La mestra d' Educació Física de centre està molt contenta per l'alta participació de mestres, mares i alumnes en la cursa de la dona, contra la violència de génere que ha tingut lloc aquest matí pels carrers de Benipeixcar. Moltes gràcies als organitzadors, a l'AMPA per difundir-la i als participants!

Aquest diumenge a le 18.30 hores en la casa de la Marquesa una nova sessió de cine per a públic familiar.

En aquesta ocasió la pel.lícula que es projectarà será la tan coneguda: El super canguro, protagonitzada per Jackie Chan.

Com sempre el preu de l'entrada és de 2 euros.

L'ou és una font important de nutrients essencials, és a dir nutrients que el cos només pot obtindre a partir de l'alimentació: vitamines com totes les del grup B, vitamina A, D, E i K; minerals com fòsfor, iode, ferro, seleni, zinc i crom i és per això que la proteïna de l'ou és considerada la poteïna d'alt valor biològic de referència; així com àcids grassos essencials, com l'omega 3 i omega 6, que són els que han desmuntat el mite del colesterol de l'ou. I és que si bé és cert que un rovell conté una quantitat important, recents estudis han demostrat que l'efecte protector dels àcids grassos essencials és superior a la capacitat del colesterol total present en l'ou de fer augmentar els nivells de colesterol en sang.

Recentment s'ha descobert que a més a més de l'alimentació, cal tenir en compte altres factors com ara, el pes de la persona, els seus hàbits de vida en general i, és clar, els factors genètics.

Així doncs cal fer un canvi en les recomanacions dietètiques per al consum d'ou, fins fa poc molt estrictes per a persones que presentaven nivells alts de colesterol en sang, ja que no hi ha una evidència científica en cap dels estudis realitzats sobre el fet que el consum d'ou contribueix a augmentar el risc cardiovascular; per tant podem recomanar en qualsevol persona adulta un consum de 4 ous a la setmana, 3 ous en el cas dels més menuts de la casa, i fins a 7 en adults amb una important massa muscular que realitzin activitat intensa.

Caldrà considerar els ous, tal i com indica la piràmide de l'alimentació saludable, pertanyen al grup dels proteics, i per tant, substitueix a la carn, al peix i als llegums.

Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil

Elbot, Melderomer, els bibliotecaris...

Amb motiu del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, els bibliotecaris us han preaparat una bonica festa on esperem que s'ho passeu molt bé.

Acudirà  Élbot i Melderomer, amb una gran festa animada pel  musical “El viatge de Marcel… el Marcià", amb contes, diversió i moltes sorpreses...

---

Festa de la lectura i les biblioteques · Plaça Rei Jaume I (placeta dels colomets) · 12 h
Dissabte  2  d'Abril  2011

MALSON	TERROR NOCTURN
Normalment el nen es desperta durant l'episodi i recorda el contingut del somni.	Tot i que pot incorporar-se del llit i fins i tot plorar o cridar, resulta molt difícil despertar-lo. No recordarà res.
Els continguts del somni recordats són molt elaborats.	Continguts inexistents o molt pobres de l'episodi.
Durant els episodis no solen aparèixer moviments ni vocalitzacions ja que no hi ha to muscular. En el cas que aparegui alguna paraula o crit pot indicar el final del malson.	Poden aparèixer verbalitzacions i/o vocalitzacions per la presència de to muscular.
Al despertar: sensació de por i ansietat associades al record de les imatges oníriques.	S'experimenta una intensa ansietat amb gran activació autònoma.
Apareixen en la fase de son REM.	Apareixen en la fase No REM.
Solen donar-se en la segona meitat de la nit.	Es donen a la primera meitat de la nit.
Inici entre els 3 i 6 anys.	Inici entre els 4 i 12 anys.
Solen remetre a mesura que el nen es fa gran.	Solen desaparèixer amb el temps i normalment no necessiten tractament farmacològic.

Orientacions per superar els malsons

Ja hem comentat que el malson sol acabar amb el nen despert i amb una gran ansietat o por.

Els pares han de saber tranquil·litzar els nens després de l'episodi.
És important que vagin al dormitori del fill, l'escoltin però sense entrar en massa detalls sobre el contingut del son.
 No aclaparar amb massa explicacions d'entrada (per exemple intentar demostrar que els monstres només existeixen 
en la seva imaginació).

Cal utilitzar una veu suau i no mostrar-se excessivament preocupats o ansiosos pel que ha succeït.                                      Podem dir-li que ha tingut un malson mentre dormia i que ja ha passat tot. 

Controlar els terrors nocturns

Els terrors nocturns normalment desapareixen amb el temps i no solen requerir tractament farmacològic, excepte en aquells casos que per la seva freqüència o intensitat constitueixin un problema per al nen i així ho estimi un professional de la salut. Per aquests casos el pediatre o metge pot prescriure fàrmacs de la família de les benzodiacepines de conegut efecte ansiolític.

En els casos lleus, que són la majoria, els pares han d'adoptar una actitud tranquil·la i de coneixement del trastorn. Durant els episodis simplement han de vigilar que el nen no caigui o pateixi qualsevol dany físic derivat de la seva incorporació del llit i el seu estat (recordem que el nen no està despert).

-No es recomana parlar-li o despertar-lo mentre es produeix l'episodi.

-Cal esperar que l'episodi segueixi el seu curs natural però sota la nostra vigilància. 

Una altra tècnica molt efectiva consisteix en despertar el nen abans de l'hora en què habitualment apareixen els episodis (en la primera meitat de la nit). Això requerirà l'observació prèvia durant diversos dies per poder establir el moment aproximat en què es produeix. Amb aquesta acció es talla el cicle del son i, per tant, l'aparició de l'episodi. 

http://www.psicodiagnosis.cat

Com podem afrontar els pares aquestes pors de la infància ?

* Escoltar i dedicar temps a sentir les seves preocupacions  i mai riure.

* No s'han de fer públics els seus pors.

* No hem de forçar-lo a que s'enfronti sol a les seves pors.

Per exemple, si el nostre fill té por de la foscor, hem de deixar-li una llum encesa o acompanyar a la seva habitació. Si li costa quedar dormit per por a un malson, ens quedarem amb ell a la seva habitació, amb el seu llit, donant-li la mà, explicant un conte o ajudant-lo a relaxar-se. No cal portar-lo a dormir al llit dels pares perquè es calmi.  A mesura que el nen avance i vaja controlant la situació, anirem "suprimint" els suports necessaris: llum més tènue, reduir el temps que l'acompanyem a la seva habitació, etc.

 * No utilitzar la seva por per resoldre problemes de comportament: "si no menges, dorms amb la llum apagada".

* No demostrar ni manifestar les nostres pors davant del xiquet. Oferir models d'imitació adequats que és compatible amb manifestar als nostres fills que nosaltres de vegades també tenim por però intentem superar (capacitat d'empatia i escolta).

ESCOLTA, COMPRÈN I ACCEPTA ELS SENTIMENTS DEL TEU FILL. El VALOR I LA POR NO SÓN CONTRARIS. 

Els valents tenen por moltes vegades. El valor és reconèixer els nostres pròpies pors per ser capaç de superar les diverses situacions, és aprendre a créixer.
 

Mónica Escalona
Directora Centre Zana. Centre Psicopedagògic d'Atenció Global

 "Roda la mola,
Peret se'n va a escola.
Roda el molí,
Peret ja està ací!"
Cançó popular

Com una mola que gira poc a poc però sense descans, molta gent treballa al País Valencià per construir una escola valenciana i de qualitat. 
I és que aprendre en valencià no és simplement anar a l'escola. 
Després de més de vint-i-cinc anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, l'escolarització en la llengua pròpia del país representa només el vint-i-cinc per cent del total. Cada dia més mares i pares volen escolaritzar als seus fills en valencià, però l'oferta de places no està a l'alçada de la demanda. Un fet que mostra la falta de normalització del valencià a l'escola, i a la societat valenciana.

Des de l'escola ha sorgit un moviment cívic característic. Cada any milers de persones ixen al carrer durant les Trobades d'Escoles en Valencià per reivindicar el dret a tindre una educació en valencià i de qualitat. Cada any les diferents Escoles d’Estiu valencianes treballen per una renovació pedagògica. Cada setmana xicotets grups de mestres treballen fora d'hores a les aules per compartir experiències i formació. Després de tants anys i tantes traves, mestres i pares continuen lluitant per la normalització del valencià a l'escola i per prestigiar-lo al carrer.

L'escola en valencià va començar sent una lluita, i hui en dia encara ho és.
Roda la mola vol mostrar aquest món d'il·lusió i lluita que envolta l'escola en valencià de la mà d'aquelles persones que el fan possible. 

Trailer: 
 

El 8 d'abril es projectarà a Gandia aquest documental. 
Font: http://rodalamola.wordpress.com/

 Ha estat publicada al DOCV la resolució que regula el procés d'escolarització per al proper curs escolar.

Per a mes informació, clicant   ací  i damunt de la foto accedireu a la web de Conselleria on estan tots els detalls.

A la nostra web, anirem també anunciant els plaços.

En general, mengem poc de peix. 
Una llàstima si tenim present les virtuts que ens aporta i la gran varietat d'espècies que ens ofereix el Mediterrani. El peix es classifica en dos tipus: blanc i blau. El peix blanc o magre és el que té pocs greixos. En canvi, el peix blau o gras aporta un gran nombre de greixos de la família Omega-3. Aquesta mena de greix té un efecte beneficiós per a la prevenció i el tractament de malalties relacionades amb el cor.

A part de ser un aliment ric en greixos d'alta qualitat i beneficiosos per a la nostra salut, el peix és ric en fòsfor, potassi, ferro, iode i calci (si es consumeix amb espina, com passa amb el peix petit en conserva). El peix gras proporciona, a més a més, vitamina A i D. Tots aquests nutrients són molt necessaris per a un correcte creixement i desenvolupament del nostre cos. El potasi ajuda a l'impuls nerviós. El ferro transporta l'oxigen per la sang. El iode és necessari per les hormones tiroïdals. La vitamina A és imprescindible per la nostra retina, la nostra pell i la nostra vista. I la vitamina D ajuda a fixar el calci dels ossos, per tant ajuda a créixer i evitar lesions.

No hem d'oblidar que vivim a la vora del Mediterrani, un mar on hi ha una biodiversitat molt alta. I és una llàstima, no?

ISABEL VICENTE ALICANTE Fue profesor de EGB antes de especializarse en teoría de la educación, escribir cientos de artículos y organizar decenas de cursos para mejorar la educación.

¿Tan mal estamos?

Tan mal, no. En 2006 se comparó con Francia,y allí hay el doble de denuncias, y la percepción de sentirse violentados y amenazados es mucho mayor, aunque en España alrededor de un 15% de los alumnos se siente mal en las aulas.

¿Cuál es el mayor problema?

El acoso es grave, pero es sólo el 0,03% de casos. Hay que distinguir entre acoso, violencia e indisciplina, que es mucho más habitual.

Si se habla del ciberacoso, ¿con qué nos vamos a encontrar?

Es una modalidad que va a más, por desgracia. Graban a alguien en una situación comprometida o ridícula y luego se la pasan unos a otros. Se hace mucho daño así.

¿Cómo lo viven los docentes?

Desde 2003 vemos muchas soluciones de tipo mediación, refuerzo de tutorías, motivación, etc.

¿Y están preparados para enfrentarse a estas conductas?

Desde hace años aumenta la información, pero a los profesores no se les prepara para esto. La función pedagógica del maestro no implica asumir las competencias del psicólogo, pero dentro de la tutoría hay técnicas para generar autocontrol y reflexión, que se deberían reforzar.

¿Los hemos dejado sin armas al limitar los castigos?

Preparamos ciudadanos y hay que funcionar con la ley en la mano. Hay que educar primando los valores, crear personas de provecho y fomentar el valor humano.

Y ahí no entra el castigo físico. ¿Se resiente la educación por los problemas en las aulas?

Hay mucha relación. Si el profesor tiene que estar haciendo callar a la gente, en vez de ser un explicador es un cuidador, pierde el tiempo y no completa el programa.

¿A qué edades comienzan a detectarse estos problemas?

Se disparan en la ESO. Los adolescentes descubren el yo propio, y entre las hormonas y la falta de autocontrol llegan los conflictos.

¿Hay más violencia en los centros públicos que en los privados?

Los datos indican que sí, pero depende de los centros. Los que tienen un proyecto global con valores funcionan mejor. Implica marcar qué tipo de valores, cómo se viven y cómo intervienen los padres. No hay soluciones sin valores.

Habla mucho de los padres. ¿No sabemos educar?

La perseverancia, responsabilidad o esfuerzo ya no se cultivan. Los padres apenas están con los hijos, no hay ejemplos. La sociedad tampoco ayuda. Los niños ven en televisión gente que triunfa al margen de los valores y del estudio, y piensan, ¿por qué esforzarse? Además, hay muchos huérfanos de padres vivos. La soledad influye mucho en su actitud. La vida afectiva se construye desde la familia. Hay que dejar parte del trabajo y hacer familia. Es fundamental que los padres dialoguen y participen en la construcción de los valores educativos del colegio. Entonces, ¿esto tiene solución?

Siempre hay solución. Sería bueno reeducar a los padres para que eduquen mejor a los hijos. Primero deben ser educados los padres, luego los maestros y, por último, los alumnos.

MENJA SA, I TROBA'T BÉ

Ara que arriba la primavera és encara mes important donar-li la deguda importància a la nostra alimentació matutina.

Un bon desdejuni ha d'aportar el 25% de les necessitats nutritives i energètiques diàries del nostre cos, la qual cosa el converteix en el menjar diari, més important per a majors i per a xiquets. 

Però la realitat és, que a causa de les presses i la son, és un menjar que fem ràpid i de forma no adequada.

Un desdejuni complet ha d'incloure cereals, làctics i fruita. La meitat de l'energia diària que un xiquet necessita ha de provenir dels hidrats de carboni, els quals es troben principalment en els cereals. Els làctics aporten les proteïnes i el calci necessari per al correcte desenvolupament d'ossos i dents, i les fruites les vitamines i minerals necessàries.

Què passa si no desdejunem?
Algunes de les conseqüències de saltar-se el desdejuni són decaïment, falta de concentració i mal humor a causa del dèficit de glucosa, que és el nostre principal combustible energètic. 

Cal recordar que a primera hora del matí l'organisme porta ja entre 8 i 10 hores sense rebre cap aliment. La falta de glucosa espenta al nostre cos a cremar altres reserves energètiques, la qual cosa causa múltiples alteracions en el normal funcionament orgànic. En edats escolars, açò condiciona l'aprenentatge i implica un descens del rendiment, ja que la capacitat de locució o expressió, de memòria, de creativitat i de resolució de problemes queden particularment afectades.

"Decaïment, falta de concentració i mal humor, conseqüències de no desdejunar o de fer-ho molt frugalmente"

Aquestes observacions han sigut verificades tant en xiquets que presentaven una alimentació equilibrada en el seu conjunt com en xiquets que presentaven una alimentació insuficient. Per tot açò, es pot considerar que el desdejuni és un hàbit alimentari que arriba a condicionar l'estat físic, psíquic i nutricional, però no solament dels xiquets i adolescents, sinó en persones de totes les edats.

Font: Padresycolegios.com

Només començar a  plantar la falla al pati de l'escola, una intensa pluja ha obligat a desmontar el que ja estava i fer el trasllat al gimnàs del col.legi. 

Allí és on l'ha avaluada el jurat enviat per la JCF de Gandia.

Hem tingut més sort per la vesprada, on un tímid sol ha començat a apareixer al cel, i ràpidament s'ha tornat a traslladar la falla al mig del pati.

Al mateix temps es montava la 1a Globotà (mascletà escolar) que es dispara al nostre col.legi. Estava composta per 1.800 globus, i de pirotècnics han actuat els alumnes de sisé.

Ací podreu vore els vídeos resum d'aquest dia.

Última hora: Hem aconseguit el tercer premi de falla escolar de tota Gandia!!!!

Qui serà el ninot de falla que està enllestint Lola Capellino?

Si vols descobrir-ho, vine,  aquesta vesprada a la "cremà" de la nostra falla. Si el temps ens acompanya...

PROMOCIÓ I FOMENT D'HÀBITS SALUDABLES.


Demà dimarts, a les 15:00h de la vesprada, en l'aula d'usos míltiples es celebrarà una xerrada on s'explicarà en què consistix una alimentació variada i equilibrada,com distribuir els aliments en les diferents menjades,importància d'un bon desdejuni etc... 
NO FALTEU ÉS MOLT IMPORTANT ALIMENTAR-SE BÉ.
Font:banner.jpg
                                                            

Demà, 15 de març a les 9 del matí es plantarà la falla en el pati del nostre col.legi.

A les 4'30h de la vesprada s'obriran les portes del col.legi i els pares podran entrar per vorer la globotà i la cremà de la falla.

En cas de pluja no es celebrarà l'acte.