COM AJUDAR-LOS AMB ELS DEURES?

Publicado por Àngels | 22:58 | 4 comentarios »




L'hàbit de fer-los a cada moment i el lloc hauria de sortir del propi nen, si bé és cert, que en alguns moments seran els pares els que hauran de recordar que aquest moment ja ha arribat.Hi ha molts nens que per edat o falta de rutina no tenen l'habilitat de l'organització consolidada, en aquest sentit els pares adopten un paper primordial, és important que el rol dels pares sigui d'ajuda, asseure's amb el nen abans que comenci a fer els deures per a planificar les tasques del dia i una vegada organitzat serà el nen,en solitari, qui començarà amb els deures.


Aquí és on els pares han de passar a un segon pla, no es tracta de fer els deures amb ells sinó que ells facin els deures sols i els pares estiguin com suport i ajuda per a quan sigui necessari. És important que es pugui donar ajuda però no resposta, que els ensenyem a pensar. Si els pares no compleixen aquest paper els nens perden l'oportunitat d'aprendre a planificar-se, a organtzar-se , a ser responsables i, per descomptat, a aprendre els coneixements que es requereixen en l'escola per a cada edat.

4 comentarios

  1. Anònim // 16 de febrer de 2011 a les 19:01  

    els deures el tenim que fer amb gana felicitat...no soles es fan els deures sino que una vegada ja hem fet els deureses te que llegir la pagina dels exercisis que hem fet i llegir-la dos o tres vegades despres una vegada tenim tot be i en un examen tendrem bona nota els deures son importants...

  2. carmensin // 16 de febrer de 2011 a les 20:45  

    Hem d' ensenyar a pensar als xiquets, aixó és el més important de tot. De vegades, els pares acaben fent els deures dels seus fills sense adonar- se'n

  3. Ma Jesús // 16 de febrer de 2011 a les 22:40  

    Hi ha molta raó.
    De vegades a les cinc ja veus pares mirant les agendes, com si el deure fos d'ells.
    S'ha d'ensenyar al xiquet a fer-se responsable de les seues tasques a casa, ja que els pares superprotectors arriba un moment que ja no poden controlar-ho tot, i és quan es veu si el xiquet-a ha aprés a ser responsable dels seus deures o no perque espera les ordres dels pares.

  4. maite // 17 de febrer de 2011 a les 12:26  

    M'ha agradat molt la publicació de Àngels perquè de vegades els xiquets i xiquetes no tenen un lloc a casa on sentar-se i estar tranquils per fer els deures. És una pena...