Alguns dels alumnes de cinqué de Primària van gaudir de la festa organitzada pel Centre històric de Gandia, a la Casa de la Marquesa, amb unes caretes terrorífiques! Mireu, mireu...
Si visiteu els nostres blogs voreu que no ens cansem de recordar als xiquets que han de alimentar-se adequadament. És molt important que des dels col·legis animem als nostres xiquets al fet que mengen fruita diàriament, però també és important el treball des de les famílies.
Els consells del col·le
• Pràctica amb l'exemple. Si veuen menjar fruita diàriament i gaudir amb això, és molt més fàcil que ells ho incorporen.
• La fruita no és solament un postre. De vegades s'omplin massa durant el menjar i després no en volen. Procura oferir-la en un altre moment del dia, on la fruita sigua l'aliment principal.
• Fes-la atractiva. En macedònia, amb llet, tallant-la amb formes divertides els pot cridar més l'atenció..
•Compra varietat. Existeixen centenars de fruites i és recomanable que proven i experimenten. Sempre pera, poma o plàtan pot resultar avorrit. Juga a l'experimentació, fins i tot amb les fruites tropicals, descobriran nous sabors.
Aquest curs el tema al voltant del qual s'organitzaran actes i celebracions del nostre col.legi, serà:
ELS IAIOS, ELS NOSTRES MESTRES
Sempre és el moment adequat, per reconexer el seu esforç abans i actual, la seua dedicació,.....
I de segur que la gran majoria de nosaltres hem rebut o continuem rebent l'ajuda d'ELLS, dels nostres pares i mares, dels iaios i iaies dels nostres fills.
Cal rendir-los homenatge:
Per a tots els iaios i iaies
L'àvia
arreplega a la neta a l'acabar el col·le els dilluns i els dijous i la porta a
classe de ball.
Per devoció, per passió i alguna vegada per obligació. No és l'única. L'àvia paterna també té la seua dosi: ha establit un dia sagrat a la setmana per a ocupar-se de totes les seues nétes i el nét, que ja s'ha incorporat al grup.
Els caps de setmana que pare i mare treballen es queden en una casa o una altra. Els han tingut quan han estat malalts i quan la parella ha fugit un cap de setmana.
Aquest vol ser un homenatge a tots els avis i àvies cangur, els nostres grans salvadors.
Per devoció, per passió i alguna vegada per obligació. No és l'única. L'àvia paterna també té la seua dosi: ha establit un dia sagrat a la setmana per a ocupar-se de totes les seues nétes i el nét, que ja s'ha incorporat al grup.
Els caps de setmana que pare i mare treballen es queden en una casa o una altra. Els han tingut quan han estat malalts i quan la parella ha fugit un cap de setmana.
Aquest vol ser un homenatge a tots els avis i àvies cangur, els nostres grans salvadors.
Aquells
que s'alcen a les set del matí, sense necessitat alguna, per a
desplaçar-se a casa del fill o filla i donar-li el desdejuni als néts.
Aquells iaios i iaies que deixen les seues activitats per a ocupar-se del nét malalt.
Aquells iaios i iaies que no ixen a la nit perquè els seus fills ho puguen fer.
Diuen
que els iaios i iaies gaudeixen més dels néts que dels fills. No ho
sé. El que sí sé és que amb la incorporació de la dona al treball, la
relaxació dels vincles familiars i la pressió de la vida moderna, molts
mares i pares no serien res sense els avis.
Però ens estem passant?
Exigim massa?
Per què han de sacrificar-se ells quan els ha arribat el moment de descansar i gaudir?
Existeix la síndrome de l'avi esclau?
Però ens estem passant?
Exigim massa?
Per què han de sacrificar-se ells quan els ha arribat el moment de descansar i gaudir?
Existeix la síndrome de l'avi esclau?
Segons
dades de l'Enquesta de Majors de 2010 del Ministeri de Sanitat i
Política Social, una de cada quatre persones majors de 55 anys a
Espanya és avi cangur. D'ells, el 50% dedica sis hores al dia a aquesta
activitat.
I amb la crisi va en augment.
I amb la crisi va en augment.
Font: Ana Pantaleoni
Els xiquets solen mentir com a resultat d'un sentiment de frustració.
Fins als 4 anys, el xiquet sol comportar-se amb la finalitat de complaure als pares; així si realitza alguna cosa que sap que no els agrada,no els ho diu.
És al voltant dels 6-7 anys, quan el xiquet ja té consciència d'haver mentit i se sent malament per això.
Raons per les quals solen mentir:
- per imitar als adults: El xiquet s'adona que els adults menteixen quan els interessa.
- per complaure a algú
- per no fer-li mal,... Per ell això es va a anar convertint en alguna cosa natural, que creu poder utilitzar a la seva conveniència tal com ha observat en els altres.
- per predisposició en la seva personalitat: trobarem diferents reaccions segons el caràcter del xiquet. Si és tímid o si és un nen amb moltes pors, la qual cosa farà serà negar les coses. El nen exaltat, les exagerarà.
Fins als 4 anys, el xiquet sol comportar-se amb la finalitat de complaure als pares; així si realitza alguna cosa que sap que no els agrada,no els ho diu.
És al voltant dels 6-7 anys, quan el xiquet ja té consciència d'haver mentit i se sent malament per això.
Raons per les quals solen mentir:
- per imitar als adults: El xiquet s'adona que els adults menteixen quan els interessa.
- per complaure a algú
- per no fer-li mal,... Per ell això es va a anar convertint en alguna cosa natural, que creu poder utilitzar a la seva conveniència tal com ha observat en els altres.
- per predisposició en la seva personalitat: trobarem diferents reaccions segons el caràcter del xiquet. Si és tímid o si és un nen amb moltes pors, la qual cosa farà serà negar les coses. El nen exaltat, les exagerarà.
Precisaran diferent treball terapèutic:
- al nen tímid se li estimularà més, es parlarà amb ell perquè en conèixer" aquestes coses que li produeixen tanta por se senti amb més domini sobre elles.
- al nen exaltat se li intentarà relaxar mitjançant exercicis de descàrrega psicomotriu o mitjançant alguna activitat esportiva; i s'atendrà amb detall a les seves fantasies, fent-li veure que no són més que això o que només una part d'aquestes s'ajusten veritablement al món real.
- per cridar l'atenció, doncs se sent poc atès: la mentida més freqüent sol ser l'inventar una dolença (es tracta d'alguna cosa diferent als trastorns psicosomàtics, doncs aquí el xiquet en realitat no sofreix malaltia alguna). Els pares hauran d'intentar donar al nen l'afecte que reclama i dedicar-li més temps.
- per evitar un càstig: la majoria de les mentides venen produïdes per aquesta por. Sol respondre a uns pares massa rígids i moralitzadors, i a un fill amb por de perdre l'amor d'aquests. És convenient esbrinar què imatge tenen aquests fills dels pares, doncs de vegades és molt diferent de la qual creiem.
- per vanitat o "fatxenderia": generalment es produeix perquè el nen vol agradar als pares, sabent quant valoren aquests les aparences.
- per no tenir la capacitat de distingir entre el real i l'imaginari: aquest cas precisa de psicoteràpia, ja que aquest tipus de xiquets no tenen consciència que estan mentint; significa que està ancorat en fases anteriors del seu desenvolupament o que està perdent contacte amb la realitat.
D'acord a les capacitats evolutives del xiquet, és convenient buscar la manera d'ensenyar-li sobre l'honestitat, a identificar el real de l'imaginat,... i sobretot, intentar ser un bon exemple.
Es felicitarà sempre el dir la veritat, i una vegada el xiquet menteix , abans que renyir-li, és necessari esbrinar els motius que li han portat a mentir.
- al nen tímid se li estimularà més, es parlarà amb ell perquè en conèixer" aquestes coses que li produeixen tanta por se senti amb més domini sobre elles.
- al nen exaltat se li intentarà relaxar mitjançant exercicis de descàrrega psicomotriu o mitjançant alguna activitat esportiva; i s'atendrà amb detall a les seves fantasies, fent-li veure que no són més que això o que només una part d'aquestes s'ajusten veritablement al món real.
- per cridar l'atenció, doncs se sent poc atès: la mentida més freqüent sol ser l'inventar una dolença (es tracta d'alguna cosa diferent als trastorns psicosomàtics, doncs aquí el xiquet en realitat no sofreix malaltia alguna). Els pares hauran d'intentar donar al nen l'afecte que reclama i dedicar-li més temps.
- per evitar un càstig: la majoria de les mentides venen produïdes per aquesta por. Sol respondre a uns pares massa rígids i moralitzadors, i a un fill amb por de perdre l'amor d'aquests. És convenient esbrinar què imatge tenen aquests fills dels pares, doncs de vegades és molt diferent de la qual creiem.
- per vanitat o "fatxenderia": generalment es produeix perquè el nen vol agradar als pares, sabent quant valoren aquests les aparences.
- per no tenir la capacitat de distingir entre el real i l'imaginari: aquest cas precisa de psicoteràpia, ja que aquest tipus de xiquets no tenen consciència que estan mentint; significa que està ancorat en fases anteriors del seu desenvolupament o que està perdent contacte amb la realitat.
D'acord a les capacitats evolutives del xiquet, és convenient buscar la manera d'ensenyar-li sobre l'honestitat, a identificar el real de l'imaginat,... i sobretot, intentar ser un bon exemple.
Es felicitarà sempre el dir la veritat, i una vegada el xiquet menteix , abans que renyir-li, és necessari esbrinar els motius que li han portat a mentir.
Ed.infantil.com
En el món que vivim es parla més de drets que de deures.
En el món que vivim es parla més de drets que d'obligacions.
En el món que vivim és més comú dirigir-se a algú per reclamar que per donar les gràcies.
Encara que ho reconeguem i a la majoria no ens pareix el més adequat, ens costa molt trencar amb eixes costums.
És per això que quan va caure a les nostres mans una carta al director d'un diari, on una ex-alumna recordava al seu professor, i li reconeixia la seua tasca i la d'altres, en la seua educació, ens va agradar, sí, ens va agradar molt.
I ja ens va deixar encantats el vore que era una alumna del nostre col.legi.
Una ex-alumna del Roís de Corella que fèia un xicotet/gran homenatge al seu mestre "Josep Rausell".
Hem demanat permís a Elena per publicar la seua carta.
Hem demanat permís a Elena per publicar la seua carta.
Gràcies Elena, gràcies en nom de tots els professionals que ens dediquem a ensenyar.
Aprengam a donar les gràcies"
La xiqueta a qui li diuen grossa, passa dies sense menjar per a baixar de pes.
Al xiquet al que li diuen tonto, potser té problemes d'aprenentatge.
La xiqueta a la que acaben de cridar lletja, passa hores arreglant-se per a que persones com vosaltres l'accepteu.
Del xiquet del que es burlen en l'escola, potser rep algun tipus d'abús en la seua llar, com per a que vosaltres seguiu destruint la seua autoestima.
Ja n'hi ha prou de jutjar sense conèixer.
Ja n'hi ha prou de no preocupar-se pels demés.
Ja n'hi ha prou de desvalorizar a les persones.
Ja n'hi ha prou de parlar sense coneixement de causa.
Ja n'hi ha prou de criticar.
Ja n'hi ha prou de ser egoista.
Ja n'hi ha prou de buscar sempre "lio".
Ja n'hi ha prou de MALTRACTAR a les persones !
Ja n'hi ha prou de BULLYING !
TOTS EN CONTRA DEL BULLYING (maltractament psicològic).
Actualment és el dia de la "Comunitat valenciana",
però fa mooooooooooolts anys, un dia com aquest, 9 d'octubre, el Rei Jaume I, va entrar a la ciutat de València, després de conquerir-la i afegir-la a les seues terres.
A l'escola solem contar un conte amb la història del Rei Jaume I, i una senzilla oroneta.
Què us pareix?
FA MOLTS ANYS, QUAN VALÈNCIA ERA DELS MOROS I EL REI EN JAUME VOLIA CONQUERIR-LA, UNA ORONETA QUE VOLIA FER EL SEU NIU, VA ARRIBAR A BORRIANA VOLANT AMB LES SEUES COMPANYES.
EL REI HAVIA FET PARAR LES TENDES PROP DEL POBLE.
EREN DE COLORS MOLT BONICS.
AL MIG DEL CAMPAMENT ESTAVA LA DEL REI, LA MÉS ALTA I BONICA DE TOTES.
A L’ORONETA LI VA AGRADAR AQUELL LLOC I VA DECIDIR FER ALLÍ EL NIU.
ALLÍ VA PONDRE ELS OUS, ELS VA COVAR I VAN NÀIXER LES SEUES ORONETES.
PASSAT UN TEMPS, EL REI VA DECIDIR ANAR A UN ALTRE LLOC I VA MANAR DESMUNTAR EL CAMPAMENT.
L’ORONETA PENSAVA QUE ANAVEN A DESFER EL SEU NIU. ES VA POSAR A XISCLAR I VOLAR AL VOLTANT DE LA TENDA DEL REI.
NO DESPAREU LA TENDA !!
MIREU COM VOLA EIXA ORONETA!
FINS QUE ELLA NO SE'N VAJA AMB ELS SEUS FILLETS, LA TENDA LA DEIXAREM ALÇADA.
L’ORONETA TOTA LA VIDA SE’N VA ENRRECORDAR DEL QUE HAVIA DIT EL REI JAUME.
QUAN HO CONTAVA ALS SEUS FILLS I ALS SEUS NETS, SEMPRE ACABAVA LA HISTÒRIA DIENT: “JO EM PENSE QUE AQUELL HOME ERA UN REI”
EL REI EN JAUME VA VOLER QUE TOT AÇÓ FORA ESCRIT EN UNA CRÒNICA: “LA CRÒNICA DEL REI EN JAUME” PER TAL QUE PASSATS ELS ANYS TOTS HO POGUEREM SABER.
Mamà, en el col·legi em
criden "gafotes"! o, pot ser "gros" "prim" "nanet"......etc, etc.
Açò que pareix el principi d'un acudit, fa patir als
nostres fills quasi diàriament.
La gràcia de mal
gust, es pot produir en el pati, en classe, en el parc,... És una
circumstància totalment imprevisible que ocorreix en qualsevol entorn.
Els pares no podem protegir als nostres fills i evitar que es produïsca
aquesta desagradable situació, el que sí podem fer és ensenyar-los
estratègies de comportament útils, per a ajudar-los a enfrontar-se.
Si els xiquets aprenen a controlar aquestes situacions estaran
millor preparats per a desenvolupar les habilitats socials que
necessitaran en la seua adolescència.
Una cosa són les
bromes i una altra les burles.
La diferència entre ambdues és que en
les primeres, tots, inclòs el xiquet objectiu de la gràcia, s'ho passen
bé i gaudeixen, mentre que una burla ofensiva pot fer que el nostre
fill es senta, trist i fins i tot es negue a anar a escola o al
parc. Cal tenir sempre en
compte que el burlar-se dels altres és propi de la naturalesa infantil,
i que el nostre menut en una circumstància pot ser el burlador i en
altra diferent el burlat.
Com els podem ajudar a superar aquesta
situació?
Abans de res hem d'asseure'ns a parlar amb el nostre xiquet,
observar i analitzar el problema des del seu punt de vista. És a dir,
encara que se'ns partisca l'ànima perquè a més d'haver-li hagut de
posar ulleres s'estan rient d'ell, no hem de transmetre el nostre propi malestar. Deixa que siga el xiquet el qual ens done la mesura de
l'ofensa. Escolta atentament, que ell ens indique com es sent en
aquesta situació, quan es produeix, i quins xiquets són els que ho fan.
Cal tenir en compte que per molt justificat que estiga el nostre malestar, si ho demostrem, li donarem encara més importància al
problema.
Encara que intentem parlar amb el col·legi, amb els altres pares i
amb mitja humanitat, donarà igual, sempre pot sorgir un graciós que li faça
mal. Per aquesta raó la millor forma d'ajudar és ensenyar-li a
enfrontar-se a aquesta situació i poder eixir airós d'ella.
Anem a
veure algunes tècniques que li ajudaran a aconseguir-ho:
*
"No hi ha millor menyspreu, que no fer cas". El nostre savi
refranyer ens donarà la primera tècnica. L'objectiu que persegueix una
burla és el plor o l'enoig; si el nostre menut aprèn a no
immutar-se i ignorar per complet a la persona que li està provocant, el
fi de la gràcia no es compleix. Per a aprendre aquest sistema podem
realitzar junts una escenificació de la burla, primer ell es burla de
tu, i després tu d'ell. Quan tu sigues l'objecte de la burla, has de
mantenir-te impasible, ni mirar, ni somriure, ni respondre.
* Aquesta
representació l'aprofitarem per a analitzar quins són els seus punts
flacs, possibles objectius de burles actuals o futures. En moltes
ocasions les burles fan referència a dades sense importància, una forma
distorsionada del seu nom, o una mentida
simplement. Però en moltes altres la referència és real, és a dir, ell
té un tret diferent a la majoria, però precisament són els trets
diferents els quals cal potenciar. Mentre que estiga impasible haurà de
reflexionar de la següent manera: "És veritat que sóc més baixet, però
sé llegir millor que tu", o bé, "Si duc ulleres, però jugue
millor que tu al futbol".
* Hem d'ensenyar al nostre fill a
voler-se i a valorar-se. El que un grup de xiquets et pique durant la
mitja hora que dura el pati, destrossa l'autoestima de qualsevol, pel
que li hauríem de mostrar tot el bo que hi ha en ell. Així quan
s'estiguen burlant ell podrà pensar " A mi no m'importa la teua
opinió, perquè jo tinc moltes qualitats molt bones per les quals em
volen molt".
* L'escut humà. Ajuda al teu menut a crear-se
una gran cuirassa al seu voltant, on les paraules feridores
reboten. Ell pot ser un d'aqueixos súper herois que davant una amenaça
despleguen el seu escut protector i per molt que els intenten fer mal
els dolents no aconsegueixen travessar-lo.
* Assajar
respostes entre els dos. Ensenya-li a traure forces per a donar-li la
volta a la situació. Quan li estan cridant gafotes, ell pot respondre:
"T'agraden les meues ulleres, eh? doncs no es presten". El
transformar la situació farà que el burlador es convertisca en burlat.
Altra senzilla forma de transformar una situació és acceptar-la, si li
diuen eres un nano, ell pot respondre "és veritat sóc baixet I?" El
burlador es quedarà desconcertat davant l'evidència.
* Una
vegada posades en pràctica les tècniques anteriors i només en funció de
la maduresa del nostre menut, li podrem ensenyar a riure de si mateix,
contant-li les nostres pròpies experiències quan nosaltres érem els
que rebíem aquestes burles.
* Cada dia revisarem els avanços i assajarem noves
estratègies perquè ell no es quede sense arguments. Intentarem
analitzar junts quins xiquets són els que li fan mal, per a
allunyar-se d'ells i quins li beneficien per a acostar-se més,
convidant-los a berenar per exemple. D'aquesta complicitat podeu traure
molt més partit del que t'imagines.
Evidentment si la burla arriba a
majors i es converteix en assetjament o en agressions físiques, cal
posar en pràctica mesures més dràstiques per a ajudar als nostres
menuts, com parlar amb tutors, professors, pares, o qui procedisca. En
definitiva nosaltres no podem prevenir que aquesta situació es
produïsca, el que sí podem és evitar
que li ferisca o que li faça sentir-se inferior davant el seu cercle.
Per descomptat si és el nostre fill el que es burla dels altres,
hauríem d'animar-lo a no fer-lo, ajudant-li a comprendre com es
sentiria ell en eixa situació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)