Els iaios, els nostres mestres

Publicado por Ma Jesús | 21:42 | 2 comentarios »



Aquest curs el tema al voltant del qual s'organitzaran actes i celebracions del nostre col.legi, serà:

ELS IAIOS, ELS NOSTRES MESTRES

Sempre és el moment adequat, per reconexer el seu esforç abans i actual,  la seua dedicació,.....



I de segur que la gran majoria de nosaltres hem rebut o continuem rebent l'ajuda d'ELLS, dels nostres pares i mares, dels iaios i iaies dels nostres fills.
Cal rendir-los homenatge:  
Per a tots els iaios i iaies
L'àvia arreplega a la neta a l'acabar el col·le els dilluns i els dijous i la porta a classe de ball.
Per devoció, per passió i alguna vegada per obligació. No és l'única. L'àvia paterna també té la seua dosi: ha establit un dia sagrat a la setmana per a ocupar-se de totes les seues nétes i el nét, que ja s'ha incorporat al grup. 
Els caps de setmana que pare i mare treballen es queden en una casa o una altra. Els han tingut quan han estat malalts i quan la parella ha fugit un cap de setmana.

Aquest vol ser un homenatge a tots els avis i àvies cangur, els nostres grans salvadors. 
Aquells que s'alcen a les set del matí, sense necessitat alguna, per a desplaçar-se a casa del fill o filla i donar-li el desdejuni als néts. 
Aquells iaios i iaies que deixen les seues activitats per a ocupar-se del nét malalt. 
Aquells iaios i iaies que no ixen a la nit perquè els seus fills ho puguen fer. 
Diuen que els iaios i iaies gaudeixen més dels néts que dels fills. No ho sé. El que sí sé és que amb la incorporació de la dona al treball, la relaxació dels vincles familiars i la pressió de la vida moderna, molts mares i pares no serien res sense els avis.

Però ens estem passant? 

Exigim massa? 
Per què han de sacrificar-se ells quan els ha arribat el moment de descansar i gaudir? 
Existeix la síndrome de l'avi esclau?
Segons dades de l'Enquesta de Majors de 2010 del Ministeri de Sanitat i Política Social, una de cada quatre persones majors de 55 anys a Espanya és avi cangur. D'ells, el 50% dedica sis hores al dia a aquesta activitat. 
I amb la crisi va en augment.
Font: Ana Pantaleoni





Els xiquets solen mentir com a resultat d'un sentiment de frustració.

Fins als 4 anys, el xiquet sol comportar-se amb la finalitat de complaure als pares; així si realitza alguna cosa que sap que no els agrada,no els  ho diu.
És al voltant dels 6-7 anys, quan el xiquet ja té consciència d'haver mentit i se sent malament per això.

Raons per les quals solen mentir:

- per imitar als adults: El xiquet s'adona que els adults menteixen quan els interessa.

- per complaure a algú

- per no fer-li mal,... Per ell això es va a anar convertint en alguna cosa natural, que creu poder utilitzar a la seva conveniència tal com ha observat en els altres.

- per predisposició en la seva personalitat: trobarem diferents reaccions segons el caràcter del xiquet. Si és tímid o si és un nen amb moltes pors, la qual cosa farà serà negar les coses. El nen exaltat, les exagerarà.
 Precisaran diferent treball terapèutic:

- al nen tímid se li estimularà més, es parlarà amb ell perquè en conèixer" aquestes coses que li produeixen tanta por se senti amb més domini sobre elles.

- al nen exaltat se li intentarà relaxar mitjançant exercicis de descàrrega psicomotriu o mitjançant alguna activitat esportiva; i s'atendrà amb detall a les seves fantasies, fent-li veure que no són més que això o que només una part d'aquestes s'ajusten veritablement al món real.

- per cridar l'atenció, doncs se sent poc atès: la mentida més freqüent sol ser l'inventar una dolença (es tracta d'alguna cosa diferent als trastorns psicosomàtics, doncs aquí el xiquet en realitat no sofreix malaltia alguna). Els pares hauran d'intentar donar al nen l'afecte que reclama i dedicar-li més temps.

- per evitar un càstig: la majoria de les mentides venen produïdes per aquesta por. Sol respondre a uns pares massa rígids i moralitzadors, i a un fill amb por de perdre l'amor d'aquests. És convenient esbrinar què imatge tenen aquests fills dels pares, doncs de vegades és molt diferent de la qual creiem.

- per vanitat o "fatxenderia": generalment es produeix perquè el nen vol agradar als pares, sabent quant valoren aquests les aparences.

- per no tenir la capacitat de distingir entre el real i l'imaginari: aquest cas precisa de psicoteràpia, ja que aquest tipus de xiquets no tenen consciència que estan mentint; significa que està ancorat en fases anteriors del seu desenvolupament o que està perdent contacte amb la realitat.

D'acord a les capacitats evolutives del xiquet, és convenient buscar la manera d'ensenyar-li sobre l'honestitat, a identificar el real de l'imaginat,... i sobretot, intentar ser un bon exemple.

Es felicitarà sempre el dir la veritat, i una vegada el xiquet menteix , abans que renyir-li, és necessari esbrinar els motius que li han portat a mentir.
 Ed.infantil.com

Gràcies

Publicado por Ma Jesús | 12:33 | 2 comentarios »


En el món que vivim es parla més de drets que de deures.
En el món que vivim es parla més de drets que d'obligacions.
En el món que vivim és més comú dirigir-se a algú per reclamar que per donar les gràcies.

Encara que ho reconeguem i a la majoria no ens pareix el més adequat, ens costa molt trencar amb eixes costums.
És per això que quan va caure a les nostres mans una carta al director d'un diari, on una ex-alumna recordava al seu professor, i li reconeixia la seua tasca i la d'altres, en la seua educació, ens va agradar, sí, ens va agradar molt.

I ja ens va deixar encantats el vore que era una alumna del nostre col.legi. 
Una ex-alumna del Roís de Corella que fèia un xicotet/gran homenatge al seu mestre "Josep Rausell". 

Hem demanat permís a Elena per publicar la seua carta.
Gràcies Elena, gràcies en nom de tots els professionals que ens dediquem a ensenyar.

"Ensenyem als nostres fills-alumn@s a demostrar els aspectes possitius, a les persones amb les que es relacionaran al llarg de la seua vida.
Aprengam a donar les gràcies"
 


TOTS EN CONTRA DEL BULLYING

Publicado por Ma Jesús | 23:13 | 1 comentarios »


La xiqueta a qui li diuen grossa, passa dies sense menjar per a baixar de pes. 
Al xiquet al que li diuen tonto, potser té problemes d'aprenentatge. 
La xiqueta a la que acaben de cridar lletja, passa hores arreglant-se per a que persones com vosaltres l'accepteu. 
Del xiquet del que es burlen en l'escola, potser rep algun tipus d'abús en la seua llar, com per a que vosaltres seguiu destruint la seua autoestima. 

Ja n'hi ha prou de jutjar sense conèixer. 
Ja n'hi ha prou de no preocupar-se pels demés. 
Ja n'hi ha prou de desvalorizar a les persones. 
Ja n'hi ha prou de parlar sense coneixement de causa. 
Ja n'hi ha prou de criticar. Ja n'hi ha prou de ser egoista. 
Ja n'hi ha prou de buscar sempre "lio". 
Ja n'hi ha prou de MALTRACTAR a les persones ! 
Ja n'hi ha prou de BULLYING ! 

TOTS EN CONTRA DEL BULLYING (maltractament psicològic).


JA S'ACABAT LA FIRA

Publicado por pura | 13:13 | | 3 comentarios »



















ELS ALUMNES DE 3 ANYS DEL COL.LEGI, VAN REBRE AL TIO DE LA PORRA, LA MAJORIA D'ELLS PER PRIMERA VEGADA.
A MÉS A MÉS VAN FER UN BARRET DE TIO DE LA PORRA.
MOLT CONTENTS A LES CLASSES HAN EXPLICAT TOT ALLÓ QUE HAN VIST A LA FIRA.
ARA JA BARRET GUARDAT I FINS AL CURS VINENT.
MIREU-LOS QUE BONICS!!!!!


Reflexions al voltant del paper de la família en l'educació dels fills.
"En la família no hi ha democràcia"


9 d'octubre

Publicado por Ma Jesús | 9:29 | 8 comentarios »

 
El  

9 d'Octubre

 
és el dia de tots els valencians.

Actualment  és el dia de la "Comunitat valenciana",
però fa mooooooooooolts anys, un dia com aquest, 9  d'octubre, el Rei Jaume I, va entrar a la ciutat de València, després de conquerir-la i afegir-la a les seues terres.

A l'escola solem contar un conte amb la història del Rei Jaume I, i una senzilla oroneta.

Què us pareix?






  

FA MOLTS ANYS, QUAN VALÈNCIA ERA DELS MOROS I EL REI EN JAUME VOLIA CONQUERIR-LA, UNA ORONETA QUE VOLIA FER EL SEU NIU, VA ARRIBAR A BORRIANA VOLANT AMB LES SEUES COMPANYES.



EL REI HAVIA FET PARAR LES TENDES PROP DEL POBLE.
EREN DE COLORS MOLT BONICS.
AL MIG DEL CAMPAMENT ESTAVA LA DEL REI, LA MÉS ALTA I BONICA DE TOTES.


A L’ORONETA LI VA AGRADAR AQUELL LLOC I VA DECIDIR FER ALLÍ EL NIU.
ALLÍ VA PONDRE ELS OUS, ELS VA COVAR I VAN NÀIXER LES SEUES ORONETES.



PASSAT UN TEMPS, EL REI VA DECIDIR ANAR A UN ALTRE LLOC I  VA  MANAR  DESMUNTAR EL CAMPAMENT.

L’ORONETA PENSAVA QUE ANAVEN A DESFER EL SEU NIU. ES VA POSAR A XISCLAR I VOLAR AL VOLTANT DE LA TENDA DEL REI.


AL VEURE - LA EL REI SE’N VA ADONAR DE QUÈ PASSAVA I VA DIR:


NO DESPAREU LA TENDA !!
MIREU COM VOLA EIXA ORONETA!

FINS QUE ELLA NO SE'N VAJA AMB ELS SEUS FILLETS, LA TENDA LA DEIXAREM ALÇADA.
 
L’ORONETA TOTA LA VIDA SE’N VA ENRRECORDAR DEL QUE HAVIA DIT EL REI JAUME.

 

QUAN HO CONTAVA ALS SEUS FILLS I ALS SEUS NETS, SEMPRE ACABAVA LA HISTÒRIA DIENT: “JO EM PENSE QUE AQUELL HOME ERA UN REI”
EL REI EN JAUME VA VOLER QUE TOT AÇÓ FORA ESCRIT EN UNA CRÒNICA: “LA CRÒNICA DEL REI EN JAUME” PER TAL QUE PASSATS ELS ANYS TOTS HO POGUEREM SABER.
nouemptyemptydemptyoctubre

Mamà, ..........s'han burlat de mi!

Publicado por Ma Jesús | 18:29 | 1 comentarios »


Les Burles: Com ajudar als nostres fills
Mamà, en el col·legi em criden "gafotes"!  o,  pot ser   "gros"  "prim"  "nanet"......etc, etc.

Açò que pareix el principi d'un acudit, fa patir als nostres fills quasi diàriament. 
La gràcia de mal gust, es pot produir en el pati, en classe, en el parc,... És una circumstància totalment imprevisible que ocorreix en qualsevol entorn. 
Els pares no podem protegir als nostres fills i evitar que es produïsca aquesta desagradable situació, el que sí podem fer és ensenyar-los estratègies de comportament útils, per a ajudar-los a enfrontar-se.

Si els xiquets aprenen a controlar aquestes situacions estaran millor preparats per a desenvolupar les habilitats socials que necessitaran en la seua adolescència.

Una cosa són les bromes i una altra les burles. 
La diferència entre ambdues és que en les primeres, tots, inclòs el xiquet objectiu de la gràcia, s'ho passen bé i gaudeixen, mentre que una burla ofensiva pot fer que el nostre fill es senta, trist i fins i tot es negue a anar a escola o al parc. Cal tenir sempre en compte que el burlar-se dels altres és propi de la naturalesa infantil, i que el nostre menut en una circumstància pot ser el burlador i en altra diferent el burlat. 
Com els podem ajudar a superar aquesta situació? 
Abans de res hem d'asseure'ns a parlar amb el nostre xiquet, observar i analitzar el problema des del seu punt de vista. És a dir, encara que se'ns partisca l'ànima perquè a més d'haver-li hagut de posar ulleres s'estan rient d'ell, no hem de transmetre el nostre propi malestar. Deixa que siga el xiquet el qual ens done la mesura de l'ofensa. Escolta atentament, que ell ens indique com es sent en aquesta situació, quan es produeix, i quins xiquets són els que ho fan. Cal tenir en compte que per molt justificat que estiga el nostre malestar, si ho demostrem, li donarem encara més importància al problema. 

Encara que intentem parlar amb el col·legi, amb els altres pares i amb mitja humanitat, donarà igual, sempre pot sorgir un graciós que li faça mal. Per aquesta raó la millor forma d'ajudar és ensenyar-li a enfrontar-se a aquesta situació i poder eixir airós d'ella. 

Anem a veure algunes tècniques que li ajudaran a aconseguir-ho: 
* "No hi ha millor menyspreu, que no fer cas". El nostre savi refranyer ens donarà la primera tècnica. L'objectiu que persegueix una burla és el plor o l'enoig; si el nostre menut aprèn a no immutar-se i ignorar per complet a la persona que li està provocant, el fi de la gràcia no es compleix. Per a aprendre aquest sistema podem realitzar junts una escenificació de la burla, primer ell es burla de tu, i després tu d'ell. Quan tu sigues l'objecte de la burla, has de mantenir-te impasible, ni mirar, ni somriure, ni respondre. 

* Aquesta representació l'aprofitarem per a analitzar quins són els seus punts flacs, possibles objectius de burles actuals o futures. En moltes ocasions les burles fan referència a dades sense importància, una forma distorsionada del seu nom, o una mentida simplement. Però en moltes altres la referència és real, és a dir, ell té un tret diferent a la majoria, però precisament són els trets diferents els quals cal potenciar. Mentre que estiga impasible haurà de reflexionar de la següent manera: "És veritat que sóc més baixet, però sé llegir millor que tu", o bé, "Si duc ulleres, però jugue millor que tu al futbol". 

* Hem d'ensenyar al nostre fill a voler-se i a valorar-se. El que un grup de xiquets et pique durant la mitja hora que dura el pati, destrossa l'autoestima de qualsevol, pel que li hauríem de mostrar tot el bo que hi ha en ell. Així quan s'estiguen burlant ell podrà pensar " A mi no m'importa la teua opinió, perquè jo tinc moltes qualitats molt bones per les quals em volen molt". 

* L'escut humà. Ajuda al teu menut a crear-se una gran cuirassa al seu voltant, on les paraules feridores reboten. Ell pot ser un d'aqueixos súper herois que davant una amenaça despleguen el seu escut protector i per molt que els intenten fer mal els dolents no aconsegueixen travessar-lo. 

* Assajar respostes entre els dos. Ensenya-li a traure forces per a donar-li la volta a la situació. Quan li estan cridant gafotes, ell pot respondre: "T'agraden les meues ulleres, eh? doncs no es presten". El transformar la situació farà que el burlador es convertisca en burlat. Altra senzilla forma de transformar una situació és acceptar-la, si li diuen eres un nano, ell pot respondre "és veritat sóc baixet I?" El burlador es quedarà desconcertat davant l'evidència. 

* Una vegada posades en pràctica les tècniques anteriors i només en funció de la maduresa del nostre menut, li podrem ensenyar a riure de si mateix, contant-li les nostres pròpies experiències quan nosaltres érem els que rebíem aquestes burles.

* Cada dia revisarem els avanços i assajarem noves estratègies perquè ell no es quede sense arguments. Intentarem analitzar junts quins xiquets són els que li fan mal, per a allunyar-se d'ells i quins li beneficien per a acostar-se més, convidant-los a berenar per exemple. D'aquesta complicitat podeu traure molt més partit del que t'imagines. 


Evidentment si la burla arriba a majors i es converteix en assetjament o en agressions físiques, cal posar en pràctica mesures més dràstiques per a ajudar als nostres menuts, com parlar amb tutors, professors, pares, o qui procedisca. En definitiva nosaltres no podem prevenir que aquesta situació es produïsca, el que sí podem és evitar que li ferisca o que li faça sentir-se inferior davant el seu cercle. Per descomptat si és el nostre fill el que es burla dels altres, hauríem d'animar-lo a no fer-lo, ajudant-li a comprendre com es sentiria ell en eixa situació. 


No em doneu tot el que us demane. 
A voltes solament demane per a vore fins a quant puc rebre.

No em xilleu.  

Us respecte menys quan ho feu, i m'ensenyeu a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

No parleu sempre donant ordres.  

Si en comptes d'ordres a voltes em demanàreu les coses, jo ho faria més ràpid i amb més gust.
 
Compliu les promeses, bones o dolentes. 

Si em prometeu un premi, done-me'l; però també si és un càstig.

No em compareu amb ningú, especialment amb els meus germans o germanes. 

Si  em digueu que sóc millor que els altres, algú va a patir, i si em digueu que sóc pitjor que els altres, seré jo qui patisca.


 
No canvieu d'opinió tan sovint sobre el que he de fer, decidiu-vos i manteniu eixa decisió.

Deixeu-me valer-me per mi mateix.  

Si ho feu tot per mi, jo mai podré aprendre.
 
No digueu mentides davant de mi, ni em demaneu que les diga per vosaltres, encara que siga per a traure-vos d'una dificultat.  

Em feu sentir malament i perdre la fe en el que em digueu.
 
Quan jo faig alguna cosa dolent no m'exigiu que us diga el “perquè ho vaig fer”.  

A voltes ni jo mateix ho sé.

Quan estigueu equivocats en alguna cosa admeteu-ho i creixerà l'opinió que jo tinc de vosaltres.   

I m'ensenyareu a admetre les meues equivocacions també.
 
Tracteu-me amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb la què tracteu els vostres amics; ja que per ser de la família no vol dir que no pugam ser amics també.

No em digueu que faça una cosa i vosaltres no la feu. Jo aprendré i faré sempre el que feu, encara que no ho digau; però mai faré el que  dieu i no feu.

Quan us explique un problema meu no em digueu “no tinc temps per a tonteries” o “açò no té importància”. Tracteu de comprendre'm i ajudar-me.

 
Digueu-me  a sovint que em voleu. 

A mi m'agrada sentir-vos-ho dir, encara que vosaltres no cregau necessari dir-m'ho. 

ABRACEU-ME, NECESSITE SENTIR-VOS, 

notar que sou els meus amics, els meus companys, els meus pares.... a tota hora.

Font: Padres y colegios.

Principio del formulario



















L'educació dels xiquets es basa en dos vessants: l'escolar i la familiar. Per tant, la coordinació d'aquests dos elements, representats principalment pels professors i els pares, és fonamental per al seu desenvolupament. 

Vegem com poden col·laborar els pares:

1.1. Participació individual

La participació individual es basa en la relació entre els pares i el professor o entre pares i fills i pot tenir les següents formes:

 - Tutories: Són trobades entre pares i professors per arribar a acords referents a forma de treball i objectius educacionals.

 - Entrevistes individuals: Es centren en problemes i aspectes concrets del xiquet.


- L'ajuda dels pares en el treball escolar: És fonamental la col·laboració dels pares a casa  controlant o supervisant el compliment de les obligacions escolars, però mai han de realitzar la tasca que correspon al fill.

1.2. Participació col·lectiva

Una altra manera de participació  en què es tracten aspectes més generals, ja siguin de l'organització i gestió de les escoles o del procés educatiu. En aquest aspecte podem destacar:

- Els Consells Escolars: Estan centrats en la gestió del centre educatiu. Els pares que hi participen representen a les famílies i són elegits mitjançant votació.

- Les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes: Associacions que organitzen activitats culturals, esportives o festives, i a les que tots els pares dels escolars poden pertànyer.

- Altres formes de participació: Com les reunions de pares i mares, participació en activitats extraescolars, conferències i xerrades, etc.

Sra. Trinitat Aparicio Pérez
Psicòloga clínica. Psicòloga escolar
Universitat de Granada

Com a casa en cap lloc....

Publicado por Ma Jesús | 15:30 | 0 comentarios »

Hui us portem un anunci. 
Però no és un anunci qualsevol.........

Tots els que tenim fills adolestents, o pre-adolescents sabem el difícil que és aconseguir motivar-los i  que deixen de costat la seua bambolla de "tot em dóna igual", "tu no em comprens", "ara no és com en la teua època" .....i un fum de coses més, del mateix estil.

Aquest anunci us farà reflexionar i adonar-se'n que no són tan diferents de com erem els seus pares a la seua edat. Que a nosaltres pares i mares, ens cal parar-nos i reflexionar, per saber quin és eixe camí que segur que nosaltres podem trobar, per a apropar-nos a ells. Els iaios i iaies  de vegades us poden ajudar.

Estan en una etapa complicada i cal estar presents sempre al seu costat.

S'acosta la FIRA

Publicado por Ma Jesús | 18:18 | 1 comentarios »


El proper divendres 30 de setembre s'inicien les festes de Gandia.
La fira i festes comencen com ja és sabut per tots, amb l'arribada de les bandes del TIO DE LA PORRA, a tots els centres educatius de Gandia.

Al nostre col.legi arribaran també i, el recorreran de dalt a baix, fent eixir de les aules des dels més menuts als més majors.

Des d'ací volem compartir el programa complet de la Fira i festes, per poder anar ja marcant aquells espais i espectacles als que acudirem. Cliqueu damunt del nom per poder consultar-lo.



Publicado por Rosana | 1:07 | 0 comentarios »

Hola  a tots el seguidors dels nostres blogs.              Com ja sabeu aquest espai s'utilitza per publicar articles d'interès per als pares i el mestres dels alumnes del CEIP Roís de Corella i també per a totes les persones que ens visiten.

Benvinguts al nou curs escolar. 
Una mamà del nostre col·le ens ha enviat un correu electrònic que diu així:


Bona vesprada Rosana
Ja estem de nou aquí.
Comenta el curs i jo t’envie este reportatge per si et sembla interessant per al blog.
Salutacions
Y.Ch.

 Si que m'ha semblat interessant,us recomane que feu clic en l'enllaç. Gràcies.

 

Primer dia de classe!

Publicado por Ma Jesús | 18:13 | 0 comentarios »



Demà,  8 de setembre, primer dia del nou curs escolar!

Publicado por Rosana | 0:30 | 2 comentarios »

  Setembre ja està arribant, obri la porta i que passe avant!

Comencem un nou curs i ho tenim que abordar amb il·lusió, ja s'acaben les vacances que ens han carregat d'energia per començar de nou.

Setembre que obri el nou curs, els pares preparen tot el que fa falta per a que els seus xiquets no es falte de res.

Setembre obri  la tardor i ja no és la calor sufocant de l'estiu.
Lluny queden les becadetes  després del dinar, venen les preses, les llistes i les tasques escolars.
La  robeta que la mare ens prova per vore si hem crescut, el davantal que ens compren, la motxilla de moda.....

Setembre és un mes que marca l'inici, marca l'airet del matí, eixe airet que demana rebequeta. 
Agafem el rellotge que vam guardar i ens el posem a la monyica i ja no podem passar sense ell.

Però el que més ens costa és matinejar, grans i menuts no ens podem encantar, es fa tard , arribem tard si ens encantem. Pensem que no ens adaptarem, però d'una manera sorprenent entrem en una espiral en la que no podem parar i ens adaptem al dia dia ràpidament.

BENVINGUTS ALS BLOGS DEL COL·LE, BENVINGUTS AL NOU CURS!