Una mare d'una alumna ens ha enviat la informació d'un curs que va adressat a pares, a professors, psicopedagogs i a totes les persones que els puga interessar. El curs s'anomena:

   CURS DE GIMNÀSTICA CEREBRAL

Aquest curs és fruit d'una pedagogia que es va crear per ajudar a xiquets i adults amb algunes dificultats d'aprenentatge (dislèxia, dispràxia,dèficit d'atenció amb hiperactivitat..).

Si alguna persona està interessada pot fer un clic damunt de la següent adressa i trobarà tota la informació completa i dades en les que s'impartirà el curs:

http://www.alpa-asturias.org/docs/cursos/anunci_-_101_curso_gimnasia_cerebral_doc.pdf

El nostre col.legi disposa a partir d'ara de pàgina web:

CEIP  "Roís de Corella"  Gandia

A  l'atenció de totes les famílies del centre:
El nostre col.legi estrena aquest curs pàgina web.  Allí podreu accedir a la informació del col.legi: Calendari escolar, dies lectius, menú del menjador, mòdels de sol.licituts, llibres de text, enllaç a Itaca, ....
També mitjançant la web es podran demanar certificats i us avisarem al vostre mail de quan podreu passar a recollir-los.
En resum, serà un espai més per a apropar-vos el  col.legi.
Ací teniu un enllaç per a poder accedir, però també es podrà accedir des de tots els blogs que s'estan editant en el col.legi.

Pàgina web del col.legi:
http://ceiproisdecorellagandia.edu.gva.es/

Clicant ahí damunt s'accedeix directament.
Quan s'entra a cada apartat, es fa doble clic sobre l'encapçalament (Nom de la web), per  tornar a la  pàgina principal.

Les portes del centre s'obriran cap a les 15:15h i, en acabar totes les actuacions, farem una degustació dels dolços de nadal que han elaborat els alumnes.

En cas de pluja, el concert dels alumnes d'Ed.Infantil es celebrarà a la sala de psicomotricitat i es permetrà l'accés als pares. En Primària es celebrarà al gimnàs per als alumnes, no s'obriran les portes als pares per qüestions d'espai.

Sempre és el moment adequat, però ara prop d'unes festes tan familiars cal que ho recordem tot, que recordem el dia a dia actual, o el de fa uns quants anys.
I de segur que la gran majoria de nosaltres hem rebut o continuem rebent l'ajuda d'ELLS, dels nostres pares i mares, dels iaios i iaies dels nostres fills.
Cal rendir-los homenatge:  

Per a tots els iaios i iaies

L'àvia arreplega a la neta a l'acabar el col·le els dilluns i la porta a classe de ball. I els dijous torna a l'atac. Per devoció, per passió i alguna vegada per obligació. No és l'única. L'àvia paterna també té la seua dosi: ha establit un dia sagrat a la setmana per a ocupar-se de totes les seues nétes i el nét, que ja s'ha incorporat al grup. Els caps de setmana que pare i mare treballen es queden en una casa o una altra. Els han tingut quan han estat malalts i quan la parella ha fugit un cap de setmana.

Aquest vol ser un homenatge a tots els avis i àvies cangur, els nostres grans salvadors. 

Aquells que s'alcen a les set del matí, sense necessitat alguna, per a desplaçar-se a casa del fill o filla i donar-li el desdejuni als néts. 

Aquells iaios i iaies que deixen les seues activitats per a ocupar-se del nét malalt. 

Aquells iaios i iaies que no ixen a la nit perquè els seus fills ho puguen fer. 

Diuen que els iaios i iaies gaudeixen més dels néts que dels fills. No ho sé. El que sí sé és que amb la incorporació de la dona al treball, la relaxació dels vincles familiars i la pressió de la vida moderna, molts mares i pares no serien res sense els avis.

Però ens estem passant? Exigim massa? Per què han de sacrificar-se ells quan els ha arribat el moment de descansar i gaudir? Existeix la síndrome de l'avi esclau? 

Segons dades de l'Enquesta de Majors de 2010 del Ministeri de Sanitat i Política Social, una de cada quatre persones majors de 55 anys a Espanya és avi cangur. D'ells, el 50% dedica sis hores al dia a aquesta activitat. I amb la crisi va en augment.

Font: Ana Pantaleoni

Un desdejuni saludable hauria de ser una prioritat en totes les famílies, quan es tracta de l'alimentació infantil, i no obstant açò les notícies ens informen contínuament que els xiquets habitualment no desdejunen bé. 

Hi ha molts xiquets que no tenen apetit en alçar-se,  no estan prou desperts perquè el seu apetit puga manifestar-se, o s'avorreixen en desdejunar perquè el desdejuni és sempre igual…

Un desdejuni amb presses és equivalent a un desdejuni pobre; per tant és necessari dedicar temps suficient a asseure's i evitar compaginar la presa del desdejuni amb la televisió, per exemple.

Un desdejuni sa, ha d'incloure: làctics i cereals de tot tipus (galetes, cereals de desdejuni, pa torrat).  Si a més s'inclou una fruita o el seu suc, millor encara. Altres productes rics en sucres com la mel, melmelades o confitures també formen part del desdejuni.
 
No sabeu com variar el desdejuni diari dels vostres fills? 

Ací teniu 7 opcions de desdejunis saludables,  que podeu compatibilitzar amb el desdejuni del col·le a mig  matí…

 Desdejunis saludables

Dilluns: Got de llet. Galetes amb xocolata o panses. Suc de taronja
Desdejuni per al col·le: Pa de motle amb pernil dolç

Dimarts: Iogurt natural+fruita seca i trossets de poma
Desdejuni per al col·le: Poma banyada amb suc de llima (perquè no es faça negra) i fruits secs.

Dimecres: Un got de llet amb cacao. Pa amb mantega i mel (a partir dels 3 anys) o melmelada. Macedònia de fruites de temporada.
Desdejuni per al col·le: Un entrepà de tonyina
 

Dijous: Llet. Bescuit de nous. Un got de suc de mandarina o taronja.
Desdejuni per al col·le: Barreta casolana de muesli

Divendres: Suc natural i sandwich de pernil i formatge
Desdejuni per al col·le: Una tros de pa amb xocolate

Dissabte: Batut de fruites. Ou bollit i una torrada
A mig matí: Un grapat de fruits secs

Diumenge: Pa amb oli i sucre. Iogurt.
A mig matí: Un suc natural
Font: Pequerecetas

Quan a un xiquet li peguen en l'escola hem d'escoltar-lo sense alarmar-nos. Amb tranquil.litat fent-li preguntes:
Què ha passat?
Qui t'ha pegat?
On t'han agredit?
Per què creus que ho han fet?...

Sempre aconsellar al nostre fill que ha d'evitar situacions que puguen provocar eixa reacció en el xiquet/a agressor/a.

Si les queixes es reiteren el més adequat és posar-se en contacte amb el tutor/tutora del nostre fill i contar-li el que saps.Penseu que és necessari contrastar versions i de segur s'analitzarà el cas.

El tutor té molt que fer ahí. Es provable que el problema es resolga parlant el mestre amb els xiquets implicats.

No intenteu resoldre el problema parlant amb els pares del xiquet agressor, doncs podria acabar amb un problema entre adults.

Tampoc és convenient dirigir-se al xiquet agressor, doncs no és la sol.lució més apropiada i a més a més també podria acabar amb un problema amb els seus pares.

   Aquest cap de setmana una mare d'alumnes del nostre centre, Yolanda, ha posat un comentari recomanant un blog que és molt interessant. Després de visitar-lo he pensat que la manera de compartir-lo tots i totes és posant un enllaç i ací el teniu. Sols clicant damunt d'ell anireu al blog en qüestió que no té desperdici.Tobareu moltíssims articles al voltant de diferents temes. Moltes gràcies Yolanda, es fenomenal que compartim el que tenim.

http://alternativasterapias.blogspot.com/

Make an invitation

Enguany en el nostre col.legi la gran majoria del professorat formem part d'un seminari de treball de formació en noves tecnologies. 
Aquest seminari s'ha constituït amb l'ajuda del CEFIRE ( Centre de Formació del Professorat ) de Gandia, al que agraïm la seua col.laboració.

Mercedes Fuster, directora del CEFIRE va impartir una xerrada per a mestres i pares del nostre centre. sobre els perills i oportunitats que ens ofereix internet. 
Realment hem de dir que vam comptar amb un aforament d'unes 20 persones, que per a la magnitud del nostre centre és un grup molt reduït, però no obstant això la xerrada va estar molt interessant i al final vam disposar d'un temps per al debat, dubtes i experiències que ens ajuden en l'educació dels nostres fills i alumnes.
En l'assistència a actes formatius és on es demostra qui té realment interés en estar ben format, i en estar  al dia en tots els aspectes. 

També vàrem contar amb la presència de Joan Lluís Ferrer, assessor d'informàtica del CEFIRE,  que el passat més també va tindre una intervenció amb els alumnes de 5é i 6é de primària, al voltant del bon ús de les xarxes socials i d'internet en general.

Un dels materials que ens va recomanar Mercé és un llibre que ha editat la  Conselleria d'educació, i que podeu accedir  mitjançant el següent  enllaç:

http://www.edu.gva.es/ite/val/bones_tic.htm

L’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ocupa en l’actualitat una posició central en la vida quotidiana dels adolescents. 
Per a ells, aquestes tecnologies són el seu senyal d’identitat. Per aquest motiu un dels reptes més importants dels professionals de l’educació és, sense cap dubte, l’estudi de la relació que els menors establixen amb les TIC i l’impacte que tenen sobre el seu aprenentatge i sobre les seues relacions socials.

Aprendre sobre les TIC és un repte que afecta tota la societat. 
La Conselleria d’Educació, sensible a això, presenta el llibre Bones pràctiques TIC dirigit a pares i mares, tutors, docents, familiars i, en general, a qualsevol persona relacionada amb el procés formatiu dels menors, tant en l’aspecte humà com social, tècnic, cultural o professional.

 DECÀLEG PER AL BON ÚS D’INTERNET:

1. Ubicació de l’ordinador i temps d’ús

   L’ordinador és un element a compartir pels membres de la família i ha d’estar situat en una estança del domicili que no siga el dormitori dels fills o filles. Si per algun motiu fóra imprescindible que l’ordinador estiguera en el dormitori cal establir la norma de treballar-hi amb la porta oberta. En qualsevol cas, no és convenient que els xiquets i xiquetes disposen en la seua habitació d’ordinador amb connexió a Internet.

    Acordar a nivell familiar un programa sobre l’ús de l’ordinador, en el qual tots els membres de la família hagen participat i consensuat.

2. Compartir Internet amb els menors

   Utilitzar Internet en família amb els menors i aprofitar eixes situacions per a inculcar-hi l’esperit crític. Animar-los perquè informen les persones adultes de tot allò que els faça sentir incòmodes, els resulte ofensiu i/o desagradable.

3. Respecte i educació

    Els menors han de tindre clara la diferència entre el que és correcte i el que no ho és, relacionat amb l’ús d’Internet i la comunicació o interrelació que se’n puga derivar. Cal fomentar la interacció respectuosa amb altres persones quan estan en línia. Els valors i principis han de ser els mateixos que en la relació personal directa.

4. Confidencialitat i protecció de la identitat

    Els menors no han de proporcionar mai informació personal i, en cas de dubte, han de consultar els pares, mares o el professorat. En aquells servicis web que requerisquen un nom d’usuari, cal donar indicacions respecte d’això, intentant que el dit nom no revele dades reals.

5. Comunicació amb altres pares i mares

   És important que els pares i mares dels companys i companyes del col·legi i els amics i amigues utilitzen normes semblants amb els seus fills i filles, perquè no existisca un desfasament entre ells en estos temes. A este respecte, el col·legi té una tasca im­portant per mitjà de reunions i escoles de pares i mares, i donar directrius i/o normes d’aplicació general per a tot l’alumnat, en funció de les edats.

6. Baixades il·legals

    En línia amb el punt de Respecte i educació, és molt important fer saber als menors que cal respectar la propietat d’altres persones. El fet d’entrar en Internet no significa que tot ‘el que pille és meu’. Cal explicar que fer còpies il·legals del producte del treball d’altres equival a robar.

Gràcies al comptador de visites tenim constància de que moltes persones "entren" als nostres blogs. Ens agradaria que fereu comentaris o contestareu a les preguntes que formulem en els posts(articles).Així donaríem més dinamisme als temes que,de segur, seríen més productius.El lloc on podeu deixar els vostres comentaris és, baix del títol de cada post on posa:

Publicado por Rosana | 20:44 | 0 comentarios »

I feu doble clic en "comentarios".S'obri la finestra i ja podeu comentar.

Quan els vostres fills estan preocupats per alguna cosa o tenen un problema, teniu que escoltar-los amb empatia.
 L'empatia segons Martin Hoffman ( Goleman 1996 ) és la capacitat de posar-nos en el lloc de l'altre.


 Els pares de vegades reaccionen atenent a les seues  emocions ( ara no puc escoltar-te, estic cansat, no hauries d'enfadar-te això no té importància, no tinc temps, no plores, ja m'ho contes en un altre moment...)
    Si els pares es posen en el lloc dels fills i reaccionen amb empatia, les relacions s'apropen, els xiquets es senten més forts per afrontar i resoldre els seus problemes.
L'empatia té un gran poder!!!


Exemple:
Situació autoritària:


"Maria has de fer els deures inmediatament, després  a la dutxa, no hi ha TV, després de sopar a dormir que demà t'has d'alçar matí"


Situació empàtica:


"Maria, comprenc que estàs cansada però el millor serà començar a fer els deures i així, després et dutxes.
Jo sé que ara el fa perea però després et trobaràs en la glòria, soparem aviat i si  et resta una estona podràs veure un poc la TV, encara que no molt doncs demà t'has d'alçar prompte."


Quina de les dues maneres de dirigir-te al teu fill penseu que serà més efectiva?
 Proveu amb els vostres fills.

MySpace Generators

El divorci mai és fàcil per als nens, però hi ha moltes formes de que els pares atenuïn l'impacte d'aquesta situació als seus fills.

1. Mai desacredite al seu ex-cònjuge davant dels seus fills, ja que ells se senten "part de la seva mare" i "part del seu pare", de manera que la crítica pot danyar la seva autoestima.

2. No utilitzeu els seus fills com a missatgers entre vostè i el seu ex-cònjuge. 

3. Tranquil.litze als seus fills fent-los entendre que ells no van tenir cap responsabilitat en la separació. Molts d'ells assumeixen com a pròpies les causes de la ruptura.

4. Anime als seus fills a que vegin amb freqüència a la seva ex-cònjuge. Faci tot el possible per estimular les visites.


5. A cada pas del seu divorci, recordeu a si mateix que els seus propis interessos no són els dels seus fills, pels quals no ha incloure'ls en cap negociació.

6. Intenta no demanar-los que expliquen al seu ex-cònyuge res que no sigui de l'interès d'ells. Deixi els seus nens ser nens.

7. Si vostè sent que no pot assumir el trànsit de la separació amb calma  demani assessorament terapèutic urgent. Els seus problemes poden traslladar-se als seus fills, complicant encara més el poder enfrontar amb èxit la situació.

8. S’han de passar els "aliments" del seu fill, en forma mensual i sense interrupcions. Sàpiga que de no fer-ho, el perjudicat serà el seu fill.

9. Si vostè no està rebent els "aliments", no traslladi la seua ràbia als seus fills. Això alimenta en ells el sentiment d'abandonament, i els posa en situacions molt difícils.

10. En la mesura del possible, no faci massa canvis en la vida dels seus fills. Si a més de suportar la separació han de canviar de residència i d'escola, es costarà molt més superar el trauma del divorci dels seus pares.

                                                                                                                                 www.enplenitud.com

Quan els mestr@s som notícia, la major part de les vegades, és per causes negatives. 

I no per que siga el que més es dona en el dia a dia dels milers de col.legis que hi han, però ja es sap que la normalitat, la quotidianitat, no són  notícia, i si són notícia de primera plana i eixim en les notícies quan han hagut agressions, amenaces, ...... 

Però de qui a qui?

Per defensar la figura del mestr@-professor han obert un lloc en internet amb uns vídeos amb persones conegudes i anònimes, on es recullen signatures a favor de valorar la figura del mestr@.

Jo hi estic d'acord, i ja he signat. 
Mira el vídeo, el tens ací baix, i si estàs d'acord i vols recolzar la figura del mestr@, clica damunt d'aquest enllaç per a adherir-te:

Com molts de vostés, mares i pares, ja saben, durant aquest curs anem a treballar la nutrició. Al llarg del curs escolar, els seus fills i filles, "portaran" a casa una pregunta, cada 15/20 dies, per tal que ells i elles troben la resposta i li la donen al tutor/a. Aquestes preguntes giraran al voltant dels cereals, la carn, el peix, la fruita...i els seus beneficis per a l'organisme. Spere que col.laboren amb els seus fills/es per tal de trobar les respostes, que es treballaran en cada tutoria/classe. Els anime a fer-ho. De segur que nosaltres, mares, pares i mestres també aprendrem un fum de coses. Gràcies per la seua col.laboració!

Com  anuncia l'agenda calendari, que teniu ací al costat, la propera setmana tindrem ací al centre,  unes xarrades dirigides als alumnes de cinqué i sisé,  sobre les xarxes socials. 

Una cosa tant de moda "ara" entre els nostres xiquets-majors.

O..... no és un fenòmen tan nou  com pensem?

Ací teniu un agradós i ben explicadet article,  publicat al blog del CEFIRE-TICs d'Andorra.  L'hem modificat un poc, però així i tot és un poc llarguet encara que val molt la pena llegir-lo, sobretot si teniu fills entre 10 i 20 anys.

Sí, sí,     un altre post en un blog   sobre xarxes socials i educació,  com si ja no hi hagueren ja més de mil, que ara arribe jo i em pose a reflexionar sobre el mateix tema.......


Vaig a intentar comparar les relacions socials de l'alumnat que vaig viure jo en la meua infantesa  i adolescència (anys 90)   amb les que ens trobem hui.

       Quan jo estava a la meitat de l'EGB, veia la meua germana major, en aquells dies alumna de 7é o 8é,  que tornava d'haver estat amb les seues amigues en el carrer, i assaltava el telèfon per a cridar a aquelles mateixes amigues, per a seguir parlant.    Em referisc a aquells temps en els quals les trucades locals costaven un dineral, i el telèfon mòbil era alguna cosa en el que ni se'ns ocorria pensar al comú dels mortals.
La meua germana tenia molts amics i amigues:  Tenia una xarxa d'amistats en classe,  una altra en les activitats extraescolars,  més les amigues detota la vida,  més altra que es va fer en els típics llocs de reunió de grups d'adolescents (parcs, places, etc.),   més aquelles persones amb les quals havia coincidit en campaments d'estiu i un altre tipus d'activitats similars (bàsquet, banda de música,....).
Ella mantenia els seus contactes a través d'aquell fil conductor que era el telèfon i que tant desquiciaba als meus pares.

 
Mentre,  em va arribar a mi, el temps de la meua  adolescència. Vaig ser dels primers en tindre ordinador amb mòdem, però de tota manera,  seguíem comunicant-nos igual,   establint el mateix tipus de relacions,  i mantenint-les vives (amb menys intensitat que les xiques) a través de la línia telefònica.


         De sobte, la tecnologia arriba a tots, arriba la web 2.0, i el canvi afecta a tota la societat: els nostres adolescents tenien internet la majoria (i a més a més, començaven també a tenir mòbil) i era l'explosió del  Messenger,  si no tenies Messenger i mòbil eres un empestat social.   

La gent jove va deixar d'usar el telèfon de casa  i  els adolescents usaven Messenger per a mantenir aquelles mateixes converses que teníem els altres abans,  solament que, amb diverses persones al mateix temps, i a més a més, permetia la comunicació amb aquells contactes que s'havien fet en els campaments, en el viatge d'esquí o en qualsevol altra excursió o ocasió similar, i tot sense pegar-li “la sagnada” als pares amb la factura telefònica. 
I quan no podien estar penjats de l'ordinador, llavors arribava el moment del mòbil i el bombardeig de missatges SMS a tota hora del dia i de la nit. I aquesta: SMS i Messenguer,  va ser la primera gran xarxa social tecnològica entre els adolescents, i no ens enganyem, i ens va pillar als més majors, amb el  peu canviat.

 

        En l'actualitat, “la cosa més in” entre els adolescents és Tuenti.

També Facebook, que reina entre una clientela una miqueta més major, encara que les barreres entre usuaris d'una xarxa social i una altra s'estan diluint i cada vegada apareix més el solapament de comptes.

Per als nostres adolescents, una Xarxa Social tal com ells la coneixem, és com aquell parc de la nostra adolescència,  la diferència és que ara tens al teu grup d'amics amb el qual xarres,  però a més,  és que com si en el parc, t'han posat un tauler en el qual tu pots anar deixant les coses que se t'ocórreguen,  i  també  l'àlbum de fotos del viatge (que nosaltres ens havíem de portar al “insti” per a ensenyar-ho en els patis), i a més, pots veure els amics dels teus amics, i si penses que algú és interessant el pots afegir al teu grup d'amics.

La meua reflexió és que les xarxes socials no són una novetat, els adolescents sempre les han estat teixint, amb els mitjans al seu abast, i la societat sempre les ha vist amb recel des del prisma de l'adult: 
-  Ja estàs una altra vegada penjada del telèfon? 

-  Però si acabes d'estar amb ella, què més hauràs d'explicar-li?

-  Passes més estona en el carrer amb els teus amics, que a casa amb nosaltres, sembla que siguen ells la teua família!

 -  No entenc les hores i hores que passes en el tuenti !

Els adolescents, els joves, són els que dominen l'entorn de les Xarxes Socials, doncs estan en l'etapa de més socialització de la vida humana, i la funció de pares i educadors no és coartar-los en el seu ús. 
És intentar que siguen conscients que aquests nous mètodes de socialització tenen múltiples avantatges, però també  desavantatges,  dels quals cal ser conscient, perquè no hi haja problemes.

El nostre repte és que aprenguen per si mateixos,  oferint-los la nostra ajuda  però sense intentar imposar-nos, que sàpiguen fer una millor gestió de la seua identitat digital,   defensar-se i desconfiar dels perills que anteriorment estaven fóra, al carrer, i que ara els poden tindre en la nostra casa, en el seu ordinador, en internet.  
Si aconseguim aquests objectius, les xarxes socials seran igual de perilloses que han sigut sempre els instituts i/o els carrers dels nostres barris, pobles o ciutats, ni més ni menys.

Ací vos deixe un vídeo de la doctora i nutricionista Yolanda Sanz. Espere que siga d'utilitat per a aquells pares que tenen dificultats per introduir la fruita i les verdures en l'alimentació quotidiana dels seus fills.

A un xiquet, igual que li ensenyem a parlar i caminar, també  li s'ha d'ensenyar a menjar, tant en qualitat com en quantitat.  En general, hui dia els xiquets prenen més quantitat d'aliments de la que precisen. I la tasca de que s'ensenyen a alimentar-se bé, és responsabilitat de pares i educadors.

Com a pares, hem de predicar amb l'exemple. Els hàbits alimenticis dels xiquet/es guarden una relació directa amb els hàbits dels seus progenitors. 

D'ací la importància de mantenir en casa una alimentació completa i equilibrada per a tota la família. A més a més, està demostrat que si el pare o la mare  són partidaris de alimentar-se adequadament,  els seus fills  també ho faran.  I aquesta  educació que estan donant als seus fills relativa a l'alimentació, va a repercutir positivament en la seua qualitat de vida actual i futura.
 

En dies posteriors anirem desenvolupant més aquest tema, que com ja sabem tots, és el tema que hem elegit aquest curs en el col.legi, com a objectiu de curs. 
Què us pareix?

Aquest curs continuem amb el projecte de noves tecnologies “El Roís al ciberespai”, ampliant-se  a tots els alumnes, a tots els pares i a tots els mestres del Centre.

Els professors ens hem proposat continuar treballant amb un dels objectius que marca la llei d’educació LOE: “ La competència digital, i l’ús de les TICs”  (Noves  tecnologies)

I amb aquesta finalitat s’amplia l’oferta dels blogs del col.legi.

Ara en tindrem un per cicle, a més a més, del blog  de formació que porta per títol el nom del projecte “El Roís al ciberespai” .

Els nostres blogs sòn una eina de formació i participació de tots els membres de la comunitat escolar: Pares, alumnes i mestres.

Aci anireu trobant activitats de les aules, produccions dels alumnes, excursions i eixides, etc, etc.

Des de dins de cada blog es podrá accedir a la resta de la forma més senzilla: Clicant damunt del nom de cada blog, que trobarem a un costat.

Les  adreces  són:

Formació:        http://elroisalciberespai.blogspot.com/

Ed. Infantil:      http://educacioinfantilroisdecorella.blogspot.com/

Primer cicle:    http://estrelleta13.blogspot.com/

Segon cicle:    http://segoncicleroisdecorella.blogspot.com/

Tercer cicle:    http://tercercicleroisdecorella.blogspot.com/

Els blogs, una de les eines que formen la Web 2.0, no tendrien sentit sense els comentaris, els vostres comentaris. Són un canal de participación, per la qual cosa cal que vosaltres els pares, mares, i resta de familia:  Deixeu els vostres comentaris, les vostres opinions, etc.

Estimats pares i mares:

La càries afecta gran part de la població i és d'especial importància en la infància, ja que els seus efectes nocius perduren durant tota la vida.

Senzilles mesures de prevenció són molt efectives per malaties bucodentals futures.

La infància és el millor moment per adquirir hàbits d'higiene oral que mantinguen un estat de salut òptim.

Des de l'escola s'ha enviat a tots els alumnes de Primer  curs de Primària un raspall de dents, una "pasta" de dents i unes breus instruccions per poder iniciar als seus fills i filles en aquest hàbit tan important.

A la resta de l'alumnat de Primària se'ls ha entregat un raspall. 

Esperem que, a partir d'ara, aquest hàbit forme part de la seua rutina diària. 

Moltes gràcies.

Aquest curs escolar 2.010-2.011, el tema al voltant del qual es montaran les celebracions del col.legi, és:

MySpace Generators