Les Burles: Com ajudar als nostres fills
Mamà, en el col·legi em
criden "gafotes"! o, pot ser "gros" "prim" "nanet"......etc, etc.
Açò que pareix el principi d'un acudit, fa patir als
nostres fills quasi diàriament.
La gràcia de mal
gust, es pot produir en el pati, en classe, en el parc,... És una
circumstància totalment imprevisible que ocorreix en qualsevol entorn.
Els pares no podem protegir als nostres fills i evitar que es produïsca
aquesta desagradable situació, el que sí podem fer és ensenyar-los
estratègies de comportament útils, per a ajudar-los a enfrontar-se.
Si els xiquets aprenen a controlar aquestes situacions estaran
millor preparats per a desenvolupar les habilitats socials que
necessitaran en la seua adolescència.
Una cosa són les
bromes i una altra les burles.
La diferència entre ambdues és que en
les primeres, tots, inclòs el xiquet objectiu de la gràcia, s'ho passen
bé i gaudeixen, mentre que una burla ofensiva pot fer que el nostre
fill es senta, trist i fins i tot es negue a anar a escola o al
parc. Cal tenir sempre en
compte que el burlar-se dels altres és propi de la naturalesa infantil,
i que el nostre menut en una circumstància pot ser el burlador i en
altra diferent el burlat.
Com els podem ajudar a superar aquesta
situació?
Abans de res hem d'asseure'ns a parlar amb el nostre xiquet,
observar i analitzar el problema des del seu punt de vista. És a dir,
encara que se'ns partisca l'ànima perquè a més d'haver-li hagut de
posar ulleres s'estan rient d'ell, no hem de transmetre el nostre propi malestar. Deixa que siga el xiquet el qual ens done la mesura de
l'ofensa. Escolta atentament, que ell ens indique com es sent en
aquesta situació, quan es produeix, i quins xiquets són els que ho fan.
Cal tenir en compte que per molt justificat que estiga el nostre malestar, si ho demostrem, li donarem encara més importància al
problema.
Encara que intentem parlar amb el col·legi, amb els altres pares i
amb mitja humanitat, donarà igual, sempre pot sorgir un graciós que li faça
mal. Per aquesta raó la millor forma d'ajudar és ensenyar-li a
enfrontar-se a aquesta situació i poder eixir airós d'ella.
Anem a
veure algunes tècniques que li ajudaran a aconseguir-ho:
*
"No hi ha millor menyspreu, que no fer cas". El nostre savi
refranyer ens donarà la primera tècnica. L'objectiu que persegueix una
burla és el plor o l'enoig; si el nostre menut aprèn a no
immutar-se i ignorar per complet a la persona que li està provocant, el
fi de la gràcia no es compleix. Per a aprendre aquest sistema podem
realitzar junts una escenificació de la burla, primer ell es burla de
tu, i després tu d'ell. Quan tu sigues l'objecte de la burla, has de
mantenir-te impasible, ni mirar, ni somriure, ni respondre.
* Aquesta
representació l'aprofitarem per a analitzar quins són els seus punts
flacs, possibles objectius de burles actuals o futures. En moltes
ocasions les burles fan referència a dades sense importància, una forma
distorsionada del seu nom, o una mentida
simplement. Però en moltes altres la referència és real, és a dir, ell
té un tret diferent a la majoria, però precisament són els trets
diferents els quals cal potenciar. Mentre que estiga impasible haurà de
reflexionar de la següent manera: "És veritat que sóc més baixet, però
sé llegir millor que tu", o bé, "Si duc ulleres, però jugue
millor que tu al futbol".
* Hem d'ensenyar al nostre fill a
voler-se i a valorar-se. El que un grup de xiquets et pique durant la
mitja hora que dura el pati, destrossa l'autoestima de qualsevol, pel
que li hauríem de mostrar tot el bo que hi ha en ell. Així quan
s'estiguen burlant ell podrà pensar " A mi no m'importa la teua
opinió, perquè jo tinc moltes qualitats molt bones per les quals em
volen molt".
* L'escut humà. Ajuda al teu menut a crear-se
una gran cuirassa al seu voltant, on les paraules feridores
reboten. Ell pot ser un d'aqueixos súper herois que davant una amenaça
despleguen el seu escut protector i per molt que els intenten fer mal
els dolents no aconsegueixen travessar-lo.
* Assajar
respostes entre els dos. Ensenya-li a traure forces per a donar-li la
volta a la situació. Quan li estan cridant gafotes, ell pot respondre:
"T'agraden les meues ulleres, eh? doncs no es presten". El
transformar la situació farà que el burlador es convertisca en burlat.
Altra senzilla forma de transformar una situació és acceptar-la, si li
diuen eres un nano, ell pot respondre "és veritat sóc baixet I?" El
burlador es quedarà desconcertat davant l'evidència.
* Una
vegada posades en pràctica les tècniques anteriors i només en funció de
la maduresa del nostre menut, li podrem ensenyar a riure de si mateix,
contant-li les nostres pròpies experiències quan nosaltres érem els
que rebíem aquestes burles.
* Cada dia revisarem els avanços i assajarem noves
estratègies perquè ell no es quede sense arguments. Intentarem
analitzar junts quins xiquets són els que li fan mal, per a
allunyar-se d'ells i quins li beneficien per a acostar-se més,
convidant-los a berenar per exemple. D'aquesta complicitat podeu traure
molt més partit del que t'imagines.
Evidentment si la burla arriba a
majors i es converteix en assetjament o en agressions físiques, cal
posar en pràctica mesures més dràstiques per a ajudar als nostres
menuts, com parlar amb tutors, professors, pares, o qui procedisca. En
definitiva nosaltres no podem prevenir que aquesta situació es
produïsca, el que sí podem és evitar
que li ferisca o que li faça sentir-se inferior davant el seu cercle.
Per descomptat si és el nostre fill el que es burla dels altres,
hauríem d'animar-lo a no fer-lo, ajudant-li a comprendre com es
sentiria ell en eixa situació.
