El divendres passat l'oratge ens va deixar celebrar el dia de la Pau escolar.

Aquest curs barrejant el nostre lema "Menja sa i troba't bé" i la celebració de la Pau, s'organitzà un esmorzar solidari amb els habitants de "El Sahara".

Cada xiquet i mestr@ portaven 1 euro, que es destinava integrament a la finalitat indicada. 

I de l'esmorzar s'encarregava l'AMPA, comprant pa, plats i tovalloles, així com de la preparació i distribució de l'esmorzar. També dos mestr@s col.laboraren portant l'oli d'oliva un i  les taronges l'altre.

L'esmorzar: Un èxit.

Per la vesprada i en un acte obert a pares i mares, es llegiren frases relatives a la Pau, i formant tots units un dels símbols de la Pau, cantàrem dues cançons "La màgia d'un mag" i la ja feta nostra "Amunt la Pau"

Pots vore també aquest llibre, si el vols vore en  tamany gran, clica damunt del llibre.

Es passen les fulles avant i arrere des del triangle blanc de la voreta.

Si vols encara vore-ho més gran, clica de nou damunt.

DIA DE LA PAU

Si el divendres 28 plou, els actes del dia de la Pau, quedarien així:

 * L’esmorzar solidari es duria a terme dintre de les aules.
*  Actes de la vesprada al pati, oberts als pares i mares, passarien a desenvolupar-se el següent dia lectiu amb bon oratge, segurament dilluns, a la mateixa hora anunciada. 

 Si els actes de la vesprada s'ajornen al dilluns, s'informarà en la web del col.legi.   

WEB.

Com molts pares i mares ja sabeu, aquest divendres 28, pel tal de celebrar el dia de la Pau al centre, hem organitzat un esmorzar solidari.
Els alumnes portaran 1 euro i rebran pa,oli i sal, i una mandarina per esmorzar.
El pa ens el regala l'AMPA del centre i l'oli, Salva Gómez, mestre del nostre centre, tutor de 1er C i vicepresident de l' "Associació comarcal del poble saharahui. La Safor". Entre altres coses, porten xiquets a l'estiu perquè passen les vacances amb famílies de la Safor.
Els diners recaptats el divendres aniran destinats a comprar medicaments per al centre que estan construint allí en aquests moments. Tota ajuda és poca i ja sabem en quines condicions hi viuen aquestes persones.
Gràcies per la vostra col·laboració.

Ajudem al poble sahrauí

         Com ja sabeu, aquest curs treballem al voltant de l'objectiu “Menja sa i troba't bé”. En aquesta ocasió ho farem des de la vessant més solidària, apropant als nostres alumnes a l'alimentació i les condicions de vida dels pobles més desfavorits.    

     

            Des de l'escola  volem contribuir a la millora dels recursos del poble sahrauí recollint fons econòmics. Per això, hem organitzat un esmorzar solidari i saludable comptant amb el suport econòmic de l'AMPA. 

Alumnes i mestres hauran de col·laborar amb 1 euro. 

La recaptació anirà destinada a l'equipament de l'hospital que l'Associació d'ajuda al poble sahrauí de la Safor ha construït al campament de refugiats. Per tal de tindre una previsió dels esmorzars, els alumnes hauran de portar l'euro abans del dimecres 26 de gener.

            Al llarg de la setmana es treballarà a les aules amb material audiovisual cedit per l'Associació d'ajuda al poble sahrauí de la Safor, per a que els alumnes coneguen més de prop com és la vida als campaments de refugiats. A més treballarem la cançó “La festa de la Pau” des de la vessant musical i la vessant plàstica. 

Per a aquesta activitat els alumnes han de portar un imperdible. 

Teniu el vídeo de la cançó als diversos blogs del col·legi per a que pugueu treballar-la també a casa i compartir-la amb els vostres fills. Clica ací

            Com a cloenda de totes aquestes activitats, el divendres 28 de gener a les 16:15h. celebrarem el Dia de la Pau tots junts al pati de l'escola. 

Esteu tots convidats.

Salutacions,

El claustre del CEIP "Roís de Corella"

Els cereals i els seus derivats són rics en carbohidrats tant d'absorció ràpida (després de la seua ingestió passen a la sang ràpidament) com d'absorció lenta (fibra).
El contingut en proteines és molt variable, entre un 6 i un 16% del pes, depenent del tipus de cereal i del seu procés industrial. Quan es combinen amb llegums o proteines d'origen animal (formatge, peix...) s'obtenen proteines d'elevat valor biològic.
El seu contingut en greix és molt baix, menys del 4% del seu pes.
Els grans de cereals contenen molt poca quantitat d'aigua, raó per la qual es conserven tan fàcilment.
Els cereals contenen minerals com el calci, fòsfor, ferro i en menor quantitat potasi. Contenen també totes les vitamines del complexe B.

ES DEUEN MENJAR AMB MOLTA FREQÜÈNCIA?
El PA: tradicionalment, en el nostre país s'elabora a partir de farina de blat, aigua, llevadura i alguns aditius panaris. NO TÉ GREIX. Aporta principalment carbohidrats. Hi ha de diferents tipus però la mitjana és de 240 kcal/100g. Si engreixa o no, dependrà de la quantitat i si s'acompanya d'aliments que engreixen com embutit, manteca o banyat en "salses". És un aliment necessari.

PASTES: es denominen pastes als macarrons, fideus, espaguetis.... Aporten 350 kcal/100g. Es podria pensar que són aliments amb un alt valor calòric, però no és així, ja que al cuinar-se, la pasta s'hidrata i per aquest motiu 70g de pasta seca es converteixen en un plat de 250g de pasta que equival a 250 kcal.És a dir, el procés de cuinat rebaixa la seua densitat calòrica. Engreixa, evidentment, amb la major o menor quantitat de "salsa", carn, formatges...que li afegim.

GALETES, DOLÇ I BOLLERIA INDUSTRIAL: com ja sabem, contenen, greix saturat, d'origen animal (manteca) amb un alt grau de densitat calòrica. En el desdejuni es poden substituir per cereals, que contenen moltes vitamines, minerals, poc greix, poc sodi i fibra. Els animem al seu consum.

El proper 28 de gener celebrarem a l’escola el El

Dia Escolar de la No-violència i la Pau.

A l’escola ja hem començat a preparar les activitats al voltant de la Pau.

En tots els blogs de cicles, teniu la cançó per a anar practicant....

El claustre del nostre centre s’ha plantejat enguany nous reptes constituint un seminari de treball” Es TIC a l’escola” comptant amb l’assessorament d’especialistes en matèria de noves tecnologies per poder utilitzar les ferramentes que tenim amb els nostres alumnes amb la intenció d’oferir un ensenyament de qualitat.

LLiureX és una distribució Linux que utilitza l’entorn d’escriptori GNOME.

Realitzat per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, el seu objectiu principal és la introducció de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació ( TIC ) basades en software lliure en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.

L’educació  està canviant  i els interessos dels alumnes, que ara són, natius digitals també estan canviant. Les tecnologies són una ferramenta però som els mestres els que amb una formació adequada posarem eixa ferramenta en marxa.

Com molts pares ja saben, personalment sóc molt pesada en aquest aspecte. Vaig a intentar justificar-me mitjançant un article molt interessant que he trobat en una publicació d'una gran superfície comercial.
La "bolleria industrial" constitueix un dolç temptador per a xiquets i majors, però el seu consum habitual no és gens saludable. És molt calòrica i amb molt greix saturat o "trans" , conceptes que seguidament explicarem. Quatre són els seus ingredients bàsics: farina, greix, sucre i ous. Cal reduïr el seu consum a una o dues vegades a la setmana.

QUÈ SÓN ELS GREIXOS TRANS O SATURATS?
L'excés de greix saturat constitueix un augment dels nivells de colesterol LDL, colesterol roïn, i dels triglicèrids en sag, la qual cosa perjudica la salut del cor i de les artèries. Aquestos greixos també redueixen el colesterol bo o HDL.
Es formen per un procés industrial (hidrogeneració) que converteix l'oli vegetal líquid en un greix sòlid i untós, com la margarina.
Aporten una mitjana de 460 calories per 100 grams.

PER QUÈ MILLOR UN ENTREPÀ O PA AMB XOCOLATE?

Si calculem el valor energètic i nutritiu d'un entrepà caser i el comparem amb un producte de "bolleria industrial", la diferència de calories es substancial.
Un entrepà de pernil dolç aporta 220 calories, de les quals la majoria són hidrats de carboni i una bona part de proteïnes amb apenes 8g per cada 100g de greix, és a dir, tres vegades menys greix que la "bolleria industrial".
La mateixa quantitat de pa acompanyada per 25g de xocolate amb llet, conté tres o quatre vegades menys greix saturat que les magdalenes, "sobaos" o "cruassans" industrials.
També es poden substituir productes de "bolleria industrial" per "reposteria" casera, que pot preparar-se amb greix saludable com oli d'oliva o girasol, i afegir ingredients com fruita, fruits secs o lactis.

A  l'atenció de totes les famílies del col.legi

El nostre col.legi estrena aquest curs pàgina web.  

En aquesta pàgina podreu trobar informació del col.legi: Calendari escolar, dies lectius, menú del menjador, mòdels de sol.licituts, llibres de text, enllaç a Itaca, ....

També mitjançant la web es podran demanar certificats  i us avisarem al vostre mail  quan ja podreu passar a recollir-los.
En resum, serà un espai més per a apropar-vos  el  col.legi.
Ací teniu un enllaç per a poder accedir, però també es podrà accedir des de tots els blogs que s'estan editant en el col.legi.

Pàgina web del col.legi:
http://ceiproisdecorellagandia.edu.gva.es/


Clicant ahí damunt s'accedeix directament.

Una vegada dins podeu entrar en tots els apartats que hi trobareu, i ja després es fa doble clic sobre l'encapçalament (Nom de la web),  per  tornar a la  pàgina principal.

Tota la web és pública ( té accés qualsevol persona),  excepte l'apartat anomenat "Professors".  A  aquest apartat s'accedeix sempre amb contrasenya.

           És molt important que a l'hora de menjar l'ambient siga relaxat. Anar amb preses és molt negatiu. Si el nostre fill és "mal menjador" tenim ací algunes recomanacions:

• No parlar de problemes ni discutir en taula.
• El xiquet que col.labora en la compra, en el menú inclús ajudant a fer alguna cosa en la cuina és més positiu a l'hora de menjar.
• Els pares han de donar bon exemple als seus fills durant els menjars.
• Les rutines tranquil.litzen i donen seguretat: Llavar-se les mans, ajudar a parar  taula, seure amb la família... ajudar a arreplegar la taula, llavar-se les dents i les mans.
• Pot aparèixer inapetència abans o després d'una infermetat.
• Hi ha temporades com a l'estiu que els xiquets no tenen gana.
• No "picar" ni donar llepolies.
• Quant més es preocupen els pares hi haurà més tensió y pitjor menjarà el xiquet.
• No el culpabilitzem de que és" mal menjador". 
• No donem al menjar més importància de la que té.
• Posar-li el menjar al xiquet amb una presentació agradable.
• Actuar i no discutir en el xiquet.
• Quan passe un temps prudencial, una hora màxim, li retirarem el plat, ni el marmolarem ni farem un drama, fins a l'hora del proper menjar.
• No obligar-lo a menjar a la força.

       Materials    FEAC( Família Escola Acció Compartida )

       LA CONSTÀNCIA ÉS IMPRESCINDIBLE PER EDUCAR

Espere que aquestes recomanacions siguen útils, també recomanen aquesta bibliografia:

BERNABÉ TIERNO:"Tu hijo: problemas y conflictos"

Ediciones Temas de Hoy.Colección Fin de siglo.4ª edición,Madrid 1994

DR.JOHNPEARCE:"Comer, manías y caprichos" Soluciones para niños que no comen o que comen demasiado.

Paidós Ibérica.

La Conselleria d'educació va iniciar fa dos cursos una modernització en el seu programa de gestió de centres.

El nou programa anomenat  ITACA,  té entre les seues  característiques l'opció de l'accés dels pares i mares al programa,  en concret, a algunes informacions que poden ser del seu interés.

Els professors no podem accedir a eixe apartat.

Com  teníem curiositat per saber que es podia vore, recurrírem a uns pares d'alumnes del nostre centre, i.... ara i ací tots podeu vore el que es trobareu quan accediu:

1. En la primera pantalla accedeixes a l'apartat de "Qualificacions" (les notes). Si encara no estan publicades,  apareix l'espai buit
2.  Al costat esquerre estan les pestanyes per a accedir a altres apartats, com són:

* Avisos

* Faltes

* Calendari   i 

* Subscripcions

Quan vas passejant-te per allí et trobes:  Les excursions programades, el professorat, el dia de publicació de les notes, la posibilitat de subscriure't  a  algunes opcions, rebre avisos dels professors,..........

Qui no s'ha donat d'alta en ITACA pot passar per secretaria i recollir la instància per fer la inscripció.

El desenvolupament de la visió, està molt lligat al desenvolupament motor.

Quan naixem, el nostre sistema visual es inmadur, està poc mielinitzat i a més a més no té experiències  prèvies per entendre el que veu.

La retina, va madurant de la perifèria al centre, a la zona macular que ens dona la informació del color, del detall…

Les experiències motrius que el nadó anirà tenint al poder-se voltejar, arrossegar, gatejar, al ser capaç de seure per alliberar les sues mans i així poder explorar els objectes amb molt més detall, i per últim, el poder posar-se de peu, amb el que arriba a la conquesta del dalt i baix, davant, darrere i posteriorment al coneixement dels dos costats del seu còs, dreta i esquerra amb els que aconsegueix ja ser el centre de tot el seu espai, el punt zero des d´on va a entendre on estan les coses.

L’etapa del gateig és fonamental per madurar la coordinació entre els seus ulls, les seues oïdes i els seus dos hemisferis cerebrals ja que aquest moviment contralateral activa la comunicació inter-hemisfèrica mitjançant el cos callós, es tambè el moment en que s’acaba d’afinar l’acomodació i la convergencia, al anar canviant la mirada lluny-prop i tambè el xiquet apren a valorar millor les distàncies.

Per això es molt important que els xiquets tinguen l’oportunitat i l’espai suficient per menejar-se, i no botar etapes del seu desenvolupament que són les que fan madurar el seu sistema nerviós.

Tot açò que el xiquet ha anat emmagatzemant com experiències motrius i sensorials, ho unirà a la visió ja que aquesta es relaciona amb tots els sentits i així a partir dels 5 o 6 anys, la visió adquirirà el paper de sentit pilot de l´organisme i d´ell rebrà el 80% de la informació que li arriba.

El xiquet ja no necessitarà oldre, xuplar, tocar… els objectes, amb nomès veure`ls sabrà les seues propietats ja que tenen un banc de dades suficient per entendre el que està veient i relacionar-ho amb aprenentatges previs.

És també molt important revisar als nadons a qualsevol edad si hi ha alguna sospita d’un problema visual, i si no hi ha, a partir dels dos anys i anualment per anar controlant que el seu desenvolupament visual està madurant-se amb normalitat.

                                       Milva Lorente                                               

                                                        Óptic-optometriste

                                                        Col.legiada 3266

Intenta llegir el següent text:

*Seogns estduis relaztiats per una Uivenrstiat Agnlesa, no imoptra l'odrre en el qual les llteres etigsuen ecsrites, l'uicna  csoa  imorptnat és que la pmriera i l'utlima lltera  esgutien esirctes en la psioció cocrreta.
La retsa poden etsar totalemnt mla i enacra pordàs llgeir sense pobrleems, pquere no lleigm cada lltera en si maetix snio cdaa paarula en un contxete.

Ací veiem una prova de com col·laboren els dos hemisferis del nostre cervell, a l'hora de llegir,  en el cas d'un bon lector sense problemes de lateralitat. 

En la lectura d'aquestes paraules desordenades, l'hemisferi esquerre interpreta les lletres i llig pròpiament aquesta, però l'hemisferi dret reconeix les paraules com un tot, com una imatge, per la qual cosa impedeix que el desordre en les lletres entorpisca la lectura. 

Els xiquets aprenen la paraula escrita com un tot, igual que aprenen la paraula parlada sense distingir quantes lletres la conformen o quants sons es combinen en pronunciar-la. Per açò el moment en el qual el xiquet aprèn a parlar és el moment idoni per a aprendre a llegir.

Aquesta experiència, en un lector normal, ens permet veure com podem llegir a la perfecció i sense dificultat aquest text. 

El cervell per a llegir, compara directament la imatge visual de cada paraula emmagatzemada en l'hemisferi dret amb el registre analític (so) d'aquesta paraula (hemisferi esquerre),  aquesta comparació entre so i imatge és possible gràcies a l'emmagatzenatge de milers de paraules en l'hemisferi dret.   A  aquest procés  li se  denomina la “ruta directa”.

* Voleu conèixer les característiques dels hemisferis del cervell?

Hemisferi esquerre
* Processa una cosa cada vegada
* Atén al detall
* Analitza el món a trossos
* Lògic
* Li agraden les dades verificables en el món
* Pensa en termes d'informació
* Pensa linealment
* El pensament està orientat per regles i basat en coneixements previs
* Pensa convergentment, usant tot els llistat  per a crear informació
* Controla i orienta el llenguatge amb gramática i sintaxi
* Divideix i veu diferències en les dades, les analitza
* Sap com fer alguna cosa
* Disposa a esperar que les coses planejades es desemboliquen

Hemisferi dret
* Processa tot al mateix temps
* Simultani
* Mira la totalitat
* Junta les parts en un tot
* Analògic, comparatiu
* Obert als aspectes qualitatius del món sense limitació
* Pensa emotivament
* Pensa en termes d'imatges i globalitats
* Holístic
* Pensa divergentment, usant l'anterior per a generar noves idees i informació
* Habilitat limitada amb el llenguatge, respon al mateix com un tot

* Quin predomina més en tu? 

Font: Loduforum

En tot el que fa referència als nens, la seguretat esdevé un tema crucial en qualsevol àmbit. A l’hora de triar les joguines també ha de ser una prioritat si volem evitar ensurts innecessaris. La qualitat ha d’imposar-se al capdamunt de la llista de prioritats i així hem de tenir-ho en compte quan els ajudem a confeccionar la Carta als Reis Mags perquè deixin els regals més encertats la nit del 5 de gener, quan passin per totes les cases.

L’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines va publicar una guia l’any 2007 per ajudar als pares poder distingir les joquines que són segures de les que no ho són. D’aquesta, n’hem extret aquestes recomanacions que el que pretenen evitar és que tinguem cap ensurt.

Totes aquestes advertències, però, no ens han de fer oblidar que també és molt important que les joguines engresquin als nens perquè, com deia Jean Château, un dels millors analistes del joc infantil, “un nen que no sap jugar és un vell petit i serà un adult que no sabrà pensar” . 

1. Quan compreu una joguina tingueu en compte l’edat, els interessos i les habilitats del nen o nena. Abans de comprar-la, llegiu les recomanacions del fabricant, a l’etiqueta o a la seva pàgina web.
2. Llegiu els rètols o l’embolcall per conèixer les advertències de seguretat.
3. Una vegada a casa, llegiu les instruccions de muntatge i d’ús. Guardeu-les i ompliu els papers de garantia.
4. Si el nen és petit, retireu i elimineu l’embalatge abans de donar-li la joguina.
5. Tingueu en compte on i amb qui jugarà la criatura. No només hem de considerar els riscos d’espais, sinó també que una joguina apropiada per un nen gran pot ser perillosa per un altre més petit.
6. Estigueu pendents dels nens quan juguin i establiu bons exemples per jugar sense perill.
7. Recordeu als cuidadors, familiars o persones contractades, les qüestions de seguretat relacionades amb el joc.
8. Examineu les joguines per comprovar que es troben en bon estat.            Font: "ara criatures"

Quan s'inicia un any nou tots ens felicitem i ens omplim de bons propòsits. 

El llistat de les tasques que ens proposem no és massa original  i  any rere any, els informatius  es fan ressò del hit-parade de les nostres intencions, i seeeeeeempre guanyen les mateixes:

* Deixar de fumar

* Fer més esport

* Iniciar alguna dieta

* Aprendre algun idioma

* Dialogar més amb els fills,.........

Normalment se'ns oblida fer un balanç de l'any finalitzat i sobre eixa base programar el que voldriem aconseguir en l'any que naix.

Nosaltres si que hem fet un balanç del nostre any al ciberespai, i basant-nos en eixe anàlisi hem fet la nostra llista de bons proposits per al 2.011.

* Difondre l'espai de formació online del nostre col.legi "El Roís al ciberespai"

* Concienciar de l'importància d'estar ben formats i informats

* Fomentar l'assistència a l'escola de pares

* Augmentar el número de persones que s'informen utilitzant els blogs del col.legi

* Augmentar la participació de companys en l'elaboració de posts

* Augmentar la participació de companys i pares comentant els posts

* Fomentar l'escriptura d'opinions en l'apartat "Comentaris"

Per a poder aconseguir els nostres bons propòsits ens cal la participació de tots, de companys, dels pares i mares , així com la  dels alumnes, que són al cap i al fi el centre de les nostres intencions:

Desitgem pares i mares interessats i ben formats per a aconseguir una educació integral dels seus fills. 

Quins han estat els vostres propòsits?
Què opineu de les intencions del nostre projecte?
Penseu que ho podem aconseguir? Doneu-nos idees.
Fes cli en comentaris, i escriu les teues impresions...