MALSONTERROR NOCTURN
Normalment el nen es desperta durant l'episodi i recorda el contingut del somni.Tot i que pot incorporar-se del llit i fins i tot plorar o cridar, resulta molt difícil despertar-lo. No recordarà res.
Els continguts del somni recordats són molt elaborats.Continguts inexistents o molt pobres de l'episodi.
Durant els episodis no solen aparèixer moviments ni vocalitzacions ja que no hi ha to muscular. En el cas que aparegui alguna paraula o crit pot indicar el final del malson.Poden aparèixer verbalitzacions i/o vocalitzacions per la presència de to muscular.
Al despertar: sensació de por i ansietat associades al record de les imatges oníriques.S'experimenta una intensa ansietat amb gran activació autònoma.
Apareixen en la fase de son REM.Apareixen en la fase No REM.
Solen donar-se en la segona meitat de la nit.Es donen a la primera meitat de la nit.
Inici entre els 3 i 6 anys.Inici entre els 4 i 12 anys.
Solen remetre a mesura que el nen es fa gran.Solen desaparèixer amb el temps i normalment no necessiten tractament farmacològic.

Orientacions per superar els malsons


Ja hem comentat que el malson sol acabar amb el nen despert i amb una gran ansietat o por.

Els pares han de saber tranquil·litzar els nens després de l'episodi.
És important que vagin al dormitori del fill, l'escoltin però sense entrar en massa detalls sobre el contingut del son.
 No aclaparar amb massa explicacions d'entrada (per exemple intentar demostrar que els monstres només existeixen 
en la seva imaginació).

Cal utilitzar una veu suau i no mostrar-se excessivament preocupats o ansiosos pel que ha succeït.                                      Podem dir-li que ha tingut un malson mentre dormia i que ja ha passat tot. 

Controlar els terrors nocturns

Els terrors nocturns normalment desapareixen amb el temps i no solen requerir tractament farmacològic, excepte en aquells casos que per la seva freqüència o intensitat constitueixin un problema per al nen i així ho estimi un professional de la salut. Per aquests casos el pediatre o metge pot prescriure fàrmacs de la família de les benzodiacepines de conegut efecte ansiolític.

En els casos lleus, que són la majoria, els pares han d'adoptar una actitud tranquil·la i de coneixement del trastorn. Durant els episodis simplement han de vigilar que el nen no caigui o pateixi qualsevol dany físic derivat de la seva incorporació del llit i el seu estat (recordem que el nen no està despert).

-No es recomana parlar-li o despertar-lo mentre es produeix l'episodi.

-Cal esperar que l'episodi segueixi el seu curs natural però sota la nostra vigilància. 

Una altra tècnica molt efectiva consisteix en despertar el nen abans de l'hora en què habitualment apareixen els episodis (en la primera meitat de la nit). Això requerirà l'observació prèvia durant diversos dies per poder establir el moment aproximat en què es produeix. Amb aquesta acció es talla el cicle del son i, per tant, l'aparició de l'episodi. 



Com podem afrontar els pares aquestes pors de la infància ?

* Escoltar i dedicar temps a sentir les seves preocupacions  i mai riure.

* No s'han de fer públics els seus pors.

* No hem de forçar-lo a que s'enfronti sol a les seves pors.

Per exemple, si el nostre fill té por de la foscor, hem de deixar-li una llum encesa o acompanyar a la seva habitació. Si li costa quedar dormit per por a un malson, ens quedarem amb ell a la seva habitació, amb el seu llit, donant-li la mà, explicant un conte o ajudant-lo a relaxar-se. No cal portar-lo a dormir al llit dels pares perquè es calmi.  A mesura que el nen avance i vaja controlant la situació, anirem "suprimint" els suports necessaris: llum més tènue, reduir el temps que l'acompanyem a la seva habitació, etc.

 * No utilitzar la seva por per resoldre problemes de comportament: "si no menges, dorms amb la llum apagada".

* No demostrar ni manifestar les nostres pors davant del xiquet. Oferir models d'imitació adequats que és compatible amb manifestar als nostres fills que nosaltres de vegades també tenim por però intentem superar (capacitat d'empatia i escolta).

ESCOLTA, COMPRÈN I ACCEPTA ELS SENTIMENTS DEL TEU FILL. El VALOR I LA POR NO SÓN CONTRARIS. 
Els valents tenen por moltes vegades. El valor és reconèixer els nostres pròpies pors per ser capaç de superar les diverses situacions, és aprendre a créixer.
 


Mónica Escalona
Directora Centre Zana. Centre Psicopedagògic d'Atenció Global



2 comentarios

  1. Ma Jesús // 28 de març de 2011 a les 20:52  

    Quin article més complet!
    És una meravella com està tot de claret.
    I encara que no és el mateix jo pregunte:
    * Per què algunes persones parlen (encara que no s'enten) dormint?
    * Tampoc serà bo despertar-los?

  2. pura // 28 de març de 2011 a les 21:40  

    Rosana quant m'ha agradat
    l'article, espere que moltes famílies el puguen llegir perque és difícil que no es done eixa problemàtica en les cases on hi ha gent menuda.