtindre a partir de l'alimentació: vitamines com totes les del grup B, vitamina A, D, E i K; minerals com fòsfor, iode, ferro, seleni, zinc i crom i és per això que la proteïna de l'ou és considerada la poteïna d'alt valor biològic de referència; així com àcids grassos essencials, com l'omega 3 i omega 6, que són els que han desmuntat el mite del colesterol de l'ou. I és que si bé és cert que un rovell conté una quantitat important, recents estudis han demostrat que l'efecte protector dels àcids grassos essencials és superior a la capacitat del colesterol total present en l'ou de fer augmentar els nivells de colesterol en sang.

Recentment s'ha descobert que a més a més de l'alimentació, cal tenir en compte altres factors com ara, el pes de la persona, els seus hàbits de vida en general i, és clar, els factors genètics.

Així doncs cal fer un canvi en les recomanacions dietètiques per al consum d'ou, fins fa poc molt estrictes per a persones que presentaven nivells alts de colesterol en sang, ja que no hi ha una evidència científica en cap dels estudis realitzats sobre el fet que el consum d'ou contribueix a augmentar el risc cardiovascular; per tant podem recomanar en qualsevol persona adulta un consum de 4 ous a la setmana, 3 ous en el cas dels més menuts de la casa, i fins a 7 en adults amb una important massa muscular que realitzin activitat intensa.

Caldrà considerar els ous, tal i com indica la piràmide de l'alimentació saludable, pertanyen al grup dels proteics, i per tant, substitueix a la carn, al peix i als llegums.

Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil

Elbot, Melderomer, els bibliotecaris...

Amb motiu del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, els bibliotecaris us han preaparat una bonica festa on esperem que s'ho passeu molt bé.

Acudirà  Élbot i Melderomer, amb una gran festa animada pel  musical “El viatge de Marcel… el Marcià", amb contes, diversió i moltes sorpreses...

---

Festa de la lectura i les biblioteques · Plaça Rei Jaume I (placeta dels colomets) · 12 h
Dissabte  2  d'Abril  2011

MALSON	TERROR NOCTURN
Normalment el nen es desperta durant l'episodi i recorda el contingut del somni.	Tot i que pot incorporar-se del llit i fins i tot plorar o cridar, resulta molt difícil despertar-lo. No recordarà res.
Els continguts del somni recordats són molt elaborats.	Continguts inexistents o molt pobres de l'episodi.
Durant els episodis no solen aparèixer moviments ni vocalitzacions ja que no hi ha to muscular. En el cas que aparegui alguna paraula o crit pot indicar el final del malson.	Poden aparèixer verbalitzacions i/o vocalitzacions per la presència de to muscular.
Al despertar: sensació de por i ansietat associades al record de les imatges oníriques.	S'experimenta una intensa ansietat amb gran activació autònoma.
Apareixen en la fase de son REM.	Apareixen en la fase No REM.
Solen donar-se en la segona meitat de la nit.	Es donen a la primera meitat de la nit.
Inici entre els 3 i 6 anys.	Inici entre els 4 i 12 anys.
Solen remetre a mesura que el nen es fa gran.	Solen desaparèixer amb el temps i normalment no necessiten tractament farmacològic.

Orientacions per superar els malsons

Ja hem comentat que el malson sol acabar amb el nen despert i amb una gran ansietat o por.

Els pares han de saber tranquil·litzar els nens després de l'episodi.
És important que vagin al dormitori del fill, l'escoltin però sense entrar en massa detalls sobre el contingut del son.
 No aclaparar amb massa explicacions d'entrada (per exemple intentar demostrar que els monstres només existeixen 
en la seva imaginació).

Cal utilitzar una veu suau i no mostrar-se excessivament preocupats o ansiosos pel que ha succeït.                                      Podem dir-li que ha tingut un malson mentre dormia i que ja ha passat tot. 

Controlar els terrors nocturns

Els terrors nocturns normalment desapareixen amb el temps i no solen requerir tractament farmacològic, excepte en aquells casos que per la seva freqüència o intensitat constitueixin un problema per al nen i així ho estimi un professional de la salut. Per aquests casos el pediatre o metge pot prescriure fàrmacs de la família de les benzodiacepines de conegut efecte ansiolític.

En els casos lleus, que són la majoria, els pares han d'adoptar una actitud tranquil·la i de coneixement del trastorn. Durant els episodis simplement han de vigilar que el nen no caigui o pateixi qualsevol dany físic derivat de la seva incorporació del llit i el seu estat (recordem que el nen no està despert).

-No es recomana parlar-li o despertar-lo mentre es produeix l'episodi.

-Cal esperar que l'episodi segueixi el seu curs natural però sota la nostra vigilància. 

Una altra tècnica molt efectiva consisteix en despertar el nen abans de l'hora en què habitualment apareixen els episodis (en la primera meitat de la nit). Això requerirà l'observació prèvia durant diversos dies per poder establir el moment aproximat en què es produeix. Amb aquesta acció es talla el cicle del son i, per tant, l'aparició de l'episodi. 

http://www.psicodiagnosis.cat

Com podem afrontar els pares aquestes pors de la infància ?

* Escoltar i dedicar temps a sentir les seves preocupacions  i mai riure.

* No s'han de fer públics els seus pors.

* No hem de forçar-lo a que s'enfronti sol a les seves pors.

Per exemple, si el nostre fill té por de la foscor, hem de deixar-li una llum encesa o acompanyar a la seva habitació. Si li costa quedar dormit per por a un malson, ens quedarem amb ell a la seva habitació, amb el seu llit, donant-li la mà, explicant un conte o ajudant-lo a relaxar-se. No cal portar-lo a dormir al llit dels pares perquè es calmi.  A mesura que el nen avance i vaja controlant la situació, anirem "suprimint" els suports necessaris: llum més tènue, reduir el temps que l'acompanyem a la seva habitació, etc.

 * No utilitzar la seva por per resoldre problemes de comportament: "si no menges, dorms amb la llum apagada".

* No demostrar ni manifestar les nostres pors davant del xiquet. Oferir models d'imitació adequats que és compatible amb manifestar als nostres fills que nosaltres de vegades també tenim por però intentem superar (capacitat d'empatia i escolta).

ESCOLTA, COMPRÈN I ACCEPTA ELS SENTIMENTS DEL TEU FILL. El VALOR I LA POR NO SÓN CONTRARIS. 

Els valents tenen por moltes vegades. El valor és reconèixer els nostres pròpies pors per ser capaç de superar les diverses situacions, és aprendre a créixer.
 

Mónica Escalona
Directora Centre Zana. Centre Psicopedagògic d'Atenció Global

 "Roda la mola,
Peret se'n va a escola.
Roda el molí,
Peret ja està ací!"
Cançó popular

Com una mola que gira poc a poc però sense descans, molta gent treballa al País Valencià per construir una escola valenciana i de qualitat. 
I és que aprendre en valencià no és simplement anar a l'escola. 
Després de més de vint-i-cinc anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, l'escolarització en la llengua pròpia del país representa només el vint-i-cinc per cent del total. Cada dia més mares i pares volen escolaritzar als seus fills en valencià, però l'oferta de places no està a l'alçada de la demanda. Un fet que mostra la falta de normalització del valencià a l'escola, i a la societat valenciana.

Des de l'escola ha sorgit un moviment cívic característic. Cada any milers de persones ixen al carrer durant les Trobades d'Escoles en Valencià per reivindicar el dret a tindre una educació en valencià i de qualitat. Cada any les diferents Escoles d’Estiu valencianes treballen per una renovació pedagògica. Cada setmana xicotets grups de mestres treballen fora d'hores a les aules per compartir experiències i formació. Després de tants anys i tantes traves, mestres i pares continuen lluitant per la normalització del valencià a l'escola i per prestigiar-lo al carrer.

L'escola en valencià va començar sent una lluita, i hui en dia encara ho és.
Roda la mola vol mostrar aquest món d'il·lusió i lluita que envolta l'escola en valencià de la mà d'aquelles persones que el fan possible. 

Trailer: 
 

El 8 d'abril es projectarà a Gandia aquest documental. 
Font: http://rodalamola.wordpress.com/