La rivalitat i la gelosia fraterns són una experiència molt comuna i natural per la qual passen quasi  tots els xiquets. Ara bé, el mode en què actuem els pares per reconduir les situacions de rivalitat. 
Els motius per què els germans rivalitzen poden ser múltiples però, sobretot, tindrien a veure amb la seua necessitat i desig d'aconseguir la major atenció possible dels seus pares, la d'obtindre una posició de privilegi i aconseguir més coses, més amor i aprovació.
 Algunes actituds i actuacions per millorar les relacions entre els germans
·       Cadascun dels nostres fills és distint.Hem d'evitar la tendència a fer comparacions i a veure només les qualitats d'algun del fills perquè són més excel·lents o més coincidents als nostres gustos.
·      Als fills no hem de comprar-los les mateixes coses, ni cada vegada que es compre qualsevol cosa a un cal fer-ho també a l'altre. Ho farem en funció de les seues necessitats i no per un sentit d'equilibri que fomentaria la rivalitat que volem evitar. El tracte als nostres fills i algunes normes tampoc poden ser iguals i variaran segons l'edat, característiques dels nostres fills, etc. L'hora de gitar-se no ha de ser la mateixa si les seues edats són molt diferents.
·       Establir amb els nostres fills regles i normes perquè sàpien com esperem que es porten i perquè aprenguen a regular els seus comportaments i resoldre els conflictes. Convé que no hi haja moltes regles, però que estiguen ben definides i se sàpien les conseqüències pel seu incompliment.
·      Des de xicotets, és molt important assignar-los responsabilitats. Cal aclarir-los el que ha de fer cada un per a si mateix i per als altres. Es poden establir torns setmanals rotatius per a les distintes tasques (fer el llit, ordenar l'habitació, posar i llevar taula, ajudar en la compra, baixar el fem i material de reciclatge etc.)
·      Convé mantindre, periòdicament, una xicoteta reunió familiar per revisar les normes i les tasques assignades, per parlar dels possibles conflictes que hagen sorgit i aportar solucions. Si no hi ha temps, quan alguns problemes es repeteixen ben sovint, és molt útil convocar la dita reunió. Cal responsabilitzar els xiquets perquè troben les seues pròpies solucions i proposen actes de reparació quan han tractat malament els seus germans o han fet mal a algú.
·      Davant dels xicotets conflictes i disputes entre els germans, és preferible adoptar una actitud d'ignorar i no escoltar per evitar que les nostres contínues intervencions es convertisquen en una manera de reforçar-los o d'aconseguir la nostra atenció.
·      Fomentar la capacitat de jugar junts, de col·laborar i compartir. Elogie i felicite per aquest tipus de comportaments. “Que bé em sent quan us veig jugar junts”. 
·      Proposar als nostres fills activitats que impliquen la seua col·laboració amb papà o mamà: fer alguns postres, fer els preparatius d'una festa o excursió, etc.
·      A compartir no s’aprèn de forma espontània i cal ensenyar a fer-ho: Demanar que prevegen traure algun joguet que  puguen compartir amb el seu germà. Ensenyar a fer torns per compartir un joc (la bicicleta, una pilota, el videojoc…) i que puguen aprendre a esperar. Compartir també els temps d'estar amb mamà o papà: tindre  algun temps diferenciat per a cada fill per jugar, ajudar en el treball escolar, etc.

Tècniques i estratègies davant les baralles i discussions constants entre germans.
    
Quan la gelosia i rivalitat s'han instal·lat entre els germans,  les discussions, els conflictes i les baralles poden ser contínues i, llavors, hem de trobar formes d'actuar davant d'elles. Vegem algunes estratègies que poden ser útils:

·      Parlar amb els nostres fills sobre els mètodes que considerem acceptables per resoldre les discussions i baralles i prendre acords amb ells sobre normes de funcionament. Per exemple, fer una llista de distintes formes de prendre decisions quan hi haja desacords que acaben en baralles: tirar una moneda per veure qui juga primer amb un joguet, o qui decideix el programa que es va a veure. Prendre les decisions alternativament. En cas de disputa, primer decideix un i la següent vegada serà l'altre.
·      Acordar normes del que es pot i no es pot fer per a resoldre un conflicte: No es pot: pegar als germans, insultar-se, agafar les coses de l'altre sense permís, entrar a l'habitació del germà sense permís o fora de l'horari acordat per a això. Es pot: demanar permís a la seua germana/o per a jugar amb els seus joguets o entrar en la seua habitació; anar cada un a la seua habitació (o lloc establit per a això) a respirar i calmar-se -quan hi ha hagut discussió o baralla- i pensar en una solució acceptable per a tots, pensar en un acte de reparació si ha insultat o pegat la seua germà/na, demanar ajuda als papàs si no han funcionat altres mesures. Les normes poden estar escrites en una cartolina situada en un lloc visible.
·      Portar un registre de les baralles entre els germans. Revisar-lo diàriament elogiant els progressos que es van realitzant. Quan durant el dia no hi ha hagut baralles, es pot felicitar efusivament, concedir un adhesiu, fitxa de felicitació o enhorabona o concedir un temps addicional abans d'anar al llit. Si durant la setmana les millores han sigut persistents es pot realitzar una xicoteta celebració, anar al cine, etc.
·      Utilitzar l'experimentació de conseqüències negatives quan s’incompleixen les normes i persisteixen les baralles. La retirada de privilegis o els càstics han d'estar en relació amb les conductes inadequades. Si es barallen per veure la televisió, se'ls pot deixar sense veure-la durant un estona, tota la vesprada, etc. Si es barallen pels joguets, cadascun haurà de passar un temps jugant sol en llocs distints. Si es barallen quan van junts amb papà o mamà al supermercat, les dues següents vegades anirà un només i l'altre es quedarà en casa o amb algun familiar, alternativament.
·      Si les baralles s'allarguen o no funcionen altres mesures, cal apartar-los de la situació, portar-los a la “habitació o racó de pensar” i invitar-los que pensen com resoldran el conflicte, com se sentirà el seu germà/a si l’ ha tractat malament o com se sentiria ell si el tractaren així. També,  com repararà el maltractament comès. Quan els xiquets s'enreden en una  baralla o discussió els papàs poden dir: “A veure xics, teniu mig minut -compte  fins a trenta- per resoldre el vostre problema i trobar una solució”. Si persisteix la baralla se'ls pot dir: “Bé, temps per anar al racó de pensar fins que us avise”. Si hi ha hagut una agressió forta d'algun germà, a més del temps en el racó, se li ha de retirar algun privilegi (no veure el programa de TV que li agrada o no poder jugar durant un temps, anar-se'n mitja hora abans al llit, etc.) i demanar que realitze algun acte de reparació cap al seu germà.
 Amb qualsevol estratègia que utilitzem cal aconseguir transmetre als nostres fills que un objectiu familiar important és que ells sàpien portar-se bé.
 Volem acabar recordant que educar és una tasca difícil i requereix temps i persistència, que el model educatiu familiar que proposem requereix capacitat d'establir normes i fer-les complir, de motivar l'esforç i la col·laboració i de tractar amb afecte i consideració a tots els nostres fills de forma equitativa (que no vol dir tractar-los a tots igual i donar-los el mateix, sino a cada un segons les seues necessitats i característiques).  http://intercentres.cult.gva.es
                                    

4 comentarios

  1. carmensin // 16 de febrer del 2011, a les 20:41  

    Em pareix un tema molt interesant, Rosana, i molt útil per a nosaltres com a docents i com a pares

  2. Rosana P. // 26 de febrer del 2011, a les 16:38  

    Segur que aquesta informació pot resultar molt útil a moltes families que tinguen més d'un fill, ja que la rivalitat entre germans sol ser prou comú quan aquestos són menuts.

  3. Francesco // 20 de febrer del 2013, a les 13:00  

    Em semblen uns consells molt encertats i amb molt de respecte pels nens, cosa que he trobat a faltar en altres publicacions sobre el tema. Felicitats!

  4. Rosana // 20 de febrer del 2013, a les 14:05  

    Gràcies pel comentari continuarem treballant tots junts en el tema educatiu.