Els pares i mares d'un Institut de Villena a Alacant s'han compromès per escrit a obligar als seus fills a fer els deures diàriament. Aquests compromisos formen part d'un decàleg de bones pràctiques que han signat en el moment de presentar la matrícula. Aquesta notícia saltava recentment als mitjans de comunicació creant certa polèmica.

La pregunta és: Devem els pares realment obligar als nostres fills a fer els deures o simplement hem de mentalitzar-los des de xicotets que tenen drets i deures i fer-los entendre que és part de la seua responsabilitat fer les tasques del col·legi, igual que els ensenyem a arreplegar la seua cambra, ordenar els seus joguets, etc..?

És un error el que s'haja d'obligar a un xiquet a fer alguna cosa que ha de formar part del seu dia a dia, per a açò, gens millor que ensenyar als nostres fills des de xicotets la importància que té l'aprenentatge, tot açò amb paciència i afecte. Perquè els nostres xiquets, encara que a voltes no ho cregam, són més receptius que nosaltres els adults.

A voltes el problema està en els pares o perquè no tenim temps per a ensenyar-los una rutina o perquè, en molts casos, ens despreocupem una miqueta de l'aprenentatge dels nostres fills pensant que és tan sol responsabilitat dels col·legis. 

Així que intentem pel bé dels nostres fills i pel nostre propi, que no calga obligar-los a fer deures i que nasca d'ells mateixos aqueixa tasca tan important per al seu desenvolupament.

Font: http://www.pequesymas.com/educacion-primaria/deben-los-padres-obligar-a-sus-hijos-a-hacer-los-deberes

“Atendre a la diversitat, educar en la diversitat en definitiva,

no vol dir adoptar mesures especials per a alumnes difícils,

sinó organitzar els elements escolars i curriculars ordinaris 

per tal què facilitin l’aprenentatge de tots els alumnes.

No etiquetem mestres per a què etiquetin alumnes.

Cerquem criteris generals per poder ensenyar tots a tots,

per poder aprendre tots de tots”. Spano, G. 

UN MODEL INCLUSIU DE PLA ANUAL D'ATENCIÓ

A LA DIVERSITAT. Juny 2004.

Una mare ens ha enviat aquesta meravellosa presentació

per si era útil per al nostre blog. A mi m'ha paregut molt 

gràfica i m'ha encantat!

Us convidem a que la mireu TOTA, no té desperdici.

Gràcies,Yolanda.

El cazo de lorenzo

View more presentations from Marina Blasco Escandell

Com podem saber els pares i mares si estem fent el més adequat?

 

Quan són més menuts (1r. cicle), els hem d’ajudar a:

- Trobar un temps de feina diari i un espai adequats.

- Comprovar que entenen el que han de fer.

- Ensenyar-los a organitzar-se el material.

- Supervisar-los l’agenda.

- Llegir amb ells.

A una segona etapa (2n. cicle), hem de deixar que:

- Dediquen un temps als deures adequat.

- Organitzen ells l’espai i el seu material.

- Treballen sols.

- Supervisar menys l’agenda.

- Ajudar a buscar el que no sap.

- Ensenyar a estudiar.

- Lligen algun llibre.

A una tercera etapa (3r. cicle),  hem de comprovar que:

- Sap organitzar-se.

- Acaba tots els deures.

- Sap estudiar i li dedica una estoneta diària.

- Lllig.

- És responsable.

De vegades quan el temps que es dedica a la realització de deures escolars en casa, és molt llarg,  arriben discussions, enuigs i fins i tot  estrès en els membres de la família.  

Com evitar arribar ahí?

Els deures s'haurien de fer en un temps prudencial, de forma que  done temps per a jugar i per a fer després alguna activitat esportiva o lúdica.

En Educació Primària els deures haurien d’oscil·lar entre els 30 i 60 minuts, oscil·lació que normalment reflectiria la diferència entre els alumnes de primer i de sisè curs. 

Aquest temps es pot vore incrementat per treballs especials o per  no haver acabat les feines de classe. 

 Com a norma general els pares hauríem de:
• Revisar l’Agenda cada dia.
• Controlar que els nostres fills han apuntat el deures a l’Agenda i que la retornen a l’escola.
• Controlar que els nostres fills tornen a escola amb els deures fets i acabats.
• Contactar amb el tutor en cas de dificultat dels nostres fills per acabar els deures.
• Estimular-los per a que dediquen un temps diari a la lectura. En els cursos de primer i segon aquest temps és ineludible, ha de comptar amb l’ajuda dels pares,i podríem estipular-ho en uns 15 minuts.  En el cas de xiquets de segon i tercer cicle hauria d’esser una lectura més per plaer i es farà en un moment de tranquil·litat i relax. Com a mínim s’hauria de llegir 15-20 minuts diaris.

Però sempre és important que "els estudiants sàpiguen que ells són els primers responsables dels seus deures". 

Si no conèixes aquest vídeo, ara és el moment, no te'l pots perdre.

Un vídeo de l'experiment que ha fet una ONG:  Acción contra el Hambre.

És una meravella i mirant-lo et poses a meditar. Com és posible que els xiquets troben tan fàcilmenten solucions, que els polítics de tot el món no saben o no volen trobar?

Per a que després es diga que als xiquets no els agrada compartir…. 

L'origen de la festa d'Halloween és antiquíssima i prové d'una celebració cèltica en la qual festejaven el final de l'època de les collites i s'iniciava un nou període, l'Any Nou Cèltic. 

                          

Aquesta barreja entre el vell i el nou feia que, els mites i llegendes sobre esperits que tornaven i es barrejaven entre els vius en aquella celebració, prengués un caràcter misteriós, tenint a la mort com a protagonista de la festa.

Existia la creença que deia que els morts es barrejaven amb els vius amb la intenció de portar-se algunes ànimes. La solució que tenien els humans per enganyar-los i no ser portats era disfressant-se d'esperits malignes.

El terme Halloween prové de la frase “*All *Hallows *Eve”, que significa “Vespra de Tots els Sants”. La important immigració que va haver-hi a partir de 1840 en la qual més de 3 milions d'irlandesos es van traslladar fins als Estats Units, va fer que aquests s'emportaren amb ells les seves tradicions i costums, sent la d'Halloween una de les més acceptades i populars.

Hem rebut un correu electrònic d'un company nostre que enguany està en Chicago donant classe. Ell ens posa al corrent de com és l'Educació en Estats Units i ens ha enviat unes fotos per ensenyar-nos com es decoren els jardins de les cases. Mireu, és molt curiós!

Jo els conec. Els he vist moltes vegades. Són rarets. Alguns eixen prompte de casa al matí i estan en el col.le una hora abans, uns altres eixen del col.le una hora més tard perquè tenen entrevistes amb pares o mares que treballen fora de casa i no poden acudir a una altra hora. Uns altres recorren tots els dies més de 100 Km d'anada i d'altres de tornada. Estan bojos.

A l'estiu els donen vacances, però no desconnecten del tot, pensen en les seues classes, preparen tasques per al curs següent. A l'hivern parlen molt, sempre porten caramels de mel i llima en les butxaques, uns altres van sempre amb una botelleta d'aigua al seu costat. La seua gola sempre està adolorida, però segueixen ensenyant, a voltes forcen la seua veu, però segueixen transmetent els seus coneixements amb afecte i il·lusió.

Jo els he vist, no estan bé del cap. Ixen d'excursió amb els seus alumnes i s'encarreguen de gestionar autoritzacions, recollida de diners i clar, responsabilitat extra.

Què serà d'ells i elles. A la nit somien amb el col·legi, se'ls apareixen planetes, ecosistemes i personatges històrics. He escoltat que arriben carregats amb quaderns i exàmens, que han corregit la vesprada anterior en la seua casa.

Són dones i homes, casats, solters,...de diferents edats, però a tots els apassiona el seu treball, veure créixer als seus alumnes, ajudar-los i aconseguir d'ells ciutadans competents.

Els he vist moltes vegades. Estan malament del cap. Alguns diuen d'ells que viuen molt bé, però els han retallat el sou i segueixen treballant fins i tot més que abans, alguns no miren ni la seua nòmina per la seua passió per l'ensenyament. Gaudeixen amb el que fan, encara que hi haja pares que no els valoren, els critiquen i fins i tot els lleven autoritat, (a voltes fins els agredeixen), però ells segueixen cap a avant.

Estan malament; a les vesprades van  a fer cursos de formació i no els importa perdre temps del seu oci per a reciclar-se.

Diuen que són autocrítics i que fan balanç de les seues experiències educatives, que es frustren quan no ixen les coses com esperaven,  i que s'alegren quan els seus alumnes avancen.

Estan malament del cap,  jo els he vist. De vegades escolten per part d'algun ex-alumne,  que van ser molt importants per a ell, que sempre recorda que tenien paraules d'ànim; però ells diuen només que són MESTR@S i que es senten MOLT ORGULLOSOS DE SER-HO.

Si en coneixeu algun llegiu-li aquest post, potser es senta identificat.

Amb afecte  
 

                                                                     

Alguns dels alumnes de cinqué de Primària van gaudir de la festa organitzada pel Centre històric de Gandia, a la Casa de la Marquesa, amb unes caretes terrorífiques! Mireu, mireu...

 Si visiteu els nostres blogs voreu que no ens cansem de recordar als xiquets que han de alimentar-se adequadament. És molt important que des dels col·legis animem als nostres xiquets al fet que mengen fruita diàriament, però també és important el treball des de les famílies.
Els consells del col·le

• Pràctica amb l'exemple. Si veuen menjar fruita diàriament i gaudir amb això, és molt més fàcil que ells ho incorporen.

• La fruita no és solament un postre. De vegades s'omplin massa durant el menjar i després no en volen. Procura oferir-la en un altre moment del dia, on la fruita sigua l'aliment principal.

• Fes-la atractiva. En macedònia, amb llet, tallant-la amb formes divertides els pot cridar més l'atenció..

•Compra varietat. Existeixen centenars de fruites i és recomanable que proven i experimenten. Sempre pera, poma o plàtan  pot resultar avorrit. Juga a l'experimentació, fins i tot amb les fruites tropicals, descobriran nous sabors.

Aquest curs el tema al voltant del qual s'organitzaran actes i celebracions del nostre col.legi, serà:

ELS IAIOS, ELS NOSTRES MESTRES

Sempre és el moment adequat, per reconexer el seu esforç abans i actual,  la seua dedicació,.....



I de segur que la gran majoria de nosaltres hem rebut o continuem rebent l'ajuda d'ELLS, dels nostres pares i mares, dels iaios i iaies dels nostres fills.
Cal rendir-los homenatge:  

Per a tots els iaios i iaies

L'àvia arreplega a la neta a l'acabar el col·le els dilluns i els dijous i la porta a classe de ball.
Per devoció, per passió i alguna vegada per obligació. No és l'única. L'àvia paterna també té la seua dosi: ha establit un dia sagrat a la setmana per a ocupar-se de totes les seues nétes i el nét, que ja s'ha incorporat al grup. 
Els caps de setmana que pare i mare treballen es queden en una casa o una altra. Els han tingut quan han estat malalts i quan la parella ha fugit un cap de setmana.

Aquest vol ser un homenatge a tots els avis i àvies cangur, els nostres grans salvadors. 

Aquells que s'alcen a les set del matí, sense necessitat alguna, per a desplaçar-se a casa del fill o filla i donar-li el desdejuni als néts. 

Aquells iaios i iaies que deixen les seues activitats per a ocupar-se del nét malalt. 

Aquells iaios i iaies que no ixen a la nit perquè els seus fills ho puguen fer. 

Diuen que els iaios i iaies gaudeixen més dels néts que dels fills. No ho sé. El que sí sé és que amb la incorporació de la dona al treball, la relaxació dels vincles familiars i la pressió de la vida moderna, molts mares i pares no serien res sense els avis.

Però ens estem passant? 
Exigim massa? 
Per què han de sacrificar-se ells quan els ha arribat el moment de descansar i gaudir? 
Existeix la síndrome de l'avi esclau?

Segons dades de l'Enquesta de Majors de 2010 del Ministeri de Sanitat i Política Social, una de cada quatre persones majors de 55 anys a Espanya és avi cangur. D'ells, el 50% dedica sis hores al dia a aquesta activitat. 
I amb la crisi va en augment.

Font: Ana Pantaleoni

Els xiquets solen mentir com a resultat d'un sentiment de frustració.

Fins als 4 anys, el xiquet sol comportar-se amb la finalitat de complaure als pares; així si realitza alguna cosa que sap que no els agrada,no els  ho diu.
És al voltant dels 6-7 anys, quan el xiquet ja té consciència d'haver mentit i se sent malament per això.

Raons per les quals solen mentir:

- per imitar als adults: El xiquet s'adona que els adults menteixen quan els interessa.

- per complaure a algú

- per no fer-li mal,... Per ell això es va a anar convertint en alguna cosa natural, que creu poder utilitzar a la seva conveniència tal com ha observat en els altres.

- per predisposició en la seva personalitat: trobarem diferents reaccions segons el caràcter del xiquet. Si és tímid o si és un nen amb moltes pors, la qual cosa farà serà negar les coses. El nen exaltat, les exagerarà.

 Precisaran diferent treball terapèutic:

- al nen tímid se li estimularà més, es parlarà amb ell perquè en conèixer" aquestes coses que li produeixen tanta por se senti amb més domini sobre elles.

- al nen exaltat se li intentarà relaxar mitjançant exercicis de descàrrega psicomotriu o mitjançant alguna activitat esportiva; i s'atendrà amb detall a les seves fantasies, fent-li veure que no són més que això o que només una part d'aquestes s'ajusten veritablement al món real.

- per cridar l'atenció, doncs se sent poc atès: la mentida més freqüent sol ser l'inventar una dolença (es tracta d'alguna cosa diferent als trastorns psicosomàtics, doncs aquí el xiquet en realitat no sofreix malaltia alguna). Els pares hauran d'intentar donar al nen l'afecte que reclama i dedicar-li més temps.

- per evitar un càstig: la majoria de les mentides venen produïdes per aquesta por. Sol respondre a uns pares massa rígids i moralitzadors, i a un fill amb por de perdre l'amor d'aquests. És convenient esbrinar què imatge tenen aquests fills dels pares, doncs de vegades és molt diferent de la qual creiem.

- per vanitat o "fatxenderia": generalment es produeix perquè el nen vol agradar als pares, sabent quant valoren aquests les aparences.

- per no tenir la capacitat de distingir entre el real i l'imaginari: aquest cas precisa de psicoteràpia, ja que aquest tipus de xiquets no tenen consciència que estan mentint; significa que està ancorat en fases anteriors del seu desenvolupament o que està perdent contacte amb la realitat.

D'acord a les capacitats evolutives del xiquet, és convenient buscar la manera d'ensenyar-li sobre l'honestitat, a identificar el real de l'imaginat,... i sobretot, intentar ser un bon exemple.

Es felicitarà sempre el dir la veritat, i una vegada el xiquet menteix , abans que renyir-li, és necessari esbrinar els motius que li han portat a mentir.

 Ed.infantil.com

En el món que vivim es parla més de drets que de deures.

En el món que vivim es parla més de drets que d'obligacions.

En el món que vivim és més comú dirigir-se a algú per reclamar que per donar les gràcies.

Encara que ho reconeguem i a la majoria no ens pareix el més adequat, ens costa molt trencar amb eixes costums.

És per això que quan va caure a les nostres mans una carta al director d'un diari, on una ex-alumna recordava al seu professor, i li reconeixia la seua tasca i la d'altres, en la seua educació, ens va agradar, sí, ens va agradar molt.

I ja ens va deixar encantats el vore que era una alumna del nostre col.legi. 

Una ex-alumna del Roís de Corella que fèia un xicotet/gran homenatge al seu mestre "Josep Rausell". 

Hem demanat permís a Elena per publicar la seua carta.

Gràcies Elena, gràcies en nom de tots els professionals que ens dediquem a ensenyar.

"Ensenyem als nostres fills-alumn@s a demostrar els aspectes possitius, a les persones amb les que es relacionaran al llarg de la seua vida.
Aprengam a donar les gràcies"
 

La xiqueta a qui li diuen grossa, passa dies sense menjar per a baixar de pes. 

Al xiquet al que li diuen tonto, potser té problemes d'aprenentatge. 

La xiqueta a la que acaben de cridar lletja, passa hores arreglant-se per a que persones com vosaltres l'accepteu. 

Del xiquet del que es burlen en l'escola, potser rep algun tipus d'abús en la seua llar, com per a que vosaltres seguiu destruint la seua autoestima. 

Ja n'hi ha prou de jutjar sense conèixer. 

Ja n'hi ha prou de no preocupar-se pels demés. 

Ja n'hi ha prou de desvalorizar a les persones. 

Ja n'hi ha prou de parlar sense coneixement de causa. 

Ja n'hi ha prou de criticar. Ja n'hi ha prou de ser egoista. 

Ja n'hi ha prou de buscar sempre "lio". 

Ja n'hi ha prou de MALTRACTAR a les persones ! 

Ja n'hi ha prou de BULLYING ! 

TOTS EN CONTRA DEL BULLYING (maltractament psicològic).

ELS ALUMNES DE 3 ANYS DEL COL.LEGI, VAN REBRE AL TIO DE LA PORRA, LA MAJORIA D'ELLS PER PRIMERA VEGADA.
A MÉS A MÉS VAN FER UN BARRET DE TIO DE LA PORRA.
MOLT CONTENTS A LES CLASSES HAN EXPLICAT TOT ALLÓ QUE HAN VIST A LA FIRA.
ARA JA BARRET GUARDAT I FINS AL CURS VINENT.
MIREU-LOS QUE BONICS!!!!!

Reflexions al voltant del paper de la família en l'educació dels fills.

"En la família no hi ha democràcia"