PER ÁNGEL PEÑA
1/39
RECORDEM A ENRIC VALOR EN EL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT.
Publicado por Rosana P. | 15:36 | 4 comentarios »
Enric Valor i Vives (Castalla, l'Alcoià, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener del 2000). Narrador i gramàtic valencià, va fer un dels més importants treballs de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou un dels principals promotors de la estandardització i normativització del valencià al País Valencià.
Biografia
Enric Valor nasqué al si d'una família acomodada rural de Castalla. Estudià per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria del calcer, primer a Elda i després a Mallorca on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates.
És a Alacant on Enric Valor comença la seua tasca com periodista i escriptor. El 1930, als dinou anys, entra en la redacció d'El Tio Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment aquest periòdic escrivia amb un valencià prou dialectal i una ortografia castellanitzada. Valor va publicant un curs d'ortografia, seguint les normes fabrianes, la qual cosa va convertint ‘El Tio Cuc', a poc a poc, a la normativa actual.
Proclamada la República, i dins de l'eufòria republicana, desenvolupà també la seua faceta com activista polític. Publicà articles al diari El Luchador sobre la catalanitat d'Alacant. Va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina, de caràcter nacionalista. Dins d'aquesta agrupació va fer un programa de ràdio a Alacant on el mateix Valor parlava de nacionalisme i de l'Estatut del País Valencià, estatut que la guerra va truncar. També col·laborà en premsa nacionalista a València: "La República de les Lletres", "El Camí", "El País Valencià".
Arriba al cap i casal poc abans de la guerra i, encetada aquesta, es concentraria en defendre la República. Després de la guerra, hagué de restringir la seua activitat política i es concentrà a l'obra literària. És als principis dels anys 50 on comença amb l'obra rondallística, que després resultaria en les Rondalles valencianes (1950-1958). A poc a poc, i a mesura que el règim de Franco afluixava una mica, va tornar a l'obra lingüística i vora la dècada dels 60 començà a contactar, més o menys en la clandestinitat amb els nacionalistes valencians més rellevants que havien sobreviscut la guerra, participant en nombroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.
D'aquesta tasca es va assabentar el règim de Franco que empresonà Valor per motius polítics del 1966 al 1968. Només eixit de la presó i, en les seues paraules "sense haver après la lliçó", s'involucrà en la fundació de la primera revista en valencià després de la guerra. Aquesta revista Gorg va durar només tres anys, pels entrebancs de la dictadura. Pocs anys després tornaria amb Els Quaderns Gorg, on escrivia articles de caire nacionalista, articles que també publicava en paral·lel, juntament amb lliçons de gramàtica, a diaris d'Alacant i València.
Després de la mort de Franco, Enric Valor pugué difondre lliurement les seues idees i obra literària i començà a rebre homenatges, distincions d'agraïment i premis literaris i lingüístics que han estat molt nombrosos i importantíssims, fins i tot es promogué com a candidat al Premi Nobel de Literatura poc abans de la seua mort a València en el 2000. Hui en dia el seu nom bateja carrers, places, escoles i associacions per tot arreu del País Valencià.
Des del nostre primer dia de col·le, el Roís de Corella era el país del riure, o açò procuraven elles. Un lloc ple d’emocions i abraçades que et feien oblidar que estaves lluny dels teus pares..........
Recentment s'ha descobert que a més a més de l'alimentació, cal tenir en compte altres factors com ara, el pes de la persona, els seus hàbits de vida en general i, és clar, els factors genètics.
Així doncs cal fer un canvi en les recomanacions dietètiques per al consum d'ou, fins fa poc molt estrictes per a persones que presentaven nivells alts de colesterol en sang, ja que no hi ha una evidència científica en cap dels estudis realitzats sobre el fet que el consum d'ou contribueix a augmentar el risc cardiovascular; per tant podem recomanar en qualsevol persona adulta un consum de 4 ous a la setmana, 3 ous en el cas dels més menuts de la casa, i fins a 7 en adults amb una important massa muscular que realitzin activitat intensa.
Caldrà considerar els ous, tal i com indica la piràmide de l'alimentació saludable, pertanyen al grup dels proteics, i per tant, substitueix a la carn, al peix i als llegums.
Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil
Elbot, Melderomer, els bibliotecaris...
Dissabte 2 d'Abril 2011
DIFERÈNCIES ENTRE MALSON I TERROR NOCTURN. CONSELLS PER A PARES
Publicado por Rosana | 18:12 | 2 comentarios »| MALSON | TERROR NOCTURN |
| Normalment el nen es desperta durant l'episodi i recorda el contingut del somni. | Tot i que pot incorporar-se del llit i fins i tot plorar o cridar, resulta molt difícil despertar-lo. No recordarà res. |
| Els continguts del somni recordats són molt elaborats. | Continguts inexistents o molt pobres de l'episodi. |
| Durant els episodis no solen aparèixer moviments ni vocalitzacions ja que no hi ha to muscular. En el cas que aparegui alguna paraula o crit pot indicar el final del malson. | Poden aparèixer verbalitzacions i/o vocalitzacions per la presència de to muscular. |
| Al despertar: sensació de por i ansietat associades al record de les imatges oníriques. | S'experimenta una intensa ansietat amb gran activació autònoma. |
| Apareixen en la fase de son REM. | Apareixen en la fase No REM. |
| Solen donar-se en la segona meitat de la nit. | Es donen a la primera meitat de la nit. |
| Inici entre els 3 i 6 anys. | Inici entre els 4 i 12 anys. |
| Solen remetre a mesura que el nen es fa gran. | Solen desaparèixer amb el temps i normalment no necessiten tractament farmacològic. |
Orientacions per superar els malsons
Ja hem comentat que el malson sol acabar amb el nen despert i amb una gran ansietat o por.
Els pares han de saber tranquil·litzar els nens després de l'episodi.
És important que vagin al dormitori del fill, l'escoltin però sense entrar en massa detalls sobre el contingut del son.
No aclaparar amb massa explicacions d'entrada (per exemple intentar demostrar que els monstres només existeixen
en la seva imaginació).
Cal utilitzar una veu suau i no mostrar-se excessivament preocupats o ansiosos pel que ha succeït. Podem dir-li que ha tingut un malson mentre dormia i que ja ha passat tot.
Controlar els terrors nocturns
En els casos lleus, que són la majoria, els pares han d'adoptar una actitud tranquil·la i de coneixement del trastorn. Durant els episodis simplement han de vigilar que el nen no caigui o pateixi qualsevol dany físic derivat de la seva incorporació del llit i el seu estat (recordem que el nen no està despert).
-No es recomana parlar-li o despertar-lo mentre es produeix l'episodi.
-Cal esperar que l'episodi segueixi el seu curs natural però sota la nostra vigilància.
* Escoltar i dedicar temps a sentir les seves preocupacions i mai riure.
* No s'han de fer públics els seus pors.
* No hem de forçar-lo a que s'enfronti sol a les seves pors.
* No demostrar ni manifestar les nostres pors davant del xiquet. Oferir models d'imitació adequats que és compatible amb manifestar als nostres fills que nosaltres de vegades també tenim por però intentem superar (capacitat d'empatia i escolta).
Mónica Escalona
Directora Centre Zana. Centre Psicopedagògic d'Atenció Global
Peret se'n va a escola.
Roda el molí,
Peret ja està ací!"
Cançó popular
Com una mola que gira poc a poc però sense descans, molta gent treballa al País Valencià per construir una escola valenciana i de qualitat.
I és que aprendre en valencià no és simplement anar a l'escola.
Després de més de vint-i-cinc anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, l'escolarització en la llengua pròpia del país representa només el vint-i-cinc per cent del total. Cada dia més mares i pares volen escolaritzar als seus fills en valencià, però l'oferta de places no està a l'alçada de la demanda. Un fet que mostra la falta de normalització del valencià a l'escola, i a la societat valenciana.
Des de l'escola ha sorgit un moviment cívic característic. Cada any milers de persones ixen al carrer durant les Trobades d'Escoles en Valencià per reivindicar el dret a tindre una educació en valencià i de qualitat. Cada any les diferents Escoles d’Estiu valencianes treballen per una renovació pedagògica. Cada setmana xicotets grups de mestres treballen fora d'hores a les aules per compartir experiències i formació. Després de tants anys i tantes traves, mestres i pares continuen lluitant per la normalització del valencià a l'escola i per prestigiar-lo al carrer.
L'escola en valencià va començar sent una lluita, i hui en dia encara ho és.
Roda la mola vol mostrar aquest món d'il·lusió i lluita que envolta l'escola en valencià de la mà d'aquelles persones que el fan possible.
El 8 d'abril es projectarà a Gandia aquest documental.
Font: http://rodalamola.wordpress.com/













