Algunes mares, alumnes i mestres del nostre centre vàren participar en la cursa de la dona que va tindre lloc el dia 22 d'abril a Benipeixcar. Enhorabona a totes...CAMPIONES!
.jpg)
Més informació a la pàgina web del col.legi.
http://ceiproisdecorellagandia.edu.gva.es/?p=965
Aquest és el llibre que m'he llegit en les vacances de Pasqua i sempre que trobe un llibre que és útil i que convida a la reflexió, que ens aporta algo NOU, m'agrada compartir-lo amb totes les persones que visiten el nostre blog.
L'obra és una recopilació de 20 històries personals al voltant de la seua vida professional en España en PLENA CRISI.
Ernest Daubar és un xic que porta una agencia online que organitza no sols viatges, també activitats, jornades etc.. per a families monoparentals podeu visitar el seu portal prèvia inscripció:
El llibre té afirmacions com aquesta:
"YO CREO QUE LA ECONOMÍA ES CÍCLICA Y QUE NECESITA MOMENTOS DE CRISIS PARA SANEARSE. SERÁN LOS MÁS CAPACITADOS Y LOS MÁS ESFORZADOS LOS QUE TENDRÁN ÉXITO"
Aquesta pàgina creada per Aurora Guillén, Ana Quesada i Pepa Mosquera està en procés de reciclatge però estarà una altra vegada en actiu aviat. Inclou ofertes de treball i assessorament, psicòleg, jurista, economista, un empresari i una experta en recursos humans.
A més a més la Web compta amb una secció d'actualitat, enquestes al voltant de temes de hui...
Servirà la reforma laboral per crear llocs de treball??
Algo curiós com és una secció on s'ofereixen objectes que poden ser útils per a algunes persones i que per a altres ja no tenen utilitat. Les històries destaquen com les persones enfoquen els seus negocis davant de la crisi. Una perruqueria, venda de complements, una tenda d'estores... són alguns dels escenaris.
El llibre està escrit per ANA BERMEJILLO IBÁÑEZ (Madrid,1978),una autora molt jove, licenciada en Ciències de la Comunicació.
Sincerament , molt interessant.
PER TERESA ALONSO
Des dels primers mesos és important seguir una sèrie de normes per facilitar el desenvolupament personal de cada nen i, d'altra banda, protegir la privilegiada unió que tenen entre els dos.
La mateixa edat, el mateix físic, les mateixes etapes evolutives a un temps... Planteja alguna peculiaritat l'educació de bessons?Cal marcar les mateixes pautes per a tots o individualitzar el tracte el més possible? Tho expliquem.
La clau està en respectar aquest vincle únic i destacar al mateix temps la individualitat de cadascun”. És possible que els dos nens s'interessin per activitats similars, perfecte! No obstant això, sí convé seguir algunes normes perquè se sentin ells mateixos, tals com:
• No vestir-los iguals: És millor que cada nen tinga la seva roba i no vagen, en general, vestits igual. Sí es pot fer mentre són bebès, però quan van creixent és més aconsellable que es vesteixin de forma diferent.
• Dirigir-se a ells pel seu nom: És més breu dir “els bessons”, però molt més encertat cridar a cadascun pel seu nom.
• Donar-los el seu espai i el seu temps: I quan arriba l'aniversari, el millor és que hi hagi dos pastissos, dues veles, dos regals…
• No comparar-los: “Cal intentar comparar-los el menys possible -recomana *Coks *Feenstra-. El seu desenvolupament no té per què ser igual”.
Què fem si…?
En general, la unió entre els bessons és envejable, però no tot és un camí de roses, doncs també es barallen “i amb vehemència!”, com apunta la psicòloga. “Són les dues cares d'una mateixa moneda: es volen moltíssim i de vegades s'odien molt.
• Hi ha un de dominant? “No sempre es dóna una *dominancia. Cal matisar: en els idèntics sol haver-hi més aviat un ‘repartiment de rols’. Un és el parlador, l'altre és l'organitzador, el que inventa els plans. O un és el que entaula els contactes i l'altre els manté. Segons els punts forts de cadascun arriben a tal repartiment, que canvia segons les fases de la seva vida”, aclareix *Coks *Feenstra.
• S'imiten sempre? “La imitació és una forma d'aprendre. Tot nen imita als seus pares i així va aprenent habilitats. El bessó també imita al seu altre bessó. No és problema, excepte en el cas que repeteixin les males conductes de l'altre. Un exemple: un salta en el sofà i la mare ho corregeix. A l'estona l'altre també es posa a saltar. Ho fa en part perquè li agrada que la mamà també es fixi en ell, però la mare no tindrà un altre remei que corregir-li també”, detalla l'experta. Així doncs, la imitació és tant de les coses positives com de les quals ho són menys.
• S'aïllen de la resta de germans? Els bessons tendeixen a formar una unió molt forta en la qual fins i tot de vegades no deixen participar a l'altre germà. Té la seva explicació: els idèntics s'entenen a la perfecció i juguen realment molt a gust l'un amb l'altre. La participació d'un tercer ho viuen com una interrupció”, destaca la psicòloga. Què es pot fer llavors? Afavorir el tracte entre els diferents germans, per exemple, col·locant-los als tres junts a l'habitació, o fent petites sortides en les quals un dels bessons vagi acompanyat de l'altre germà.
• Fan força enfront dels pares? Segons *Coks *Feenstra, “els bessons poden formar un bloc i rebel·lar-se junts contra els papàs. Entre els dos se senten sempre recolzats. Per tant, per als pares de bessons és més complicat ensenyar-los la disciplina i establir límits. El millor remei és ser estricte, clar i concís. També és important que els pares es dirigeixin a ells individualment; si es comporten malament, han de parlar-los a cadascun per separat. Així les paraules assorteixen més efecte. Si els parlen alhora, se senten molt menys al·ludits i s'escuden l'un en l'altre”, puntualitza.
En classe: junts o separats?
És l'etern dilema. Ha de separar-se en l'etapa escolar als bessons? Per *Coks *Feenstra, fins als tres anys han de romandre junts en la guarderia, la qual cosa els facilita la seva adaptació i evita “una doble separació: la dels pares i la del germà bessó”. Una vegada transcorregut aquest període, aconsella tenir en compte tres factors: la seva relació, la seva maduresa emocional i el seu origen biològic.
Quant al somni, els bessons presenten menys problemes per agafar el son i menys despertessis nocturns. La raó? En compartir l'habitació tenen “menys sensació de solitud”. Una altra particularitat interessant és que en els bessons es dóna abans una sensació de “nosaltres”, que de “jo”. Així, mentre que els no bessons entre els 18 i 24 mesos ja entenen que són persones individuals, en els bessons aquesta percepció es retarda fins als 24-36 mesos.
Us informem que els impressos necessaris per a l’escolarització d’infantil, primària, i ESO per al curs 2012-2013, començaran a repartir-se al departament d’Educació (Carrer Tossal) a
partir del dilluns 23 d’abril.
.jpg)
L'etapa escolar és un període determinant en la nostra vida. Educar per a les emocions suposa un important paper en la millora de les relacions humanes, en la creació de relacions sòlides i, en última instància, en una major qualitat de vida amb més coneixements i competències emocionals .
Les emocions influeixen en tots els aspectes de la nostra vida. L'escola pot ser un bon lloc on aprendre a gestionar-les mitjançant el desenvolupant de competències emocionals, entre les quals destaquem:
1. La consciència emocional
El desenvolupament d'aquesta competència permet conèixer millor les emocions, tant les pròpies com les dels altres. Aquesta competència es pot desenvolupar en el context escolar creant activitats que permeten:
Observar les emocions i reaccions, tant pròpies, com les dels altres .
Comprendre la diferència entre pensament, acció i emoció .
Desenvolupar la comunicació i la utilització del llenguatge verbal i no verbal en l'expressió de les emocions.
2. Control de les emocions
Aquesta competència permet respondre de forma adequada a les emocions. Cerca el difícil equilibri entre la repressió de les emocions i el descontrol. Així doncs, aquesta és la competència que ens permet bregar de forma adequada amb els pensaments negatius, com la frustració i la ira i, al mateix temps, desenvolupar relacions positives com l'empatia amb els altres. Aquesta competència es pot desenvolupar practicant el diàleg intern i el control de les situacions d'estrès, a través d'exercicis de meditació, respiració i relació .
3. Autonomia emocional
Desenvolupar l'autonomia emocional permet ser menys vulnerable al mitjà que ens envolta, fomentant estats positius com l'autoestima, l'autoconfiança i la responsabilitat personal .
L'escola ha de ser un espai per al desenvolupament d'aquestes competència, perquè el benestar i la qualitat de vida fonamentats en la reflexió prèvia a l'acció, en la comprensió del proïsme i les seues emocions, en l'enteniment i la *autoconciencia basats en la comprensió, l'expressió i la valoració de les pròpies emocions, siguen cada vegada més freqüents.
*Goleman (1995) defensa que l'aprenentatge ha de desenvolupar a l'individu de forma integral, educant per al desenvolupament de l'intel·lecte i l'emoció. Sota la perspectiva d'una educació per a la ciutadania, l'escola no pot oblidar el desenvolupament de les competències inherents a la intel·ligència emocional.
Saber què és la intel·ligència emocional i quines competències s'han de treballar en l'espai escolar pot ajudar als professors a conèixer i comprendre millor als seus alumnes i, al mateix temps, a desenvolupar espais pedagògics lliures de conflictes.
.jpg)
Gandia, 30 de març de 2.012
A l’atenció de pares i mares d’alumnes d’Educació Primària-ESO en el proper curs 2.012-2.013
Conselleria, ens envía aquest escrit, referit a la propera convocatòria d’ajudes de llibres per a Ed. Primària i ESO, per al curs 2.012-2.013.
Us el fem arribar per a que pugau anar preparant els DNIs, en cas de que penseu sol.licitar l’anomenada ajuda.
“La convocatòria de les AJUDES INDIVIDUALS comportarà la necessitat que el receptor de l'ajuda, l'alumnat beneficiari, que desitge percebre la quantia de la mateixa en el seu compte bancari (mai el dels pares/mares) ha de ser titular del mateix.
Per a crear un compte bancari és necessari tindre NIF (ser posseïdor del DNI) o bé un NIE per a estrangers residents.
Açò implica la necessària actualització a ITACA de les dades de l'alumnat que posseïsca DNI en els casos en què no s'haja inclòs esta informació en els processos de matriculació o admissió.
D'altra banda el centre ha d'informar a les famílies d'esta circumstància a fi que l'alumnat, que no posseïsca DNI, puga obtindre'l i així presentar-lo en la sol·licitud de les ajudes de llibres, a més de començar, si és el cas, els tràmits per a l'obertura del compte bancari pertinent.
Algunes entitats bancàries tenen un acord amb l'AEAT i es pot aconseguir el NIF per mitjà d'elles.”
Escolarització d’alumnes nous 2.012-13
Ja ha estat publicada al DOCV, la resolució que regula el procés d'admissió i matriculació d'alumnes nous per al proper curs escolar. Ací estan les dades més significatives en el nostre col.legi.
DOCV 21/03/2012
* Publicació de les vacants que ofereix el nostre centre:
4 de Maig
Lloc: Suros informatius entrada edifici principal.
* Recollida de sobres de sol.licituds:
Lloc: Departament d’educació de l’Ajuntament de Gandia
Carrer Tossal, 8, 1r pis
* Entrega de sobres de sol.licituds:
Del 7 al 16 de maig
Lloc: Al centre que es demana com a primera opció.
Secretaria del col.legi: De 9 a 13 hores
* Publicació de les llistes provisionals.
4 de junyLloc: Suros informatius entrada edifici principal.* Periode de reclamacions: Fins al dia 11 de juny, en la secretaria de cada centre escolar.
* Publicació de les llistes definitives.
13 de junyLloc: Suros informatius entrada edifici principal.
* Matrícula de l’alumnat admés:
Del 18 al 17 de juny
Secretaria del col.legi.
Horari de 9 a 13 hores
Reforçar la inseguretat d’una criatura de cinc anys no és massa difícil, et deixe uns quants suggeriments que de ben segur t’orientaran en les actituds "més recomanables" per aconseguir el teu objectiu.
-Fixa’t sobretot en tot allò que fa malament, o no prou bé pel teu gust.
-No perdones, renya-la per a que aprenga.
-Compara-la amb els seus germans, cosins o veinetes modèliques.
-Parla amb tothom que s’interesse dels seus desastres i, fes-ho sovint davant d’ella, per a que reflexione.
-No li demanes mai que t’ajude. Trigaràs molt més a fer la feina. I ella es podria sentir útil.
-No li ensenyes a fer res per ella mateixa, es podria sentir satisfeta.
-Quan es porte bé, com que no molestarà, no li faces ni cas.
-No regales el teu afecte, si el vol, se l’haurà de guanyar.
-I, sempre que puguis, mostra’t nerviosa, absent, i, molt important, de mal humor.
La Constitució espanyola de 1812, coneguda popularment com La Pepa, va ser promulgada per les Corts Generals d'Espanya, a Cadis, el 19 de març de 1812. Se li ha atorgat una gran importància històrica per tractar-se de la primera constitució promulgada a Espanya, a més de ser una de les més liberals del seu temps. Respecte a l'origen del seu àlies, la Pepa, sembla que va ser un recurs indirecte per a referir-se a ella després de la seua derogació, a causa que va ser promulgada el dia de San José.
Oficialment va estar en vigor només dos anys, des de la seua promulgació fins a la seua derogació a València, el 4 de maig de 1814, després del retorn a Espanya de Fernando VII. Posteriorment es va tornar a aplicar durant el Trienni Liberal (1820-1823), així com durant un breu període en 1836-1837, sota el govern progressista que preparava la Constitució de 1837.
En el seu període de gestació bona part d'Espanya es trobava en mans del governe pro-francés de José I d'Espanya, una altra part en mà de juntes interines més preocupades a organitzar la seua oposició a José I i la resta dels territoris de la corona espanyola (els virregnats americans) es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per la invasió napoleònica.
La constitució establia la sobirania nacional, la monarquia constitucional, la separació de poders, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, acordava el repartiment de terres i la llibertat d'indústria, transformava l'imperi colonial espanyol en províncies d'un nou Estat, i convertia en nous ciutadans, als antics súbdits de l'absolutisme. Incloïa en la seua definició de ciutadans espanyols no solament als europeus, o els seus descendents americans, sinó també a les castes i als indígenes dels territoris d'Amèrica.
Mariàngeles Nogueras autora de "Mi familia...mi mejor empresa", afirma que "delegar en la vida privada es difícil y hacerlo bien, un arte."
Podem començar el post de hui amb aquesta cita que diu una gran veritat.
Aconseguir que els nostres fills ens ajuden en casa és un art en aquesta època. Encara que tan sols una generació abans, col·laboràvem sense remugar. És una pena que encara queden"modernes cendrelles" que obliden que tractar de fer-se imprescindibles ocasiona problemes, doncs quan elles no estan, la resta de la família no sap organitzar-se, creant-ne un gran desordre.És important organitzar-se per a que tots els membres de la família col·laboren en les tasques domèstiques i així tenir més temps per a passar-lo junts i descansar.
Es tracta d'estimular la responsabilitat, no de suscitar pena ni de ser obedients.
VARIABLES QUE AFAVOREIXEN LA COL·LABORACIÓ DELS NOSTRES FILLS EN LES TASQUES DOMÈSTIQUES
- Un model familiar positiu
És un model on home i dona comparteixen les faenes domèstiques proporcionalment al temps que es queda fora del seu horari laboral.
-Assignació de responsabilitats adequades a l'edat del xiquet des de xicotets
La constància, les rutines són un ingredient convenient per a l'aprenentatge.
- Fomentar l'esforç, la paciència i la perseverança.
Posar-se al lloc dels altres:empatia,no buscar resultats immediats:tenir paciència i perseverar davant dels problemes que apareguen:tornar a pensar,repetir,cercar..., sense sentiment de fracàs.
QUÈ ÉS EL QUE NO HAURÍEM DE FER
-Fer nosaltres les feines que haurien de fer ells.
-Evitar les conseqüències negatives quan no porten a terme les seues responsabilitats.
-Demanar-los massa.
-Donar premis materials quan són responsables. PUNT DE MIRA: ALUMNES DE 5É
He demanat als meus alumnes que expressen com col·laboren en les tasques domèstiques I QUÈ ÉS EL QUE MÉS ELS AGRADA O QUÈ ÉS EL QUE MENYS SOPORTEN.
El seu punt de mira ens ajuda molt a pares i educadors... llegiu i voreu:
"Em dona molta ràbia quan ma mare i mon pare em diuen que em faja el llit algun cap de setmana i quan l'acabe de fer ma mare , de vegades,diu que no l'he fet bé.Me'l desfà i ella el torna a fer i jo pense que per a fer això no cal que jo el faja.
M'agrada com em diuen que tinc que torcar la pols,perquè no m'ho diuen,deixen el drap damunt de la taula i així ja sé que tinc que torcar-la.
I el que em dona més ràbia és quan el meu germà li toca traure la taula i a mi torcar-la. Ell, moltes vegades, se'n va i ho tinc que fer jo tot i després diuen que jo no faig res.
El que m'agradaria és que penjaren un paper en la nevera on hi hauria la organització de la casa,on sabríem el que ens toca fer a cada u i quan.
En el tema del llit, m'agradaria que ma mare no fora tant perfeccionista.I no m'agrada que em manen les coses,m'agrada tenir una feina assignada."
"...acabe de fer els deures a les 9:30h, es a dir, quan el sopar ja està fet i la taula ja està parada pel meu germà. I m'entra molta ràbia perquè ma mare sempre em compara amb ell"
"...La veritat és que els pares sempre fan el que es m'agrada a mi, com passar l'aspiradora, netejar els cristals,passar el motxo, però sols el passe per la meua habitació.Diuen que si el passe per tota la casa faré un empastre"
"M'agrada molt quan ma mare em felicita"
"Les meues feines de casa són:traure al gos a migdia, arreglar-me l'habitació, parar taula i llevar-la.
M'agradaria que m'agraïren el treball que faig en casa i que no em diguen que no faig res. I no tindre una hora fixa per fer la feina. M'agradaria fer-la a l'hora que vullga"
Foto | Rachel-pics
Altes taxes d'atur, endeutament...D'una o altra manera, la situació de les famílies s'ha complicat molt.
És cert que, generalment, els pares no estem preparats per parlar amb els nostres fills d'assumptes econòmics. No obstant això, els nens són molt més forts del que nosaltres podem pensar, si som capaços d'explicar la situació amb el llenguatge adequat a l'edat del xiquet, entendrà una tensió que ja han percebut i es sentiran molt més tranquils en conèixer per fi la raó del que està succeint.
Consells per afrontar la crisi en família:
•Sigues comprensiu,si la teva família no s'ha vist molt afectada per la crisi, dóna gràcies per això,és molt probable que els teus fills es relacionen amb nens que els pares han perdut la feina o van haver de canviar-se de casa per no poder pagar la hipoteca.
• Escolta atentament tot el que et conte el teu fill i aprofita aquestes circumstàncies per parlar amb i claredat sobre el per què es produeixen aquest tipus de situacions.
• Dóna-li seguretat.Transmet al teu fill que ,passe el que passe i sobre tot en temps de crisi, la família sempre romandrà unida.
• Dóna una informació adequada a la seva edat.
Els nens més petits, fins als vuit anys, no necessiten saber tots els detalls de la situació. Si la crisi fa acte de presència i suposa canvis en els vostres hàbits de vida, és convenient explicar-li que aquest any no hi ha tants diners com els anteriors per anar de vacances o seguir vivint en una casa tan gran.
Per als nens grans, és possible que pugues aportar més detalls i és molt important aprofitar aquesta instància per donar una lliçó de vida. El teu fill gran pot començar a ajudar amb els germans petits o amb les tasques de la llar mentre tu fas un altre treball.
•Mantín les regles, els problemes econòmics no impliquen un canvi de límits o regles familiars.
•Has d’aconseguir mantenir el teu propi equilibri, canalitza les teves energies cap a activitats que resulten útils per millorar la situació, mai permetis que una delicada situació en termes econòmics, es converteixca en la desintegració de la teva família. I recorda, la vida és cíclica i en la muntanya russa sempre es torna a estar a dalt.
Els teus fills s'alimenten l'amor i de la tranquil · litat que perceben dels seus pares molt més que del compte corrent i demostrar ser una família unida en temps de crisi és una bona oportunitat per donar una lliçó als teus fills de com comportar-se i superar l'adversitat.
Per als nens grans, és possible que pugues aportar més detalls i és molt important aprofitar aquesta instància per donar una lliçó de vida. El teu fill gran pot començar a ajudar amb els germans petits o amb les tasques de la llar mentre tu fas un altre treball.
•Mantín les regles, els problemes econòmics no impliquen un canvi de límits o regles familiars.
•Has d’aconseguir mantenir el teu propi equilibri, canalitza les teves energies cap a activitats que resulten útils per millorar la situació, mai permetis que una delicada situació en termes econòmics, es converteixca en la desintegració de la teva família. I recorda, la vida és cíclica i en la muntanya russa sempre es torna a estar a dalt.
Els teus fills s'alimenten l'amor i de la tranquil · litat que perceben dels seus pares molt més que del compte corrent i demostrar ser una família unida en temps de crisi és una bona oportunitat per donar una lliçó als teus fills de com comportar-se i superar l'adversitat.
Carolina Velasco
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
